So Long, My Son, Woody Allen i el projecte Cinema en curs: crítiques d’O que arde, Retrat d’una dona en flames, Joker i Ad Astra, i debat sobre sales de repertori

Cinema sense condicions. Bona nit, avui dimarts, com tots els dimarts a les 8 del vespre, estem amb tots vosaltres en Cinema sense condicions. Per parlar de cinema, sense condicions, de tot el que ens ha agradat, que no ens ha agradat, que ens ha semblat interessant, que no tant, i en qualsevol cas, per compartir-ho amb vosaltres. De totes formes, avui hem de dir, i hem quedat d'acord així del Pep Armengol i jo, que no ens ha semblat bé començar el programa com si res no hagués passat al nostre país. L'hem de començar d'una altra manera, hem pensat, i és per això que ens hem considerat de fer una introducció una mica diferent de la que fem sempre, tots els altres dies, a Cinema sense condicions. Farem el programa que teníem previst, perquè és el nostre compromís amb els oients de la ràdio del nostre poble, Sant Just, i perquè els nostres interessants convidants d'avui així ho mereixen. Però abans de tot us hem de dir que en fer-se públiques unes sentències que suposen un total de 99 anys i 6 mesos pels presos polítics catalans, no podem fer altra cosa que denunciar i comentar-vos que creiem que un problema polític només es pot resoldre políticament i que si a la societat catalana hi ha una demanda que implica més de dos milions de ciutadans, cal respectar-los i afrontar el problema des de la política. És el menys que podem dir en uns dies com aquests. I ara comencem el nostre programa. Bé, el nostre programa d'avui començarem presentant-vos tots els que estem aquí. I estem aquí, hola Pepe Armangol, com tots... Hola, bona tarda. Hola, hola Andrea, hola, bona nit. Hola, bona nit. Hola. Carles, també estàs aquí. Hola, bona nit. I els nostres convidats d'avui, Fernando Casal, que va estar l'any passat amb nosaltres, que t'ha dit la història de l'Institut Boscan, company de molts anys de treballar allà. Hola, bona nit, Fernando. Bona nit. Va venir l'any passat, us recordeu, o us ho faig recordar, vam estar parlant amb ell del cine de l'època, de Miquel Porter i Moix, que havia creat moltes coses, perquè era un home que podia fer moltes coses diverses, però en particular vam estar parlant dels cineclubs. Nosaltres el coneixíem, el Fernando i jo el coneixíem, havíem fet coses conjuntes i teníem molt bon record del que va significar el seu contacte. Vam parlar, per tant, en general, dels cineclubs. Tenim avui també entre nosaltres la Maria Roig, que també és professora d'història, que ha estat a diversos instituts, entre ells el Boscan i les Cors. Bona nit, Maria. Bona nit, Carme. Ella també s'ha iniciat a començar a apropar-se al cinema com a eina de treball a l'aula. Primer a l'Institut Boscan, el qual no m'estranya perquè el Fernando Casal és un home que en aquest aspecte sempre ha estat interessat pel tema, per l'art en general, pel cinema en particular i pel futur que implica el cinema amb les seves possibilitats de treball de l'art. L'Institut de les Cors va començar a treballar en matèries com fotografia i cinema i el 2005 començar a formar part d'un projecte innovador i seriós amb intenció que el cinema s'aconsegueixi una eina per treballar-hi a diferents nivells amb els alumnes. I d'això és del que ens ve a parlar la Maria Roig. d'aquest projecte que n'han nomenat Cinema en Curs. Hem mirat la web, parlarem de la web, parlarem del que ha fet, parlarem del seu futur, parlarem de com s'ha expandit el cinema en curs i això és el que tenim previst per aquesta sessió de cinema sense condicions. Com sabeu, fem dues parts sempre en aquest programa. Una primera part que parlem de les pel·lícules que hem vist, les comentem, si vosaltres les heu vist, entreu, si no les heu vist, ens pregunteu, i la segona part és la segona part que dedicarem al que ens heu vingut a parlar. Això és el que hem pensat. Bé, jo us haig de dir que sempre veig poquetes coses. De fet, sempre veig només una pel·lícula. És el Pep i els companys que a vegades poden veure més coses, però jo veig poquetes coses. La que jo he vist és una pel·lícula xinesa, és una pel·lícula que aquí han traduït com Hasta siempre hijo mío. No sé si l'he vist o l'has vist, Fernando. Ah, doncs l'has d'haver. Va, és molt recomanable. Sí, sí, sí. És una pel·lícula que va ser presentada al darrer festival de Berlín, el del 19, i va guanyar, el Bernadine, va guanyar, és que m'apunto els noms. Interpretació masculina i telemina. Exacte, són uns noms que comprendràs, que tot i que no, són uns noms que oblidarem, perquè és molt difícil retenir això. El director es diu Juan Xiao Shuai. Ja l'heu retingut, oi? Doncs jo no. Bé, a la darrera Bernadine, la Mei Jung i el Wang Xiao Chung, que són els protagonistes d'aquesta pel·lícula, van guanyar els dos l'os de plata, la millor actri actor respectivament. I realment fan una actuació magistral. Excel·lents els dos. Una interpretació que travessa les seves vides, que mostra les seves transformacions d'una forma impecable, continguda de delicats i subtils apreciacions, mai excessiva, mai superlativa, sempre ajustada, continguda i descriptiva, excel·lent com a interpretació. Per tant, quan vaig veure que havien guanyat els premis d'interpretació, em va semblar molt bé. A mi em va semblar tan bona, que estaven tan posats amb els personatges, que per moments la pel·lícula sembla que sigui un documental. Sí. Ell havia fet documental. Bueno, aquest director havia fet una pel·lícula, no sé si l'hauríeu vista. Jo no la vaig veure, eh? Sembla que era La bicicleta de Pequín, que pretén ser com història, com la del... la del... la del... Neorrealisme. Sí, italià, la del Vittorio de Sica. És una altra història, eh? Però sí que... que és paral·lela