Sitges amb Gaspar Noé i Lars von Trier, Burning, estrenes de la setmana i gran entrevista a Ferran Rañé

Cinema sense condicions. É pau, é pedra, é o fim do caminho, é um resto de toco, é um pouco sozinho, é um caco de vidro, é a vida é o sol, é a noite é a morte, é o laço é o anzol, é peroba do campo, nova madeira caindo a candeia, é uma chita perera. Bona tarda, bona nit, ja som aquí un dimarts més disposat a parlar-vos de cinema, del que hem vist, del que ens ha agradat, del que recomanem, com cada dimarts, cinema sense condicions. Com sempre, com sempre, farem dues parts en el programa, una primera part que parlarem d'això, dels coses que hem vist i que us recomanem o que no recomanem, i una segona part en què, com sempre, dedicarem el convidat. Però és que avui, avui en particular, tenim un convidat especialíssim. Jo em fa moltíssima il·lusió, ho dic tot molt sincerament, de tenir avui al nostre programa una persona que jo li deia mentre venia amb el cotxe, que crec que pot ser una referència molt important pels actors que pugen i actrius que pugen en aquest moment al teatre català o als audiovisuals, diríem, catalans. Estem parlant, evidentment, de Ferran Ranyer, que és un plaer que estigui avui amb nosaltres. Benvingut, Ferran. El mateix plaer, jo. Encantat de ser-hi. Com sempre, la resta de l'equip, estem aquí, doncs, en Joan Sardà. Bona nit, Joan. Hola, bona nit. Pep Armengol, també, doncs, aquí, com sempre. Hola, bona nit. Darrere dels vidres, controlant-ho tot, amb Pol Tigre. Bona nit. Jo voldria fer una petita presentació, després passaríem a les pel·lícules, però com que em sembla molt important que avui estigui en Ferran Ranyer amb nosaltres, voldria dir quatre coses, sobretot per la gent, jo pensava mentre venia, per la gent que no coneix algunes coses, perquè fa molts anys, és un senyor que fa molts anys que està en aquest món, i jo tinc la sensació que molts, gent jove, no coneix moltes coses que aquest senyor ha fet. En primer lloc, el senyor... El que és important, també, és dir que el Ferran havia viscut molt temps a Sant Just. Sí, senyor. Vull dir que per això està aquí, també, per recuperar... Sí, senyor, és veritat. ...les seves vivències aquí al poble. Fins als 20 anys vaig viure a Sant Just. Hombre, llavors això és... Vaig fer, no el primer espectacle, però en si, de les primeres coses, ja una mica amb rigor... Les vas fent aquí? Sí. Doncs bueno, en parlarem, és a dir, a la segona part... I com és que des de Sant Just vas a l'Institut del Teatre de Barcelona? Ja tenies ganes de... Com vas descobrir el teatre? El teatre el vaig descobrir a l'escola, i a l'escola d'aquí, això és veritat. Tot i que la meva família materna ve d'Aragó, de Terol, la meva mare va néixer aquí, però els meus avis són d'allà, i anàvem allà quatre mesos cada estiu i tal. I aleshores l'Aragó, aquell que jo vaig conèixer de petit, era com l'ada mitja, pràcticament, vull dir, era molt heavy. Però vol dir, com diu ell, que tu tenies molt clar, ja de molt jove, que volies ser actor, perquè el fet que tu, abans dels 70, estiguis a l'Institut del Teatre, vol dir que tens molt clar que vols fer això. Sí, això que anava a dir, que els primers espectacles que faig són a Terol, de molt petit, i eren uns missioneros que passaven per allà i que abans agafaven els nens i fèiem coses. I després ja el següent que vaig realment comprovar que m'agradava, que em va viciar, diríem, va ser aquí a l'Acadèmia Texas, que nosaltres dèiem, que estava a la carretera, sobre del Cinema Texas, i de cop i volta allà jo vaig començar a fer uns números improvisats d'humor i de ser el típic tímid, amb mulleretes i tal, que començo a fer coses, veig que tinc una resposta increïble i tinc companys d'aquell moment que van veure els mateixos números a Setmana Santa, a l'estiu, a Nadal, però ja vaig comprovar que realment això m'agradava, vull dir, portar la gent cap a un gag, cap a un riure... Doncs bé, Ferran Ranyer és un actor de cinema, de teatre, de televisió, director de teatre també, professor d'art dramàtic i productor català, i que després d'estudiar estudis, com hem ja esmentat ja, al Institut del Teatre de Barcelona, el 1970 inicia la seva carrera professional incorporant-se al grup juglars. En aquella època, i ens ho explicava quan veníem, el signe d'identitat dels juglars era la creació col·lectiva dels seus treballs, no partint d'un guió previ, sinó propostes d'anar construint espectacles a través d'improvisacions i de les decisions del grup. La direcció escènica d'aquelles obres corresponia a la verboa d'ella, i l'any 1977, tots els membres dels juglars són imputats, cosa que jo penso que ho explico perquè tinc la sensació que molta gent jove no ho desconeix, són imputats el 1977, tot aquest grup, per un delicte d'injúries a les forces armades i condemnats a un Consell de Guerra com a autors de l'espectacle La Torna. Ferran Ranyer i la mateixa... El mateix Albert Oadella decideixen traslladar-se a França i no tornen fins al cap d'un any, crec, quan els quatre membres dels juglars empresonats són indultats i surten de la presó. Simplement ho dic a títol de presentació, després ja en parlarem de moltes altres coses que ha fet, perquè ha fet moltíssimes coses, ja ho veureu, però com que penso que és molt important que avui estigui en el nostre programa i que ell, doncs, que deia que serà segur un referent per molta gent, doncs, bueno, coincideix en algunes coses, en el passat, en coses que malauradament estan passant també en el present. I això com ho veus ara, que una història com la de La Torna, que va ser tan grossa amb mobilitzacions al carrer, etcètera, i que pugui tornar a passar... O sigui, va ser molt important per la llibertat d'expressió i semblava que no hauria de tornar a passar i avui dia estan fent sentències contra els rapers, no? Sí, no, és el garrifós, diríem, el retrocés, perquè n'hauríem hagut d'avançar, diríem, no? Nosaltres, quan ens fan un Consell de Guerra, sembla que sigui ja el màxim de la injustícia, diríem, no? Perquè en aquell moment Suárez estava governant, hi havia dos pactos de la Moncloa, els pactos el que passa és que no eren lleis, i ens agafa, mis de la transició, i un exemple realment paradigmàtic, el de La