Sitges 2016 i “Vestigis”; estrenes (Elle, Miss Peregrine, Sing Street, M.S. Dhoni, Storks, La Vache, Pelé) i especial Escacs i Cinema

Cinema sense condicions. Fins demà. Vaig a dir-vos una cosa que ja sabeu. El món és un lloc terrible. Ni tu, ni tu, ni jo. No es tracta de nosaltres, no. L'actitud. Un amb l'actitud adequada és capaç de tot. De tant en tant hem d'escapar de tota aquesta merda del matrimoni. El matrimoni és com menjar cada dia el mateix. I a vegades on algú li ve de gust, doncs això, menjar una altra cosa. Ara m'ho veig si faré. És una mipa. Necessita ajuda. Començo el temps, no? Sí, ja. Necessita una mèria joveneta que li recordi que algun dia va tenir les tates ben ficades. He constatat una visita amb aquest de rebelte i hem d'anar. No he de anar a explicar res a ningú i jo. No tinc mentira, mena. Si no serveix et deixaré marxar. No t'estarà començant a agradar la teva professoreta aquesta, no? Estan més tranquils. Saben quina és la millor pòl·lícula de la història del cinema? No! No, no, si no. Em cura. Suaument. I us estareu preguntant, amics dels Sense Condicions de Ràdio d'Esbert, què ens han posat aquí aquestes persones? Concretament, què ens ha posat el francès? Que sabeu que sempre posa alguna cosa al començament del programa, alguna música, perquè els que estan aquí ho endevinin, un concurs sempre pels que estan dintre, a l'altra banda del vidre. Doncs avui hem començat amb el trailer d'una pel·lícula que segurament no us sonarà de gaire, però que esperem que d'aquí a no gaire us soni força. La pel·lícula es diu Vestigis. Vestigis és una pel·lícula que s'estrenarà aquest diumenge al Festival de Sitges, amb passis de dotze del matí i de dos quarts de set, i que, bueno, vaig a presumir una mica, va, ja que sempre parlen els meus companys, que d'aquí a un moment vindran el Paul Diggler i Jaume Vidal. Carme Nabot no podrà venir, una abraçada molt forta, Carme. ella ja sap per què i la gent que la coneix també. I el Joan Morros avui també s'ha disculpat perquè tenia altres coses i no ha pogut venir. Doncs, com deia, ara quan arribin els altres parlarem de pel·lícules d'estrena, pel·lícules que segur que han vist, de passis de premsa i altres. Doncs com que ells sempre van a veure passis de premsa, doncs jo ara vaig a presumir, i és així, que aquesta pel·lícula de la que us estic parlant, de vestigis, sóc la primera persona que l'ha vista. Ala, ja està, ja ho he dit. Per què? Perquè fa no gaire vaig poder contactar amb el guionista, que és una persona de Cornellà, Ivan Humanes, i a través d'ell amb el seu director, Ivan Morillos, i amb el seu productor també, un alemany que viu a Roses des de ben petit, des que va néixer, si no m'equivoco que parla el català perfectament, es diu Thomas Spiker, ha estat productor de pel·lícules d'aventura Pons, per tant, és un home, bueno, ja ha fet moltíssimes coses, i és un home molt experimentat en el tema de la producció. I, bueno, en un programa germà, d'aquí molt a prop, de Sant Vicenç dels Horts, a l'MHC, més que cinema, doncs vam poder parlar amb tots tres, el primer programa de la temporada, el dia 7 de setembre, ara ja fa un mes, un mes, sí, una miqueta menys d'un mes, i, bueno, no va quedar gravar l'àudio, vull dir, no us ho puc recomanar, perquè l'àudio no es va enregistrar i s'ha perdut, però en qualsevol cas, demà, tornarem a parlar, estem recomanant un programa d'una altra emissora, però, bueno, ara, tal com estan les coses, això no importa, perquè un programa ho podem sentir en directe, o no, o podem sentir-ho en el podcast, quan ens vingui de gust, de qualsevol manera ho podem sentir. Per tant, la competència que abans es podia dir que existia entre els programes, de dir, doncs, escolta, entre les emissores, de dir, home, no recomanis un programa d'una altra emissora que s'emet a la mateixa hora que el meu, per exemple, això m'havia passat alguna vegada, a Cornellà, per exemple, que havia dit, doncs, escolta, alguna persona m'havia dit, però per què estàs recomanant un programa que es fa a tal hora, tal dia, si jo faig aquest mateix programa? Dic, bueno, llavors tenia sentit, perquè fa ja d'això uns 13-14 anys, i no hi havia tot aquest rebombori d'internet, de la possibilitat de, com deia, de sentir el programa en qualsevol moment, però ara sí, ara ja es pot fer. Per tant, parlem del programa de demà que tornarà a venir a l'espai, al Més que Cinema, de Ràdio Sant Vicenç, l'Ivan Humanes, el guionista, com us deia, bueno, guionista i moltes coses més, escriptor, jugador d'escacs, pare, pare d'una criatura, també d'un nen petit, que va néix a fa no gaire, una persona interessantíssima, i que ens permetrà aprofundir en aquesta pel·lícula, i que a més a més també ens servirà per donar pas al festival, el festival de Sitges, que comença ja aquest dijous, no estic massa informat, la veritat, però m'imagino que la inauguració es farà el dijous, s'acostuma a fer així, al vespre, i a més a més, el que hi ha aquest any, no es pot dir com a novetat exactament, però sí com a cosa espectacular, és que cada dia hi ha catifa vermella, hi ha alfombra vermella, i això és una cosa que jo diria que el festival de Sitges ho està copiant, entre cometes, o emulant a d'altres festivals com el de Sant Sebastián, el de Màlaga, per cridar l'atenció a la gent, al públic en general, a la premsa, perquè es facin fotografies, perquè això doni de volta al món, que ara, de nou, és la cosa més fàcil del món, mai millor dit, o valgui la redundància, i llavors, doncs bé, amb aquesta imitació, amb aquesta manera de funcionar, doncs la veritat és que ve una munió, una quantitat de gent espectacular al festival, de convidats de luxe, homenatxats, equips de producció de pel·lícules senceres, que passaran per l'anomenat fotocall, allò que van passant per la catifa vermella, que s'aturen en un lloc, a tothom que està allà present, doncs els hi fa fotografies, els pot fer preguntes, bé, els que tenen accés, i al públic en general també. Doncs bé, la qüestió és que per mi, per mi concretament, el festival de Sitges tindrà un punt molt concret, que serà aquest diumenge, a dos quarts de set, perquè hi seré, seré allà, al visionat, la tornaré a veure, perquè acabo de dir que ja l'he vist, perquè me la van passar així, en privat, i he pogut veure vestigis, la vaig veure ahir mateix, i encara hi estic intentant com recuperar-me, eh? i van humanes així fent broma, deia, bueno, ara que ja l'has vista, ja no ens voldràs convidar. Per què? Per què m'ho deia? Perquè és una pel·lícula dura. Per fer-nos una mica una idea, seria una pel·lícula que podríem considerar molt a prop del que li hem vist a Michael Haneke, per exemple, moltes de les seves pel·lícules claustrofòbiques, amb personatges atormentats, amb un personatge en concret, que mira de no donar cap mena de treva als altres, no cal que doni massa pistes, està clar, perquè seria completament injust i un abús de confiança, perquè la pel·lícula s'ha d'estrenar, s'ha de veure aquest diumenge a Sitges, com