aquesta, perquè amb l'època que passa, a més, són paral·leles. Jo havia vist el Tyler, la volia veure, i després ja no la vaig poder veure, però no l'he vista. Però després de veure aquesta, si la pogués veure un dia, la intento veure, perquè realment és un gran director, aquest home. Té una trajectòria. És una trajectòria important. Home, el cine xinès... Bé, jo soc una gran... M'agrada molt el Yanji Mou. No sé si el coneixeu. Jo, l'última que vaig veure, que era Sombra, no sé si l'heu vista, però, bé, en general m'han agradat totes les d'ell. És un plaer estètic. Sí, sí, sí. És un home... Bé, també ha fet coses... Ha fet coses també de cara a l'estètica pura i dura i als colors, però després ha fet coses d'una certa profunditat i després és un home que amb la càmera és capaç de fer bellesa d'on sigui. Que això els xinesos en saben. En saben molt. Bé, us continuo parlant del que he vist d'aquesta pel·lícula. És una pel·lícula que hauria pogut desdevenir un color brot sentimental oide, perquè ja veieu el títol, que en castellà és terrible, perquè està siempre hijo mío, quasi et deixa colpresa d'una quan la dius. Home, en anglès és So long my son, que és una mica més discret, no? Però estar siempre hijo mío és terrible. Però, bueno, és el títol que té. Us ho dic perquè la recordeu, perquè sí que val la pena de veure, amb n'ha agradat el títol. És... Quan un la veu i la repensa, no pot evitar dir-se a si mateix que les grans obres de teatre, per exemple, jo que sé el Shakespeare, en el fons també són color brots. Si un sol es mira amb l'excessiu que passa tot, amb el punt d'expressió excessiva d'escriure un problema general, comú i humà, per ser potent, ha de ser excessiu. El que passa que no té res... Bueno, el que passa és que quan és una obra d'art, l'és, i quan no l'és, no l'és. I això és el que passa. Bueno, aquesta pel·lícula és una obra d'art. El meu moro de veure. En canvi, no és una pel·lícula de grans personatges potents, com... protents. És una història de personatges grisos, com l'època que descriuen, però som profuns, creïbles i de debò reals. Ofereix una descripció de la Xina dels darrers 30 o 40 anys. És una pel·lícula que dura 3 hores. 30 o 40 anys a través d'una parella, que és els dos protagonistes, un home i una dona, una parella de... que parla inevitablement dels seus successius i molts casos traumàtics, canvis socials, perquè en 30 o 40 anys la Xina ha fet de tot. No és una pel·lícula històrica, però si descriu la història a través d'ella, a través d'una minúscula història, molt petita, submergida en un món de grans masses, perquè si la Xina té alguna cosa, és molta gent. La pel·lícula té un inici molt ben descrit, oi, Pep? a l'inici és preciós, comença amb les imatges d'una colla de nanos... Jo vaig fer una crònica que tinc a Facebook, i vaig dir que al començament, que és una llarga seqüència que recordo molt el cinema de... a mi em va recordar, de Teo Anxelo Paulus, en el que veiem un pantà, ja sabem que el noi no sap nedar, i llavors hi ha la tragèdia. Que no està filmada, eh, la tragèdia? No, no, no. Està molt ben feta, allò. Està feta fora d'aquí. Molt feta, molt ben feta. Comença així l'estat, és a dir, comença amb un accident que canvia la vida d'aquesta parella. I canvia la vida tota la seva vida, dels 30 a 40 anys que descriu la pel·lícula. i immediat... El que trobo molt interessant és la forma narrativa. La forma narrativa usa constantment l'elipsi, és a dir, acaba de fer aquesta introducció que és una tragèdia i de seguida se'n va a uns anys després. Fa una elipsi i se'n va a uns anys després i tota la pel·lícula va fent això. Està molt bé, molt bé... de manera entenedora, a més a més. Molt entenedora, sí. A vegades hi ha dificultats amb això. Estic molt d'acord amb tu que la pel·lícula també recorda molt el cinema didàctic de Rossellini i el neorealisme italià. Aquí, en aquest cas, el neorealisme xinès ens explica, com tu has dit molt bé, aquests tres decenis en què passem del llibre de Mao i de la bicicleta als telèfons mòbils. Mòbils, i les teles, i tot. Sí, sí. Ben descrit. Està molt ben vist. Per això, la pel·lícula dura tres hores i les té que durar. Les té que durar. Perquè l'espectador ha de fer un esforç constantment d'entrar en la història i entendre-la. Perquè, de fet, jo vaig estar a Xina l'any 2002 i el programa de control de natalitat per control demogràfic del país del fill únic era dels anys 90, el porall. Jo, quan vaig estar a Xina, a Pequins, sobretot, a Pequins, són gent molt de família, aquesta gent, i ho tenen ells molt, molt... I me'n recordo en un parc que a darrere de la plaça tenen allà com una muntanya que és falsa, de més, que hi van tots els diumenges i totes les festes i anàvem parelles amb un nen que és que li donen... que un nen gran, que bueno, que podria de 12 anys i que els pares li donaven el menjar, la boca... Jo deia, però com serà de mal criat aquesta criatura? i després tot nens, eh? Raríssimament es veies amb una nena, no sé com s'ho muntaven, bueno, sí que m'ho imagino com s'ho muntaven, però com que el fet que fos un noi estava especialment considerat a la cultura xinesa, veies tot matrimonis amb un nano... Jo me'n recordo perfectament que la pregunta que em feia és escolta, molt bé, nens, després com s'ho faran? Amb quantes nenes comptaran després per arreglar aquest tema? Doncs, aquesta pel·lícula descriu... Bueno, és una franja duríssima perquè ella ha perdut el fill, però amb la història aquesta ella n'espera una altra i li impedeixen tenir la que s'ha de una criatura, clar. Però tu veus que l'ha perdut, però com que l'història va i ve, amb ella li passa que li fan avortar quan té un i no té dret a tenir-ne un altre, perquè aquesta... I li donen un premi perquè ha complert el programa de natalitat