Spotlight vs Carol, Zootrópolis i Anacleto: debats crítics i crònica dels Premis Gaudí (amb catifa vermella)

Cinema sense condicions Bona nit a tothom, ja som aquí un dimarts més, com sempre a més a més amb els col·laboradors ja habituals, perquè venen cada setmana i n'estem molt contents que s'hagin incorporat finalment definitivament en el programa, com són el Paul Digger i la Lídia Millet Artigas si no ho dic malament hi ha també darrere els vidres, com sempre, el Francesc Aguilar i jo, soc en Joan Morros us presento que avui, com és més o menys habitual fem dues o tres parts del programa a la primera part intentaríem parlar de les pel·lícules que estrenaran pròximament jo he vist Spotlight Spotlight l'han estrenada, l'han estrenada divendres per la setmana passada Carol, la de Janice, de la Janice Joplin i ells han vist la del Disney que també en parlaran i Anna Cleto i Anna Cleto, gente perfecta aleshores intentarem fer aquesta presentació una mica i la segona part del programa avui canviarem una mica el que havíem dit que faríem perquè havíem dit que faríem una cosa que es presentaria la Carme Nabot la Carme Nabot no podia venir el dia impossible i parlarem que hi ha tres persones aquí en el programa tres membres importants del programa que han estat presents a la gala i que per tant ens podran donar en directe les impressions que van tenir com ho van viure desgranar una mica el que van passar ells directament jo ho vaig dir a la televisió que no és el mateix i més que la gala Joan aclarim que és les interioritats la catifa vermella el salseo exacte jo el safari a mi em sembla bé perquè he estat mirant i he vist que per exemple hi havia alguns vestits impressionants vull dir a l'entrada i gent que no va destacar com la noia de techo i comida que portava un vestit negre impressionant i després no ho vaig veure en el programa no ho vaig veure fora del programa ostres, clar per davant nostre vam passar com que nosaltres entrevistàvem el fotocall i això vam veure tanta gent que jo ja m'he perdut per noms i cares doncs bé comencem per presentar les pel·lícules jo he vist aquesta pel·lícula que és de la setmana passada la van estar al divendres i perquè és de fet d'un director important o si més no perquè ha fet dues o tres coses que a mi em van agradar molt que és el Thomas McCarthy que és el que ha dirigit Spotlight Thomas McCarthy jo el vaig descobrir és del 2007 he fet una pel·lícula que es deia The Visitor no sé si la coneixeu que era una pel·lícula que va destacar molt el Richard Hankins que és un actor sempre secundari nord-americà que feia un paper d'un professor que tenia problemes i que se li ha mort la dona i que bueno la pel·lícula és extraordinària amb un guió del propi del propi McCarthy jo no havia vist perquè també me n'han parat molt bé de l'anterior aquesta que es deia Vides creuades del 2003 però tampoc l'hi he vist ah ja sé quina és sí aquesta sí que l'he vist jo tu l'has vist i què tal? bé és una d'aquestes pel·lícules que sempre es cataloguen com a cinema independent així perquè és per el món independent sí personatges molt bueno amb una sensibilitat molt gran i amb una relació entre ells doncs bueno peculiar i interessant i aquest actor així petitot sí que després ha agafat fama a a Joc de Trons al hòstia al Tyro no? sí i bueno la tinc molt llunyana la pel·lícula però bueno recordo això com una pel·lícula amb sensibilitat i ben feta molt ben feta jo haig de confessar que The Visitor que és una pel·lícula que us recomano l'he vista 4 o 5 vegades per tant molt bé jo soc un d'aquells que quan una pel·lícula m'agrada la reveig si la torno a veure i tal i aquesta l'he vista 3 o 4 vegades i per tant és una pel·lícula per mi de les que podríem dir punta o que es poden recomanar decididament el film que ara comentarem és un film jo diria que té uns valors cinematogràfics importants té 4 o 5 intèrprets valuosos que som el Mark Ruffalo la Rachel McAdams el Michael Keaton el Liam Strieber és a dir hi ha una sèrie de gent molt famosa i molt coneguda per les altres obres que han fet coses importants però jo crec que els tantíssims premis que està rebent té 6 nominacions pels Oscar aquesta pel·lícula l'Espotlight i tantíssima nominació de com a millor pel·lícula de l'any és una cosa que li queda gran que li queda molt gran i que penso que no es dona no s'adequa a la realitat jo tinc la sensació que és un muntatge de Hollywood que ho fan amb això són terriblement hàbils i us poso que recordeu que quan es va fer l'Hopo de Wall Street i tota la gran estafa americana les van nominar no sé quins no sé i després la veritat no els hi van donar res o els hi van donar poqueta cosa però és que el L'Hopo de Wall Street és una gran pel·lícula molt gran jo molt jo no estic del tot d'acord jo no estic del tot d'acord però bueno no vull ara entrar en aquesta perquè penso que no perquè penso que és una pel·lícula que entenc que és ambigua en molts aspectes i que no com que no es defineix doncs pots interpretar d'altres maneres però bueno ambigüitat res però bueno en qualsevol cas el que tracta aquesta és el cas conegudíssim i estudiat en certa mesura que hi ha en el 2002 i el 2001 un grup de periodistes d'un diari de Boston el diari Boston Globe i un grup en concret d'investigadors que eren quatre persones d'aquest diari que es deien l'Spotlight que era el nom que tenia el grupet descobreix un seguit de casos de pederàstia que implicaven a una colla de sacerdots de l'Església Catòlica nord-americana el tema per tant torna a ser el mateix tema del club en un país que és la diferència segurament important en un país tan conservador com els Estats Units que per tant no deixa de ser un fenomen meritori en aquest sentit la pel·lícula toca un tema important toca un tema de denúncia toca un tema que em penso que està bé per mi el problema el problema bàsic i fonamental i per això penso que no mereix tantes denominacions i tants premis com li estan ja per avançar d'otorgant és perquè és una pel·lícula terriblement freda sense emoció sense emotivitat els actors tots ells estan desaprofitats totalment tot i que són coneguts i han demostrat com deia abans fa un moment la seva prova amb eficàcia amb diverses pel·lícules d'aquí passen sense pena ni glòria és a dir és a dir és a dir és a dir és a dir és a dir que sigui un o sigui l'altre no tenen cap paper però també el que falla per mi en aquest cas és el guió i el guió curiosament està fet perquè aquest director que jo admiro que és el de Visito es va dedicar a anar a investigar posteriorment tot l'escàndol que hi havia hagut es va dedicar a investigar i anar a entrevistar alguna de les persones que havien estat afectades per aquesta pederàstia etcètera etcètera és una pel·lícula que es planteja una mica l'americana contràriament al que fa el club que el club trobo que és una estradiona pel·lícula si no l'heu vista la recomano perquè és molt forta molt potent molt ben feta molt ben estructurada amb els