Cinema sense condicions del 16/10/2012 — Sitges, Lo imposible i novetats de cinema
Obertura de Ràdio Desvent i entrada del programa "Cinema sense condicions".
Presentadors, absència inicial d’en Jaume (arribarà després) i anunci de la segona part dedicada a Sitges amb Sergi Errada.
Rècords històrics de recaptació a Espanya per a la superproducció de Bayona; impacte mediàtic i posició al rànquing mundial.
Banter sobre plans de càmera; comparativa de pressupostos del cinema espanyol i el cas excepcional de Lo imposible.
Rècord d’assistència (≈80 persones) a un documental; bona acollida del públic excursionista i aficionat.
Comèdia policíaca basada en les joies d’Evita Perón; humor àgil i dues interpretacions destacades (Guillermo Francella i Nicolás Cabré).
Reflexió sobre l’enamorament creatiu, l’autenticitat i el context polític; referència a Maillol en la figura escultòrica.
Debat sobre el pòsit que deixen algunes obres, la re-visionabilitat i el camí cap al "clàssic".
Comèdia sobre crisi de parella madura; to lleuger i simpàtic. Enllaç amb la mirada sobre el desig i l’envelliment.
Postures enfrontades sobre Cronenberg; menció de l’auge de relats sobre la maduresa i antecedents com L’estany daurat.
Drama en un correccional noruec (1915); denúncia d’explotació i violència; actuació revelació i bona factura.
Llistat de novetats (The Artist, Arrugas, La dama de hierro, Un dios salvaje, Drive, Margin Call, Melancholia, Sherlock Holmes, Valor de ley...).
Road movie a peu cap a Santiago; barreja de comèdia i tragèdia, recerca personal i ecos d’experiències reals del Camí.
La ficció fa accessible el col·lapse del 2008; el documental aporta rigor i profunditat, però és més exigent.
Recordatori del seu interès estilístic i to neo-noir.
Ritmes de 6–8 films/dia, jornades de 8:30 a 03:00; autodefinició com a "cinéfag".
Holy Motors s’endú grans premis; descripció del seu dispositiu (personatges en limusina). Contrast amb Cosmopolis.
Crítica a la deriva "literària"; defensa alternativa de la lectura apocalíptica i el valor interpretatiu.
Reaccions oposades a Canes i Sitges; cita crítica de Boyero i discussió sobre el valor/accés de l’obra de Carax.
Brandon Cronenberg signa una òpera prima potent i malaltissa; Jennifer Lynch no convenç per girs finals i poca profunditat.
Sci-fi de viatges en el temps enfocada en el *bucle* dels loopers; premissa sòlida i ritme impecable.
Primera hora impactant, música de Fernando Velázquez i abast per a públics diversos; rècords de taquilla.
Outrage Beyond torna al crim *Yakuza*; execució solvent i gaudi per al fan del Kitano clàssic.
Gran afluència (especialment caps de setmana), molta premsa jove de webs/blogs i promocions a taquilla.
Desplaçament dels títols gore/extrems a la franja nocturna (Midnight) arran de polèmiques passades.
Una de les millors del festival anirà directa a DVD a Espanya; el Cineclub Utopia programa Los Vengadores (divendres, 22:30).
Avanç del pròxim programa: Jorge Semprún i els seus guions per al cinema; comiat i recordatori del blog del programa.
Context i presentació
Programa "Cinema sense condicions" a Ràdio Desvent. Equip a l’estudi: Joan i Francesc; s’hi afegeix Jaume. Segona part dedicada al Festival de Sitges amb l’"inefable" Sergi Errada per telèfon.
"Amb una paraula seria malaltia" — Sergi, sobre veure 62 pel·lícules en 10 dies
Actualitat: Lo imposible i activitats locals
- Lo imposible (J.A. Bayona) trenca rècords de taquilla a l’estrena a Espanya i entra al top 7 mundial només amb la recaptació domèstica.
- Comentari sobre pressupostos: de produccions espanyoles "normals" (~3 M€) a l’excepció de Lo imposible (~30 M€).
- Ateneu: èxit de públic (unes 80 persones) per al documental "Pura Vida" (Paral·lel 40).