establert de demografia continguda. I per tant és... i no és... no és de llàgrima ni... és de que dura és la vida. Que dura és la vida amb independència del que tu puguis fer i conduir-te-la, que és el que passa quan hi ha aquesta exigència de conduir un país d'una determinada manera. una cosa que per mi és molt important a la pel·lícula i és que tot i que tot el rato estem centrats en la Xina, el tractament social i familiar és universal. Sí, sí. És per això que és important la pel·lícula, eh? que atravesse tranquil·lament el que és el límit local per convertir-se en un missatge universal i entenedor a tot arreu. És extraordinària. És una pel·lícula per recomanar. Bé, doncs... No l'han vista però hem après... Tres hores, eh? Tres hores, eh? Això sí que us ho diuen. Les coses bones i són llargues millor, no? Jo crec que la fan, el bolitxe la fan... Jo l'he anat a veure aquí a Sant Feliu perquè aquí a Sant Feliu hi ha un cine que és una cooperativa que tenim molt... I reposten coses. Sí, i fan sempre i llavors estava aquesta... I de fet nosaltres ara el Pep parlarà. Havíem d'anar amb un altre amics i volíem anar a veure la de Woody Allen i al final no van venir i jo vaig dir però si anem a veure la xinesa que nosaltres segur que la resistim. Penso que haver guanyat, no? Sí, no, si jo no l'he vista la de Woody Allen. No, encara no però diuen que bueno, que està bé però no... Ara diré la meva. Ara diré la meva. Sí, la pel·lícula del Woody Allen que es diu, no sé com es diu? Dia de pluja a Nova York. Aquesta és la música que ens acaba de posar l'Andrea? Sí, aquest tema és misti que obre la pel·lícula i la tanca també. És un tema de l'any 1954 de Errol Garner preciós. Bé, com sempre amb Woody Allen l'acompanyament musical sol estar a l'entorn del jazz que és el que li agrada a ell encara que aquí és un jazz més aviat clàssic. Per altra banda amb aquesta pel·lícula està escrita i dirigida per ell és a dir, és una pel·lícula Woody Allen, Woody Allen. La fotografia és de Vittorio Estoraro que ja va fer també l'anterior que era Wonderworld on per cert el treball d'Estoraro era molt més difícil i molt més aconseguit aquí és que clar Central Park la tardor a Nova York Ja l'ha feta moltes vegades per això No, i dóna tanta cosa feta allà Sí Llavors seguint amb la part tècnica diguem que o interpretativa té la interpretació de Timothy Shalamet amb el paper masculí principal i el Fâning que per mi és la que s'emporta el gat a l'aigua el Fâning ja l'hem vist en altres pel·lícules recentment i és una actriu molt interessant molt versàtil i aquí fa un paper dintre del que és la comèdia romàntica molt ben fet molt perfecte de matisos en quant a el que és l'aigua en si jo diria que Woody Allen en aquest cas no es reinventa és còpia Ja últimament fa una mica això i les còpies ja sabem que sovint es queden lluny de l'original això passa en dia de pluja a Nova York allí està a centre el parc la fotografia sempre cuidada de Vittorio Estoraro tal com hem dit la tardor els seus ocres els carrers revisitats tantes vegades en la filmografia de Woody Allen no obstant falta la màgia d'altres filmes d'altres filmes i a sobre repeteixen sense situacions acudits d'altres filmes de Javier l'esquema era que noia que noia que noia noia noia tot següent lliga amb un altre i a la fi del relat torna a la primera per tancar el cercle o el triangle és una comèdia romàntica en línia de correcció formal i artística amb una esplèndida El Fanning, com he comentat abans i poca cosa més el que passa és que Woody Allen, només per ofici supera ja sempre o està, per la banda, el notable Ah, sí? O sigui, li poses notable? Sí, jo crec que m'haig avançat en una cosa A mi A mi, jo he de dir que personalment és una pel·lícula de Woody Allen que no tornaria a veure La fan per la tele i canviaria el canal Però reconec que els que són fans de Woody Allen, que en té molts allò incorregibles Aquesta pel·lícula els agradarà perquè és l'essència de Woody Allen O sigui, tenim Manhattan tenim una història de tal, però clar a mi és que hi ha coses, per exemple si ens posem una mica allò exquisits O sigui, aquí el personatge a part de que tots són fills de grans industrials o de banquers i tal Sí, ho havia llegit Una pijeria de Nova York terrible A part de això representa que és un superdotat l'alter ego de Woody Allen Que és el Txal El nano El Txalamet aquest que a mi és un tio que no m'agrada gens com a actor Ho trobo No? No ho sé M'agradaria equivocar-me perquè jo vull el millor per tothom a la vida però a mi em sembla que no farà massa negoci aquest xicot No ho sé Després surten amb papers secundaris el Jun Lou el Diego Luna Molta gent El Liu Reiberse Selena Gomez Bueno, ja és un grup coral com sol passar les pel·lícules de Woody Allen Però sobretot tornant una mica a les coses aquelles entre broma i broma el que t'està colant ell és un paio el protagonista que això que diu en castellà no da un palo a l'aigua o sigui, un tio que no fot cop que a sobre és un ludòpata d'èxit o sigui, és un tio que necessita perles per anar a fer un viatge i se'n va i es posa a jugar al pòquer i torna cap a casa tirant diners pa allà a terra i tal amb 5 o 6 mil dòlars que guanyem Bueno, com si la vida les coses anessin així Però, clar Déu-deus És una pel·lícula d'aquelles que com a valors tampoc no va sobrada A vosaltres s'agrada el Woody Allen? Sí, molt Molt, molt Quines? Bueno, en aquest moment No, no és que té obres mestres Sí No, i a mi és que a mi m'agrada molt la primera època del Woody Allen Des d'Annie Hall Ah, sí, clar El misteriós assassinat en Manhattan És que hi ha tantes que són obres mestres I la trilogia aquella que va fer a Londres que penso jo que són les més les més dures Sí de Nadal perquè allà no era pas la comèdia tan sol Match Point