actors tan brutals etcètera en aquí és tot el contrari segueix l'exemple segurament de tots els homes del president segons el cas Watergate en contra el president Nixon que és una pel·lícula famosa de l'Alan Pácula o del Network o el Seedwood o fins i tot si molt m'aparteu jo per exemple últimament els últims dies com que m'han revisat a vegades algunes pel·lícules he tornat a veure los hombres que amaban las mujeres el Millennium 1 la versió sueca que trobo que és extraordinària i planteja una mica el mateix és un periodista que comença a investigar el comença a fer coses i aquí fan el mateix esquema el que passa és que no aprofiten no aprofiten no acabes d'entendre el que els passa a cada personatge no està ben aprofitat i per tant jo honestament penso que és una pel·lícula que no es mereix tota la fama que li estan otorgant i la crítica és a dir jo vaig llegir diverses crítiques aquí a Barcelona de diversos diaris i alguns la defensaven com el Vanguardia i en canvi el Quim Casas al periòdico també la deixava bastant malament a veure Joan deixes que faci alguna pregunta així per intentar indagar una mica perquè ja saps el Pol i la Lídia no saben tant la trajectòria que tenim de parlar de diferents pel·lícules i que no hi hagi una afinitat especialment bona alguna vegada alguna vegada sí moltes vegades no sé quin tant percent no sé quin tant percent però bueno tu vas veure per exemple Zodiac del David Fincher sí molt millor que això és una pel·lícula freda no té color jo ho dic per catalogar tal com has catalogat aquesta aquesta la vas veure i va semblar una bona pel·lícula és una grandíssima pel·lícula Zodiac em sembla que tots més o menys estem d'acord jo et volia preguntar sobre aquesta pel·lícula de Spotlight com està feta com està fet el guió aquest o la narrativa és un guió lineal és un guió lineal no és un guió com els que t'agraden tu que es va és un guió lineal dels que m'agraden a mi i per tant no encaixa amb la perquè aquest senyor no fa coses doncs diríem experimentals ell ve del món experimental jo diria que The Visitor és una pel·lícula que està propera en aquest món però molt lineal és a dir és un senyor que és professor i que arriba a una casa que té i està ocupada però dos senyors que són emigrants que són de Síria no sé d'on són i les relacions estables entre ell i aquests senyors que toquen el timbal i doncs li ensenyen a tocar el timbal i tota la relació que hi ha entre per tant és una història molt simple però molt humana el Jenkins està brutal va ser el descobriment d'aquest actor i ja l'he vist quatre vegades aquí és una pel·lícula però l'has vist amb el teu fill o no? perquè això és el definitiu el meu fill no l'ha vista perquè penso que per la seva edat no l'entendria aleshores tampoc tinguis prejudicis o sigui no agafis ara manies no, no, no perquè jo sé que quan al teu fill li agrada una pel·lícula doncs a tu també no, no, no no és una pel·lícula per nanos és una pel·lícula per gent adulta per gent no és per nanos llavors no té res què més preguntes? què més vols? llavors tu a veure consideres que has dit que és un muntatge pràcticament de Hollywood que l'han sabut vendre molt bé i que el tema és el tema publicitari sobretot jo tinc la sensació aquest xicot va fer les dues o tres primeres pel·licles ja han funcionat molt bé l'última que no tinc el títol en aquí a mà i no me'n recordo ara com es diu a veure si la trobem que es diu Con la magia nos tapatos del 2014 no li va funcionar va ser un cert fracàs el director aquest que m'agrada i jo suposo que com que ell era un senyor més aviat crític i més aviat i el tema és bo és a dir no és un tema interessant aquí és un problema no de tema sinó de com està per mi mostat el tema és a dir jo tinc la sensació que si a lo millor no ets molt pretensiós des de mi punt de vista si no ets molt exigent molt pretensiós i no demanes molt doncs a lo millor t'agrada perquè el tema de fet de per si és un tema cru dur i que ha passat desapercebut i que segurament és un tema a denunciar és a dir la pederàstia que ha utilitzat l'església catòlica i que allà la jerarquia ha tapat i aquí et mostren com el tapen a Boston com ho fan i això es denuncia a la pel·lícula el que passa és que des d'un punt de vista diríem jo que m'ho miro des d'un punt de vista a la vegada cinematogràfic considero que és una pel·lícula que no funciona és a dir que tindrà aquests valors que ja estic dient tema etcètera però no a nivell ni de realització ni d'actors vull dir perquè està tot desaprofitat des del meu punt de vista llavors simplement estic dient això és a dir no a mi em ve al cap amb totes aquestes crítiques que estàs fent per temes per com es tracta de la fred em ve directament ja per passar la següent és Carol Carol em sembla exactament idèntic perquè és una història que sí que és veritat que potser per temàtica afecta més els Estats Units que era el tema que és més conservador i aquí potser no però alhora a mi personalment em va semblar tot i el tema i tot i a més ser una adaptació això biogràfica i tal es tracta no diré super fredament però tenint els personatges que tenim les actrius a mi em va quedar bastant curt la història era com molt massa simple pel que potser es volia dir i no sé li faltava com aquesta potser quasi musicalitat del tema jo vull dir alguna cosa vam coincidir amb el cine perquè vam estar a la preestrena junts i no acabàvem de coincidir amb les opinions jo confesso que ha guanyat molts premis penso que també li donaran encara més premis a Hollywood però contràriament al que acabo de desmentar d'Spotlight jo penso que aquesta sí que s'ho mereix és a dir una cosa que és molt personal és a dir jo crec que és una història d'amor suposo que sabeu que la Patricia Heismith que és l'escriptora famosa de cine negre o de pel·lícules negres o de novel·la negra era lesbiana aquesta dona doncs els anys 50 doncs ella no es va atrevir mai a publicar doncs a dir-ho va escriure una novel·la que és aquesta amb un altre nom no me'n recordo quin nom i resulta que aquesta novel·la doncs no la va publicar inicialment ni amb el seu nom i posteriorment doncs quan es va atrevir doncs hi va posar que era seva i jo crec que bueno vam coincidir per exemple com això estic d'acord amb tu en que m'agrada més la Rona i Mare que la Kate Blanchett a mi molt més de fet van donar amb ella exacte li van donar el premi a la millor actriu a Festival de Cans amb ella amb la Rona Mare i no a la Kate Blanchett tot i que a Hollywood és que Kate Blanchett queda molt molt apagada queda molt apagada aquí està el tema que és que jo crec que clar Kate Blanchett a mi personalment tampoc m'ha trau massa com a mi personalment però però tenint una una actriu amb aquestes dimensions i sobretot que és una mica el centre de la peli queda potser massa sembla que quedi massa empatitit jo trobo que a mi m'agrada molt Kate Blanchett d'uns anys abans no tant amb aquesta també amb això coincideixo m'agrada molt molt aquest Blanchett