Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Horari d'emissió
Dissabte
18:00 - 19:00
Dimarts
20:00 - 21:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

Segundo Premio, Los Planetas i la Granada dels 90: entrevista amb Isaki Lacuesta + crítica d’Eric (Netflix)

Visió general

Programa centrat en la pel·lícula Segundo Premio (2024) d’Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez, inspirada en el grup Los Planetas i la seva Granada indie dels anys 90. Inclou una entrevista extensa amb Lacuesta, anàlisi formal de la pel·lícula, context històric-musical i una breu secció final amb crítica de la minisèrie Eric (Netflix, 2024).

"Esta película es sobre el grupo Los Planetas"… amb el “no” ratllat al cartell: una declaració d’intencions sobre mite i ficció.

La pel·lícula i el context

  • Premis a Màlaga: Vidnaga d’Or a Millor Pel·lícula, Millor Direcció (Lacuesta/Rodríguez) i Millor Muntatge (Javi Frutos). Carta de presentació poderosa abans del pas per festivals.
  • Granada, anys 90: ciutat culturalment viva; el film recrea amb versemblança l’escena indie rock, locals com el Planta Baja i l’ambient creatiu (referents lorquians, Morente, viatges i encreuaments amb jazz i escena novaiorquesa).
  • Públic: atractiva per a joves (descoberta d’una època) i no tan joves (ressonància generacional).

L’entrevista a Isaki Lacuesta: idees clau

Fer-se seu l’altri: interseccions i subjectivitat

  • “Busco interseccions”: no fa autobiografia directa; s’apropa a mons aliens per trobar-ne el terreny comú.
  • De l’“invisible” realista (Entre dos Aguas, La leyenda del tiempo) a una posada en escena subjectiva: la forma respon a l’estat emocional dels personatges i permet una paleta visual diversa (fins a quatre punts de vista).

Jonas Trueba vs. Lacuesta: dues pel·lícules possibles

  • El projecte inicial de Jonás Trueba era coherent però d’un “estil Trueba” que Lacuesta no podia fer; cadascú n’hauria fet una versió distinta i legítima.

Direcció a distància: límits i oportunitats

  • Rodatge amb monitorització remota per una emergència personal, però amb 6 mesos previs d’assaig i preparació que ho van fer viable.
  • Co-direcció amb Pol Rodríguez: “quatre ulls veuen més que dos” i coneixement mutu de criteris.

Música i muntatge: motor narratiu

  • La música diegètica està ordenada des del guió (amb Fernando Navarro) i reescrita al muntatge per funció dramàtica.
  • El muntatge descobreix l’imprevisible: “rodes trames que després no munten” perquè el film “s’escriu” a la sala.

Referents i col·laboracions

  • Lacuesta s’anima amb la guitarra i compon amb Londji Denley el tema “Office the Worst”.
  • Referències: ecos de Jules et Jim i una cita bunyuelesca (traça d’avió sobre la lluna).

Personatges i presència femenina

  • Estefani Magnin (Mai): aparicions amb gran gravetat dramàtica; quan entra, “fa girar la pel·li”. La seva manera de tocar d’esquena ve d’un gest real (timidesa de la Mai).

“Ordenar el desordre” i llegibilitat

  • Del disseny més impressionista inicial a una narrativa més clara: “l’ordenació del desordre”.
  • Acceptació millor de la fragmentació i canvi de to com si fos un disc (cançons-estats), justificat per la psicodèlia dels personatges.

Temes de fons

  • Amistat, amor, confiança/desconfiança, treball en equip quasi “amorós”, i la fricció creativa pròpia del rock.

Tertúlia i anàlisi del film

Energia, estil i espectador

  • Cinema rocker (o “flamenc”) en actitud: energia viva a cada tall i plano; l’espectador participa de manera activa.

Poètica Bressoniana aplicada

  • Música diegètica “o no ha de ser” (Bresson); gran treball de transicions i silencis (veu interior) que la fan mereixedora del premi de muntatge.

Mite vs. realitat i reconstrucció

  • El film aborda el mite de Los Planetas més que la mera cronologia. Recuperació minuciosa d’espais (p. ex. Planta Baja), sorprenent per als locals que el van viure.

Autenticitat musical i interpretacions

  • Sense playback: els actors són músics i toquen en directe; les versions respecten l’ànima de l’original amb matisos propis.
  • Cast molt sòlid; destaca Estefani Magnin com a eix sentimental.