Match Point És que Match Point jo encara veig duríssim la pilota allí amb 40 o 45 que n'ha fet ja dic hi ha verdades obres mestres no és d'aquells que puguis parlar però sentint-te penso que seran aquestes pel·lícules que surts amb la sonrisa que has passat un bon moment les coses i a més a més que com el cinema té aquesta màgia de contagiar-te encara que siguin uns brètols i vayan fent l'immoral per allí i tal però surts com més transformat i bueno les coses són millor del que sembla si t'agrada Woody Allen si t'agrada Woody Allen diràs bueno l'acudit aquest sobre els jueus que és que me l'ha de fotre cada pel·lícula i aquell altre bueno el veus vindre ja però ell té bona càmera perquè clar sí perquè té l'estètica adequada agafa no cal ni que tingui grans grans grans actors ell condueix bé vull dir perquè la història la sap treballar bé sí no l'hem vist encara tu l'has vist no no no jo crec que la veuré per això jo de fet jo quan vam anar a veure aquesta la xinesa nosaltres anàvem a veure la de Woody Allen o sigui que sí jo sempre que sí que la puc veure i jo l'havien posat bé més o menys bé com l'ha posat el Pep però sí menys que més però però ja dic és un Woody Allen és que esclar a veure quan parles de Woody Allen jo crec que ha de ser molt difícil bueno en Vicky Cristin de Barcelona va fregar aquí a mi aquesta no aquesta no aquesta no aquí sí jo aquesta la trauria sempre aquí va fregar el ridícul no sé què passarà d'aquesta fenta a Sant Sebastià no sé si serà sí és veritat no sé què passarà però la de Barcelona aquesta era tenia algunes coses molt poquetes molt poquetes era infumable mira abans d'entrar amb vosaltres volia fer un parell de comentaris sobre dues pel·lícules que curiosament toquen el tema del foc ah sí sí és una pel·lícula una d'elles és espanyola que es diu no s'ha estrenat sí aquesta està estrenada ja que es diu o que arde lo que arde no no l'he vista l'heu vista vosaltres no he sentit és gallega és d'un director gallec afincat a França que es diu Oliver Lacse és la seva segona o tercera pel·lícula és molt interessant aquesta pel·lícula i jo ja tu ja saps que portem anys aquí i no sovint teixo amb els qualificatius excessius però a mi em va semblar una petita obra mestre dintre del que és un cinema que no és un cinema pel gran públic com dius que es diu com es diu lo que arde lo que arde és una pel·lícula que així per dir d'una manera curta les sinopsis és un piròmen que torna de la presó de complir una pena perquè ha sigut condenat per piròmen per piròmen torna a la seva aldea de Galícia a dalt a les muntanyes de Lugo on no l'està esperant però està la seva mare tres vaques i l'una una gossa i res més tot això mentre va passant això estem veient una mena de bulldozes que amb una escena extraordinària impactant en golpidora estan arrasant la muntanya i carregant-se arbres així és com s'obre el film i es tanca amb un incendi filmació real d'un incendi real en el que fins i tot hi ha una mena de de de qüestió una mica contradictòria i és que els mateixos bombers tenen a vegades mentre està funcionant l'helicòpter tirant i les vengueres i això altres bombers tenen que estar amb un soplet posant foc per poder tallar sí, sí clar hi ha aquestes contradiccions després hi ha la visió quan ell arriba a la petita aldea i això com se'l mira la gent naturalment creen una distància amb ell ell també la crea amb els companys o amb la gent del poble però sobretot és una pel·lícula de sensacions molt física la relació pare-fill és extraordinària són dos actors bé tots els actors que surten no són professionals tots fan el seu paper es diuen pel seu nom però la mare ell ell és extraordinària es diu Amadoràries i la mare Benedicta Sánchez és una dona bé un prodigi de sensibilitat i empatia el que transmet aquella dona és fantàstic i aquest Oliver Laxi ha fet més coses o què ha fet? sí ha fet dos o tres pel·lícules més no ho trobo sí aquí la crítica veig que sí que la posa molt bé és molt bona i després n'hi ha una altra que també toca el tema del foc però aquí ja és una mirada molt diferent i és retrato d'una mujer en llames caram sí aquesta em sembla que l'ha estrenat la setmana que ve el divendres aquesta els mira estrenat per ah bueno tinc que dir que la d'Oliver Lacks va ser presentada aquesta anya a Can a la quinzena dels realitzadors i va guanyar el premi de la crítica és a dir que ja ve després ha estat presentada també de Sant Sebastià i aquesta que us comento ara retrato d'una mujer per en llames és també una pel·lícula que va estar al festival de Can a la selecció oficial i va guanyar el premi al guió després ha estat també dintre la programació del festival de Sant Sebastià i per mi és una pel·lícula que em va impactar és una pel·lícula que la dirigeix una dona la interpreta tot dones sobretot quatre retrato d'una mujer per tant estem dintre del que és la pintura i tenim una pintora una contesa que això se situa al segle XVIII 1770 a la Bretanya francesa les imatges ja ni us dic és d'una sensibilitat i una bellesa extraordinària està dirigida per Céline Sciamma sí que no sé amb qui és tu sí i les dues actrius protagonistes no no hi ve res d'ella però he parlat amb companys que han vist un parell de pel·lícules dels anys 11 i 14 i sobretot la de l'any 14 es veu que és molt interessant ah perquè és d'una noia que acaba de deixar el convent és una noia que acaba de deixar el convent la història és que la comtesa aquesta havia enviat una noia una filla per casar-se sense el que s'estil·lava llavors perquè està representa que passa el 1770 sí ja ho he dit 1770 llavors la noia aquesta la filla que estava destinada a ser casada amb un matrimoni apanyat és suïcida i llavors ella repesca treu del convent el que estava allà que probablement ella ho diu és que jo em