Cinema sense condicions del 15/11/2016 — Shakespeare amagat al cinema: West Side Story, El rei lleó i Kurosawa; i estrenes El ciudadano ilustre i Després de la tempesta

Panorama del programa

• Obertura amb el lema «Cinema sense condicions» i presentació de l’estructura del programa.

• Invitats i focus del dia: Pep Bujosa introdueix el tema central: Shakespeare amagat (influències shakespearianes en el cinema sense que el títol ho delati).

"Música isabelina" i debat llaminer sobre la teoria d’Anonymous (Shakespeare com a pseudònim aristocràtic).

Estrenes destacades

El ciudadano ilustre (Mariano Cohn i Gastón Duprat)

• Comèdia negra i molt vitriòlica sobre el retorn d’un Nobel a l’Argentina profunda que va inspirar els seus llibres.

• Òscar Martínez, premi a Venècia a la millor interpretació; ritme ascendent, humor agra i retrat demolidor tant del poble com del propi escriptor.

• Referències a l’obra anterior del tàndem (L’homme de al lado) i al to càustic de la seva filmografia.

Després de la tempesta (Hirokazu Kore‑eda)

• Drama familiar de gran subtilesa i autenticitat, centrat en la quotidianitat i la intimitat.

• Director comparat amb Ozu (mirada humanista), amb to serè i humor fi (l’àvia roba escenes).

• Possibles «pel·lícula de la setmana» i candidata a «pel·lícula del mes» per la contenció exquisida i l’impacte emocional.

Tema central: Shakespeare amagat al cinema

Context isabelí i pràctica teatral

• Breu bio de Shakespeare, el Globe, i l’ambient teatral (actors masculins fent tots els papers).

• Shakespeare in Love s’usa com a finestra d’època més que no pas com a obra mestra.

Shakespeare avui: cartellera i vigència

• Estrenes i reposicions a Barcelona: Hamlet (Pau Carrió, Pol López), Ricard III (X. Albertí, L. Homar), i Molt soroll per no res (musical d’Àngel Llàcer, transposat als anys 50 i al rodatge d’un film).

• Per què perdura? Perquè dissecciona les passions humanes universals: dubte, amor, avarícia, violència, venjança.

Romeo i Julieta → West Side Story

• Paral·lel clar: dues bandes (Jets vs Sharks) i amor impossible (Tony i Maria).

• Escena del «balcó» quasi idèntica en estructura emocional; final adaptat cap a una reflexió sobre la violència en lloc del doble suïcidi.

Hamlet: monòleg, versions i derivacions

• «To be or not to be…» com a icona cultural i prova d’ofici d’actors al cinema (Morning Glory, My Darling Clementine, Lubitsch a To Be or Not To Be).

• Branagh filma un Hamlet integre i operístic (4h20), traslladat al segle XIX.

• Adaptacions

- El rei lleó: estructura de Hamlet (pare assassinat pel tiet, recerca d’identitat i justícia). - Kurosawa, Los canallas duermen en paz: trasllat modern corporatiu, venjança metòdica i títol que subratlla el desencant moral.

Rei Lear → Kurosawa, Ran

• Repartiment del poder entre fills/germans, naixement del caos i la bogeria del patriarca.

• Ran (1985) condensa el mite en èpica visual; escena clau del trencament filial i la guerra inevitable.

Altres influències i travessies de gènere

• Orson Welles: Campanades a mitjanit (Falstaff), síntesi de diverses obres.

• La tempesta → Forbidden Planet (ciència-ficció) i Yellow Sky (western): mateix arquetip d’illa/espai aïllat, pare + filla i irrupció d’estranys.

Recomanacions i TV de la setmana

• Emissions destacades: Shakespeare in Love (Canal Hollywood), El rei lleó (Disney), L’apartament (Wilder, AMC), El nom de la rosa (Paramount), La noche es nuestra (James Gray), i Woody Allen: Magic in the Moonlight i la seva «comèdia sexual d’una nit d’estiu» (eco d’El somni d’una nit d’estiu).

Ronda final i tancament

• Comentari crític de La chica del tren (masclisme i peça «superada»).

• Més ecos shakespearians: Los Tarantos (Romeu/Julieta a Barcelona), Carmelo Bene (Un Amleto di meno).

• Joia de culte: Theatre of Blood (Vincent Price, Diana Rigg) on els assassinats remeixen les morts canòniques de Shakespeare.

"To be or not to be" travessa gèneres i dècades com a clau d’entrada a l’imaginari col·lectiu.

• Cloenda i teaser: proper programa amb el Dr. Lluís Beciana sobre la mort al cinema (amb referències com Ikiru de Kurosawa).