Torna, no? Els militars no estan gens convençuts de la transició, i com que els pactos no han modificat encara les lleis, doncs encara tenen lleis que poden jutjar el civil si se senten ofesos, i és el que vam fer, diríem, els militars van fer el que podíem fer, no? Però nosaltres potser vam accelerar una mica la separació de poders i de legislacions, però ens va tocar el rebre, i pensàvem que, diríem, i va haver-hi moments, als anys 80, jo crec que estàvem millor que ara, quan es condemna gent per una cançó, o pel que sigui, diríem, estem retrocedint, absolutament, sí, sí, espanta molt, sí, sí. Doncs bé, comencem, si voleu, la part, diríem, nostra, abans de començar a parlar amb aquest invitat tan important i tan interessant que tenim avui, el programa. Podríem començar per Sitges, podríem començar perquè el Pol ens expliqui, ens sembla que a la final Clímax ha guanyat... Ha guanyat Clímax. Ha guanyat Clímax al festival de... Bueno, doncs explica'ns la teva... Aviam, jo vaig estar a diari, però treballant, o sigui que a Sitges he vist una pel·li. Ja. Però la que he vist, jo crec que també és molt representativa, que és la de l'Alas Bontrier. I Clímax, el que passa és que, tot i que s'ha estrenat a Espanya en el festival de Sitges, la podem veure ara mateix en el Cines Verdi. O sigui, cada dia hi ha una sessió... No sé, tu vas anar al final? Al final no em vaig poder anar. Va, sí, perquè t'he vist bona cara, eh? Sortirem a la cara, si la vaig a veure. Ostres, aviam, jo, com que la setmana que avui farem el programa de Gaspar Noé, ja entraré més en la pel·lícula, però diguéssim que, comptant que ell, jo sí que vaig veure un trosset de la seva roda de premsa a Sitges i ell ho deia molt clarament. Ell el que buscava és el que la gent es troba, que és rebuig. O sigui, no és una pel·lícula que et pugui agradar. Tu la pots valorar, la pots dir, hòstia, la direcció és molt bona, les actuacions són molt bones, però com a història, com a pel·lícula, entres d'una forma negativa, en aquest sentit. De fet, és una pel·lícula que dura una hora i mitja i els primers 46 minuts, que vol dir la meitat de la pel·lícula, és dansa. És una pel·lícula que és com experimentar, és com una mena de videoart i són els 11, si no recordo malament, són 11 protagonistes que ballen en pla en seqüència. I la segona part és la bogeria de... Vindria a ser la gran comilona, però amb drogues. La bogeria que va augmentant, augmentant, no augmentant. A causa de la droga. Sí, sí, sí. És més lisèrgica i ell ja és un director que sempre ha tractat el tema de la droga. Llavors, en el sentit místic, inclús, perquè Enter the Void, per exemple, ho tracta des del punt de vista del llibre dels morts tibetà. Llavors, clar, també fa una reflexió sobre... A partir de la droga disèrgica, per exemple, l'SD, DMT, tot això, doncs com l'ànima, al final, acaba sortint del cos, metafòricament, però en el cas d'Enter the Void, són les dues coses, o sigui, metafòricament i físicament, diguéssim. Llavors, en aquesta pel·lícula, jo crec que ja és la coronació. Ja no sé si vaig veure una pel·lícula antidrogues, perquè, evidentment, surts d'allà que dius ni de conya, però bàsicament és una pel·lícula que relata un mal viatge, un mal viatge a l'Isèrgic, diguéssim, i et fa entrar en la pel·lícula d'una forma molt, molt, molt bèstia. O sigui, jo personalment no la recomano com a pel·lícula, però sí com a assaig sobre això. Però és una pel·lícula que en ma vida tornaré a veure, ja ho aviso ara. I, d'altra banda, clar, però guanyes hitges, per què? Perquè també és una faceta del terror que potser abans no s'havia vist tan, tan, tan, tan viva, que és el terror al desconegut, però realment interior, perquè cada persona ho està vivint a la seva, tu no veus, és a dir, tu no entres en el cap de la gent que està tenint aquest, no?, tota aquesta paranoia, però ho vius. Llavors, clar, és un terror que és molt, molt estrany, no? Però, bueno, la setmana que ve ja exemplifiquem. Escolta, de cara, els que ens estan escoltant, si té que anar amb dijú o...? Bé, jo us aviso, l'única projecció, jo no sé si es fa a altres llocs a Barcelona, però a Barcelona, que jo hagi vist, és els Verdi, i els Verdi és a les 10.30, o sigui, és una malíssima hora, perquè si no has sopat, sortiràs a les 12, a més no soparàs, ja t'ho dic ara, després. Llavors, no sé, jo recomanaria sopar, un sopar britànic, Lleugé. Lleugé, i a les 7, 7.30, a 8. I l'altra pel·lícula que us porto, aquesta sí que ja és molt més, evidentment, narrativa, tot i que és qui és, que és l'Asbontrier, que és la caça de Jacques, de House de Jacques Bilt, una pel·lis parada d'ell, perquè també l'última de Nymphomaniac, no sé si recordo, que fa com uns... Dos o tres anys, sí. Més, potser més inclús, però sí, potser, potser. Més que eren dos parts, també està dividida. Llavors, en aquest cas, torna l'Asbontrier brutal i sanguinari, però no en el sentit de sang, sinó en el sentit de... És una persona que també, com Gaspar Noé, també busca molt la incomoditat de l'espectador. I aquí jo crec que és el punt que, clar, relata la història d'una sessió en sèrie. Llavors, aquí és on es pot deixar anar. A més, una sessió en sèrie molt... inclús hi ha molts moments al principi que són aquest eslàpstic, aquesta brometa de... perquè com que té toc, no? i té una obsessió de hòstia, he deixat el cadàver i potser he deixat alguna gota, no? I hi ha un punt còmic que ho explota molt bé perquè tot... Home, veure una pel·lícula de l'Asbontrier a Sitges i que tothom estigui rient és raro, eh? Però, clar, la pel·lícula després... La pel·lícula són dues pel·lícules. Estem parlant de dues hores i mitja. Ja. La primera... Les primeres dues hores és una sincera. L'última mitja hora és una mena de paranoia que s'ha muntat ell mateix. És una cosa que no té... És que la pel·lícula és una mena de descens als inferns de Dante. De fet, juguen bastant amb la idea de l'infer, dels cercles, de la divisió, no? Amb l'infer. I, evidentment, el personatge és un personatge que va directe al palco de l'infer perquè tot el que arriba a fer... I la justificació artística perquè és una justificació que ja es veia bastant un tipus de narrativa en Infomania que era la... No sé si l'heu vist aquí. Sí, sí, sí. La