per exemple amb el curioso caso de Benjamin Button m'agrada molt allà està encantadora està preciosa està molt femenina molt atractiva i és veritat que aquí ja passava una mica amb l'última del Woody Allen ha envellit o sigui s'ha fet gran i de cop i volta el fer-se més gran les faccions no són tan ni tan atractives ni tan simpàtiques ni tan però no diria que ho faci malament ara a mi m'agrada més la Rona i Mares i jo també confesso que m'agrada ara jo el que dic per dir amb això el pollot de les que vam amb tu és que jo no trobo aviam és una pel·lícula com jo la van vendre com una pel·lícula eròtica una pel·lícula i en canvi penso que és una història d'amor molt sensible és a dir jo crec que no hi ha erotisme en realitat en la pel·lícula jo crec que és una pel·lícula que que té una càrrega sensible molt important i de respecte els planos estan molt treballats molt elaborats cosa que no passa amb la pel·lícula d'Spotlight a mi està nominada a millor fotografia als Òscars pot ser pot ser és a dir jo no ho sé això però no m'estanyaria és a dir em semblaria va semblant que fos així perquè penso que és una pel·lícula molt més ajustada molt més treballada molt més cinematogràfica en el fons Spotlight dona la sensació d'una telemovie d'una pel·lícula al tanto que aquí és el que vam dir al sortir del cine vam dir hòstia em sembla que m'hagin culat una telemovie del Carol doncs veus no jo no ho veig això jo en el cas de Carol en el cas de Carol veig tot el contrari veig que és una pel·lícula és cine per mi i en canvi en Spotlight hi veig i a més sense atenció i sense interès per exemple qualsevol d'allò de saps ley y orden en aquelles sèries televisives té més potència i més grapa per mi que Spotlight per mi i en canvi Carol que crec que la crítica també però clar això no es pot ser massa cas perquè de la mateixa manera que a lo millor de l'Spotlight hi ha uns quants crítics que l'han deixat bé i uns quants que se l'han carregat doncs a lo millor amb Carol passa el mateix és a dir que hi ha uns quants que se la carreguen jo m'atreviria a dir que Carol penso que es pot veure es pot defensar i és una pel·lícula per mi molt sensible que explica una història d'amor entre dues dones i que això està ben explicat i ben fet i en canvi Spotlight jo no m'atreveixo a dir-ho ara no tenim per què coincidir ja veig que no coincidim de fet i no cal tampoc moltes maneres moltes vegades no es fa la impressió que valorem una pel·lícula perquè ens han encaixat també la narrativa cinematogràfica el guió la fotografia però perquè ens han encaixat la història perquè ens agrada el que ens expliquen ens agrada la manera com ens expliquen i a partir d'aquí la defensem donant-li donant tots els arguments possibles que podem treure amb els nostres coneixements cadascú amb el seu segur que ens passa a mi em fa aquesta impressió segur que ens passa jo per exemple sóc un defensor total d'una pel·lícula que potser molta gent dirà que és aquesta en busca del fuego perquè la història la manera com està explicada el que t'explica és tan potent per mi i m'arriba tant endins ara no sé si cinematogràficament és una gran pel·lícula o no no ho sabria explicar però m'arriba moltíssim llavors no sé de vegades és això perquè clar més a menys que res per atendre això que dèiem ara hi ha una gent que li encanta una altra gent que no per què? doncs segurament és perquè per exemple la gent que li ha agradat Spotlight potser no ha vist el club que el club potser és una pel·lícula més potent encara sobre el tema de la pederàstia segur és possible llavors hem vist aquesta i hem dit home doncs està prou bé i m'informa d'un tema i no no jo trobo que jo inclús et vaig atrevir al sortir del cine a preguntar a una parella que tenia molt a la vora a dir-los què ens ha semblat no sé què perquè vam què opinàvem perquè el que a mi no m'havia agradat i vaig tenir la sensació que a ells els hi havia agradat però vaig preguntar el mateix si estàs preguntant tu no havien vist el club i a més a més ells el que destacaven és que hi havia aquesta denúncia que hi és certament és a dir hi ha una denúncia que no en un país com als Estats Units on hi ha un conservadurisme sobretot amb aquests temes tan profund que una pel·lícula s'atreveixi a fer això doncs té el seu mèrit diríem i a part potser el club no és una pel·lícula per tots els gustos una pel·lícula dura de veure amb un ritme molt peculiar en canvi potser aquesta és més comercial o sigui té un aire més de telemóvil més comercial però clar jo no en fi potser és que tens les vistantes que arriba un moment que tens la sensació que inclús qualsevol d'aquestes que dèiem de todos los hombres del presidente o qualsevol d'aquestes per mi perquè fan el mateix fan el mateix és un grup de gent que treballa en un diari que es troben que es comenten que es investiguen que fan entrevistes i que van deduint coses i van entrevistant fins a finalment els membres de la judicatura eclesiàstica i li pregunten coses i els acurralen tot això ho hem vist amb el després ja està vist no és cap novetat però aquí està fet per mi d'una forma poc treballada poc elaborada i en canvi des de bon punt de vista Carol és una pel·lícula que està molt elaborada però clar això ho veig jo i no tinc per què tenir la veritat us confesso que no sóc el posseïdor de la veritat no ah no veia home escolta heu vist ara parlant d'aquest tema que de tant en tant en parlo perquè me la va recomanar un amic Hector Cruz que està ara a Madrid i que estarem allà per ser a Madrid aquest dissabte no ens han acreditat per la festa exacte anem igualment ara què passa doncs el Russell Crowe va fer una pel·lícula també de periodista que es diu State of Play que si no l'he vista val molt la pena i que et dona una mesura d'aquest home com a actor que dius como és capaç de fer això veritablement que és un actor que tenim pendent de dedicar-li de fet no està apuntat com a tema sí, sí, sí jo fa temps que li vaig donar molta a aquest actor perquè penso home per la fama que té d'actor més aviat inexpressiu la veritat és que totes les pel·lícules que li he vist són molt rotundes i totes les seves interpretacions són per mi molt fiables i m'arriben molt potser perquè escull també molt bé els guions suposo que sí però a part té una credibilitat no ho sé té una manera de fer d'actuar que no és forçada en cap moment no sé ja en parlarem en el moment que arribi aquest dia State of Play si la voleu veure dintre d'allò és per mi de les més recomanables seves de les que he vist i de les que parlarem el dia que toqui jo faria que el canviessin també perquè si hi ha temps podem parlar d'aquesta de la Jan i Joplin però millor que canviem de parla de les que has vist tu jo aquest matí he anat a veure la preestrena de Disney l'última de Disney que és Photopolis que potser s'estrena sota aquest nom aquí és diferent s'estrena Photopia aquí s'estrena pot ser jo crec que Disney s'està tornant molt no molt però vull dir està encarant molt