Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te
Cinema sense condicions del 7/10/2014 — Sitges en directe: Franco Nero, Django i estrenes
Introducció i identificació de l'espai radiofònic La Nit Violeta a l'emissora municipal.
Salutacions, canvi d’escaleta, connexions amb Sitges i presentació de temes. Música de fons de La desaparició d’Eleanor Rigby.
Sitges premia Franco Nero amb la Màquina del Temps; avís de l’especial sobre *Django* i la connexió Tarantino.
Entrada de Julio Hernando des de Sitges; ambient i expectatives abans de veure *Oculus* a l’Auditori.
Zombies a la neu; to gamberro i molt imaginatiu en el gore; divertida i passada de voltes.
Intrús encantador en família en dol; thriller eficaç amb girs; una de les destacades de Julio.
Minibús arriba a ciutat deserta; plantejament potent però final indefinit que deixa penjat.
Nano del carrer i exsoldat ex-iugoslau en trama de mafia; relació paterno-filial sòlida.
Jove molt violent traslladat a presó d’adults on hi ha el pare; gran intensitat i actuació destacada.
Meta-cinema surreal i estrany que barreja realitat i creació cinematogràfica; curiós però molt marciano.
Parell recent casat en cabana al llac; comportaments estranys i misteri creixent.
Bessons dubten de la identitat de la mare després d’operació; atmosfera inquietant i girs.
Onirisme dens i críptic; argument confús i poc reeixit per Julio.
Gran afluència, caps de setmana pleníssims; menció a la *Zombie Walk*; Julio se’n va a veure *Oculus*.
Actors excelsos i gran ús de càmera i ciutat; com a ‘mix’ de dues pel·lícules perd força emocional; bon inici però desenvolupament i final menys contundents.
Thriller a les marismes als 80; ambient magnètic, fotografia premiada i gran Javier Gutiérrez; guió amb massa subtrames però conjunt molt recomanable.
Presentació de Franco Nero, connexió amb *Django* (1966) de Corbucci i inspiració de Tarantino.
Premis SGAE Nova Autoria (banda sonora per l’escola Bande à Part); competició internacional de curts; presentació de *La carrera* (Christopher Cartagena) amb Ben Moner; apunt de *Adieu au langage 3D* de Godard.
Trajecte internacional (Huston, Logan, Damiani, Buñuel, Fassbinder); relació amb Vanessa Redgrave; cameo a *Django Unchained*; temes racials i frontera al *spaghetti western*.
Reivindicació d’un gènere menystingut; recuperació de Morricone i altres partitures icòniques per donar identitat moderna al western.
Avanç: cinema i bogeria amb el Dr. Lluís Bessiana; recordatori del blog i crèdits finals.
Visió general
Programa vibrant i canviat sobre la marxa: connexions en directe amb el Festival de Sitges, crítiques d’estrena i un especial dedicat a Franco Nero i el llegat de Django. Conversa àgil amb corresponsals i focus en curtmetratges emergents.
"Aquell lloc és apte per a tota la vida excepte per a la humana." — recordant el rodatge a les marismes del Guadalquivir a La isla mínima
Estrenes i crítiques
La desaparició d’Eleanor Rigby (Ned Benson)
- El millor:
- Interpretacions de primer nivell: Jessica Chastain, James McAvoy, William Hurt, Isabelle Huppert.
- Posada en escena i càmera molt ben treballada; un Nova York filmat amb gran sensibilitat (seguiments urbans excel·lents).
- Reserva crítica:
- És un “mix” de dues pel·lícules (ell/ella) presentades a Toronto; el muntatge unificat afebleix la profunditat emocional del trencament.
- Primer tram molt potent, però el desenvolupament i desenllaç no acaben de nudar ni tancar amb força.
- Veredicte: es veu bé i interessa, però no arriba a gran pel·lícula; recomanable amb expectatives moderades.