sentia molt bé allà perquè almenys la meva vida sabia amb què es convertia el dia a dia i estava d'acord amb això però és que ara es convertirà en una cosa que jo a la millor no vull i ni tan sols em podrà revelar és a dir és una pel·lícula feta per dones amb el seu punt feminista situat dintre del context històric amb una planificació i una vasellesa extraordinària però a la vegada també penso que és una pel·lícula que probablement agradarà i serà molt més interessant per les dones que pel gènere masculí i això és una cosa que vaig copsar també al sortir del passe de premsa perquè alguns companys se m'ha fet llarga al cap de 10 minuts ja sabia de què anava etc. Bueno no va ser el meu cas pot ser jo la vaig gaudir molt és una història d'amor que està feta entre les mirades perquè la la la protagonista no bueno sí la pintora és cridada per la comtesa per fer un retrat un retrat que naturalment hauria de ser en pintura de la filla però la filla com que està rebotada no es no posa no es deixa retratar i per tant ella té que empatitzar a base de de fer caminades i trobades anar a la platja i tal i anar capturant moments que després quan arriba el vespre a les seves habitacions ha de traduir amb gravats i petits assajos per fer l'obra definitiva i aquesta tu mentre està passant tot això amb aquestes mirades i aquesta relació es va produint un amor entre elles i d'això va la pel·lícula que és un amor que lògicament té els dies comptats perquè quan s'acabi el termini d'una setmana o dues que té per fer l'obra una ha de tornar amb el vaixell cap al seu lloc i l'altra ha de casar-se és provisionar no explicaré al final però la recomano moltíssim escolta i això que té el premi va anar a Cans i té el premi el millor guió el millor guió el guió és una filigrena una filigrena està fet amb poc diàleg però molt precís és un guió molt depurat i jo crec que això és el que va valorar el jurat perquè en poc text et dona els punts claus per perseguir l'obra i fer-la entenedora tot i que ja dic el que prima és la imatge molt bé doncs això és el que tenim de pel·lícules que hem vist si voleu vosaltres dins sempre es nota si totes m'interessen bueno jo les últimes que he vist ha sigut Joker que possiblement l'heu comentat ah la vam comentar la setmana passada i a l'Astra ah no l'he vist jo aquesta no he vist cap de les dues Joker sí Joker vaig prometre a la Carme que l'aniria a veure i vaig anar i escolteu vaig anar al fenòmen una hora i mitja abans si no tenies entrada i no hi havia entrades ah sí fixet ja hi havia cua per entrar sí imagina't a tu et va agradar o què tal va agradar moltíssim i sobretot si vols escolta la sessió de la setmana passada ja te la enviaré perquè la vam comentar sí la va comentar m'agradar moltíssim sobretot perquè no és el que esperava és una altra cosa i és una particular què esperaves vols dir-me home esperava que fos una mena de remei de superherois i coses de la història de Batman no té res a veure i penso que molta de la gent que hi anava perquè hi havia molt públic jove anaven per aquesta segura segur perquè és el gran reclam d'aquesta i quan es van trobar amb una altra cosa van quedar una mica també m'ho crec això desubicats desubicats però la pel·lícula t'ubica en un altre món que és impressionant i és el que té el cinema americà nord-americà aquesta capacitat pensa que aquest és el director del Rassacón en Las Vegas tu l'has vist Andrea el Joker? no l'has vist Andrea llavors si la vol començar la setmana passada no dic res no comenta-la perquè la teva visió pot ser diferent jo el que treuria ja més a més de la imatge i de la música que és magnífica és una pel·lícula rebel és una pel·lícula rebel i aquesta pel·lícula jo penso que a Espanya no es podria fer no es podria fer aquesta pel·lícula a Espanya no es podria fer en quin sentit tu dius això? perquè la rebel·lió no és pas un valor que en aquest moment estigui molt molt a l'alça però a l'Estats Units tampoc sé què dir-te no a l'Estats Units sempre sempre això també és veritat sempre sí a l'Estats Units és una cosa tan complexa sí això és veritat tan terrible però que ha tingut la millor autocrítica que cap sistema s'ha fet a si mateix aquest és un valor penitenciari és un valor que no se'ls pot negar sí és un sistema polític com el sistema penitenciari o sigui la millor crítica política és veritat això tens raó és el sistema això tens raó i aquesta pel·lícula al final és una pel·lícula que està prohibida a la Xina sí ja té problemes greus a la Rússia això no ho sabia sí greus a la Rússia i hi ha moltes hi ha moltes intents de controlar de controlar-la perquè al final la pel·lícula és una crida a la rebel·lió sí sí i tant i tant però que a més a més comparteixes perquè és tot el món que ha quedat en les afores del sistema triturat en una ciutat i exclòs exclòs de la pròpia exclusió jo he llegit crítiques feroxes sí sí i el Joaquim Fènix el Joaquim Fènix és una cosa fora de mida fora de mida però el Joaquim Fènix és un animal me n'alegro que t'hagi agradat moltíssim i que t'hagi agradat amb diferència de per superherois que jo pensava bueno que anem a veure i tal i doncs joca perquè no jo però jo dic bueno tampoc a mi el món d'aquest és una mica llunyà per mi pel meu físi però bueno genial la d'Adastra és una pel·lícula bellíssima és la del Brad Pitt perquè és guapíssim però a més a més perquè la pel·lícula és preciosa també aquest viatge espai de la terra de la lluna de la lluna Mart i de la Mart a Neptú és aquesta que està buscant el pare i l'altre dia va sortir un article del Jordi Llobet en què posava en relació Jordi Llobet és aquest professor de literatura de la UB posava en relació a l'adastra en el mite d'Udisse i Terémaco Terémaco el fill que busca el pare i en el mite d'Edip perquè el Brad Pitt va en