cada cop més el món adult a part del dels nanos però però és una pel·li que hòstia m'ha sorprès precisament perquè té la majoria de gags i sobretot la comprensió total de la pel·li l'argument és d'argument de pel·lícula d'adults i m'ha sorprès perquè la majoria de bromes també són referents per exemple als polítics corruptes a inclús crisi a pirateria són temes que potser pels nens però a l'hora són personatges m'ho intento explicar una mica l'argument perquè ve a ser que la protagonista és una una conilla un conill femella que el que vol des de petit és ser policia i clar un conill quan en realitat els altres policies són com que és un món animal tants d'altres policies són toros són hipopòtons són grossos doncs un conill petitó ja se'l veu com llavors és la típica història sí que de Disney de superació de repte de somnis de vesellà a part que la banda sonora és original de la Shakira i llavors també li dóna el to que la Shakira la representen com una gazela que és una mica així com estilitzada però és curiós perquè realment fan bromes inclús fan bromes internes si se'n riuen d'ells mateixos d'altres pel·lícules que han fet o del món de l'animació d'allò de romper la quarta paret o sigui fan bromes inclús sobre Frozen fan bromes posen gags de Breaking Bad posen gags de no és que mil coses és una pel·li que passa molt bé perquè a més té molt de ritme com la majoria de les de Disney però realment m'ha sorprès molt jo anava per mirar a veure què es cou ara Disney però realment ja no sé si és des que van absorbir tot el món d'Star Wars potser si van saps i Pixar i sí sí sí ara són gegantins però sí que no sé sembla que des d'aquestes pel·lis també des de precisament Brave o aquestes pel·lis així últimes que han fet que també els personatges era com més políticament incorrecte dels Estats Units tot això de figures femenines potents que ja no eren aquests personatges ai pobrets sinó que són que sempre es van autosuperant i posant metes i realment crec que és una pel·lícula és adulta és una pel·lícula que es deixa veure perfectament però que que també té aquesta combinació que sempre juga a Disney que és la d'encobrir temes que en realitat són difícils amb una perspectiva com per xavals que està molt bé i doncs per mi és una recomanació total jo haig de confessar que jo no havia vist moltes coses de Disney excepte les que eren típiques quan jo era petit i me'l van portar com Bambi o una cosa d'aquestes i quan vaig tenir un nen un nano clar m'haig de dedicar a posar-hi les pel·lícules que pensava que li agradarien vaig quedar al·lucinat quan vaig descobrir la trapa que tenien pels nanos petits és a dir Disney tu hi poses Pinotxo hi poses bueno les que vulguis o les Blancaneus i les Itineranitos i al·lucinen els nanos quan són petits vull dir és que al·lucinen i llavors jo també les vaig descobrir jo no havia vist Blancaneus i els Itineranitos que és de l'any 37 abans de la Guerra Civil Espanyola i dius caram tu xapó és a dir que te'n dones compte que allà que hi ha l'època daurada de Disney allà realment hi ha Dumbo per exemple el nanos l'ha vist no sé quantes vegades i jo no l'heia vista la vaig descobrir amb ell també en certa mesura llavors jo crec que ha anat evolucionant potser és veritat que en algun moment doncs però és una multinacional bastant important d'aquest món ha anat absorbent com dèieu tota una sèrie d'empreses que havien fet coses més o menys interessants i arrel d'això arrel d'això doncs tenen un equip molt bo llavors jo penso que han anat llançant si tu segueixes una mica la història diríem de Disney de tant en tant surt sempre alguna cosa que realment està en el moment a la giral i sorprèn a tothom no no no jo crec que serà a veure les tenen la setmana que ve el divendres el dia de tots diria però realment jo crec que serà sí sí la gent que serà bé però a veure jo que soc molt crític en principi amb alguns temes i amb Disney especialment i amb altres qüestions intento ser més o menys objectiu voleu dir que que al cap i a la fi el que fan és com tu deies parlar de temes que ara toquen perquè saben que a la gent els crida l'atenció ara toca defensar això el paper de la dona però ho fan d'una manera prou suau que tampoc no aprofundeixen especialment que no proposen res de nou simplement per agradar a la gent a mi això és el que molesta del cinema que anomenem normalment comercial el que passa igualment aquesta història tots els temes que tracta no els tracta de rebote que això també és interessant o sigui és el fil argumental que a més que en una pel·li de dibuixos per nens els protagonistes o sigui els protes siguin de una com l'acadèmia de policia i que hi hagi els lladres i que hi hagi o sigui és com clar potser s'allunya una mica del món aquest de fantasia que tot i ser animals evidentment però és és com allò de com era la granja el allà no em surt la granja revolució de la granja la revolució de la granja exacte que és com la traducció així però és que en realitat és m'ha sorprès perquè potser potser algunes coses sí però no està aprofitat en el sentit hi ha molts guinyos que ja es nota que és per la gent que ha vist molt Disney i li pot fer més gràcia perquè és com t'estàs enfotent de la teva peri de fa 3 anys que potser algú la criticava i llavors aquí pam et fots tu l'autocrítica i et deixes superbé però però després també hi ha molt d'això de sèries americanes hi ha molt molt el típic discurs americà com a totes les peris aquestes però veient la trajectòria a Walt Disney que en realitat començant sent que tot i ser això no època d'aurada al principi això també hi havia uns temes que no es tocaven molt que és precisament els que ara són els punters potser que és el tema de no sé igualtat de gènere en temes de de política doncs també tocar el tema de què és veritat què és la mentida que això també aquesta pel·li es toca moltíssim el tema aquest però sempre políticament correcte és a dir si la comparem per exemple amb una pel·li com l'Spotlight que encara no l'hem vist que el Joan no la deixa especialment bé clar la veritat la veritat és que m'ha semblat inclús bastant negra en certs moments i fan servir un humor que tanteixen bastant sobretot en temes de polítics s'han deixat anar bastant de fet els polítics ja els pinten com és que tampoc vull fer espolles hi ha un d'on entrar no però hi ha figures que si l'alcalde per exemple és un lleó però la la seva ajudant és una ovelleta però després vas veient que hi ha canvis fan moltes metàfores i això em fa molta gràcia perquè per exemple van a buscar un paper a un bloc d'aquests de pisos però que són funcionaris i són perezosos tots i doncs clar és una escena molt bona que és una escena que dura com 5 minuts perquè tot va com a càmera lenta i aprofiten tot molt bé però sempre dins el món que es creen que potser en altres pel·lis no però en aquesta està dins el fil el grup mental no està posat jo crec que sí que han de ser políticament correctes perquè primer és per nens i han