Moments i peces clau

  • L’ús de temes de “Una semana en el motor de un autobús” com a “costelles” de la columna vertebral del film.
  • La caja del diablo” (9–10’): peça hipnòtica que el programa recomana escoltar; el film convida fins i tot a “cantar al cinema”.
  • Tractament dels excessos (drogues/alcohol) sense apologia: el relat mostra també els límits creatius i personals.
  • Processó nocturna integrada de forma orgànica (ressonàncies d’altres cinema contemporanis), com a imatge ritual i col·lectiva.

Recomanació de sèries: Eric (Netflix, 2024)

  • Minisèrie britànica, 6 capítols, amb Benedict Cumberbatch; creada per Abi Morgan, dirigida per Lucy Forbes.
  • Ambient: Nova York vuitantera, món dels puppets/marionetes; un pare marionetista i la desaparició del seu fill.
  • Valoració:
  • -
  • Cap. 1–3: impecables (interpretacions, tensió, subtrames, fotografia).
  • -
  • Cap. 4–6: baixada notable; deriva més fosca i barroca que desdibuixa el to i porta el protagonista a un registre massa caricaturesc en moments.
  • Títol: “Eric” és el nom de la marioneta creada a partir d’un dibuix del nen (esperança que el fill “la vegi” i torni a casa).
  • Recomanació: tot i la irregularitat final, val la pena arrencar-la pels tres primers episodis.

Conclusió

  • Segundo Premio és un film vital, subjectiu i musicalment orgànic, capaç d’“ordenar el desordre” i de dialogar amb el mite de Los Planetas sense caure en el biopic literal.
  • Recomanació ferma d’anar al cinema; per a totes les edats i sensibilitats (tant fans com neòfits del grup).

Seccions de l'episodi

Inici i presentació del programa

Inici i presentació del programa

0:16

Benvinguda, equip tècnic (substitució de Biel per selectivitat), avís que el centre del programa serà la pel·lícula “Segundo Premio” i que s’ha escoltat un fragment del tràiler.

Com es va aconseguir l’entrevista

Com es va aconseguir l’entrevista

1:51

Relat de producció: trobada amb Lacuesta en un espai tranquil sobre el Cafè de l’Òpera (Rambla), recerca d’un lloc adequat per gravar i la bona predisposició del director.

Context i palmarès de “Segundo Premio”

Context i palmarès de “Segundo Premio”

4:02

Introducció al recorregut del film: èxit rotund a Màlaga (Millor pel·lícula, Direcció i Muntatge) i previsió de bon camí a festivals i amb el públic.

Entrevista (I): Interseccions i fer-se seu l’altri

Entrevista (I): Interseccions i fer-se seu l’altri

6:32

Lacuesta explica que busca “interseccions” amb mons que no coneix, per habitar-los i trobar el terreny comú; col·laboració i dependència d’equip com a relació quasi amorosa.

Entrevista (II): Subjectivitat i diferències amb el projecte de Jonás Trueba

Entrevista (II): Subjectivitat i diferències amb el projecte de Jonás Trueba

9:44

No pensa en “etapes” sinó pel·lícula a pel·lícula. Defensa una posada en escena subjectiva i multiperspectiva; el guió de Trueba era gran, però d’un estil que ell no podia fer.

Entrevista (III): Rodatge a distància i co-direcció

Entrevista (III): Rodatge a distància i co-direcció

14:47

Per una emergència personal, dirigeix remotament amb un sistema de monitors i comunicació; 6 mesos previs d’assajos i la complicitat amb Pol Rodríguez fan possible mantenir el to desitjat.

Entrevista (IV): Música diegètica i muntatge com a escriptura

Entrevista (IV): Música diegètica i muntatge com a escriptura

19:30

La música s’ordena des del guió (funció narrativa) i es reescriu al muntatge; el procés assumeix l’imprevisible com a part de l’obra.

Entrevista (V): Lacuesta músic i referents visuals

Entrevista (V): Lacuesta músic i referents visuals

21:12

Revela un impuls recent per tocar guitarra i compondre (“Office the Worst”, amb Londji Denley). Cites/eco a Jules et Jim i una imatge bunyuelesca.

Entrevista (VI): La Mai/Estefani Magnin i el pes de l’aparició

Entrevista (VI): La Mai/Estefani Magnin i el pes de l’aparició

23:42

Estefani Magnin brilla com a Mai: personatge que, en aparèixer, reorienta el relat; gest d’interpretar d’esquena inspirat en la Mai real.