una missió al pare que està en Neptú que és una missió per eliminar-lo també s'ha comparat perquè és molt similar l'argument el corazón de les tiniebles de Conrad exactament exactament i a més jo dic una cosa està utilitzant l'espai que és estèticament magnífic és d'autora totalment de 2001 claríssimament però la història la podies posar en qualsevol geografia podria ser un fill abandonat pel pare a Almeria quin tipus d'abandonament per això tant a Almeria el pare s'ha anat a Estocolm i el fill que al final té la mateixa professió que el pare físic nuclear per exemple va a buscar el pare perquè en el fons en el fons és el fill que va en busca del seu pare el que passa que aquí estem en la dimensió espallal con elements de ciència ficció etc en el fons és la història de la búsqueda d'un fill abandonat en 5 anys en la fixació de qui era el pare que no l'ha tornat a veure sembla que són 29 anys 26 anys i que en un moment determinat ha d'anar a retrobar-se amb ell que és curiós perquè el joker de fet també busca un pare d'una manera estranya i rara però és curiós el joker busca moltes coses però en particular i l'última cosa que volia dir i ho deixo és que hagueu citat aquests tipus de cinemes que fan de repertori que dèiem abans que fan segons estrenos o coses així o inclús que fan cicles clàssics jo visc a Gràcia i allí al Verdi posen els imprescindibles els dijous i posen una sèrie i jo de tant en tant si puc i vaig ho tens allà propet és que ho tens molt fàcil l'altre dia vaig anar a veure un estiu amb Mònica un verano amb Mònica de Berman de Berman la pel·lícula estava exactament igual perfecta no havia envellit és que Berman no envellia bueno no sé i jo dic bueno quina fresa salvajes per exemple la veus abri ah sí fresa salvajes i llavors a la mateixa la mateixa setmana que que vas veure aquesta pel·lícula vas mirar el diari i la 8TV ha inaugurat un cicle que diu los imprescindibles imprescindibles o es imprescindibles no sé si están que estrenan que tal y el primer día que estrenaba la temporada posaban el seteit sellei y persona digo caramba que un plato de un nido bueno eso eso es comenzar bueno i penses comença comença el sétimo cielo sí el sétimo perdón el sétimo el sétimo el sétimo el sétimo el sétimo el sétimo i al cap de 20 minuts pam un tal de publicitat ai mira això però això és que de gairebé 10 minuts jo per això vaig BTV 10 minuts de iogurts iogurts i cotxes en color en color perquè estaven veient un clàssic un blanc i negre potentíssim i bueno vas aguantar una mica i al cap de paf sí sí això és em va semblar tan bueno la causa per la qual triomfan les sèries de Netflix i tot això és perquè tu controles aquest tema i perquè almenys et pots esclaure de la propaganda perquè és terrible per això jo m'hiro BTV perquè el que ha fet la programació chapó perquè ha fet una programació magnífica però clar això és un atentat això és un atac i allò que deia el Fellini no es pot tallar una emoció com és que és millor que no facin això que posin cinema escombreria que posin una altra cosa i que no facin això perquè això és tan greu és que és de de delit de delit total que ja per persona ja vas començar que era una meravella però dic ara me la tallaran i me n'aniré molt mal a gaita per tant però aquestes són les coses que jo he vist Bé Maria ens has de parlar d'aquest projecte que ens sembla interessantíssim i del que ens havies començat a parlar explica'ns el projecte a veure què ens dius del projecte aquest a les escoles amb la intenció que el cine pugui ser un material amb el que treballar amb els nanos i amb el que usar per treballar l'art jo crec que va una mica més que dóna un pas més enllà d'això que és el que potser intentàvem amb molt pocs medis fer a les aules bueno se diu cinema en curs cinema en curs i és hi ha una web que si algú la vol mirar va començar el 2005 realment és interessant la web jo he mirat les pel·lículetes que hi havia sí i de fet el plantejament el projecte neix el 2005 i bueno neix després a mans d'unes dues directores que són la Núria Aidelman i la Laia Culell i bueno munten un equip de cineastes tots tots són uns cineastes diríem especials joves tot joves del país sí sí sí aquí i a més a més gent que estava que ha sortit que estava ja fent les les seves pròpies produccions o intentant-ho des d'una formació cineastes professionals del cinema no treballant en algun aspecte del cinema i la del cinema no de publicitaris no no no de cinema i de fet la idea era posar en contacte professionals i docents a l'aula són de direcció són de fotografia són de guions o són què són barrejats variats i molts d'ells han fet muntatge guió i actualment perquè són ara estan suposo que estan entre la trentena cap a la quarantena estan fent les seves pròpies produccions o sigui hi ha les seves pròpies pel·lícules cosa que no en principi no és no deu ser tan fàcil eh jo bueno destacaria aquest projecte que per primera vegada o sigui s'enfoca el cinema des de la creació és a dir el cinema com un art i com un llenguatge i des de la creació no des de la publicitat o des de desgrosser que em sembla molt important eh sí el llenguatge de la imatge perquè realment l'estem rebent i l'estan rebent els joves però d'una manera brutal des de tots els camps no televisió publicitat però en aquest cas la idea era enfocada en un altre sentit que era el cinema com a art i a partir d'aquí desgrossar i feu un temari o com ho feu no llavors és la simbiosi que no és fàcil tampoc però és preciosa del cineasta amb el docent i a partir d'aquí a l'aula amb els alumnes treballar tots els paràmetres quina franja d'edats hi ha doncs mira va començar el 2005 en plan experimental diria aquí a Barcelona a Barcelona no a Catalunya o sigui va començar recolzat pel per el Ministeri de Cultura i diríem