comparativa, a part de dos narradors, bueno, no dos narradors, sinó que el narrador acaba sent una conversa en off i la primera, la primera, que és l'infomania, de les dues, fa una comparativa sempre amb la pesca. No sé si te'n recordes. Que fa així com perquè l'amo o el cebo o el no sé què, sempre en el sentit sexual, no? Com l'evolució sexual d'una noia comparada amb la pesca i en aquesta pel·lícula és l'evolució d'un assassí a partir de l'arquitectura i per això també la caça de Jacques perquè també és una metàfora de aquesta... cap on va aquest personatge, amb una persona que té trets molt, molt autistes i com es relaciona, s'interrelaciona i com inclús a partir de l'assassinat neix com a persona. És una... Bueno, clar, és com actua sempre a les Bon Trier, no? Amb el cinema, que és buscar deshumanitzar per humanitzar, no? A vegades? O sigui, crea això. I jo crec que com a pel·lícula és molt, molt bona. O sigui, a mi em va agradar. Diuen que és la millor discutible. de les últimes. Sí, diuen que és bastant com la... El que passa és que sí que és veritat que això també ho hem trobat molts cops en les Bon Trier que és una persona que s'estima molt a ell mateix i en aquesta pel·lícula molt més perquè inclús posa trossos de totes les seves pel·lícules. Hi ha un moment que hi ha un bloc de pa, pa, pa. Van passar, va passar en Europa, va passar en Melancolia, van passar en Anticristo, va passar a tothom. Ja. totes les seves pel·lícules però per demostrar que l'ésser humà hi ha una veu en off que diu no, perquè l'ésser humà també és un animal i és un no sé què i van posant les seves pel·lícules i pensant hòstia, només faltava veure-li, clar, ell mateix, com una l'acció de muntatge, no? I és curiós. Però així com a pel·lícula jo la recomano molt. Tema que arriba el 15 de febrer aquí a Espanya. O sigui, encara queda. Val, val. Vinga, Joan, explica'ns. En podem tornar a parlar si arriba el 15 de febrer. A veure, el Ferran tenia aquí unes pel·lícules que potser podem parlar-ne, no? Les últimes que has vist has dit que... Sí. Digues, digues. Jo, sabem que vosaltres no mireu això del cinema. No, home, però... Doncs he fet una mica de dir, vaig al programa doncs a menys les últimes que he vist. A veure. Vaig veure el rei, no? De Rodrigo Sordo-Goyen. Sí. Que Antonio de la Torre fa, com sempre, un gran paper. Un gran treball. I, hi ha gent que opina que el no especificar si és un acte de valentia o no... I a mi no em va semblar malament que sigui sigui tan tan reconeixible la corrupció que no calia potser puntualitzar i tots sabem perfectament de qui parlen i de quines coses parlen. Em sembla que el Sordo-Goyen és un gran director, també. Després, Cold War, d'una pel·lícula polaca, que és un cinema per adults fantàstic. Aquesta història que ve dels seus pares, no? De que s'estimaven sobremanera però no es podien suportar i no podien conviure està per mi bastant ben tractada. El que passa és que dóna la sensació que està dedicada als seus pares però no està clar que sigui realment la parella dels seus pares la parella, eh? La pel·lícula sí que està dedicada als seus pares però a mi no em queda clar que sigui realment els seus pares penso que... Bueno, això és el que jo tinc... No, ell a m'entrevistes ho ha reconegut, eh? Ah, sí? Sí. Que eren la parella els seus pares? Sí. El que passa és que naturalment la història està alterada, no està calcada però sí que el que diu el Ferran també ho diu el públic en el sentit que els seus pares van tindre una relació tormentosa degut a la situació que s'està vivint allà de Guerra Freda i sobretot d'estalinisme subjacent. Però és que no tens sensació que la raó per la qual hi ha aquesta tormenta sigui per això sinó perquè les seves diferències i la seva manera de funcionar, no? Perquè quan... Bueno, a veure, els personatges estan condicionats per la situació política. Però és que per què volen? Per què tornen? perquè ell torna. Si no tornés no estaria encondicionat. Però i ella? Per què se'n va cap a Itàlia? No, no, per què torna en tot cas? No, no, per què va cap a Itàlia? Per fotre el camp de Polònia. No, no està clar això. En el cas d'ella... Home, per mi està claríssim. En el cas d'ella no... No està clar. Si li diu amb ell m'he casat amb un italià que ni recorda com es diu. Per fotre el camp de Polònia. Però és que hi ha moltes més coses. A mi, per exemple, una cosa que sí que m'ha sorprès al final de la pel·lícula, quan te'n dones compte que el jefe, diríem, el pare del nen aquell, Roset, que ja que és el seu... és fill d'ella, no sé si us recordeu. Sí, sí, sí. I és el jefe... El pare del Putin. És el jefe dels comunistes d'allà. Sí, clavat de Putin, aquell dia. Per tant... El comissari polític. Per tant, vol dir que ella s'ha enrotllat amb 3 o 4... I a més a més també... Home, clar. Llavors, a mi el que... de la pel·lícula... Gràcies a això, surt ell abans de 15 anys que tenia de presó. Clar. Surt abans. Clar. I el tractament que es fa davant de la música popular... Allò està molt bé. Molt, molt, molt bonic. Allò sí que és guapo. Allò és molt guapo. Realment, la part documental... Els ombres musicals són molt bons. Sí, sí, sí. Una perfecció d'execució. Potser de lo millor. Mira el que et dic. I al principi, tot aquell estudi que estan fent sobre música popular... Allò està molt bé. Rural, és d'una bellesa... Extraordinària. ...extraordinària. ...i Polònia... I només hi ha estat una vegada a Polònia, però a Polònia espanta una mica la neu, el fred, la pobresa... Sí. Els conceptes de religió tan... Sí, sí. Aquella població realment... Ha passat tot per allà, totes les guerres han passat per allà i tal. I tot això, d'alguna manera, la de substrat, i és, no? Però sobretot la part musical és d'una... I veure com allò es va... es va transformant en peces de corals i d'èxit i de... i de... i de gires. Allò va ser real, aquells moviments dels russos, n'hi havia bé. Aquí venien espectacles d'aquí a Espanya, que venien... Era trupe d'aquestes que eren espectaculars, eh? Espectaculars, eh? Allò és molt guapo, a mi m'ha agradat allò. La fotografia i allò, a mi és el que més em va agradar. I en canvi em falla, a mi personalment, però vull dir, em falla una mica el personatge de la mare. Però estava