Crítiques i recomanacions (cartellera i DVD)
El atraco (Eduard Cortés)
- Comèdia policíaca basada en el cas de les joies d’Evita Perón, amb embolics diplomàtics, xanxullos i autoplagis simulats.
- Punts forts: guió enginyós i, sobretot, interpretacions de Guillermo Francella i Nicolás Cabré.
El artista y la modelo (Fernando Trueba)
- Relat sobre l’"enamorament" artístic en un context de postguerra i exili, amb valors d’autenticitat i vida interior.
- Referència a Aristide Maillol en l’imaginari escultòric.
- -
- “La model és viva, amb valors i contingut; no només bellesa externa.”
Si de verdad quieres (David Frankel)
- Comèdia sobre la intimitat matrimonial i el pas del temps, amb Meryl Streep i Tommy Lee Jones.
- To lleuger i més bromes que profunditat; retrata crisis "naturals" d’una parella de llarga durada.
Cosmopolis (David Cronenberg)
- Debat encès: per a alguns, massa literària i lenta; per a altres, lúcida lectura d’un probable món apocalíptic i el capitalisme desbocat.
Subgènere "gent gran"
- Emergència de relats sobre maduresa i envelliment (ex.: "El exótico Hotel Marigold"). Antecedent: "On Golden Pond" (L’estany daurat).
La isla de los olvidados (Marius Holst)
- Drama coral en un correccional noruec (1915): denúncia d’abusos i explotació. Valor interpretatiu i direcció sòlida.
Novetats a la Biblioteca Joan Margarit (DVD)
- The Artist, Arrugas, La dama de hierro, Un dios salvaje, Drive, Margin Call, Melancholia, Sherlock Holmes: Juego de sombras, Valor de ley...
- Focus:
- -
- Peregrinos: road movie a peu cap a Santiago; barreja de comèdia i tragèdia, recerca d’identitat.
- -
- Margin Call vs. Inside Job: la primera apropa el col·lapse del 2008 amb llenguatge de ficció; la segona és més rigorosa i "dura" en clau documental.
Especial Sitges (amb Sergi Errada)
Palmarès i polèmiques
- Gran triomf de Holy Motors (Leos Carax): Millor Pel·lícula i Director; Melies de Plata; menció de la crítica.
- Recepció polaritzada: a Canes hi hagué xiulades i aplaudiments. A Sitges, entusiasme general.
Boyero (El País) la titlla d’"espantosa, una asociación de tonterías sin gracia..."; el programa subratlla la divisió d’opinions.
- Comparada amb Cosmopolis: Sergi la troba "lenta" i massa literària; part de la taula defensa el seu interès.
Fills de directors
- Antiviral (Brandon Cronenberg): futur distòpic on es comercialitzen malalties de famosos. Òpera prima prometedora, freda i malaltissa, amb identitat pròpia.
- Chained (Jennifer Lynch): premissa intrigant, però desenvolupament fluix i final que desmunta el que construïa.
Recomanació top Sitges: Looper (Rian Johnson)
- Ciència-ficció de viatges en el temps centrada en el concepte de bucle i assassins del passat (loopers).
- Equilibri d’idea alta i ritme de thriller; producció efectiva amb pressupost moderat.
Lo imposible (Bayona) revisitada
- Primera hora colpidora; música magnífica (Fernando Velázquez). Personatges i emoció amb abast intergeneracional.
Àsia i autors
- Takeshi Kitano: Outrage Beyond: retorn a la Yakuza clàssica; potser sense novetat, però execució impecable.
Públic, organització i programació
- Molta presència de públic jove i premsa de webs i blogs. Promocions 2x1; caps de setmana plens.
- Després de polèmiques recents, els títols més gore o extrems es passen a la matinada (Midnight X-Treme).
- The Cabin in the Woods: una de les millors del festival, però anirà directe a DVD a Espanya; guió de Joss Whedon, trenca tòpics del terror.
Agenda i pròxim programa
- Cineclub Utopia (Casal de Joves): projecció de Los Vengadores (divendres, 22:30 h aprox.).
- Avanç: pròxima setmana, Jorge Semprún i els seus guions per al cinema.