i era per per per la Conselleria de Cultura perdó i era això amb la idea d'instaurar-ho a diferents edats començant o sigui des de primària fins a batxillerat i agafar centres docents molt diferents o sigui va ser en plan experimental i van ser triats centres que d'alguna manera portaven una trajectòria o hi havia algú que s'havia dedicat preocupat per la imatge sí per cinema per tenir com passava el Boscan que hi havia assignatures de cinema i que hi ha altres instituts i a partir d'aquí es van agafar centres pilots un centre un institut urbà una escola diríem d'àmbit més rural i si em permeteu fer un incís que era bordils que ja hi havia molta tradició de treballar amb les criatures a l'escola a primària i tal tot el que era el tema és increïble veure'ls treballar i que aquest dissabte precisament fan una mostra que està tothom convidat a anar-hi al poble que tot el poble o sigui a cases a llocs on hi ha hagut localitzacions d'arbres i tal on mostraran el que han treballat tots aquests nens al llarg són nens a l'escola a l'escola però hi ha hagut tota una sèrie de docents que s'han implicat això és fonamental i el propi docents que són els propis mestres de l'escola i el centre que els ha recolzat perquè això és molt important i és una escola de primària això sí de primària i aquests nens doncs si veieu la web si anem en curs podeu entrar a a punt org i bueno ja hi havia una tradició anterior han seguit i és tenen en aquests moments perquè l'escola s'hi ha implicat molt en aquest sentit és molt ric incorporar el llenguatge del cinema amb els nens perquè a més a més l'agafen amb aquestes antenetes que tenen és increïble i com parlen després i el mètode per dir-ho ràpid perquè podríem estar molta estona però el mètode és a partir de pràctiques ja des del primer dia pràctiques i el material que posa la pròpia escola posa la institució aquesta depèn està això jo dintre de l'organització tampoc sé exactament com funciona qui ho cedeix i tal però el cinema en curs té el seu propi material són càmeres professionals i també micros i es fa amb un rigor tremendo perquè des del primer dia i el que es busca és despertar en primer lloc la sensibilitat dels nens en el seu entorn que és com obrir uns nous ulls i és així a qualsevol edat jo ho he fet a l'ESO i després tu has fet amb nanos de quina edat de l'ESO jo a l'institut de les Corts i he estat una sèrie d'anys vaig estar des del primer any fins que em vaig jubilar llavors es treballa també el guió es treballa el guió però el guió d'una manera també molt corporativa perquè s'intenta que no algú que tingui una idea va fer amb això no és a dir quina emoció volem comunicar tot està com molt pautat molt ben pensat jo destacaria molt la tasca de les persones quan organitzar perquè és difícil trobar un projecte tan treballat tan ben tramat i tan seriós i amb uns resultats que també us a la Filmoteca al final exposen tots els seus fills que es podeu veure a la web i és increïble veure'ls parlar i comentar els fills dels altres perquè dominen perfectament tots els paràmetres que si llum que si plans que si el flu per què en aquest moment per què el pla és sí, clar és que és un llenguatge total i llavors se'ls ha de ensenyar aquest llenguatge perquè el puguin aplicar amb correcció exactament i una part importantíssima és la bueno sapigueu també que hi ha una formació pel professorat que anem a una casa de colònies dos dies i amb una formació que convivim tots els docents amb els cineastes aquí ho fem ho fem si no s'hauria dit no me'n recordo a les afortes hem anat canviant últimament es fa ara en aquests moments no recordaré el nom però bueno a prop de Barcelona i allà per noctem i es parla i comentem i hi ha una formació excel·lent per part de tot l'equip de cineastes que són que són molts i bueno i a partir d'aquí es preparen també visionats visionats de fragments de pel·lícula que nosaltres els professors diríem hem après el sistema i tenim el cineasta a classe que sempre és una eina increïble això és el millor és el millor i qui són els que us han vingut perquè ens obre els ulls a tots és que tots perdó com a professors qui us ha vingut qui són jo he tingut la sort de treballar amb diferents cineastes que bueno que en aquests moments estan en en plena producció doncs per exemple el Pep Garrido va ser el primer que vaig treballar i que bueno ara està presentant a festivals la seva pel·lícula la pel·lícula era molt molt potent que que bueno potser algun dia espero veure'l al cinema en algun moment la Meritxell Culell que ha presentat també la seva pel·lícula contra el viento que també és d'una d'una d'un esterat i d'un realisme d'una observació i una sutilesa quan parlàvem del neorealisme o del cinema xinès doncs d'alguna manera s'intenta això que l'entorn i que els nens no parlin mai o sigui en el quan parlem del guió que tu comentaves preguntaves que no parlin mai d'una emoció que ells no han viscut en primera persona llavors es parla de què podem parlar a partir de quina emoció podem i a partir d'aquí entre tots i és molt bonic veure com treballant en conjunt un aspecte el guió és a dir un dia una idea els altres opinen sí però i l'altre li suma de tal manera que al final tots hem fet el guió absolutament han fet vaja el professor és una mica el que però bueno talla quan veu que una cosa se'n va per exemple d'això de la seva pròpia experiència o que volen fer moltes coses i no cal o sigui en aquest sentit d'apurar una mica de dir potser no cal explicar coses molt fortes sinó explicar les que d'alguna manera entenem i com les podem comunicar i llavors és increïble com saben utilitzar els diferents paràmetres per reforçar el llenguatge el que trobo molt bé també és per part d'aquests directors implicar-se en l'ensenyança sí perquè jo