parlant a ell. La pel·lícula anterior, com es deia? Ida. Ida. Realment potser és més complerta. A mi m'agrada més, però bueno, això és una qüestió de gustos. Això és molt... És un gran director, la veritat. Sí, sí, sí. Té possibilitats de fer coses de futur molt importants. Jo penso que el fet que ella hagués guanyat a l'Òscar la millor pel·lícula, l'Aïda, l'anterior, del 14, hagués guanyat l'Òscar la millor pel·lícula de Parla No Anglesa, que tingués 5 premis del cinema europeu, que fos premiada en els Globus d'Or, el Barça i els Goya d'aquí, que va guanyar també el Goya com a millor pel·lícula europea, li ha donat un prestigi immens. Llavors, el senyor ha fet una pel·lícula que a ell li agrada, que no ha corregut perquè ha anat tranquil·lament buscant un tema que a mi a ell li agradés i ell ha fet el que ha volgut. Però a mi m'agrada més la primera que la segona, tot i que reconec que és un senyor que se'n parlarà, és un senyor que farà, penso, altres coses interessants. I una tercera pel·lícula que em va interessar darrerament i que vaig veure fa molt poc és The Rider, no? No l'he vist, aquesta. La Clóia Sao. I això que no siguin actors coneguts, és una família, no? I les relacions que tenen amb l'assistrament de cavalls i de l'Amèrica profunda és una nova visió que sigui una realitzadora dona, també la fa molt interessant. però realment és molt interessant. Bé, ella va fer una altra pel·lícula i ja la va fer a la reserva d'Euclala, allà a Dakota del Sur. I llavors va ser quan va conèixer amb aquesta família. Va entrar en contacte amb ells i els va parlar que tenia una idea i aquesta idea podia encaixar amb l'ensinistrament que feien ells amb el rodeo i tal. I llavors va conèixer el brat aquest que és un xicot extraordinari. Fantàstic. És que és un actoràs aquest tio. i les coreografies per dir-ho d'alguna manera que fa ell i els cavalls és una cosa hipnòtica. És d'una bellesa... És hipnòtic. Sí, sí, sí. És una pel·lícula molt sensible que t'arriba al moll de l'os. El que passa és que francament és dura. És molt dura, sí, sí, sí. És veritat. no dona peixet. No hi ha ni tan sols un bri d'història d'amor allà una mica per fer transició. No, no, no. Sí. La pel·lícula va tota l'estona de cara a les dificultats que hi ha i la impossibilitat precisament per estar en una Amèrica que no surt mai o no sol sortir. són gent que estan allà i tenen molta dificultat per superar. Per exemple, quan hi ha accidents com el cas d'ell, ell cau del cavall i el cavall li dona una cosa al cap i li fan 14 punts de sutura al cap. I, com a conseqüència d'això, té un xoc traumàtic que de tant en tant li surt i fa que no pugui actuar fent ni d'ensinistrador ni tampoc de professor que feia d'equitació. Què fa aquest tio? Té ensenyança primària. Què es dedica en aquella Amèrica? A fer de cambrer? No pot fer ni de taxista perquè no hi ha ni taxis en aquell poble. Què fots? Ja. O sigui, és problemàtic i a més a més, bueno, ja no cal explicar-la, però té una situació familiar també molt complexa. Ja. Ah, això són temes que no costumen a sortir, no? per molt que s'hagi tocat en l'Amèrica profunda, realment és des d'una òptica i des d'un lloc mai vist. Jo recordo del segle passat que Sam Peckinpach va fer Junior Borbonner que ja no va tindre èxit de públic perquè també, Déu-n'hi-do, però tot i això, bueno, allà hi havia un Steve McQueen que era el cowboy i llavors tenies unes referències una mica al Benchons són de... Clar, aquí són tots absolutament desconeguts. Aquí és el que dius tu, però clar, el fet que siguin desconeguts, compte, perquè tu assisteixes allà a lo que és la realitat del tracte amb el cavall, lo que és la vivència, com prenen les quatre cerveses i de què parlen aquells tíos, es veu tot tan natural que... I la relació amb els cavalls i la relació del protagonista és una cosa d'una bellesa fantàstica. Sí, sí. Sí, sí, estic d'acord. Molt bé, doncs la veurem, escolta, quan tinguem temps, jo no l'he vist tant, em farà gràcia veure-la de debò, eh? Joan. A veure, ara parlem d'unes quantes pel·lícules que s'estrenaran aquest divendres, comencem per la que hem vist avui amb el Pep, que és a veure, amb la versió original es diu Piper Mint, que té l'avantatge a aquest títol que no saps de què anirà la pel·lícula, perquè pot anar de qualsevol cosa. En canvi, doncs el títol espanyol es diu Matar o morir, que ja t'explica de més abans per on anirà la cosa. És una mica com allò, ara fa poc llegia un llibre que analitzava la pel·lícula del Polanski La Semilla El Nen de la Rosemary, Rosemary's Baby, que esclar, pot ser qualsevol cosa, però que en castellà es deia La Semilla del Diablo, i ja t'estava explicant la pel·lícula, ja t'estava explicant de qui era el nen. No sé com diu el Pep, hi ha aquí un home a Espanya que ho sap tot. I que ho fa tot. Ho fa tot. I entre altres coses, ho trastoca tot. bateja els títols, els bateja en espanyol. I ja està. I llavors ja t'explica el que és la pel·lícula. La pel·lícula no val gens la pena, la protagonitza Jennifer Garner, i, bueno, no sé, a mi m'ha recordat una pel·lícula que havia fet l'humorista Forges, que es va titular el vengador justiciero y su pastelera madre. I és això, és una vengadora justiciera, i llavors, no sé, es veu que el feminisme aquest americà ha arribat a que pel·lícules del Charles Bronson ara les protagonitzin senyores, no? I diu, bueno, no sé, a les persones que els agradin les explosions, que els agradin les persecucions en cotxes, que els agradin les ametralladores aquestes que tiren no sé quants trets, doncs, aquesta és la seva pel·lícula. Si amb el Bronson ja era difícil de creure el que passava, imagina't, ara amb la dona. Imagina't, amb una bellesa com aquesta, sí. Després, una altra pel·lícula que també s'estrenarà aquest divendres, també té un títol anglès i un títol espanyol, el títol espanyol diu més coses que no pas el títol anglès, com sempre, el títol anglès és The Wife i el títol espanyol és La Buena Esposa, o sigui, ja passem de l'esposa a La Buena Esposa, ja ens diuen que l'esposa és bona i llavors, bueno, ja està, ja estem amb la cosa que ens han explicat mitja pel·lícula, no? A veure, està protagonitzada per Glenn Close i per Jonathan Price, dos actors ben coneguts