d'ensenyar i han d'inculcar uns valors i una moral com això de la corrupció està malament i tot això però és que a més a més tot el que fa Disney s'agafa el re o sigui tot es pot criticar tot després se'n fan gips per internet i es repeteix jo crec que que ells sí que s'hi han de fixar i a més a més tenen els diners i l'equip i tot per fer-ho tot molt bé molt correcte agradar i estar molt tens fent un mateix alhora un nen en què moment es fa servir paraules de corrupció en què moment es fa servir però sí sí per això però com a nen tu el que veus és que no sé hi ha moltes trampes de fet és una pel·li que té molts girs de guió això també m'ha sorprès bastant té si comences amb una i no és molt densa llavors per un nen per què estàs dient bueno és que clar què és per un nen vull dir potser veu la pel·li i en realitat li fa gràcia que es donin cops però no el diàleg perquè potser ni se'n recorda o potser se'n recorda però ho veu com un molt llunyat no és el típic quan la veus d'adult dius hòstia quantes coses quantes coses m'estan fotent en realitat i veig que aquesta és una pel·li sí que és veritat que està jo crec que està encarada també a que ens para supàssimment bueno sí però que és com d'opinió que genera bastant la volem la volem sí sí m'ha sorprès Lídia què has vist? jo he vist però això ja enllaça bastant amb els gaudí en acleto crec que tenim opinions molt diferents també aquí bueno no passa res en acleto és la pel·lícula que ve d'uns còmics sí que no he llegit i no conec jo tampoc jo tampoc i llavors clar jo sí home l'albázquez això és mític estem parlant d'aquí és una pel·li que els gaudí van portar a veure com miro quatre quatre quatre premis moltes dominacions i quatre premis dotze dominacions tenia sí sí és de de les que més jo crec que el jurat sobretot s'ha fixat en la nostàlgia que tenien pels còmics perquè jo he de dir que la pel·li no em va arribar gens però gens ni mica era un constant en sèrio acaben de fer això però constant ja sobretot per temes de guió pel l'actor Immanuel Arias molt estàtic tota l'estona no i el Quim Gutiérrez no t'agradava no li diguis al Joan exacte tu has notat també el to a veure què li dius sobre el Quim Gutiérrez no jo no no pot criticar la Lídia sobre això el Quim Gutiérrez està bé que és una de les coses que aguanta la pel·li i com a actó no sé de totes maneres jo ho veia però hi ha massa moments que són jo crec que hi ha un moment al principi de la pel·li del xiclet que tiren un xiclet i és una bomba que no això pel còmic segur que el còmic té molta gràcia però no no acaba d'encaixar la pel·li em sembla molt gratuït jo sí que el que em va semblar molt fort perquè a més ho sabíem abans nosaltres vam saber les nominacions abans i després es va veure la pel·li i i la nominació de millor actriu secundària Roser Palma jo encara no ho entenc perquè o hem vist una versió reduïda Roser Palma suposo que jo tampoc amb això coincideixo jo no trobo trobo que feia gràcia si vols però no n'hi havia per tant és a dir jo trobo que en aquest sentit doncs bueno d'altres maneres quan parlem d'això de les nominacions i tal jo per exemple Roser Palma considero que no n'hi havia per això però ja parlarem de protagonistes perquè jo penso que li van donar la Laia Costa i en canvi jo no tinc clar que fos just haver-hi donat la Laia Costa potser era més just donar-li a techo i comida a la Natàlia de Molina és a dir per tant però bueno això ja en parlarem jo discrepo en el sentit que jo us diré jo vaig anar al cine no en sabia res absolutament igual que la Carme Nabot que va explicar més o menys el mateix no sabia res vaig començar a veure la pel·lícula m'ho vaig passar bé vaig riure molt i quan vaig sortir al cine vaig sentir content llavors si una pel·lícula aconsegueix doncs això per mi és molt bon interessant i el guió em sembla bo em sembla bo guió els actors tot està bé vaig riure em va agradar més el Quim Gutiérrez que l'altre com es diu que el Manuel Arias i tant em va agradar molt més em va semblar que estava molt bé però tot els plegats o sigui el guió la història la forma d'estar presentada perquè era era una excusa una priorició d'excusa per fer riure per trobar comicitat trobar elements de còmics i el que jo vaig riure a mi em va aconseguir fer riure doncs bueno en una pel·lícula intenta fer riure i no ho aconsegueix un desastre però si intenta aconseguir fer riure quan no saps a què va ni tens ni idea i rius i surts del cine content vas dir doncs bueno m'ho ha passat bé per tant nosaltres quan la vam parlar aquí i la Carme li va passar el mateix doncs vam recomanar-la perquè ens ho havia passat bé simplement no perquè fos una obra mestre sinó perquè ens ho vam passar bé de totes maneres jo crec recordar no m'ho sé de memòria però que se li han donat sobretot premis de efectes espacial de temes tècnics ha guanyat millor direcció artística producció producció sí vam parlar amb el Josep Amorós que ja és col·lega gairebé ja el tenim allà Josep vine cap aquí també ha guanyat millor so i millors efectes visuals són més aviat tècnics per això dic exacte que no se li valora tant el tema del guió de la direcció sí de la producció sí del muntatge que s'ha de fer per fer una pel·lícula com aquesta estava anomenat amb l'actor secundari i Berto Romero que també em sembla bastant desaparable separat amb el paper que feia com el secundari a Barcelona d'hivern jo no això coincideixo i Berto Romero estava fatal en aquesta pel·lícula no estava gens bé en canvi per mi els que destacaven eren el Quim Gutiarrer i l'Imanue Larias i més del Quim Gutiarrer en aquest cas el cas d'Alberto a mi m'agradava com actuava però em semblava que el guió que tenia ell era tan fluix i uns diàlegs tan forçats i fora no era gens natural però no sabia separar si era és que el còmic és així i està adaptat tal com és perquè vaig llegir que el còmic intentava transmetre com l'aire cutre d'aquest agent secret no sé si és veritat sí és una gent secreta a l'espanyol diguéssim perquè aquest és un dels problemes que l'edifici central de l'agència secret és l'edifici de Correus que hi havia la Ietana que és com he estat allà i no em cola això com una agència ho veus als Estats Units i et cola però en aquest cas no jo ho compararia bastant per exemple amb Mordai Filemon no la segona però la primera adaptació la primera adaptació que vam fer al cine no dic que sigui obra mestra però clar en comparació segueix sent una adaptació d'acció d'agents secrets per dir alguna cosa de la tia de l'agència però clar què passa que crec que el format quan van fer Mordai Filemon van a fer un format molt això de Roel Perfebe o sigui un format que inclús muntatge visualment del so tot era provinen del còmic totalment o sigui aquesta pel·li potser és això que deies és fer una pel·li d'acció que et riu sí però el format en si tot era la típica pel·li que canviés Limanol per James Bond i és els mateixos formats de vídeo què passa que potser ja no dic perquè m'agradi més