Cinema sense condicions del 5/12/2017 — Sam Peckinpah a fons, ‘Un sac de billes’ sota lupa, debat sobre ‘El viaje’ i polèmica amb ‘Coco’; homenatge a Carles Santos

Introducció

• Programa: Cinema sense condicions (Ràdio d’Esvern)

• Obertura musical amb Knocking on Heaven’s Door i anècdota sobre la versió (confusió Bob Dylan/Eric Clapton)

• Participants: Pep Armengol (convidat habitual), Pol i el/la presentador/a

"Estem tocant a les portes del cel, les portes del cel del cinema i de la vida."

Agenda i homenatge cultural

Record a Carles Santos i activitat al MACBA

• Es recorda el músic i cineasta Carles Santos, col·laborador de Pere Portabella i vinculat a Joan Brossa

• Anunci: l’acte d’inauguració de l’exposició de Brossa al MACBA (dia 12) es converteix en homenatge a Carles Santos, amb projeccions de curts i una seqüència de Pont de Varsòvia

• Recomanació del documental “Espies en l’Arena” (cicle Visions Documentals, Cinema Girona)

Crítica: “Un sac de billes” (“La bolsa de càniques”)

Valoració general

• Crítica molt negativa: es qualifica de “infecció sentimental” i de cinema de llàgrima fàcil

"És una cosa absolutament infumable."

• Es tracta d’un relat de supervivència de dos germans jueus a la França ocupada, però amb guió convencional i context històric mal explicat

Observacions

• Producció “rica” en localitzacions i ambientació acurada, però amb errors de versemblança (pentinats anacrònics)

• Discurs percebut com a projueu, profrancès i proiglesia catòlica, amb protagonisme de capellans i absència del judaisme dels personatges

• Remake del film de Jacques Doillon (1975) “Un sac de billes”

Polèmica: “Coco” (Pixar) i representació cultural

• Es qüestiona l’afirmació que la pel·lícula respecta la cultura mexicana; es veu com una visió americana i massa enfocada a la família

• Esment de les acusacions públiques contra John Lasseter (context del moment) i crítica a la idealització de la família a l’obra de Pixar

• Comparació amb “Inside Out”: trames denses per a públic infantil; ara són films més familiars que no pas infantils

Debat: “El viaje” (The Journey) i el conflicte a Irlanda del Nord

Concepte i to

• Film que barreja biopic polític i road movie: trobada entre Ian Paisley (unionista protestant) i Martin McGuinness (IRA/Sinn Féin) en un viatge monitoritzat

• Discrepàncies: per a alguns, interessant pel dispositiu de dos personatges tancats; per a altres, un cant a la classe política que oblida el patiment del poble (manca de flashbacks o context)

Apunts crítics

• Escenes considerades forçades (gag del fill de Paisley; gasolinera amb to histriònic)

• Referències: The Queen, La dama de ferro, Cosmopolis (per l’espai tancat)

• Personatges i context: Gerry Adams, Bernadette Devlin, dècades de violència i negociacions obviades en l’enfoc

Pausa musical i anècdota

• Torn a Bob Dylan i confirmació de l’Eric Clapton a la guitarra en una gravació d’aniversari

Monogràfic: Sam Peckinpah

Vida i ofici

• Naixement: 1925 (Califòrnia); Mort: 1984 (59 anys)

• Origen familiar de juristes (Partit Demòcrata): cultura de debat, rigor i matís en la veritat

• Inici com a escriptor i guionista (TV), pas a la direcció; mentor: Don Siegel (“La invasión de los ladrones de cuerpos”)

• Caràcter: exigent, al·lèrgic a la incompetència; hàbits d’estimulants (whisky, cocaïna, B12) fora de rodatge

"Jo soc una bona puta, donde me manden voy de una patada." (autodefensa irònica davant la crítica)

Temes clau i estil

• Subversió de la dualitat bons vs. dolents: codis morals ambigus, honor i lleialtat amb escletxes

"Els bons tenen les seves esquerdes... i els dolents també tenen el seu codi d'honor."

• Renovació del western clàssic amb un to crepuscular, ètic i violència amb sentit dramàtic

• Control del guió a partir de la segona pel·lícula (intervenció constant en reescriptures)

Filmografia essencial (selecció destacada)

• Obres mestres (segons el programa):

- Duelo en la alta sierra - Major Dundee - The Wild Bunch (Grupo salvaje) - The Ballad of Cable Hogue (La balada de Cable Hogue) - Pat Garrett & Billy the Kid - Bring Me the Head of Alfredo Garcia (Quiero la cabeza de Alfredo García)

• Altres destacables:

- Straw Dogs (Perros de paja): dura i polèmica, continua impactant - Junior Bonner: bona però mal distribuïda - The Getaway (La huida): èxit comercial amb estructura de western - Convoy: incursió en el subgènere de camioners - Cross of Iron (La cruz de hierro): única incursió a la II Guerra Mundial, molt recomanable - Aristocrats of Crime i Clave Omega: intents de traslladar el “codi Peckinpah” fora del western

Coincidències amb Kubrick

• 1961: va escriure part de One-Eyed Jacks (El rostro impenetrable); van passar-hi Peckinpah, Kubrick i finalment Marlon Brando com a director

• 1971: Any de la violència a Europa — Straw Dogs (Peckinpah) i A Clockwork Orange (Kubrick) reben fortes crítiques

El paper de la dona al seu cinema

• Contràriament a la fama de cinema “masculí”, les dones sovint tenen conviccions, iniciativa i pes dramàtic (Maureen O’Hara, Senta Berger, Susan George, Ali MacGraw, Estelle Stevens, Ida Lupino)

• Mètodes d’exigència amb actrius (plor i tensió a set) comparats amb casos d’altres autors; resultat: interpretacions potents i memorables

Diàleg i ètica

• Diàlegs amb sentència moral i ironia

"Ha dado su palabra... —¿A un ferrocarril? —Es su palabra. —No importa; importa a quién se la das." (The Wild Bunch)

Recomanacions finals

• Indispensables per (re)veure: Duelo en la alta sierra, La balada de Cable Hogue, The Wild Bunch, i com a “testament” del director: Bring Me the Head of Alfredo Garcia

Tancament

• Anunci del proper programa: Lluís Baciana parlarà del negoci de la medicina

• Comiat amb el to romàntic atribuït a l’esperit de Peckinpah