del cinema convencional i tal i, en fi, no s'escapa tampoc d'aquest cinema convencional, explica una història d'un escriptor com tantes altres vegades s'ha explicat, en fi, és allò una mica un gir a la cosa aquella que darrere d'un gran home sempre hi ha una gran dona, però és un gir d'aquests així, una mica doncs amb aquest feminisme que ens ve d'Estats Units, que no acaba de ser feminisme ni res, en fi, vull dir, per la gent que els agradi les pel·lícules convencionals, doncs aquí tenen la bona esposa, no? I llavors també hi ha Burning, que el Pep ens en farà cinc cèntims, que és una de les pel·lícules que tenim un director important perquè últimament un director important i una pel·lícula molt bona. Últimament estem veient unes coses que hem a l'autor és Lichandong. Lichandong, el cineasta coreà que havia fet poesia. La pel·lícula està basada en un conte del Murakami, l'escriptor japonès, que es diu, bueno, es va publicar com Quemando Graneros, que també... Això explica la pel·lícula. el títol de la novel·la explica la pel·lícula. És una pel·lícula amb tres personatges, el personatge tenim dos nois i una noia, la noia està vivint a Seul i llavors, bueno, o en una ciutat de Corea del Sur, llavors ella guanya diners, treballa per guanyar diners per dedicar-se a fer algun viatge que la motivia en aquest cas. És una persona molt sensible i té ganes de trobar-li un sentit a la vida i ha descobert que hi ha una tribu a Kènia que fan un tipus de dansa quan arriba el crepuscle i amb aquesta dansa fan uns pregs que si hi ha sort hi ha resposta i tens una explicació de per què estem aquí, no? Llavors, ella se'n va cap a Àfrica. i deixa la seva gata perquè la cuidi el seu amic, una gata que té un nom molt curiós, per cert, i és que la va trobar en un pàrquing i llavors li va posar com? Li va posar en telèfon? No me'n recordo. Pàrquing, no. No, no, no. No me'n recordo, però alguna cosa relacionada amb el pàrquing. Bé, al cap d'un temps torna la noia del viatge però hi ha hagut problemes a l'aeroport i han estat tres dies retinguts fins a trobar el vol i en aquests tres dies ha conegut una persona que també és coreana que estava viatjant i a partir d'aquí ja tenim format quan arriba el retorn perquè hi ha hagut alguna relació entre ells un triangle i aquesta persona és absolutament diferent amb ell perquè aquest xicot està intentant escriure la seva primera novel·la a més a més s'ha de fer càrrec d'una petita granja que tenia el seu pare que va discutir amb la policia i ha acabat empresonat i a partir d'aquí veiem la relació entre els tres ella el presenta vol que hi hagi una amistat entre els tres el nou vingut també sembla que té interès en saber com viu i per què vol ser l'altre escriptor etc resumint i per no explicar ja més de la pel·lícula que passen moltes coses són dues hores i mitja de pel·lícula però en tota la pel·lícula hi ha una vena poètica que la va des de l'inici fins al final que la va tensant i li va donant un creixendo i després hi ha una interpretació per part des del meu punt de vista de la noia extraordinària fins al punt que en els moments finals quan falta ella sort que llavors la manca de la presència d'ella la substitueix ja una acceleració del dramatisme que clou la pel·lícula és jo crec que és de lo millor que ha fet li xandong i ha fet coses bones és el que havia dirigit la poesia que és aquella de la dona gran era extraordinària poesia jo l'he vist dos o tres vegades doncs no et perdis cremant molt bé molt bé més coses a veure abans que passem amb en Ferran jo volia fer unes petites notes al principi del programa hem escoltat Eli Regina cantant Aguas do Marso perquè el mes que ve doncs s'estrenarà un biopic sobre aquesta cantant que jo recomano a tots els que se l'estimen perquè era una grandíssima cantant brasilera la millor de la història que hi ha hagut mai en aquell país i per mi una de les grans veus mundials de la música popular aleshores la pel·lícula no és que sigui gran cosa però jo sé que la gent que s'estima Eli Regina hi anirà i descobrirà coses de la vida d'aquesta gran cantant també voldria parlar abans que parlàvem de Sitges que hi ha hagut una pel·lícula italiana Lázaro Felice que ha tingut tres premis en el festival i que és una pel·lícula extraordinària ja en parlarem perquè s'estrenarà el 31 d'octubre i és una pel·lícula que recorda el millor Pasolini i que té una intervenció del Sergi López que està com sempre extraordinària amb el seu element fins i tot fa servir el català perquè es vegi tot i que parla italià amb accent català també hi posa alguna coseta en català perquè es vegi d'on ve és una pel·lícula que sí que té un element fantàstic que no descobrirem i per això va poder anar a Sitges però que és molt més que això és una crítica tremenda social i bueno val molt la pena veure unes actuacions estupendes com es diu aquesta? com es diu? L'àcero Felice podríem dir allò de com ho deia la meva mare? allò un llàcero feliç? no deia un pobre llàcero un pobre llàcero doncs és això aquest personatge que sobre el voltant d'ell va passant tota la història és això un personatge que és com el càndid de Voltaire és un mirall que reflecteix tot el que passa al seu voltant llavors també dir que hi ha més documentals d'aquests que surten amb sessions amb sessions amb sessions d'un només un dia a la setmana i llavors són sobre pintors que passen a diversos cinemes i llavors doncs aquesta temporada hi ha documentals sobre Rembrandt el Bosch Carabatxo els impressionistes Canaletto Manet Picasso Matisse aleshores doncs els que els agradi l'art doncs poden anar a veure aquestes pel·lícules i també anunciar que aviat em sembla que és el dia 25 comença el festival inèdit de documentals musicals que sempre és molt esperat l'any per moltíssima gent que sap que és amant d'aquest gènere i que aquest any doncs hi ha pel·lícules dedicades com sempre a grans intèrprets ara mateix recordo un documental que està dedicat a Isaac Pellman el violinista de música clàssica que jo penso que serà molt bo i llavors hi ha de tot tipus de músiques de jazz de rock de música popular de música d'aquí del país etc. i per cert també hi ha filmets ja comença hi ha filmets a Badalona i hi ha festivals a tot arreu perquè durant