Cinema sense condicions del 13/12/2022 — Sight & Sound 2022 (Jeanne Dielman), sèries a Filmin, Avatar 2 i Paul Newman: “L’efecte dels raigs gamma…”

Estructura i to del programa

• El programa s’inverteix: primer novetats i actualitat, i a la segona part la pel·lícula central.

Sight & Sound 2022: Jeanne Dielman lidera la dècada

• Context històric: repàs de la llista decennal de Sight & Sound (des del 1952), amb canvis de cúpula (Lladre de bicicletes, Citizen Kane, Vertigo) fins a la gran novetat del 2022.
• Novetat clau: Jeanne Dielman, 23 quai du Commerce, 1080 Bruxelles (1975), de Chantal Akerman, encapçala la llista. Primera vegada que una dona dirigeix l’obra considerada “millor de tots els temps”.
• Dades de la votació: 1.639 votants (crítics, programadors, arxivers, acadèmics, directors). El 2012 eren 830. Consens sorprenent per a una proposta tan “no mainstream”.
• Abast i recepció: pel·lícula llarga (201’), difusió limitada però molt valorada entre cinèfils; es preveu recuperació en filmoteques i plataformes (Filmin, etc.).
• Debat: la llista no és “de quatre bojos”; el top 10 reunit inclou clàssics i modernes (Vertigo, Tokyo Story, Citizen Kane, In the Mood for Love, 2001, Bo Travail, Mulholland Drive, L’home amb una càmera, Singin’ in the Rain), confirmant pluralitat i alt nivell.

“Fer que el número 1 sigui ‘Jeanne Dielman’ amb 1.639 vots té molt de mèrit.”

Sèries a Filmin: hype vs realitat

Tendència a l’exageració

• Reflexió crítica: es tendeix a magnificar sèries correctes com si fossin obres mestres; cal criteri i paciència (si el primer capítol no enganxa, s’abandona).
• Plataformes: Filmin (nivell mitjà alt), HBO (algunes peces fortes), Netflix (púrria i troballes barrejades).

También en el Cielo (sèrie danesa, Filmin)

• Ambientació aparent (finals s. XIX, Dinamarca) i població aïllada amb prohibició d’entrar al bosc: paràbola amb doble lectura (control social vs por/mitologia).
• To i referents: suspens/terror/ciència-ficció a l’estil The Village (El bosque), amb gir final que recontextualitza tot el que hem vist.

La noche del 12 (sèrie/film francès)

• Thriller policial de Dominik Moll (molt ben puntuada a Filmin): obsessió d’un inspector amb un cas irresolt al llarg de la seva carrera.
• Virtuts i límits: personatge central poc arquetípic i molt sòlid; algun clixé coral (policia “dur”, friccions d’ego a la brigada).
• Nota: existeix també versió cinematogràfica recent; el relat posa l’espectador en dubte permanent a mesura que la investigació descarta sospitosos.

Nit del Cinema Europeu (Cinema Girona) amb Albert Serra

• Sessió amb Albert Serra: conversa franca, crítica amb les dinàmiques de premis (Goya/Gaudí) i amb certa “industrialització” del gust.
• Recomanació/defensa: France (2021), de Bruno Dumont — obra diversa dins d’una filmografia irregular, però aquí “s’aguanta molt bé”.

“Estar a la llista d’enemics de Nixon vol dir que fas alguna cosa bé.”

Crònica exprés: Avatar: La via de l’aigua (preestrena)

• Experiència tècnica: 3D descomunal i immersiu, definició visual altíssima (foto de Russell Carpenter), seccions aquàtiques d’avantguarda.
• Argument: continuïtat de la primera entrega (conquesta, venjança, família), amb deliris espectaculars i ecos de Titanic en el tram final.
• Veredicte: gran cinema de Nadal, familiar i visualment apoteòsic; el guió és el menys rellevant davant del “xoc sensorial”.

Pel·lícula central

L’efecte dels raigs gamma sobre les margarides (1972), de Paul Newman

Context i autoria

• Adaptació d’una obra premi Pulitzer (Paul Zindel). Tradició Off-Broadway i material eminentment teatral traslladat al cinema amb sobrietat i precisió.
• Repartiment: Joanne Woodward (Beatrice) en un treball immens; Nell Potts (filla de Newman i Woodward) com a Matilda, reveladora; presència de Roberta Wallach (Ruth).

Interpretacions

• Woodward sosté la pel·lícula amb una introspecció sostinguda i sense sentimentalismes; mirada crua i humana d’una mare superada per la vida.
• Nell Potts desborda autenticitat i “mirada” a l’estil Newman; economia verbal i gran presència.

Temes i símbols

• Les “margarides radiades” funcionen com a metàfora poderosa: segons la dosi de raigs gamma (sistema/entorn), unes floreixen, d’altres muten i unes moren.
• Eixos: pobresa, dignitat, bullying social, soledat femenina, càrrega familiar i aspiració intel·lectual de la filla menor que resisteix el context.

Posada en escena i recursos

• Direcció de Newman: càmera sempre on cal, moviments justos i amb sentit; neteja tècnica i una distància irònica-crítica que evita la llagrimeta fàcil.
• Moments: el pla del tren que descobreix el cotxe rere els vagons; el passadís fosc amb l’àvia i el caminador; la festa escolar amb la irrupció humiliant de Beatrice.

“Tengo el corazón henchido de orgullo”, repeteix Beatrice, entre la vergonya aliena i el dolor.

Lectura política i context

• Retrat de l’Amèrica profunda dels 60-70 — una denúncia social que Newman situa contra la retòrica triomfalista; ressonàncies amb Cassavetes.
• Newman, demòcrata i a la llista d’enemics de Nixon: coherència amb una obra que erosiona el maquillatge social i institucional.

Newman director i actor (apunts)

• Filmografia com a director: de curt (1961) a sis llargmetratges (1968–1987), 5 d’ells amb Woodward; inclou Raquel, Raquel; Harry & Son; The Glass Menagerie.
• Com a actor: trajecte monumental amb Weiss, Rosen, Preminger, Brooks, Penn, Huston, Hitchcock, Roy Hill, Ivory, Cohen, Mendes… Dignitat, resistència i carisma “contingut” com a segell.

Escenes i idees clau

• Festa de fi de curs: tensió extrema, vergonya i tendresa devastadora.
• Conill i penombra: la nena “entre llum i foscor”, metàfora de triar camins.
• Casa asfixiant: il·luminació apagada i espais saturats per a fer visible l’opressió.

Tancament

• Comiat i anunci del darrer programa del curs; invitació a seguir anant al cinema.