us he dit, a les 12 del matí i a dos quarts de set de la tarda. Si no recordo malament, a Casino Prado, si no, no em feu massa cas, el retiro, però això és fàcil de buscar, vull dir que només s'ha de fer uns quants clics a internet i de seguida ja es troba la informació. Llavors, parlaré una mica més quan vinguin els meus companys d'aquesta pel·lícula perquè vull informar-los que això existeix, ara ja hem sentit el tràiler, ja us podeu fer una mica una idea que és una pel·lícula complexa, estranya, onírica en alguns moments, apareixen somnis que et deixen encara més descol·locat que la pel·lícula mateixa i tot plegat, doncs és un malson de pel·lícula. No crec que estigui malament comparar-la amb algunes pel·lícules o comentar que pot tenir a veure, com deia, amb algunes de Haneke i a mi em va recordar també a un Bilbao, per exemple, del Bigas Luna, un Goixa, pel·lícules angoixoses, vull dir que ja veieu que la cosa va per aquí. No sé, no sabem si es podrà estrenar més enllà d'aquest passi de Sitges, per tant, si teniu ocasió, ens veiem allà, ens veiem allà el diumenge, jo estaré al diumenge a la tarda. Si ja aneu al matí, doncs també es fa un altre passi i si no m'equivoco, doncs allà estaran també el director, el guionista, el productor, per poder fer una mica de col·loqui, per explicar-vos per què s'ha fet aquesta pel·lícula, com s'ha gestat i com s'està distribuint també. La peculiaritat principal que té és que la pel·lícula és 99,9% feta a Roses, a la ciutat de Roses. Llavors, els paisatges són marins, s'aprofita molt bé el castell, s'aprofita molt bé també part dels carrers i si només fos per això, donat que la ciutat és tan maca, doncs ja només per això valdria la pena. Però les actuacions són molt bones, el guió és de Cal Fred, vull dir, et posa molt nerviós en alguns no més, la veritat és que està molt ben pensat, tots els diàlegs, tota la construcció de la trama, els moviments de càmera, vull dir, és una pel·lícula molt competent, la fotografia, la música, bé, la veritat és que valdrà molt la pena que la puguin veure també els meus companys de programa i que la puguin comentar. Jo, mentre arriben, doncs us aniré comentant una mica les estrenes que es van produir la setmana passada. No he vist cap d'elles, però com sempre em passa, doncs tinc moltes ganes de veure algunes i d'altres, doncs no tinc gens de ganes de veure-les. El fet més curiós és que es van produir cinc estrenes espanyoles, de la producció espanyola, divendres passat. Això, bueno, la veritat és que és sorprenent per una banda, però per una altra banda, doncs jo diria que té un punt de coherència amb el que està passant últimament en el cinema fet per aquí a prop, en el cinema espanyol o català, com vulguem dir-ho, perquè s'estan fent, ja ho estem destacant aquí en el programa des de fa temps, des que van començar la temporada, com a mínim, s'estan fent coses molt interessants, a part de les pel·lícules de renovació del cinema de barri, de les que parlàvem la setmana passada, també s'estan fent grans produccions de molt mèrit, de molt valor narratiu, de molta força en quant a la producció, en quant a la direcció, i concretament jo destaco des de començament de temporada tres de les pel·lícules, una de les quals crec que de moment no es pot veure cartellera, però segur que si gratem una mica la podem veure en algun cinefòrum i és possible que el mateix director vagi a presentar-la, es tracta de L'Elegido, ja l'hem comentat aquí molt, el primer dia de la temporada vam fer pràcticament un especial dedicat a aquesta pel·lícula, per tant, només s'heu de revisar aquell programa i es va parlar a dos junts, vam parlar, vam dedicar molta estona, perquè, bueno, l'havíem vist tots, em sembla, els que estàvem i els que som en el programa, som el Jaume Vidal, la Carme Nabot, el Joan Morros, el Paul Diggler i jo mateix, la Lídia també està per aquí, però no li va haver també Lídia Artigas, no li va haver també venir cada setmana, per tant, la tindrem i tenim una idea molt interessant, que encara no l'hem comentat, però, bueno, quan aparegui ja parlarem al voltant de la publicitat i del món dels anuncis televisius, sobretot, i del món del cinema, de la relació que té amb el món del cinema, perquè hi ha directors que s'estan dedicant a fer anuncis amb una qualitat de vegades, la veritat és que és espectacular i val la pena, val la pena tenir-ho en compte, que hi ha petites pel·lícules que poden anar des dels 10 segons als dos minuts o tres minuts i que estan per allà, estan per allà voltant, publicades a internet que no està malament fer una miqueta de recerca i Lídia ens ajudarà a fer selecció d'aquestes pel·lícules. Bé, deia que ja ho explicaríem, però ho acabo d'explicar jo, a veure si ho posem en marxa, la idea és fer-ho i la veritat és que jo crec que serà una de les idees interessants d'aquesta temporada. Tot costa de vegades posar-ho en marxa, però quan ho iniciem ja no ho pararem. Doncs, com us deia, pel·lícules d'estrena de la setmana, d'aquest divendres passat, que s'uneixen a la quantitat enorme de pel·lícules que es poden veure en tantes sales, però que sí que és veritat, faig un altre parèntesi dels meus, continuos, no us puc amagar que aquest és el meu estil, la meva manera de funcionar, parlar però fent parèntesis, guions i tota mena d'històries, és veritat que per molt que s'estrenin moltíssimes pel·lícules, però la majoria de sales, la majoria de cinemes, posen pràcticament les mateixes. I també és veritat al mateix temps que fins i tot les sales comercials estan fent un esforç perquè a part veuen que el públic ho demana i ho reclama i ho agraeix, també econòmicament, perquè van a veure la pel·lícula, les pel·lícules estan mirant de fer una oferta més àmplia i això ho estan fent molts cinemes, és a dir, que a part de tenir les sales amb les grans estrenes de la setmana, les estrenes que s'han estrenat amb més sales i que han fet un esforç de distribució més gran perquè tenen més diners per fer més còpies, no ho podem dir d'una altra manera, doncs a part de per això també estan posant pel·lícules més petitones, de producció més discreta, que no tenen aquesta capacitat per arribar a tantes sales, però, clar, una vegada que han passat per algunes sales doncs es pot agafar la còpia i es pot portar a una altra sala i a part ara la còpia és tan fàcil de fer, pràcticament amb un pendrive com qui diu, per tant, tenim la possibilitat d'aquesta, a Cerdanyola, a Cornellà, aquí a Sant Feliu posat al Cine Baix de veure aquestes petites produccions i fins i tot al Cine Baix concretament que és el cinema la veritat que molta gent d'aquí de Sant Jús utilitza de manera habitual doncs com ja sabeu amb programació de dijous a diumenge doncs estan fent unes programacions una proposta molt interessant amb tota mena de cicles amb persones que venen a parlar de les pel·lícules amb el documental del mes molta, molta, molta traca, molta història que no us hauríeu de perdre perquè està aquí mateix i amb un cop de cotxe amb el