tot l'any n'hi ha sí, sí, sí no ens top bueno ja que tenim el convidat jo l'aprofitaria avui perquè es tracta de treure-li també el suc en màxim tenim una petició senyores i senyors estic profundament estic profundament emocionat per aquesta recepció i només puc confiar en l'estricte compliment del meu deure i no ens top en l'estricte i no ens top en l'estricte i no ens top en l'estricte que sempre vull aspirar a mereixer però si alguna vegada sóc cridat a actuar professionalment em fa feliç saber que no hi haurà dificultat a trobar tot de gent la pèrdua de la qual serà amb el temps un autèntic benefici per a la societat bravo això era una llista una llista de cosats de cosats que feia el Ferran Ranyer el Mikado de Dagoll de Gom sí fent el personatge del senyor Gutxi el Cocó sí que jo crec que va ser a la meva carrera va ser el primer èxit personal diríem perquè la meva professionalització a part del teatre que havia fet allà a Sant Jús amb el grup de teatre de Sabert que vam fundar doncs va ser amb Jublars i després amb Dagoll de Gom van ser molts anys de teatres de grup no? i amb Dagoll de Gom el Cocó del Mikado va ser un èxit personal un èxit m'ho vaig passar realment i després hi havia la cançó del Piu Piu també és que el Piu Piu ja em va enamorar estructuralment com és tu has de convèncer a la malvada de torn i l'has d'entendrir que no em mati que em perdoni i aleshores no seria res més que parlar-li una història d'un ocell que va caure a l'aigua i que es va deixar morir com jo faria si ell en deia que no i són dos èxits de cançó fantàstic i la cançó aquesta de la llista de cosats aquestes comèdies musicals que van escriure ja fa més d'un segle doncs han anat canviant amb el temps no? nosaltres aquesta lletra la vam reestructurar però és que s'ha fet molt vull dir que s'ha fet de cop i volta en moments que apareixien els bitllars de francesos diríem aquest diria jo mataria tots els que juguen a bitllars per exemple una cosa molt divertit molt divertit aquest personatge i és actual la cançó serveix per totes les èpoques i com a anècdota com a anècdota jo diria que és l'entrada més espectacular que he tingut mai en teatre perquè era tota la companyia assenyalant amunt amunt dels costats cantant una cançó que era un or un or un or el gran butxí i jo entrava sobre d'un cavall que els dos maquinistes portaven que era una preciositat de cavall feia una dansa jo que ella amb un espasa gran i un vestit de samurall pràcticament perquè m'havien tret a la presó perquè jo era el primer condemnat a morir perquè era aquest país de xauxa aquest Japó d'Opereta està prohibit de flirtejar i jo estava condemnat a la presó per fer-ho i llavors deien mira el farem aquest butxí perquè si hi ha de matar algú s'hauria de matar ell el primer per tant aquí farem el que vulguem llavors en dirigia cap al públic amb una orquesta tot drap llavors et quedaves tu sol amb l'orquesta i com a anècdota després d'haver-la fet jo no sé quants mesos i mesos aquí al Teatre Victoria i havíem fet el grec doncs en català la vam traduir al castellà i vam sortir de gira i el primer vol era el Teatre de la Riaga de Bilbao i aleshores ja dic aquesta entrada espectacular totes la companyia ens jo caic i em dirigeixo cap a la platea de la Riaga i jo no em estava preocupat que si deia en lloc de si un dia se'm demana una llista de cosat jo tenia que dir por si un dia hicien falta jo estava com aterroritzat perquè sabia que si agafava allò que tenia gravat a foc després de mesos i mesos de fer un català si un dia se'm demana ja no donaria bola i com que el moment era tan com i tan veia el del llum veia tota la platea de la Riaga somrient ja del moment que es veia en avali jo estava per dins la soledat del corredor no la soledat de l'actor sin fondo com la cagui no sortiré mai a la vida i no o vaig ens estar por si el dia però bueno d'aquestes fantàstiques sí heu de saber que estem amb una persona que té jo estava mirant aquesta tarda la informació i he vist que ha fet quantitat de coses i el més sorprès que té 73 pel·lícules entre televisió cine documental té 73 pel·lícules jo tenia més mirant els espectacles que ha fet de teatre em sortien 36 o 37 obres de més en català però és que a sobre ha fet moltíssimes pel·lícules que per mi són molt importants la torna amb el Francesc després de la Pat Àngel L'Arc Ivern Amanece que no és poco que penso que és una grandíssima pel·lícula extraordinària que sortia a l'obí de Montlló el sartre d'aní l'Alcácer la Carmen de Lídia el repartiment ha fet moltíssimes obres de Shakespeare de Chekhov les tres germanes l'or dels cirerers i també a més ha fet de productor d'espectacles és a dir jo destacaria dos espectacles del Jean-Claude Carrier que vas fer tu el teu productor que era esfera espectacles si no es sí que era Busco el senyor Ferran i l'altre era La controvèrsia de Valladolid sí jo les dues obres aquestes em van emocionar molt fer-les perquè Jean-Claude Carrier és el sobretot és un gran coguionista diríem la seva principal feina i treball va ser ser el coguionista en Lluís Buñuel dels títols que ens puguem imaginar i vaig vaig veure vaig trobar un llibret d'això de l'Ajuda de la Memòria que després va traduir això que dèiem dels títols es va traduir Busco el senyor Ferran perquè és que no hi ha traducció en català és com l'agenda és una ajuda per la memòria és molt poètic però Carrier la sort de fer les obres després me'l vam conèixer realment és com tots els grans senzill com tots els grans genial podia explicar anècdotes d'ell i Buñuel com jo puc explicar dels meus dels jugulars amb una normalitat i amb un humor una grandesa fantàstica i vam dir hosti aquest títol no el s'havien traduït hi ha llocs que es tradueix per la primera frase que diu ella la noia que ho feia l'Aima Vilorassau vam tenir un èxit fantàstic és una obra que la gent la va veure la recorda molt la Villarroel i després vam fer una gira llarguíssima i és una noia que es presenta a l'apartament d'un home que està molt ocupat i té moltes coses a fer i ell és un personatge estrany misteriós enigmàtic no se sap es parla molt de la masculinitat i de la feminitat per part del Carrier en poètic tot i que l'obra és realista i va dir hi ha llocs que es tradueix