Cinema sense condicions del 19/11/2024 — Scorsese primerenc i “l’Alícia ja no viu aquí”: música, tècnica i lectura del film; L’Alternativa (31è) a Barcelona; Aula de cinema sobre muntatge i temps

Introducció

Programa enregistrat a l’espai de treball d’Anastasi Rinos (Gràcia) i editat per Jan Hernández. Conducció a càrrec de Pep Armengol i Anastasi Rinos.

Clàssic de la setmana: “l’Alícia ja no viu aquí” (Martin Scorsese, 1974)

El tema musical i la posada en escena

• Presentació i audició d’un medley cantat per la protagonista (Ellen Burstyn) en una escena de bar, amb un piano “de paret” que sona com a elèctric.
• Pupurri: “Where or When” → peça intermèdia → ecos d’“Over the Rainbow”.
• Comentari sonor: presa de so irregular que el programa “arregla” per a emissió.

Martin Scorsese: context i influències

• Primera època del director, amb més de 60 anys de carrera, 129 títols i 87 nominacions globals.
• Influències europees i nord-americanes: Antonioni, Bergman, Bresson, Fellini, Rossellini, Dreyer; Welles, Kubrick, Hitchcock, Ford; Kurosawa, Powell & Pressburger, Mizoguchi, Satyajit Ray.
• Col·laboradors recurrents: De Niro, Keitel, DiCaprio, Pesci, Al Pacino, i guionistes com Paul Schrader.
• Defensa i preservació del cinema (arxius, negatius) i dedicació al documental i la música.

Una pel·lícula “no tan Scorsese”?

• Percepció que el film no “sembla” de Scorsese vist a posteriori, però s’insereix plenament en el context del seu moment.
• Comparacions: ecos de road movies mare-fill (paral·lel amb “La lluna” de Bertolucci) i la duresa domèstica de “Els raigs gamma sobre les margarides”.

Eixos temàtics i lectura del personatge

• L’Alícia com a mare coratge: dignitat, resiliència i empoderament (1974!) mentre sosté el fill sola.
• Felicitat interrompuda:

"Com es pot ser feliç en els intervals d'una vida miserable"

• Fricció amb rols de gènere: consciència crítica del tracte i dependència envers els homes.

Sinopsi i estructura de viatge

• Mort accidental del marit (conductor de Coca-Cola) deixa l’Alícia sense ingressos.
• Decideix anar a Monterey (Califòrnia), l’únic lloc on recorda haver estat feliç: road movie iniciàtica mare-fill.
• Bars i diners: canta en locals de carretera per sobreviure; trobada amb un amant jove (Harvey Keitel) que deriva en escena de violència extrema.
• Nucli dramàtic al restaurant Mel & Ruby’s Diner (Tucson): companyes cambreres (Flor, Vera), i entrada de Kris Kristofferson com a possibilitat d’estabilitat.

Interpretacions i personatges

• Ellen Burstyn: interpretació oscaritzada i d’enorme registre.
• Harvey Keitel: carisma que es torna repulsió en el gir violent.
• Kris Kristofferson: personatge entranyable que eleva l’empatia i la contrapartida del fill (Tommy) via el món dels cavalls i la música.

Llenguatge visual i recursos tècnics

• Obertura monocroma (taronges/vermells) amb to de conte i referències: Alicia al país de les meravelles, “La nit del caçador”; tancament amb el rètol “Monterrey” com a destí-idea.
• Travelling circular a l’escena del bar: càmera que alterna tapar/descobrir la cantant per fer transicions naturals entre plans.
• Paleta d’eines Scorsese: càmera lenta, fotogrames congelats, plans seqüència, dolly zoom (efecte Vertigen), estil realista/expressionista, storyboard com a eina central; música triada pel mateix director com a vertebradora del to.

On veure-la

• Títol de circulació difícil: Filmoteca de Catalunya o plataformes minoritàries; xarxa de biblioteques amb reserva.

Actualitat: L’Alternativa – 31è Festival de Cinema de Barcelona (CCCB, Filmoteca, Maldà)

• Dates: 14–24 de novembre; acreditació del programa com a premsa.
• 222 títols entre llargmetratges i documentals, 33 països; secció de professionals (15è aniversari) dedicada a producció, mecenatge i networking.
• Projeccions gratuïtes al hall del CCCB.
• Obertura: “Dahomey”, de Mati Diop (Os d’Or a Berlín) – amb distribució confirmada.
• Sessions especials: presentacions d’Isaki Lacuesta (curts com “La matanza”) i “Els passos dobles” (sessió nocturna).

Aula de cinema (6a edició): muntatge i el temps

Flashback/fast forward i preparació del públic

• Evolució del llenguatge: del classicisme (foses, música “d’entrada”, panoràmiques) a transicions més sobtades que el públic actual ja decodifica.
• Contrast d’atenció sala vs. casa: el ritme àgil actual pot perdre espectadors davant distraccions domèstiques.

Elipsi temporal

• De mostrar cada pas (oficina → cotxe → casa) a saltar directament a la situació següent (oficina → casa) sense perdre comprensió.

Continuïtat vs. discontinuïtat i muntatge diegètic

• La discontinuïtat és la mare del muntatge: capacitat de jugar amb present, passat i futur (Godard).
• El “muntatge diegètic” en plans seqüència: la coreografia càmera-actors concentra la dificultat en el rodatge, no a la sala de muntatge.

Exemple pràctic: Berlanga

• Documental sobre un pla seqüència de 8 minuts davant la Cibeles: dies d’assajos separats de càmera i actors, i després integració precisa perquè tot “passi pel forat de l’òptica” i els diàlegs no es trepitgin.

Tancament i avanç

• El proper programa podria incloure convidats que presentaran una nova pel·lícula sobre el cas “Àngelus” i la fascinació de Dalí (Joan Frank Charansonet).