tren i el transport públic és més difícil d'arribar però caminant fins i tot diria jo que no està massa lluny oi? Vosaltres ho sabeu millor però jo diria que amb un quart d'hora i vint minuts potser es pot arribar mitja hora molt tardar estem allà al Cine Baix i val molt la pena hem d'esperar això sí al dijous divendres dijous ho estic barrejant tot dijous, divendres dissabte, diumenge però bueno són els dies que normalment sortim i anem a veure si anem per tant doncs ja està bé estrenes de la setmana torno a començar per tercera vegada a veure si ara ho tirem endavant s'estrena una grandíssima proposta de pel·lícula que està sent molt aclamada per tothom que l'ha vist per la crítica en general el públic no sé què està dient és a dir no sé si està anant molta gent a veure la pel·lícula són dues coses diferents ja sabeu una cosa és el que digui la crítica i una altra cosa és que la gent el públic en general doncs s'animi a anar a veure la pel·lícula parlo de la última de la darrera de la nova m'agrada més dir-ho així perquè última darrera sembla que sigui que ja no farà cap altra però no de la nova pel·lícula dirigida pel Paul Verhoeven que hem de parlar que hem de dir del Paul Verhoeven director holandès que va fer una carrera fa molts anys ja a Holanda amb pel·lícules interessantíssimes Delicias Turques El Quart Ombre bueno pel·lícules que val la pena recomanar a totes totes i recuperar i després va fer el salt als Estats Units va fer Instinto Bàsic bueno també unes pel·lícules de referència Robocop i una que no me'n recordo mai del nom aquell amb el Schwarzenegger que viatja a través d'una màquina i que el veiem allà a Mart sempre se m'oblida aquest títol si estiguis dient els meus companys però segurament m'ho dirien de seguida doncs s'estrenava aquest divendres passat i es diria es pot dir vaja amb tota seguretat que és una de les estrenes de la setmana pel·lícula anomenada El a més a més protagonitzada per la Isabel Oper aquesta triu que el Joan ja ha comentat aquí que no és de la seva predilecció però sí de la meva concretament les pel·lícules que ha fet el Haneke que ara fa un moment parlàvem d'ell la pianista i per tantes Clotxabrol per exemple Xocolat és una triu peculiar això sí que és veritat vull dir puc entendre que hi hagi persones que no se sentin massa identificats identificades 100 persones perquè no és una actriu que es llenci cap al públic que ens doni tot el que té a dintre sinó que es manté sempre a una distància molt gran però el que fa aquesta dona és arriscar sempre agafar papers que són difícils que són durs no s'està mai de negar-se a llançar-se a la piscina fins i tot hi ha unes declaracions per allà que llegit en algun lloc que li pregunten si no li fa por entrar dintre d'algunes produccions si no li sembla perillós i ella diu el perill seria no fer-les és a dir el perill seria no entrar amb això i no jugar el que m'estan proposant els directors es tracta ell ella en francès ella una pel·lícula que ens parla de venjança la veritat és que són molt atractives aquestes pel·lícules jo crec que ningú no es pot substreure el fet que si algú li fan una malifeta té com una certa legitimitat per buscar la contraprestació aquesta malifeta és a dir llavors ens dona com una mena de possibilitat de dir doncs vinga anem a fer aquesta rebenja i a més a més de la mà de Haneke i amb la cara amb el rostre i amb les mans i amb les expressions d'aquesta actriu de Saber Luper tot pinta que la cosa promet moltíssim hem dit que hi havia a part d'aquesta pel·lícula 5 produccions de parla castellana espanyola però les deixarem per una miqueta més endavant perquè s'ha estrenat també la nova de nou per no dir última pel·lícula dirigida pel nostre estimat de vegades també vilipendiat una mica per la meva part Tim Burton Tim Burton ha fet una mica de tot ha fet obres mestres sí tothom està d'acord que Ed Wood és insuperable són aquelles pel·lícules que han quedat que queden allà com a referència a la història del cinema del director considerat el pitjor director de la història amb aquest nom Ed Wood perquè era una mica un desastre com a cineasta però ho feia tot amb tant d'entusiasme que la seva filmografia ha quedat com a referència d'això precisament de l'excel·lència dintre del que pot ser el pitjor que es pot fer del seu entusiasme i la pel·lícula és d'una delicadesa impressionant però a part d'Ed Wood està clar que ha fet moltíssimes pel·lícules Tim Burton és que no cal ni parlar d'ell Eduard mans tisores les últimes versions d'Alicia el País de les Meravelles que són per mi de les pitjoretes en el sentit que no no s'ajusten a la metàfora que proposa el Luis Carros en el seu llibre no agafa el material d'una manera correcta llavors fa unes aventures molt desproporcionades molt fora de context de mida però bueno si considerem que són com una continuació i no una adaptació del llibre original com defensa molta gent doncs bueno les podem acceptar les podem agafar però aquesta pel·lícula que s'estrena aquesta setmana per mi és diferent jo crec que sí que serà de les que el Tim Burton aprofitarà al màxim perquè tots els personatges que apareixen són peculiars de fet la pel·lícula es diu la casa per nens peculiars de Miss Peregrin Miss Peregrin l'adjectiu Peregrin a part de Peregrino vol dir estrany per tant Miss Peregrin seria la dona estranya que adopta nens peculiars és a dir que tothom que veurem a la pel·lícula tothom que està en aquesta casa té alguna característica que el fa això el fa no estar a prop de les característiques que estem acostumats i a més a més hi haurà uns enemics d'aquesta gent que miraran de destruir-los bé tot plegat això és el que a mi em fa por que sigui massa aventura que sigui massa lluita entre el bé i el mal i que al final no ens parli el Tim Burton de massa cosa però com a mínim el tràiler que també he pogut veure la veritat és que promet promet allò que veus que hi ha una sèrie de personatges que donaran el màxim de si tant la Miss Peregrine que és prou atractiva aquesta dona ara no recordo el nom de l'actriu com els nens que fan de coprotagonistes i que miren de defensar el seu món i la seva identitat pròpia doncs pot la veritat és que pot estar molt dintre del món aquest barroc del Tim Burton i que pot donar el millor de si jo la veritat és que també tinc ganes de veure aquesta setmana tinc ganes de veure gairebé totes perquè un altre que també s'estrena que es diu Sing Street que la traducció seria el carrer del cant el carrer de les cançons també té molt bona pinta és la pel·lícula dirigida pel director de Once i de Begin Again si recordeu aquelles pel·lícules sobre el món de la música on la gent utilitza la música per sobreviure emocionalment en un món que com sabem al voltant nostre de vegades ens tira tantes pedres que no sabem molt bé com sortir-nos-en doncs aquí tenim un altre cas similar Sing Street ens planteja el fet d'una joventut d'uns nois joves no recordo molt bé si la ciutat és a Liverpool o a Manchester però és a Gran Bretanya