per la primera cosa que li diu la dona que li diu què fa vostè aquí diu m'ho hagi xerxe m'hi ferà i es va dir home Ferran Ferran doncs mira jo sempre deia no ho sé queda una mica com de revista busco el senyor Ferran però la veritat és que després vaig fer la controvèrsia i crec que ell deia és el meu apòstol a Espanya no? el Ferran perquè jo el vaig estrenar aquí amb aquestes obres que són personals d'ell que no són que no són coautories però clar és que ha treballat amb el Peter Bull ha treballat amb tothom és el gran guillot d'instabilitat i la controvèrsia és una obra duríssima que es feien aquestes controvèrsies i aquestes va fer per dir a mi si la gent que havien trobat el Nuevo Mundo si tenien ànima si no tenien ànima si eren persones o no i quin tracte se'ls havia de fer i és brutal aquest senyor que tenim aquí ha impartit classes a més a més de teatre a l'Institut de Teatre de Barcelona a Madrid en el projecte Piemonte i a Buenos Aires a la mateixa universitat i els ensenyes ensenyo com els principis pràctics d'interpretació que la interpretació perquè una cosa pugui ser excelsa o pugui ser un desastre sobretot gravita espai, temps no? i ritme són tres regles d'or però amb humor que és la que jo més faig el gag encara és més delicat això perquè per construir l'humor el temps, ritme i espai ha de ser com molt dominat pel intèrpret no? i sí que hi ha un dol de viu o no sé natural o no sé què però també hi ha unes regles del joc i jo el que m'agrada és ensenyar les regles del joc perquè un gag es produeix de manera explosiva perquè un gag es produeix a la tercera vegada perquè un gag una mateixa cosa repetida amb un ritme diferent produeix unes lectures absolutament diferents i la gent que ha estat amb aquests cursos experimenta coses molt pràctiques molt poc teòriques i funciona molt bé ara fa temps que no ara estic molt tranquil molt relaxat totes les coses sí però acabes de fer la resposta en teatre sí si ets vas presentar al Super López si fas una col·laboració vull dir tan tranquil tampoc no no vaig justificar diríem que intento agafar coses que m'agradin molt encara que siguin de petit format o així abans de fer la resposta la darrera cosa que vaig fer era com una una cosa que tenia moltes ganes de fer la meva filla Joana que ara té 36 anys la segona és una ballarina excel·lent formada a Anglaterra i per la part com a intèrpret és boníssima i tenia moltes ganes de fer una cosa amb ella una cosa a més que parlés de nosaltres de records de sí de la part més poètica d'un pare i una filla durant que a més la vida real ho érem i ens ho van permetre de fer i realment no va no va veure molta gent pels que van veure els va entusiasmar i jo em vaig prometre el luxe que treballéssim junts i realment jo m'he mogut també el terreny del musical m'he llogat bastant bé aleshores diríem de manera com planera com es diu dono el pego i al costat d'ella doncs vam crear moments realment molt bonics molt bonics poètics i després quan la Sílvia molt em va dir que més tard que muntava Brian Friel per mi és un autor també que m'entusiasma es parla d'ell com el Sheeho firlandès modern i fins i tot jo havia comprat els drets per fer afterplay però finalment per l'actriu que jo havia pensat no ho va veure clar i vaig parlar amb la Imma Colomé i la Imma Colomé ho va dirigir i va fer un magnífic espectacle amb la Fina Rius i el Pep Ferrer afterplay que són dos personatges de Sheeho els més joves de les tres germanes i de l'oncle Bania que de grans es troben i no es coneixen i és una obra deliciosa que la Imma Colomé ho va dirigir fantàsticament doncs Brian Friel és l'autor de la resposta i quan m'ho va proposar la d'això la Silvia la Silvia Montt vaig dir que sí a part que tenia un repartiment la Lema Vilagassa i visc que has fet moltíssimes sèries televisives amb aquí catalanes amb TV3 la Lloll la Cors de la Ciutat la Riera Merlí quina hi ha una que te tregui més que les altres o més o menys home ja fa molts anys que vaig fer que també és una cosa que un dia vaig adonar-me que sense buscar-ho expressament doncs he treballat material que primerament a part de abans de portar-lo a les tres dimensions o als personatges vius han tingut l'origen en còmic llavors Kiko El Progre José Luis Martín el subdirector del jueves ja el publicava al periódico en llistes en tires setmanals en sembla que van fer una sèrie que va durar tres temporades i va ser un èxit també fantàstic després majoria absoluta que la reposen molt sovint però que l'oristrell que jo ara ja no han fet tantes coses junts però va haver-hi un moment que jo era Chico Oristrell diríem perquè feien això de majoria absoluta però havíem fet Gatos en el Tejado que protagonitzava el Sacristán i que la vam rodar en cinema i que ara quan ens vam trobar a Formentera Lady la pel·lícula ell que té una memòria té 80 anys però té una memòria brutal deia hombre Ferran Ferran que quan deia que per rodar-lo estàvem cada capítol un mes i mig bueno és un luxe impossible i que a més el rodava un director de cinema i es muntava de cinema tallant i enganxant un dels grans muntadors no doncs també aquesta sèrie de Gatos en el Tejado que és aquesta que estic parlant de l'Uri Stenens majoria absoluta Marlí el personatge que vaig fer la veritat és que és un personatge que va quedar molt hi ha molta gent que li va caure molt bé aquest professor que tenia un principi d'Alzheimer en aquell moment fotudíssim que un és conscient que se li ve a sobre i la relació que tenia amb una de les meves alumnes preferides perquè profundament era un home que volia ensenyar volia ensenyar i estava angoixat perquè sabia que tenia i teníem un final realment de dir jo prefereixo que em continuï recordant així i és una sèrie que a Sud-Amèdica ha funcionat molt bé i està funcionant i ha funcionat val molt la pena sota una cosa Ferran vull que tenim el privilegi de tindre un actor a ser aquí a l'hora de preparar qualsevol text ja sigui molt conegut o sigui és igual desconegut però un text nou que es té que afrontar amb teatre hi ha un procés o una tècnica per abstraure's del dia a dia? Un ho intenta però diria que el dia a dia hi ha coses que s'han de fer és que sobretot amb l'actor de teatre em sembla que això ha de ser