però trobo més d'agafar el format aquest que feien Mordai Filemon o com de banda internacional la pel·lícula d'Escop Pily contra el Mundo que també és una adaptació d'un còmic clar el format que fa aquesta pel·lícula que és ja no dic que sortin una hematopeia o Batman però que és un format que t'atrau de dir realment estic veient una adaptació no estic veient una pel·lícula que m'està venent un còmic però que en realitat és una pel·lícula d'acció més potser aquí a mi això com a referència tenint Mordai Filemon perdona Joan és que és de Javier Fesser el gran no no és que és una cosa jo no penso que sigui comparable bé per exemple també hi ha el bàsquet no us recordeu que aquella pel·lícula de bàsquet el gran bàsquet el gran bàsquet també era el mateix que això és a dir si en el fons no era la de l'altra del Fesser jo crec que segurament segurament inconscientment us ha a lo millor si jo hagués anat al cine sabent que tenia 8 nominacions i m'hagués fet l'expectativa que és una gran pel·lícula que em trobés amb allò a lo millor jo mateix hagués reaccionat d'una altra manera jo crec que vaig anar al cine sense saber-ne res vull dir vaig pensar què era això i no tenia ni idea ni informació de res i de cop i volta em va sorprendre em va d'allò vaig riure i m'ho vaig passar bé doncs no vaig demanar-ne més llavors clar jo penso que això és el mateix a lo millor que em passa a mi amb aquesta capa de l'Spotlight i en canvi Lídia amb la mateixa situació que no sabia res doncs no li va encaixar és a dir que teniu dos punts de vista no sé això seria interessant és el que estem intentant fa anys en els cinemens de condicions intentar determinar quin condicionament hi ha de les característiques particulars de cadascú de la mirada que tenim per valorar una pel·lícula vull dir jo em fixo molt molt en els diàlegs sempre com a des del punt de vista guionista és que el diàleg és que no m'entra i això de seguida que una pel·li comença amb alguna frase que jo no diria grinyola és que això jo no ho diria mai llavors ja em sembla molt fals i l'actuació ha de ser falsa de força si el diàleg és fals i ja comença a veure una bola d'errors que s'arrossega sola per exemple això és molt interessant en canvi potser tu Joan o una altra persona mira més les escenes d'acció no es fixa tant en els diàlegs i mira que aquestes accions encaixin que li resultin sorprenents no dic que no hagi sigut bo però les escenes d'acció i tal és molt impressionant és molt sí està molt ben fet el que passa jo tinc la sensació que per exemple si tu agafes compares per guió per exemple amb una pel·lícula com Truman doncs evidentment des del punt de vista de guió és molt millor no es pot no pot guanyar mai doncs Cleto Gentes y Cleto enfront de Truman m'explico? clar però no parlo de la comèdia contra el drama tampoc no perquè sigui drama no perquè penso que està molt més lligat molt més aviam molt més elaborat i molt més segurament i en canvi l'altre és més d'improvisació de riure de buscar el to comor per tant no sé jo com que jo us ho dic jo no crec que l'expectativa que es podia tenir per tenir tantes nominacions això influeix perquè et penses que et trobaràs amb una gran pel·lícula mentre que jo que vaig anar-hi sense saber res doncs em vaig trobar que m'ho passava bé i que per tant per mi ja era suficient el tema que si us sembla entrem una mica perquè ja hem entrat de fet amb Anacleto jo tinc un dubte que plantejar-vos perquè es parla de tu l'has vist Anacleto? no es parla de Truman com la gran guanyadora perquè ha guanyat els premis importants però clar el premi a la millor pel·lícula en l'Eva Catalana és per una altra que no he vist i que voldria veure sí sí vam tenir aquí el director i vam parlar també a la festa dels nominats i també vam fer-li alguna pregunteta ara a la Catifa Vermella que estava juntament amb l'actor amb el Borja Espinosa que jo li vaig dir a Lídia que havia de guanyar segur aquest actor però mira li han donat a Ricardo Darín també jo no he vist la pel·lícula de Truman és que Truman potser també és una pel·lícula de personatge que precisament Anacleto no té perquè Anacleto tot i ser gairebé la típica pel·li coral una mica que surt amb moltes cares a Truman potser per ser tema dramàtic o potser per la direcció o el que sigui però són pel·lis de personatge doncs no? potser aquí també però la meva pregunta anava una mica o la meva disquisició pel tema aquest de pel·lícula en llengua catalana llengua no catalana són produccions catalanes llavors trobo que és una miqueta estranya la cosa jo no sé si fins i tot eliminaria aquestes dues categories perquè al cap i a la fi estàs valorant la millor pel·lícula de producció catalana independentment que estigui feta amb una llengua tot i que té interès el fet que com a mínim li han pogut donar el premi a una pel·lícula que ha donat en català això sí això és veritat però sent únic premi que reben també o sigui guanyen un premi i és el premi el gordo llavors a mi em va una mica estrany jo la pel·li encara no l'he pogut veure la tenim en DVD però no l'he pogut veure però per exemple però què t'esperaves que guanyés per exemple no no no però a mi em va estranyar ara per tornar al tema un moment però a mi va estranyar que no s'endugués res Barcelona i el diàleg perquè precisament estem parlant però res de res precisament estem parlant que personalment té un guió i uns diàlegs que abans parlàvem que acabem de parlar d'això de diàlegs que em sembla natural em sembla fluid de fet no sé per què està nominat Berto a Anacleto i no per exemple a Persona d'Ivern llavors és però s'ha de dir s'ha de dir que aviam jo tinc la sensació que quan hi ha aquests premis sempre si és molt arbitrari i es fan grans injustícies jo per exemple trobo que una gran injustícia que ha donat i ho he dit l'has matat abans per mi el fet que li doni l'Alla Costa que em sembla que és un artifici perquè és una noia que està a Alemanya o ha fet una pel·lícula amb Alemanya i no li donin a Techo i Comida o a Natàlia Molina trobo que és injust vull dir perquè però de l'Alla Costa tothom ha dit que a Victòria és la pel·lícula que ha fet una grandíssima actuació jo no l'he vista tan poc i és un pla seqüència i és un pla seqüència segurament s'ha valorat això un tur de força clar potser aquí és la trampa també és veritat segurament no he vist Victòria però segurament és el premi que més es mereixia o fotografia o millor actriu que són els que han aguantat una pel·lícula sencera la volem perquè jo tinc la sensació que quan vaig estar parlant amb algun crític doncs en algun moment quan estàvem veient això algú va dir ai aquí hi haurà discussió hi haurà molta gent que no estarà d'acord perquè em sembla que l'Alla Costa és una mica així com gratuït com que no he vist la pel·lícula prefereixo potser sí perquè no la jutgem esperem veure la pel·lícula llavors podrem jutjar a mi també per exemple em va saber greu que no li hi haguessin res a la granja del pas que és la que passa