on intentant això a partir de la seva joventut a partir de les ganes d'expressar-se agafar una guitarra i començar a cantar si heu vist algunes de les dues que comentava Once i Begin Again les dues tenen aquest àlid d'esperança malgrat que ens està pintant un món complicat difícil però els personatges no es deixen amilenar no es deixen atabalar pel que passa al seu voltant i aconsegueixen a través del seu entusiasme de la seva capacitat per crear i per ajuntar-se i fer coses noves aconsegueixen tirar cap endavant d'una manera molt potent i també tinc ganes de veure aquesta pel·lícula vull dir que de moment 3 de 3 que voldria veure i que segurament no podré veure perquè tantes coses no pot un abarcar agafar amb el temps que tenim una altra que també em crida l'atenció perquè entre altres coses les pel·lícules que venen de la de la Índia doncs sempre tenen alguna cosa interessant i si arriben aquí és perquè tenen una qualitat prou important com perquè el seu visionat ens digui moltes coses que segurament ja heu sentit a parlar i si no doncs ara parlem aquí una mica es diu M.S. Doni la història mai explicada la pel·lícula que és també d'aquest any del 2016 ens explica una història que aquí no coneixem massa que és la història del críquet aquest esport que és l'esport nacional de la Índia i per extensió de de Pakistan si no m'equivoco també de Bangladesh que com sabeu són els dos països que hi ha a una banda i a una altra banda quan es va fer la separació de musulmans per una banda dels que professaven la religió més hinduista en el temps de Gandhi tot això ja ens ho va explicar molt bé la pel·lícula de Gandhi també del Richard Atembro per tant el cinema ens va donar lliçons d'història molt interessant doncs aquesta pel·lícula ens explica una part d'alguna manera d'aquesta història en la qual l'esport del críquet té una importància molt important molt molt fonamental i aquest personatge el M.S. Doni sembla ser que és un heroi jo no el conec potser algú dels que esteu escoltant el programa sí que us sona però és un heroi del críquet va donar-li sentit a aquest esport i va arribar a l'excel·lència va aconseguir doncs el que no havia aconseguit ningú per tant bé doncs també una pel·lícula que crida l'atenció per això perquè veurem un paisatge diferent del que veiem normalment i ens permetrà entrar dintre d'una dinàmica i d'unes històries que segurament també una maniqueta de ball com fan sempre aquestes pel·lícules de Bollywood una mica de cant i bueno atractiva la pel·lícula que sí però que d'aquella manera allò que dius vols dir que hem de seguir per aquest camí no ho sé Sigonyes és Torx l'última producció de dibuixos animats ara no ho sabria dir exactament ho estic mirant de buscar entrant a la pàgina oficial si és de Disney si és de Pixar si és de DreamWorks o és de tots a la vegada perquè com que s'han fet tantes aliances tantes separacions al llarg dels anys doncs costa de vegades saber qui té la paella pel mànec i qui té la producció però bueno la qüestió és que Estorx no no és que ens hagi de sorprendre molt mira aquí ho tinc ja una miqueta és de l'estudi que va produir i que va distribuir la pel·lícula Lego no la vaig veure però tothom que la va veure va comentar que Lego malgrat que en principi semblava una història més o menys que no calia donar-li massa importància doncs que estava prou ben feta així que bueno mirant-ho d'aquesta manera ara bé què passa amb les cigonyes les cigonyes com tothom sap ningú no pot negar són les encarregades de portar els nens a les llars de tot el món però resulta que en aquesta pel·lícula ens mostren estic fent un esforç per no riure però és que és molt seriós això llavors no cal riure doncs en el moment en què veiem el començament de la pel·lícula que les cigonyes ja no es poden encarregar d'aquesta feina perquè la indústria les obliga a fer un altre tipus de feina doncs bueno doncs ja podem sentir una miqueta de llàstima per elles i per nosaltres mateixos perquè clar si els nens no venen anidats o anudats a un bec d'un ocell doncs les coses no són el mateix aquesta és la història que ens expliquen un moment determinat sembla ser que això es pugui recuperar i bueno doncs amb els personatges més o menys habituals amb animals amb humans amb nens amb adults amb gent amb ulleres amb gent amb ulls molt grossos doncs mirarem l'evolució d'aquests personatges aquestes són el tipus de pel·lícules que jo m'espero molt de temps a veure i potser ja tranquil·lament a l'estiu vinent o bueno potser aquest hivern també alguns dies que tinc lliure potser la buscaré o l'aconseguiré d'alguna manera i miraré de visionar-la però ara mateix la veritat és que no em ve especialment de gust un altre que sí que la veritat és que sí que em fa força gràcia un altre de les estrenes hi ha 12 en total per cert vull dir que ja per comentar ja per omplir un programa sencer i és el que de moment estic fent aquí en el Sense Condicions que per això es diu aquest programa així perquè sense condicions i sense tot fem el programa sigui com sigui en aquest cas ho estic fent jo però de seguida arribarà en Pol ja veureu i per cert que avui tenim un especial dedicat a escacs i cinema el Pol domina força el tema dels escacs domina molt el tema del cinema i a mi també m'agraden les dues coses força i la idea seria fer una composició de com s'han utilitzat els escacs al llarg de la història del cinema en diferents pel·lícules tenim una petita llista ells s'han carregat de veure també alguna Hijo de Caín per exemple que jo vaig veure ja fa un temps i quan arribi començarem aquest especial a part de parlar de les pel·lícules que hagi pogut veure passi de premsa o d'estrena o d'alguna altra manera i farem aquest especial per acabar el programa però de moment continuem amb aquestes estrenes que són unes quantes dotze una dotzena sort que no són dos bé La Vache La Vaca una producció francesa i d'altres països em sembla que també iraniana si no recordo malament ara no ho sé dir molt bé la informació una pel·lícula que es veu maca un home que decideix portar el seu animal a la fira ganadera de París però clar mentre arriba a París amb la vaca amb la seva vaca agafada amb una corda i d'allò doncs totes les aventures que us podeu imaginar la relació que hi ha amb un animal i una persona cosa que a mi especialment ja sabeu que m'interessa prou pel fet de tenir molt clara el fet de no maltractar el fet de donar importància a un animal tal i com si fos un ésser humà vull dir de la mateixa manera sense distingir un bueno un mamífer d'un estil que d'un altre d'un tipus que d'un altre llavors és una pel·lícula que em crida l'atenció en aquest sentit també he vist el tràiler i també m'ha tret força la pel·lícula doncs sí aquesta també aniria a veure-la no potser amb la força de les altres d'ell o de Miss Peregrine o de Sing Street però si tingués un momentet i pogués combinar-m'ho doncs sí que ho faria i com que a més a més sempre hi ha amics que diuen ah no a mi no me'n recomanis o no em portis a