Cinema sense condicions del 4/10/2016 — Sitges 2016 i “Vestigis”; estrenes (Elle, Miss Peregrine, Sing Street, M.S. Dhoni, Storks, La Vache, Pelé) i especial Escacs i Cinema

Idees clau de l’episodi

• Avanç exclusiu de “Vestigis”: el locutor afirma haver-la vist en primícia. Film dur, claustrofòbic i d’estil proper a Haneke; es projecta a Sitges amb passis diumenge a les 12:00 i 18:30.
• Festival de Sitges 2016: destacada la catifa vermella diària i l’atracció mediàtica; el locutor hi assistirà diumenge a la tarda.
• Panorama d’estrenes: recorregut ampli per estrenes internacionals i 5 produccions espanyoles.
• Especial “Escacs i cinema”: usos del joc com a definidor de personatges i com a metàfora narrativa; anàlisi de l’escena didàctica d’“El concursante”.

“Vestigis” a Sitges: context i lectura crítica

• Què és i quan es veu

- Títol: “Vestigis”. Passis diumenge a Sitges (12:00 i 18:30; possible seu: Casino Prado). - Col·loqui previst amb director (Ivan Morillos), guionista (Ivan Humanes) i productor (Thomas Spiker).

• Producció i localitzacions

- Rodada 99,9% a Roses: paisatge marí, castell i carrers; rodatge exprés (9 dies, jornades llargues).

• Tons i referents

- Film dur, inquietant, amb moments onírics; ecos de Michael Haneke i records d’“Bilbao” (Bigas Luna). - Personatges atormentats i absència de treva emocional. Sense spoilers, es remarca un final contundent.

“És un malson de pel·lícula… de les que et deixen recuperant l’alè.”

Festival de Sitges 2016: catifa vermella i focus

• Catifa vermella cada dia: estratègia de visibilitat i fotocall per a públic i premsa, emulant festivals com Donostia i Màlaga.
• Afluència: equips, homenatjats i convidats de primer nivell; gran oportunitat per al cinema de gènere.

Panorama d’estrenes de la setmana

Internacionals

• Elle (Paul Verhoeven)

- Protagonista: Isabelle Huppert. Thriller de venjança; interpretacions arriesgades i personatge complex. - Expectativa crítica alta; interès per la direcció incisiva de Verhoeven.

• Miss Peregrine’s Home for Peculiar Children (Tim Burton)

- Univers d’ésser “peculiars”, iconografia gòtico-barroca. - Dubte del locutor: que no derivi en “massa aventura” i simplifiqui la metàfora; el tràiler, però, promet.

• Sing Street (John Carney)

- Coming-of-age musical: la música com a salvavides emocional. To esperançador a l’estil de “Once” i “Begin Again”.

• M.S. Dhoni: The Untold Story

- Biopic sobre el críquet a l’Índia; finestra a context històric i social (record de la partició Índia-Pakistan). - Esperable combinació de drama esportiu i elements de Bollywood.

• Storks (Cigonyes)

- Animació de l’estudi darrere de “The Lego Movie”. Sàtira del “negoci” de portar nadons versus lògica industrial. - To lleuger; el locutor la deixa per més endavant.

• La Vache (La vaca)

- Road-movie tendra d’un home que viatja amb la seva vaca cap a la fira de París. - Eix emotiu: relació humà-animal i tracte respectuós.

• Pelé: Birth of a Legend

- Producció nord-americana sobre el naixement d’una llegenda del futbol; epíleg als NY Cosmos.

Estat de l’exhibició

• Tot i la profusió d’estrenes, moltes sales programen els mateixos títols.
• S’aprecia esforç per diversificar oferta i circular copiess digitals entre sales.
• El CineBaix (Sant Feliu) destaca per cicles, documental del mes i col·loquis.

5 estrenes espanyoles destacades

• Vientos de la Habana

- Thriller càlid i tòrrid amb Jorge Perugorría; policia que investiga l’assassinat d’una exprofessora.

• Spain in a Day (dir. Isabel Coixet, idea global de Ridley Scott)

- Documental col·lectiu d’un dia a Espanya amb clips de la ciutadania; interès en la curadoria i la pluralitat de mirades.

• El tiempo de los monstruos (Félix Sabroso)

- Metacinema amb Javier Cámara i Carmen Machi; festa, rodatge i realitat difuminats. - Context personal del director que li aporta poètica i to lúdic.

• La reconquista (Jonás Trueba)

- Drama íntim sobre una parella que es retroba; ritme més “francès”, actuacions molt ajustades.

• Juegos de familia (Belén Macías)

- Comèdia dramàtica: marit que intenta reconquerir la dona fent-se amic de l’amant; retorn de Juanjo Puigcorbé.

Especial “Escacs i cinema” (amb Pol Diggler)

Orígens de l’afició

• Pol aprèn a jugar amb el seu pare i participa en tornejos locals des de petit.

Com s’usen els escacs a la pantalla

• Com a definidor de personatges: meticulosos, obsessius o fins i tot psicopàtics.
• Com a metàfora de sistemes complexos: vida, economia, política, estratègia.

“El concursante”: els escacs com a metàfora bancària

• Escena clau que converteix el taulell en una lliçó d’economia (interessos, deute i escassetat de diners).

“Si al cap de 12 mesos hem de pagar 11 monedes cada una… d’on les traurem?”

• Imatge poderosa: peons i monedes sobre el tauler per explicar la mecànica del crèdit i l’asimetria del sistema.

Altres pel·lícules amb escacs

• -
• “La tabla de Flandes”
• -
• “A través del espejo” (Alícia i el tauler com a món)
• -
• “Bienvenido, Mister Marshall” (overture amb partida al poble)
• -
• “Hijo de Caín” (thriller psicològic al voltant d’un jove prodigi)
• -
• “Pawn Sacrifice (Bobby Fischer)”

Valoracions i idea final

• “Hijo de Caín”: els escacs més com a mitjà que com a tema profund; funciona al clímax competitiu.
• Idea clau dels finals de partida: hi ha milers de jugades possibles, però sovint només una és la bona.

Cloenda

• Anunci del tema de la setmana vinent: “tribus urbanes”.
• Absències puntuals de col·laboradors habituals; Pol Diggler s’incorpora en tram central i lidera l’especial d’escacs.