La isla mínima (Alberto Rodríguez)
- Context i concepte: thriller ambientat a inicis dels anys 80 a les marismes del Guadalquivir; investigació de dos policies castigats amb caràcters oposats (Javier Gutiérrez, Raúl Arévalo).
- El millor:
- Ubicació i atmosfera: territori aïllat, aspre i hipnòtic; fotografia premiada i plans aeris impactants.
- Interpretació: Gutiérrez destaca per una mirada i matisos més polièdrics; Arévalo encarna la rigidesa metòdica.
- Ambició temàtica: transició espanyola, caciquisme, violència i misèria social.
- Però…
- Guió una mica dispers (droga, caciquisme, abús, pobresa): massa fils alhora.
- Comparativa: més densa i colpidora que Grupo 7; eco de Memories of Murder (dues mirades policials en entorn marcat).
- Veredicte: molt recomanable; cinema espanyol valent i tècnicament sòlid, amb algun desajust de guió.
Sitges en directe: crònica de Julio Hernando
- Panorama viu de projeccions i ambient festivaler (Auditori, sessions exhaurides, Zombie Walk). Destaquen:
- Dead Snow 2 (Noruega): zombies a la neu, gamberra i imaginativa en el gore.
- The Guest (EUA): thriller d’infiltrat amable que no és el que sembla; molt ben rebuda.
- The Midnight After (Hong Kong): arrencada potent (minibús a ciutat deserta), però desenllaç penjant.
- Montana (Regne Unit): relació paterno-filial entre exsoldat i jove correu de narcos; sòlida.
- Starred Up (Regne Unit): retrat dur i violent d’un jove a presó d’adults; gran treball actoral.
- Réalité (Quentin Dupieux): meta-cinema marcià i surrealista; curiosa però molt estranya.
- Honeymoon (EUA): lluna de mel que deriva en inquietud i misteri.
- Goodnight Mommy (Àustria): gèrmans que dubten si la mare operada és realment ella; inquietant i atmosfèrica.
- Horsehead: onirisme críptic que no acaba d’agaradar.
Curtmetratges i talent emergent (Sandra Navarro)
- Focus en la secció competitiva de curtmetratges i en els Premis SGAE Nova Autoria (millor realització, guió i banda sonora).
- L’escola “Bande à Part” col·loca un curt amb millor banda sonora (quart any consecutiu amb guardó).
- Presentació de La carrera (Christopher Cartagena): curt de gènere pur amb Ben Moner; molt bona acollida en un nivell internacional altíssim.
- Apunt cinèfil: cita ineludible amb Jean-Luc Godard i el seu Adieu au langage 3D.
Especial Franco Nero i el llegat de Django
- Sitges atorga a Franco Nero el premi Màquina del Temps per una trajectòria prolífica (gairebé 200 títols).
- De Django (1966, Sergio Corbucci) al cameo a Django Unchained (Quentin Tarantino):
- El spaghetti western original ja tractava la violència fronterera i tensions racials (fins i tot el Ku Klux Klan), temes que Tarantino reinterpreta.
- Carrera polièdrica:
- Treballs internacionals amb John Huston (La Bíblia), Joshua Logan (Camelot, on coneix Vanessa Redgrave), Damiano Damiani (Il giorno della civetta amb Claudia Cardinale i Lee J. Cobb), Luis Buñuel (Tristana), i col·laboracions diverses (incloent Fassbinder).
- Perfil: actor carismàtic, icona europea que salta a produccions anglosaxones.
Música i herència de l’Spaghetti Western
- Tarantino reivindica un subgènere que Hollywood sovint menysté, i el converteix en obra autoral moderna.
- Recuperació de partitures d’Ennio Morricone i altres: música emblemàtica que defineix to i identitat del gènere.
Proper programa
- Tema: cinema i bogeria (amb el Dr. Lluís Bessiana). Referents: La part bona de les coses i altres.
- Recupera el programa al blog: cinemassinacondicions.blogspot.com