veure pel·lícules que surti massa sang i massa fetxa i massa d'allò doncs llavors les pel·lícules escollides de les que hem parlat fins ara serien Sing Street seria la baix i no tant ell Miss Peregrine i per nens de tota la ciutat és Torx i ja pràcticament pràcticament pràcticament ens queden només les espanyoles que hem dit que eren 5 recordeu per tant encara ens queda estona per parlar d'ella Pelé aquesta és una pel·lícula que també es va estrenar divendres passat el títol el subtítol de la pel·lícula és el naixement d'una llegenda i el que és curiós és que està produïda no per cap productora de Brasil era aquest jugador mític d'un esport majoritari que tothom em sembla que coneix pel seu nom propi el futbol doncs no és una producció brasileña sinó una producció d'Estats Units per què? perquè com tothom recordarà Pelé va acabar la seva carrera professional a l'equip Cosmos dels Estats Units allà doncs va decidir que era el seu punt era el seu moment i per això allà vam veure el final d'aquesta d'aquesta llegenda curiosament curiosament quan estem a punt de començar el recompte de de les 5 pel·lícules espanyoles doncs arriba amb Pol Diggler Pol, què tal? Hola ui ui, ui no, no, no recupera, recupera mira aquí he parlat mentre mentre arribava ja ho he anunciat que vindria sí que parlaríem d'escacs i de cinema però he anat parlant de les pel·lícules d'estrena de la setmana del divendres passat però curiosament he acabat justament quan has entrat en el punt en què pensava començar a parlar de les 5 pel·lícules espanyoles 5 pel·lícules espanyoles no ho sabies això? doncs les dic ràpid les dic ràpid per veure si et sonen segur que et sonen totes Vientos de la Habana una Spain in a Day dues de la Isabel Cochet d'aquesta que està rodada en un sol dia diferents persones una pel·lícula molt interessant estem parlant d'escacs no estem parlant de les estrena 5 pel·lícules espanyoles que parlessin d'escacs d'aquesta setmana ja seria una casualitat una casualitat allò que dius hem encertat el tema el que passa és que no hauríem pogut anar a veure'ls clar home això seria molt no no no 5 estrenes espanyoles de la setmana sense que siguin d'escacs allò que busques al Google i dius aquesta paraula l'elimino aquesta tachada aquesta no surt cap de les 5 em sembla que parlen ni remotament de l'escac torno a repetir Vientos de la Habana un detectiu molt peculiar el Jorge Perugorria que bueno tot és calor tot és calor en aquesta pel·lícula ell és un un detectiu així tòrrit estrany un policia que és encarregat d'investigar un homicidi d'una exprofessora seva al mateix temps s'enamora d'una dona també més aviat fent fatal bueno la història més o menys clàssica però a la Habana amb tot de calor amb tot d'allò a mi em fa venir calor però bueno ara que ja fa una miqueta més de fresqueta potser estaria bé no ho sé El Tiempo de los Monstros una pel·lícula que té una pinta molt bona molt bona que té una part una mica trista perquè sembla ser que el director sempre havia fet la seva filmografia jo no el conec no puc dir ni tan sols el nom Félix és que hi ha dos Félix que es treuen aquesta setmana això sí que és curiós dos Félix aquest em sembla que es diu Félix sobre oso si no recordo malament el cognom dos Félix i pot ser ara no ho recordo però pot ser que siguin també dos Monstros que s'estrenen l'altre s'estrena la setmana vinent avui havia el pass de premsa però és que tu vas avançat això ja ho hem dit no he pogut anar no dic que hagi anat Sabroso mira Félix li he posat una O de mà Sabroso que era fàcil de recordar perquè el que té de trist una mica aquesta pel·lícula és que aquest home havia fet sempre les seves pel·lícules amb la seva companya la seva companya doncs ha mort fa poc i doncs ell ha continuat és un home també que fa literatura que fa de tot una mica i suposo que gràcies a això també ha pogut sobreviure emocionalment i ara estrena aquesta pel·lícula pel·lícula on veiem Javier Càmara Carmen Machi i altres actors coneguts dintre d'una festa en la qual no saps molt bé si estan rodant una pel·lícula si estan parlant del rodatge d'una pel·lícula per tant una aventura així de metallenguatge cinematogràfic que crec que donarà molt de si a veure si la podem anar a veure la veritat és que promet promet força promet força a veure després no saps ben bé el format que quedarà però bueno un altre peculiar també és La reconquista que és la pel·lícula dirigida pel fill del Fernando Trueva el Fonas Trueva sembla que també ha participat el pare amb el guió una pel·lícula al contrari una mica de l'altra molt més tranquileta però on també tenim un format molt peculiar una parella que torna que això ja ho diu la pel·lícula que intenta recuperar la seva relació després d'un temps i bueno sembla ser que les actuacions estan molt aconseguides que han anat a algun festival no sé si al Sant Sebastián o era algun d'aquests tipus ha anat a molts festivals a Itàlia no sé quin era així de grossos em sona em sona que d'haver llegit el titular que li feien l'entrevista a ell li preguntant algo així com de su fantasma del tema del nombre de Trueva diguéssim el carrossega amb con el cine francès no sé per què exactament però deu obtenir algo a veure amb el seu cinema no sé deu ser poc espanyol potser el contingut doncs segurament el ritme de la pel·lícula i l'acció que tu dius del contingut la manera més francesa és una miqueta més un ritme sí sí sí segurament segurament doncs sí la veritat és que no me'n recordo no sé en quins festivals però s'ha presentat en uns quants mira ara mentre continuem parlant a veure si podem sentir aquesta música que és precisament d'aquesta pel·lícula es diu Arcadia en flor Rafael Berrio la podem deixar així una miqueta com de fons per acompanyar per acompanyar les tres pel·lícules que ens falten i ara ens parles de has vist ja has vist un monstruo vine a veure no no és que no he pogut anar m'havia acreditat però no he pogut anar per una banda em sap greu però per una altra banda doncs ala així no així la veurem no i tant ja la mirarem home sí sí sí tinc bastanta curiositat però jo també tothom però crec que és una curiositat contrària el contrari de dir hòstia tinc moltes ganes sinó és veure perquè he llegit moltes crítiques en general xipi xepi diguéssim de crítiques no una mica però per això vull veure una mica és molt difícil el que s'ha proposat aquest home per fer una producció tan gran nord-americana allò venim de pel·lis seves com lo impossible clar inversió bueno a veure aquí crec que és més el tema d'efectes especials que se li critica bastant i també el tema de criticat en el sentit d'un sentit més pur del cinema com a tal com va passar amb el Hobbit també que respecte els senyors anillos el Hobbit era pantalla verda per tot arreu i anar incrustant imatges gravades llavors en aquest cas diuen que també és bastant així i que potser la història és una mica massa tova massa lacrimògena diuen ja es veurà ja ho comentarem aquí jo crec que és d'aquests directors a veure no direm com el