en aquesta nit a TV3 a les 10 menys 5 minuts i que recomanem recomanem aquesta nit absolutament jo la vaig veure al cinema a Girona i vaig poder parlar amb la Sílvia Munt ja ho vam comentar aquí la veritat és que t'arriba completament aquesta pel·lícula i sent un documental que està aquesta mania que jo també voldria ja que desaparegués però sembla que costarà de considerar pel·lícules per una banda i documentals és a dir un documental no és una pel·lícula què vol dir això vull dir un documental té el mateix esquema té la mateixa manera de rodar el mateix estil de muntatge té absolutament tot el que té és simplement podrien dir si voleu és un gènere un gènere dintre de igual que hi hauria el western o que hi hauria la llarga documental precisament és més o menys un petit parèntesi però en el tema documental ahir vaig tenir l'oportunitat d'anar a la presentació de la premsa del documental de Tortell i Poltrona que han fet el 5 de l'Orient juntament amb TV3 i dic potser perquè potser és una és un documental que potser veurem l'any que ve els Gaudí així que ja ho veurem podria ser en qualsevol cas recomanem que aquesta nit els que puguin els nostres oïdors que puguin a les 10 menys de 5 minuts a TV3 passen la granja del pas de la Sílvia Mont i tothom que he sentit parlar i Francesc és un d'ells m'ha recomanat aquesta pel·lícula i per tant jo aquesta nit la veuré perquè no me la vull perdre pas a mi em va saber greu també que Rosa Maria Sardà no estigués a la gala però per veure una mica també de l'alfombra vermella del que veu veure és a dir a veure clar nosaltres vam veure tenien com dos dos fraccions de l'equip vam anar uns 8 o 9 més o menys 10 persones i dos estaven de col·laboració externa és a dir érem un equip de 12 persones uns estaven més a sala de premsa per exemple fent tuits fent publicacions a Facebook portant una mica les xarxes socials i els altres estàvem que érem uns 4 o 5 estàvem allà baix diguéssim el que és baix que era on hi havia el fotocall i anaven arribant tothom es feien les fotos i anaves fent una mica entrevistes a veure l'ambient la veritat va ser molt divertit perquè és que tu t'esperes que la prèvia que no és el mateix que veure després els premiats sinó que potser la gent està molt tensa la gent es deixava portar per les preguntes molt bé en general molt bé una experiència molt bona una mica tot i l'experiència i l'esquema que hi havia que penso que també ho hem de comentar una mica era que hi havia a part estava Pol rodant per ser aquesta nit ja tenia el vídeo total en el canal infiltrats que ho hem de dir també que és un programa també de panorames de cinema i que vosaltres anàveu de fer d'acreditats per infiltrats però bueno sou col·laboradors d'aquest programa i Lídia ha fet una gran feina bueno anem a comentar una miqueta si us sembla perquè la idea era és que jo penso que té força empaque la cosa té força interès hi havia dintre dels cinc espais que té això de panorames de cinema que és xarada de ràdio Sant Boi cinema del gallinès ràdio Cornellà cinema sense condicions de ràdio d'Esbert més que cinema més que cinema de ràdio Sant Vicenç infiltrats que ara mateix no és un programa de ràdio però que és una plataforma de difusió de cinema a partir de YouTube de pàgina web etcètera de vídeos sobretot doncs hi havia dos corresponsals per cada medi llavors hi havia una persona que estava allà amb nosaltres que era Toni Toni Sallan que es dedicava a fer fotos amb el mòbil era la seva feina i anava enviant en el WhatsApp que tenien de tots aquestes fotografies intentant que David Tomàs que estava a casa seva anés dient qui eren cadascú perquè nosaltres no coneixíem ni a la meitat ni a la tercera part ni a la cinquena part dels que anaven passant anés dient qui eren perquè Lídia i tres persones més anéssim fent el ressò a les xarxes socials Lídia explica'ns una miqueta perquè jo encara no entès del tot exactament jo crec que el que vas fer va ser sobretot tuitejar i després vas anar elaborant l'àlbum de fotografies que ja es va veure però no vas fer tant feina de Facebook sinó anar elaborant l'àlbum per després posar-ho però sobretot Twitter a Twitter vam estar tota estona penjant les fotos que ens anàvem enviant també passant-ho molt malament per saber qui era cadascú perquè tothom anava molt ben vestit i hi havia molta gent que no la reconeixíem l'Alba Ribas per exemple el cadàver d'Anna Fritz no la reconeixia no estava morta no estava morta sí, clar perquè l'API estava espunyada i morta i qui la va reconèixer amb maquillatge de blancs i qui la va reconèixer al final no sé algú per guat algú va posar ja la nota el David el David m'imagino sí, no, no és que David és la clau per això a internet a veure per assegurar almenys sí, sí, és ella és ella ben vestida anàvem publicant les fotos anàvem etiquetant a cada persona i la veritat és que hi ha hagut bastant ressò de l'Acadèmia del Cinema ens ha anat retuitejant molt i cada persona també ens ha retuitejat bastant la pròpia Isona Passola la presidenta doncs ha retuitejat un tuit suposo que està especialment orgullosa per això va ser una referència molt xula molt directa el primer que va digues, digues i llavors a part vam crear un hashtag que era Gaudí So White que és perquè no hi ha cap nominat negre els Gaudí i vam exigir que s'hauria d'haver nominat el rei Baltasar el rei negre de Persona Nits d'Ivern i Dani de l'Orden ens va retuitejar exacte era una mica la conya però aquesta és la més divertida de totes de veritat no havia acabat d'entendre la broma ara que ho heu explicat però el que sí que hi havia era molt Cuba vull dir El rei de la Habana que és una de les altres pel·lícules que guanya moltíssimes coses i nosaltres teníem un cubà negre com el Xocolata el Pedro Veitia que estava allà d'entrevistador principal i llençat va entrevistar l'Ada Colau que passava per allà i va entrevistar a tothom que passava jo vaig entrevistar tres o quatre que coneixia i ell a la resta i a Javier Càmera sobretot que li va fer allò una entrevista volcadíssim no, no, no va ser respecte per exemple amb infiltrats que ja han fet unes quantes gravacions potser és la que la gent s'ha volcat més és que ha sigut molt bo perquè era com hem anat a preestrenes hem anat als Ondes i la gent bueno, estava allà com, bueno ens responc les preguntes com a periodista però ja està 20 segons però allà no allà era volcadíssim no sé ja potser pels nervis que no callaven però es notava molt no sé molt a gust molt a gust el primer de tot que va passar per la Catifa Vermella va ser el David Verdaguer i quina era la pregunta que li van fer que me'l vas proposar tu que era molt bona explica-la una mica ell va participar en un curtmetratge d'uns amics nostres que es diu l'ensenador quàntic llavors li vam fer com que ja havia participat en 10.000 quilòmetres li vam fer la conya aquesta l'ensenador quàntic és un curt de jugar una mica també en viatges en el temps llavors vam dir si tingués un ensemble