penso que de vegades tancar-se amb la seva càpsula de vidre allà dalt i anar fent de tant en tant la seva això home queda una mica elitista en canvi baixar a l'arena i treballar amb els estudiants i transmetre'ls i coneixements tots en batxillerat o això aquí no clar jo penso que en batxillerat tenen tantes matèries i tantes coses i van tan apurats en batxillerat es pot fer coses sí sí treballen amb segons de batxillerat sobretot en algun centre que fan el batxillerat artístic perquè clar el centre s'ha de comprometre perquè no es pot fer una assignatura entro una hora surto sinó que en algun moment hem de cedir dues hores seguides o en algun espai per exemple en el meu era molt complicat i llavors el que fèiem és que potser ho fèiem fora d'horari això sí demana moltíssima implicació clar moltíssim perquè a més és fora d'horaris perquè gravar i tot això és cap de setmana caps de setmana així és de clar que costa també perquè després ells tenen coses i llavors bueno fan un horari relatiu perquè com un treball de recerca també es pot fer això o no o això no s'ha fet fuig de la teoria o sigui va directe ho dir per ficar perquè després els horaris són complicats els centres no? per poder sí ah vols dir sí sí clar perquè d'on tu fiques sí no no no o sigui és abans perquè hi ha moltes demandes i lògicament no arriben o sigui hi ha un límit per poder participar o sigui les demandes les feu les fan els centres i es valoren i es valora molt la implicació del centre perquè és molt important o sigui jo no estic a la diríem a la direcció ni al o sigui jo estic com a docent però sé que és molt seriós tot tot és perquè el que volen és realment que sorgeixi alguna cosa que es pugui dur a terme aquest projecte que està perfecte o sigui a mi de veritat xapó perquè sé també les hores de feina que hi ha darrere la implicació que hi ha per part dels que ho porten i el resultat tenen el Premi Ciutat de Barcelona van tenint reconeixements a diferents festivals o sigui pels oients que ens estan escoltant i que puguin tindre interès pels seus fills per exemple el camí més ràpid per arribar a tindre un contacte i entrar-hi quin seria la web aquesta vostra jo crec que sí que la web crec si més no hi ha la seva a partir d'allà poden o RG o RG i allà poden sol·licitar i i dir que sobretot es necessita això creure-hi per creure-hi crec que pot interessar el sentir-ho a molta gent és un dels professors el Miguel Ángel Baeta deia que érem una societat de creients i és cert es necessita perquè realment vol molta implicació no és a la classe faré això sinó que és farem aquest projecte aquest projecte implica però de veritat o sigui els resultats són impagables és que el camp ara és molt més ampli perquè ja no solament és del cinema sinó tot el que és el món audiovisual exacte el que està en joc i i el que s'està obrint aquesta vegada cada vegada més d'una forma més eixamplada no? sí, sí s'ha de fer és bàsic de fet ja s'ha reconegut en algunes en el currículum en algunes matèries de visual i plàstica clar però però és bàsic és que és un llenguatge una altra cosa Maria que me'n recordo quan feies el comentaves i tal és també la relació internacional que té que no és un tema tan sols que es fa aquí sinó que tu feies uns uns intercanvis amb Marsella en França això és molt interessant sí a part neixen molts projectes o sigui entren en contacte a través del cinema i parlen de cinema i venen a Barcelona a presentar les seves pel·lícules centres docents i a diversos llocs d'Espanya perquè veig que està molt llunyat s'ha ampliat i d'Espanya i d'Amèrica i d'Amèrica o sigui a Xile Argentina jo vaig fer una vegada un contacte amb uns nens d'una tribu del Brasil d'aquests perduts i tal que feien cinema els van portar va arribar allà una cineasta i amb la càmera i es comunicaven diríem amb els nostres alumnes i neixen moltes possibilitats per exemple nosaltres vam fer un intercanvi cinematogràfic amb Marsella que l'hem dut a terme molts anys clar i els alumnes entraven en relació i anaven a conèixer les ciutats en el nostre cas Marsella era un poble del costat de Marsella però anava a visitar la ciutat i tots els entorns i tal i era a través de la càmera i de la fotografia perquè anaven filmant anaven tal ells ens mostraven les seves pel·lícules estaven seguint el mateix mètode que a França es deia Cinema Centone de Genesa i que bueno nosaltres vam vam entrar per la relació que tenia la Núria Edelman amb la Cinematec de París ella havia fet allà crec si no m'equivoco la seva tesi la seva tesi i de fet crec que ha portat molta cosa al projecte francès i d'aquí Maria estem amb la dictadura dels temps si hi ha alguna cosa breu important que vulguis afegir i en tot cas queden per un altre dia perquè et sembla que és molt interessant sempre ens passa que ens quedem curts poden venir els alumnes o la Núria la Núria segurament només jo recomano que qui vulgui veure els efectes amb nens petits perquè seran els que guiaran els grups famílies persones sols acompanyats és igual aneu a bordils aquest dissabte des de les 10 del matí fins a les 6 de la tarda que estaran fent grups per guiar hi haurà activitats per poder fer alguna pràctica relacionada amb el cinema càmera fosca etc és una oportunitat de conèixer i entrar als llocs i als espais que estimen aquests nens ho deixem dit ens acomiadem ja per la setmana vinent recordem que vindrà l'Àngela Gutiérrez i ens parlarà sobre el Festival de Venècia recordeu que va venir l'any passat fa música és cantant ens va cantar aquí en directe i a capel a l'àrea del Reinaldo de Händel que va ser magnífic esperem que també ens portaran noves i coses magnífiques que relacionen el cinema i la música bona nit i fins la setmana vinent bona nit de Hè a mi i i i pas itions i et la embassy crec d'un æ