Woody Allen però que has de seguir-lo has de seguir-lo perquè el que ha fet des que feia els curtmetratges aquell el David Tomàs sempre em parla de mis vacaciones i me l'ha fet veure unes quantes vegades la veritat és que és un director que té una capacitat narrativa molt gran i bueno i el que potser sí que li passa és que s'està proposant fer projectes potser massa grossos no? i això no és fàcil és el que passa a vegades que quan es creix així com el Mita és potser buscar més l'espectacularitat que perquè ell ha fet pel·lícules de guió boníssimes però jo crec que ja a l'impossible ja se li notava bastant el gran pressupost destinat ja a lo que era la gran pantalla veure la pel·li a la pantalla més gran i notar notar les onades notar que no és una garantia que tinguis un pressupost molt gros que surti una gran pel·lícula l'impossible l'impossible no estava malament l'impossible era potent a les dues que ens quedaven Spenina Day que és la pel·lícula aquesta com ho veus aquesta idea? em sembla que és del Ridley Scott sí, sí, és del Ridley Scott però ella ho ha fet a nivell espanyol i la Isabel Cuixet és curiós perquè l'altre dia anava per Gràcia i estàvem fent la preestrena la vaig veure allà al carrer sí, la vaig veure que l'estaven entrevistant però no sé a veure jo crec que com a exercici no, ja ho han fet Ridley Scott potser sí que va ser el primer així que ho va fer però s'ha fet bastants cops o alguns cops com a mínim a altres països això de de recopilar imatges de gent com per organitzar un documental per dir-ho així amb moltes visions no? o sigui que en aquest cas tu podies enviar un fragment del teu dia però clar evidentment sempre tenies aquest marge de guionització o de la improvisació també s'ha de veure fins on s'ha arribat no he volgut veure ni cap a no sé si hi ha adelantaments així de tràilers no sé com es faria un tràiler d'això jo no he vist no sé és un exercici curiós de veure suposo no? clar és un documental molt diferent ja no és el realitzador ja no és qui posa el contingut sinó potser inclús qui qui el tria no? sí no sé quin nivell de produccions els van arribar o sigui si li van arribar 100 o 8.000 però imagino que també a l'hora de la gent que va molt cremada de política d'economia i tot jo crec que potser és un contingut també dràstic en quant a a veure les opinions no? en divergents de la gent i pot haver molta gent emprenyada també no? que no han posat allò que havíem fet nosaltres home clar potser fan segona part tercera qui sap potser fan un torrente del documental doncs sí no estaria malament per veure diferents visions la visió d'un tipus d'ideologia d'una altra i l'última pel·lícula ja d'estrena i també d'aquesta cinc espanyola no descacs de divendres passat Juegos de família ah sí aquesta la vau comentar oi? la del la tornada del Juanjo Puig Corbé a l'actuació i què volies dir? que has dit ah no no que no em sortien els noms al Puig Corbé no? hi havia més gent no? també sí sí però no tinc ara els noms aquí però bueno sí a una colla d'actors així força coneguts sobretot catalans la directora de fet és tarragonina també la Belén Macías que havia fet ja altres cosetes vull dir no és la seva primera pel·lícula i l'argument és molt bàsic un marit intentar recuperar la seva dona fent-se bueno és molt bàsic però curiós fent-se amic de la man per intentar entendre què li ha passat al seu matrimoni per intentar reconquistar-la també es tractaria d'una altra reconquista retorçat sí una miqueta hi ha dues reconquistes aquesta setmana la reconquista pròpiament dit i Jogos de Família que també és una reconquista doncs ja està amb això des que hem tornat de l'estiu déu-n'hi-do les estrenes espanyoles i els nivells també això això és el que destacava jo abans i el que destacava abans també i que he dit que quan vindria vindria o els companys que en aquest cas ets tu sembla ser que el Jaume no podrà venir finalment i Joan ja s'havia excusat i Carme doncs té motius importants per no poder venir el que comentava el que comentava és que a Sitges es passarà una pel·lícula que jo crec que soc el primer espectador cosa que aviam i només l'he vist jo perquè m'han passat l'enllaig així tal qual el director no és estranquist ni res és vestigis que ningú no ha sentit a parlar però que és una pel·lícula guapa és una pel·lícula molt xula de veure molt poc pressupost rodada tota íntegrament a roses ho repeteixo eh ho he dit abans però m'agrada que els oients i que ara tu també ho sàpigues una pel·lícula feta amb molts pocs recursos amb 9 dies de 14 hores de rodatge cada dia 9 dies 9 dies únicament la pel·lícula és molt heavy perquè és un llarg metratge no és molt llarg és una hora 20 minuts més o menys les de Woody Allen estem parlant les pel·lícules de Woody Allen normalment duren menys de 90 minuts normalment això els agrada molt al cinema el que passa és no té el ritme que té una pel·lícula del Woody Allen això s'ha de dir ara té una música molt especial molt interessant té unes actuacions molt potents i un guió uf que et deixa et deixa malalt et deixa el cor estem parlant d'un drama estem parlant d'un thriller estem parlant d'un drama fortet que podríem considerar un thriller també però perquè ens entenguem seria com aquella de jo crec que això no passa res per dir-ho de Haneke que hi ha un intrus Funny Games sí seríem parlant una miqueta d'això que ara he de dir la veritat jo intento dir sempre la veritat no he vist cap de les dues ni l'original ni la que va fer ell mateix allà als Estats Units però bueno que sé una miqueta de què va i aquesta va una mica d'això però donant-li la volta és a dir no és un intrus que es col·loca a la casa sinó que és un personatge que fa que uns vagin a casa seva llavors bueno fa unes barbaritats força considerable i la veritat és que és anguixosa la pel·lícula però molt interessant vull dir per plantejar-te un munt de qüestions i amb un final la veritat és que contundent contundent contundent no per la seva espectacularitat no per l'acció sinó perquè dius ahi va vols dir i té coherència a més a més suposo que això està a Sitges està a Sitges i a més a més per si vols i si vol més gent que ens està sentint la passen en dues sessions el diumenge a les 12 del matí i a la tarda dos quarts de set crec recordar si no ja dic ja ho he dit abans que és un moment de mirar-ho al Casino Prado i si no és el Retiro un dels dos però crec que és al Casino Prado llavors l'explicació també de per què està Sitges a part de que perquè és una gran pel·lícula que el productor el Thomas Spiker va estar molt involucrat en Sitges fa un temps i li ha passat al director i el director ha dit ah pues m'agrada i llavors l'han col·locat però bueno una miqueta d'entrada i ell ho diu no és una cosa meva que estigui ara desvellant ell ho diu en les entrevistes que li han fet per la televisió per les televisions de rosses i això doncs bueno fins aquí quant de temps ens queda Pol que no veig el Retiro un quart d'hora un quart d'hora està bé ni molt ni poc per parlar de