especialment o sigui requereix una disciplina crec jo important sí perquè clar hi ha el cabró del banc hi ha l'emprenyador del pis de baix l'altre que no et deixa dormir un que protesta una topada pel carrer amb el cotxe jo passo per tots els racons de la casa i també els racons com tots els actors d'anar parlant sol pel carrer i anar a mirar doncs un paisatge per estar per inspirar-te o anar a la Barceloneta a mirar el mar un intent de treure temps i motius inspiradors a vegades però també hi ha un treball dur que no es pot fer d'una altra manera que és fer colzes vull dir ara ja tots els actors portem amb un 90% diria que portem l'obra presa quan comencem a assajar ens hem anat semblant els actors anglès jo recordo al principi sempre era sobre l'assaig amb el paper a la mà i anar fent i ara on ja porta tot el treball de preparació de pensar en el teu personatge i arriba un moment que això ho poses en contrast en el que cadascú dels altres porta però has hagut de fer molts colzes molts colzes és una feina molt dura sens dubte el balacet sí i bueno i trobes que això que les èpoques que el catxet de l'actor és més baix els dels assajos i hauria de ser totalment al revés al revés totalment clar l'època d'assaig hauria de ser que tu no combinessis amb res que et poguessis dedicar perquè totes les 24 hores al dia estàs pensant en allò i et digues vagis a l'autobús o això es passa molt o xerrant sol al carrer i presentar el paper i i no és una herència com de del teatre de la legua no que quan el quan el primer actor que era director i era l'empresari quan tocaven el diner repartien una mica el botín i una mica això s'ha anat institucionalitzant i el catxet d'actor és més alt quan fa funcions que no pas quan quan assaja i quan assaja és quan hauria d'estar més protegit però bueno és quan fa més feines tu has fet moltes sèries televisives tant a Catalunya com a Espanya diguem-ne a Castella es treballa diferent per exemple no sé tiempos de guerra o què sé jo doncs hospital central o doncs què sé jo o es treballa igual home hi ha sèries d'aquestes per exemple tiempos de guerra que és una gran producció amb uns mitjans fantàstics i muntaven batalles no sé tenien molts mitjans però però aquí també es treballa molt bé el 3B3 realment les sèries s'ha agafat una experiència fantàstica i ha sigut plataforma de guionistes i d'actors i d'aquest circuit de treball que va del teatre al cinema o a la televisió millor dit i a l'interès jo crec que igual el que passa que clar tu fas coses per 6 milions d'espectadors o fas coses per 45 i això tot està en propulsió d'això a vegades el pressupost no és el mateix no és el mateix els sous no són el mateix però la manera de treballar aquí és molt digna es treballa molt bé això que deies que del teatre es passa a la televisió per exemple potser el paper més protagonista que has fet ha sigut el del Pallasso i el Führer que abans va ser una obra de teatre que es deia uuuu agafant el crit famós del Charlie Rivel i que tu vas fer de Charlie Rivel què va significar per tu aquesta experiència és de protagonista d'aquest sí sí és dels punts algis de la carrera vull dir que tens treballs continuant amb el còmic diríem maquina baja ho va ser perquè sortia del còmic va ser llàstima que no ho poguessis fer en cine i un escàndol he de dir que em va doldre molt i un escàndol perquè el primer el primer que es va fer divà en tres dimensions va ser aquest treball sí i l'equip era fantàstic Pepe Miravet i el Víctor havien ideat allò música de pata negra amb un fons que es corria que tenia la mateixa el mateix dibuix que les historietes però que s'havien ordenat com si fos una història amb una trajectòria una sortida de la presó tot un recorregut i al final un relleu generacional donant-li la pipa amb un nano petit amb un jovenet però allò per mi vam estar dos anys amb un èxit fantàstic però a més amb una crítica social molt forta també sí, sí evident aquesta mena de Robin Hood impossible que el Gaví va crear que tenia aquesta habilitat de dir unes coses que que no sabies com no ara ara estaria el primer a la presó sí sí però només les podia dir el Màquina Baja a l'època el Màquina Baja deia unes coses tremendes entre aquest ramblero manguí i que podia parlar quan li venia de gust del materialisme dialèptic i de la classe obrera o es carregava una una màquina de discos perquè deia va cantar cantar Nadie como Fran Sinatra i amb la recortada s'havia fotut en tota la màquina de discos i tot en el bus o perquè sobre els carrers tenia clar va tenir molt d'èxit recordo que en Maragallo venia a veure i clar hi havia un moment que un xivato que xivatava la policia la màquina el pelava a fora i allò em va dir que havia tingut que donar el condol a molta gent però que l'obra havia d'anar molt però que allò li semblava una mica dur però que jo també vam anar al País Basc a fer-la i jo estava collonet perquè després de carregar-se aquell perquè se la carregués la ETA cridava com el veïnari perquè li botia dos trets aquell perquè semblés que era la ETA que s'havia carregat deia Ooscadi Cacatua Goragora Cocotxa i jo vaig pensar quan la fem al País Basc quan la fem al País Basc és Matarat i no van riure molt i sempre però sempre després això mira ve molt bé va sortint rodó però que en el riure sempre hi havia totes les representacions un o dos que quedaven com allò del Charlie Rivel amb el riure totalment allò sentia esclar algú que reia i el del País Basc va ser Ferran seguiríem amb tu estem arribant l'hora i amb ganes de continuar perquè el programa s'acaba no tenim més temps que uns segons que ens queden per despedir-nos i agrair-te sobretot que hagis vingut avui aquí seguim veient que ets un gran home de l'espectacle un home de teatre i estem molt feliços que repeteixo que aquí hagis pogut venir al nostre programa cinema sense condicions t'ho agraeix moltíssim encantat d'estar amb vosaltres és un plaer i he après molt cinema ha estat un plaer estar amb tu la setmana que ve en Pol Diggler ens parlarà de tralladura tralladura parlar del director que m'ha estat comentant al principi del programa Gaspar Noé fins la setmana que ve bona nit bona nit bona nit bona nit bona nit bona nit bona nit bona nit bona nit bona nit bona nit bona nit