Entrevista (VII): “L’ordenació del desordre” i llegibilitat

Entrevista (VII): “L’ordenació del desordre” i llegibilitat

26:07

De versions més impressionistes es passa a una estructura més narrativa. Baralla coreografiada com a joc autoconscient amb el llenguatge del cinema.

Entrevista (VIII): Fragmentació com un disc

Entrevista (VIII): Fragmentació com un disc

28:54

Defensa canvis de to i d’estil dins del film com en un àlbum; aquí la psicodèlia dels personatges ho justifica i el públic ho accepta millor.

Entrevista (IX): Temes i exploració formal futura

Entrevista (IX): Temes i exploració formal futura

30:28

Eixos temàtics (amistat, amor, confiança) i la voluntat d’obrir camins visuals (color, forma) per continuar explorant-los en futurs projectes.

Tertúlia (I): Recomanació i Granada 90s

Tertúlia (I): Recomanació i Granada 90s

32:41

Recomanació clara del film. Elogi de la recreació de l’escena granadina, el seu pols cultural i l’atracció intergeneracional.

Tertúlia (II): Energia rocker i espectador actiu

Tertúlia (II): Energia rocker i espectador actiu

34:41

Cine amb energia “rockera/flamenca”: muntatge i ritme que impliquen l’espectador; actitud vital que traspassa la música.

Tertúlia (III): Bresson, silencis i premi de muntatge

Tertúlia (III): Bresson, silencis i premi de muntatge

36:57

Aplicació de principis bressonians (música diegètica, transicions, silencis/veu interior). El muntatge és clau i mereix el reconeixement rebut.

Tertúlia (IV): Mite vs. realitat; espais recuperats

Tertúlia (IV): Mite vs. realitat; espais recuperats

39:38

El film treballa el mite dels Planetas i reconstrueix espais icònics (Planta Baja) amb gran fidelitat, sorprenent als qui els van conèixer.

Tertúlia (V): Riscos, nous públics i ‘La caja del diablo’

Tertúlia (V): Riscos, nous públics i ‘La caja del diablo’

41:59

Elogi del risc creatiu de Lacuesta; la pel·lícula fa descobrir el grup a nous espectadors. ‘La caja del diablo’ destaca per la seva força hipnòtica.

Tertúlia (VI): Estructura musical i límits dels excessos

Tertúlia (VI): Estructura musical i límits dels excessos

44:11

Les cançons d’‘Una semana en el motor…’ vertebren la narració. El film mostra els costos dels excessos (drogues/alcohol) sense apologia.

Tertúlia (VII): La processó nocturna i els ecos cinematogràfics

Tertúlia (VII): La processó nocturna i els ecos cinematogràfics

46:04

Processó integrada de forma natural, amb ressonàncies d’altres obres; imatge de comunitat i ritual que tanca capítols emocionals.

Tertúlia (VIII): Autenticitat musical i interpretacions

Tertúlia (VIII): Autenticitat musical i interpretacions

47:28

Actors-músics, sense playback, instruments reals; naturalitat interpretativa i direcció d’actors destacables.

Tertúlia (IX): Estefani Magnin i tancament

Tertúlia (IX): Estefani Magnin i tancament

48:41

Magnin/La Mai com a eix sentimental; lliurament del disc final com a clímax emocional. Recomanació final del film per a totes les edats.

Sèries (I): ‘Eric’ – premissa i punts forts

Sèries (I): ‘Eric’ – premissa i punts forts

51:02

Minisèrie amb Benedict Cumberbatch a la Nova York dels 80: marionetes i desaparició d’un nen. Primers 3 capítols: molt potents en tensió, actuacions i ambient.

Sèries (II): ‘Eric’ – irregularitat final i valoració

Sèries (II): ‘Eric’ – irregularitat final i valoració

53:52

Baixada de nivell als capítols 4–6 (deriva fosca i excés). Tot i així, es recomana veure-la pels tres primers episodis. Creació: Abi Morgan; direcció: Lucy Forbes.

Sèries (III): ‘Eric’ – el títol i el recurs de la marioneta

Sèries (III): ‘Eric’ – el títol i el recurs de la marioneta

56:09

‘Eric’ és el nom d’una marioneta inspirada en el dibuix del nen; estratègia del pare per fer-lo “tornar” a través de la televisió.

Cloenda del programa

Cloenda del programa

56:45

Acomiadament, avanç que la setmana vinent tornaran amb novetats i agraïments a l’audiència.

Sintonia final

Sintonia final

58:02

Tancament musical del programa amb la sintonia de comiat.