cinema i escacs però ara vaig a fer-te una pregunta així la d'ahí preliminar la d'ahí la digues digues quina era la d'ahí la fill de Caín bueno em pensava que anava per aquí no digues no no no la primera és com va començar perquè jo sé que ets aficionat és molt fàcil la pregunta com va començar la teva afició als escacs al cinema ja més o menys bueno el cinema també por ahí vinga va com van començar les dues coses quin va ser el primer moment que vas dir ai va pot sortir una temàtica és una pregunta és una pregunta després ja comencem de petit ja he jugat amb mon pare que jo crec que ja ens està escoltant així que ah doncs una salutació i de petit sí i a més a la Palma cada any s'ha fet un a les festes majors a l'agost però s'han fet uns tornejos i anàvem participant els dos a sèniors i a infantil i anàvem fent i al cinema i al cinema no t'ho he preguntat mai el cinema el típic vas veient un cinema i et va interessant més sí que és veritat que jo recordo això crec que ho explico bastant alguns cops així amb gent que quan estava al batxillerat que havies de triar el típic allò del treball final d'estudis o el treball de recerca doncs vaig agafar la guerra civil espanyola i cinema i llavors vaig fer aquest tema i allò investigant mirant molt de cinema i ja m'anava bé perquè mira feia un treball però alhora fem un tema d'això fem un tema un dia clar recuperem el teu treball i al final a l'acabar el batxillerat em vaig decantar si tenia entre cometes la part de la guerra civil que era la política i la part de cinema que era les pel·lícules del cinema em vaig decantar per la política i vaig començar a estudiar lo de ciències polítiques quan en realitat m'hauria d'haver cantat ja d'entrada per cinema que és el que he acabat fent però al final al final sí les coses arriben on han d'arribar i els escacs sempre com a jo crec que com a punt de partida de bueno és el que diuen moltes pel·lis jo crec que és el referent que fan que és anar per davant o sigui anar sempre pensant sis moviments set cap endavant i això em feia gràcia per exemple ahir ahir vaig veure fill de caïn la pel·li catalana ara no recordo el nom del director si el saps ara Montleon de cognom ara buss sí sí crec que és Raül Montleon però no estic segur però sí és curiós perquè en general a veure si em dones la raó però en general s'utilitza els escacs en format audiovisual em refereixo s'utilitza molt per definir el personatge més que com el contingut de la pel·lícula és per definir un personatge que pot ser o molt meticulós o molt metòdic o molt o inclús al contrari a vegades és un psicòpata que molts cops ho fan amb els malhòmens també com a American Psycho Jesús no Raül Montleó Montleó era una cosa similar d'acord molts cops s'associa sembla que amb problemes més psicòtics o que la persona ara fem un debat si vols però jo el que veia era que molts cops des de l'última aquesta que havíem vist la del Bobby Fischer a aquesta de Fida Caín sempre els personatges acaben sent personatges com entre excèntrics entre inclús un cert punt autistes no? al voltant de la societat llavors no sé és curiós l'ús que se li dona a jocs que es consideren jocs de taula que es poden considerar ja no tant potser però una mica elitistes en quant a l'aprenentatge no estem parlant de la Oca que és molt atzar o estem ja m'explico llavors molts cops s'utilitzen aquests jo crec aquesta mena de jocs o les matemàtiques o certes certes connotacions per un personatge per identificar-lo com a tal com una mente meravillosa per exemple sempre aquests personatges que tenen una mena d'afició no? una mica alternativa potser en aquest cas els escacs no és que ho siguin alternatius però però per construir no? per construir aquesta profunditat d'ei aquest personatge pensa més que la resta o ei aquest no sé si em segueixes et segueixo et segueixo i intento anar per davant i tot tot i que no és fàcil però vull dir que sí per una banda sí que és veritat que moltes vegades definís un personatge però jo diria que també de per si el joc dels escacs té una característica que serveix per utilitzar-ho com a metàfora i tu mateix em donaves un exemple com a metàfora però no ja lligat a un personatge sinó com a metàfora de situacions que són prou complexes és a dir la vida mateixa la situació de l'economia mundial que ara m'agradarà molt que comentis el concursante el fet existencialista com el CTSG que és l'amor que hi ha la conya aquella quina? ara no recordo ostres Boris Grushenko que era el Boris Grushenko el que fa la broma del sèptimo cello que hi ha el doble exacte però sí que és veritat sempre es pot utilitzar com a metàfores perquè és una cosa molt simbòlica també les figures els peons sempre a vegades s'ha identificat amb la gent de carrer els reis les reines els cavalls els protectors sempre s'ha fet molt estamental el joc dels escacs en un sentit més per exemple de concursante que fa la comparativa amb els bancs amb un banc com mundial amb el banc i la gent del poble que va allà a deixar els diners a partir d'una quota és que és una explicació bastant densa prou a buscar-la mentre la parlem prou a buscar-la a veure si es pogués trobar així fàcilment per internet però jo a part d'això que sí és que he barrejat jo he vist la pel·lícula concursante és una de les meves pel·lícules de referència perquè recordem als espectadors que és una pel·lícula en la qual el personatge al començament de tot està concursant en un concurs i en el concurs aquest li toca de tot absolutament de tot és a dir quan diem de tot és de tot és a dir cotxe luxós casa apartament a la costa un avió un vaixell llavors tu dius hola quina passada però clar té una clàusula que és que això no pot vendre-ho i no li toca res de diners llavors clar el problema és que bueno fan ja aquest punt de dir clar tenim tantes coses però les hem de mantenir llavors el personatge es veu absolutament abrumat per això el que passa és que jo no recordo i tu m'ho has dit ja unes quantes vegades i no he pogut tornar a veure la pel·lícula part d'allò no recordo el moment aquest en què fan la comparació però bueno jo quan t'ho vaig dir és que jo concursant sí que fa bastants anys que l'haig de veure i jo recordo que hi havia un taulell i jo recordo que només hi havia certes peces i llavors feien un montón de monedes i llavors cada un dels peons per dir-ho així tenia no sé unes 10 monedes i en total no sé potser n'hi havia 100 i llavors anaven fent aquest joc del tema dels interessos de les retencions els diners i com funcionen els bancs sí ho vas trobant potser sí potser sí a veure tinc una escena anem a provar ara d'aquí un momentet a sentir-la ara que passi l'anunci aquest que diu que podes saltar l'anunci en dos uno però a part també tenia una altra interpretació a veure què surt aquí a veure què ens explica molt bé em sembla que és la música però no el diàl·lo és que la música s'està replodint de fons eh ja vols dir que és una altra cosa la música sí sí sí no em sona com un moment tan dramàtic d'aquesta pel·lícula és aquest funky de fons ara tenia raó és un simple exemple un poco de oro el oro és bonito brilla i no hi ha dèmasiado és valiós així que podem fer una tabla de conversió si una docena de huevos vale lo mismo que una pepita de oro i un caballó és més endavant jo diria és més endavant però en la mateixa escena sí sí sí jo crec que és la mateixa escena pues passo així és sí sí que li va explicant li va explicant diferents comparacions o potser és més endavant però sí sí que recordo això jo de totes va fer és tota una lliçó és tota una lliçó sí sí són set minuts d'escena a veure si arriben ara d'escac no segueix amb l'or jo de totes maneres volia fer a part d'aquesta comparació amb els peons com a la classe així més treballadora el que sí que és veritat també és que els escacs es pot considerar com una metàfora de tot el que són grans quantitats amb la possibilitat de combinació perquè clar ja sabem que mira ara estàvem amb els escacs ara però estan posant les monedetes als escacs i només ho veig jo és això amb absoluta generositat i a canvi de què un simple 10% una monedita per persona clar està col·locant sobre els escacs el que tu deia clar això és però segons Pitágoras tenim un problema si al cap de 12 meses hem de pagar 11 monedas cada una de d'on les vamos a sacar 11 monedas cada una són 110 aquí aquí està l'escac la veritat és que recorda aquesta escena una mica al CTS és ell perquè el que està fent l'explicació està vestit de blanc l'altre està vestit de negre estan en el camp amb uns escacs allà és que potser a la platja hauríeu massa directe perquè l'escena és real sí doncs el que estava intentant comentar era que els escacs tenen una característica i clar quan comencem la partida hi ha unes poques combinacions és a dir poden moure els peons els cavalls i ja està llavors no sé quantes en total però bueno posem en la primera jugada doncs podem fer 8 8 combinacions diferents com a molt no podem fer res més no podem moure encara les torres i tal però quan portem ja unes quantes jugades cada vegada que fas una jugada nova s'obren una quantitat de combinacions possibles enorme llavors això permet fer la comparació perquè són tantes són tantes que fins i tot superen la quantitat d'estrelles que hi ha per exemple a la galàxia llavors amb això es pot jugar tant amb el joc dels escacs en aquest sentit que pots fer la comparació amb qualsevol història amb tot el que et puguis imaginar de la nostra vida de la quantitat de cèl·lules que tenim al cos llavors té aquesta riquesa aquest joc jo tinc una petita llista que vaig mira vaig aprofitar el programa de cinema del galliner de l'altre dia per dir a veure si en diu pel·lícules que facin d'escacs jo per exemple la tabla de Flandes jo no sabia que estava d'allò però sembla ser que està basada en una partida d'escacs i tot el que passa està una mica com si fos la segona part d'Alícia en el País de les Meravelles que ja m'agradaria veure una pel·lícula ben feta i ben tractada amb aquests moviments perquè la veritat és que la partida és impecable i quan Alícia ha de passar d'un lloc a l'altre doncs hi ha com un rierol llavors el tren passa per sobre i passem a un altre d'allò és espectacular benvenido Mr. Marshall això serà un record per molta gent molt maca perquè al començament de tot de la pel·lícula estan a part telèfon jugant una partida al cura i al farero llavors em sembla que és el cura del poble que després d'una estona diu aquesta jugada que ha fet l'altre és molt bona i surt per tot el poble protestant i cridant i al final li acaba dient tu estàs mirant un llibre això no d'allò és molt divertida aquesta escena i allà surt també això que tu dius com avançant perquè benvenido Mr. Marshall està basada en un savi dels junits que ha fugit i acaba allà en aquest poble estàs tan avisant que hi ha un joc allà que com tu deies és una mica més elevat del que en principi aspiraries a una gent així una miqueta més de poble una pel·lícula protagonitzada pel Christopher Lambert que em van dir que hi havia basada també amb els escacs però que no em van dir el nom i no ho he pogut buscar doncs està també per allà Hijo de Caín Hijo de Caín què t'ha semblat? com a reflex del que és el món dels escacs un petit tio superbèstia massa no? o sigui crec que no aprofunditza tant com potser no sé si ja es buscava així també vull dir tampoc com a pel·lícula d'escacs que juguin escacs no no vol dir que sigui d'escacs m'explico per exemple avui Fisher la pel·lícula que vam veure la de com es deia? Punt Sacrifici de Peo aquesta sí per exemple perquè tot està bastant relacionat amb la psicologia del personatge i evidentment tota la història d'això però a fi de caïn evidentment hi ha la història al voltant familiar i hi ha el del psicòleg hi ha un entramat massa un o intent de complex tampoc és que sigui molt complex però no dic que no m'agradés la pel·lícula però com a escacs el veia bastant com com simplement el mitjà de transport de la història no? fins al torneig final però tampoc hi ha una preparació massa massa més enllà de per dir-ho així el Hogwarts quan li estan ensenyant a fer servir la vareta vull dir no hi ha m'explico no hi ha una tensió com es podia cregar a Fisher perquè aquella pel·lícula si no hi ha o sigui tothom pateix en aquella pel·lícula llavors sí que és veritat que ho fan servir com a tema però no però no crec que aprofundeixi no? no aprofunditzen massa sí que em vaig quedar en una frase que ara deies el dels moviments que són tan infinits i tan il·limitats però que precisament allà ho deien quan li estan ensenyant com en el ajedrez hi ha milers i milers i milers i milers de moviments però solo unos pocos milers de buenos llavors aquí és on es preparen això és com el que diuen a l'escriure un llibre no deixa de ser una combinació de lletres i paraules i símbols però aquí és triar les bones combinacions de fet el que acaba apareixent en aquesta pel·lícula si te'n recordes és una idea increïble i és que hi ha infinitud no tantes moltíssimes jugades però només hi ha una que és la bona això és fascinant aquest és el tema és a dir només una i en la vida de vegades també passa això i sobretot quan juguem sense condicions se'ns ha acabat el temps t'ha sorprès i tot és que arriba molt tard també bueno una miqueta però bueno ja està el programa ja està fet hem parlat una mica d'escars potser com sempre deixem allò punts suspensius perquè està bé també ja hem introduït ja hem dit unes quantes pel·lícules ja sabem com podem interpretar els escars i diferents pel·lícules que es poden veure i sobretot recordar que la setmana vinent sí que tindrem a Carme Nebot aquí segurament a Joan Morros a Joan Merida a la Pol també a mi mateix i parlarem d'un tema complex tribus urbanes jo crec que és molt complex i interessant jo no m'atreveixo gaire tu coneixes una miqueta més així que bueno doncs anirem fent així ens acomiadem per avui sense condicions com sempre merci Pol i gràcies a tots vosaltres fins la setmana vinent aquest dimarts a la setmana vinent