quàntic voldries tornar enrere i tornar a fer 10.000 quilòmetres jo a més ara està fent una pel·li que ens va comentar que David Verdaguer és el lector de 10.000 quilòmetres el conec perquè jo havia estat abans que fes tot això feia teatre i li vaig veure coses de teatre i em va captivar és un actor és un actor de futur és un actor que tindrà futur i que anava a cedir no bueno que farà la pel·li sí que ens va comentar en el vídeo que estrenarem aquesta d'això de la gala ja surt però va dir que crec que he baixat el nivell com a actor perquè he fet 10.000 quilòmetres i ara estic fent una pel·lícula que és de 100 metres va dir alguna cosa així no sé si es deia 100 metres o alguna cosa així però bueno a part té un sentit de l'humor brutal brutal va ser molt bo a més a més venia amb el seu bigoti el bigoti és un gran actor bueno ara l'estan utilitzant bastant a TV3 no sé si heu vist que surt amb quantes coses surt amb els problemes doncs tenim doncs tenim l'àlbum amb 53 fotografies que podeu consultar Cinema Sense Condicions quan vulgueu per veure la fotografia què es fa a Lídia se li dona aquí a una qualsevol i es va passant sí entreu al Facebook de Cinema Sense Condicions i l'últim àlbum que hi ha es diu Premis Gaudí i es poden veure totes les fotos i també el Twitter de Cinema Sense Condicions que es diu CCC i allà també hi ha totes les fotos retuitejades una a una i bueno i podem veure també els noms de la gent ara estic veient per exemple més del Twitter que no pas del Facebook estic veient la foto de l'Alfred Santa Pau el Germán que no recordo el cognom i la Natàlia de Molina els tres ella com dèiem guapíssima aquest vestit negre i bueno i aneu passant aneu passant aneu que diuen una mica de tot això que vam jo vaig veure vinant així a part aquí hi havia el que feia Marlí el que feia Marlí perdó l'actor principal i la Júlia Creus també que anava molt ben vestida molt guapa després vaig veure que hi havia aquesta noia que es diu Godelit Van que va sortir amb el Roger Coma se veu qui és sí sí sí una noia que és com com si fos sortia si algú ha vist rastres de sàndal no ningú l'ha vist tant seman aquí no? és una pel·lícula amb l'Aina Clotet que estava basada en una novel·la de la com es diu de la Aixa Miró i l'amiga diríem de l'Aina Clotet era aquesta i ho feia molt bé molt bé aquesta va sortir jo vaig veure que sortia les fotografies de la presentació i després sortia en la presentació en el diríem en l'espectacle al costat del Roger Coma fent l'espectacle que els tocava fer vaig veure també que sortia la Mercè Llorens amb el seu nen imitant una mica a la Carolina de Cança la del Podemos que va anar al Parlament amb el seu criatura doncs la Mercè Llorens que estava desapareguda suposo que podria estar en estat i devia estar pendent de tenir una criatura doncs anava aquí vaig veure la fotografia que anava amb la seva criatura fora d'això si parlem una mica del la gala jo diria que va ser comparada amb altres anys va ser una mica més freda la Rossi de Palma doncs no va estar va estar molt deliniana és a dir suposo que al Guilló li havia fet que portés un pa molt més determinat l'estètica no era lletxa era maca l'estètica que fem servir però el que és el guió en si era molt pobre és a dir no acabaves de saber era més un problema jo crec de problemes tècnics podria ser hi havia molta aspiració a fer una cosa així molt deliniana molt estranya molt d'autor i que potser no va acabar de sortir durant la gala mateixa hi havia un guió molt estricte i que potser al sortir-se'n una mica ella i intentar fer més natural no va acabar de funcionar no va acabar de funcionar però hi havia punts que dins d'aquest delinear surrealista com vulgueu dir hi havia punts que dius vale estàs fent una conya sobre el surrealista que estàs fent aquest gag o és clar hi havia cops el mateix es pot el mateix es pot dels gaudis és molt així és molt com que se'n riuen de l'autoria clar però quin punt fins quin punt perquè hi havia moments que ho estaven veient i dius per això en teoria m'he de riure o si em ric és per potser el pobre que sembla el gag hi havia moments molt difícils el problema el màxim problema de la gala va ser quan estava tocant com es deia aquella noia que tocava ah sí la cançó allò era molt bo de fet era com es diu la noia aquesta catalana que canta no me'n recordo la cançó era no hay pan sí la cançó era boníssima era d'ella mateixa com es diu aquesta noia no em surt el nom tampoc ara que surt en moltes pel·lícules ella fa la música o canta és que ara és la banda serà la cançó una pel·lícula que sortirà després de l'estiu no sé si vaig a entendre jo la cançó em va semblar molt maca i a més van tenir els que feia rodatge de TV3 suposo que estaven fent el rodatge van agafar l'Ada Colau l'Ada Colau en el moment estava tocada per la cançó pels ulls per la mirada per la forma que ho estava fent i penso que allò està bastant aconseguit és a dir la cançó era molt lograda molt maca ella cantava realment bé es notava que era una cosa que sentia molt ella i penso que va ser un moment bastant clau a mi altra cosa que em va agradar perquè va passar bastant desapercebuda és que premiesin a la pel·lícula 13 dies d'octubre com a millor pel·lícula de televisió que és una pel·lícula dirigida pel mateix de 10.000 km el Carles Marqués Marcet i és una pel·lícula jo he vist a TV3 l'han passat per TV3 extraordinària no té res a veure amb 10.000 km però notes que és un senyor que en sap que té fusta que bueno és la... 10.000 km està molt bé perfecte 10.000 km és una pel·lícula gran unes pel·lícules grans doncs bueno aquesta no té res a veure perquè té un estil molt més clàssic molt més tradicional és la... els 13 dies abans de matar doncs el president Companys però en una forma bastant exquisita amb un guió bastant maco i amb unes imatges molt logrades i la fotografia era esplèndida i molt ben dirigida és a dir tant el que feia de Companys com el que fa de els altres papers estaven excel·lents estava tothom el policia o el guàrdia civil que té relació amb ell estava molt molt lograt i em va agradar que el premiéssim perquè és una pel·lícula que passa desapercebuda que té una gran direcció i que em sembla bé que l'hagin destacat no sé per saber a veure perquè no no sabia ni què era d'ell sí, sí, és d'ell és d'ell sí, sí i estava per allà i se'ns va escapar estava ja un momentet però és que tanta gent va passar per allà encara estaríem allà se'ns va escapar la Sílvia Mund també jo tenia moltes ganes de parlar amb ella perquè ella estava nominada tant per millor pel·lícula documentant com per millor pel·lícula per televisió també per el cafè de la Marina sí senyor sí senyor sí senyor però no se'ns va escapar a Bayona ni a la Garona Bayona el vam agafar de pes que estava com a productor d'un curtmetratge sí del que va guanyar no? no no no va ser va guanyar El Adiós i ell havia produït aquest que es diu No me quites sí llavors David David Tomàs que sempre té aquestes preguntes va enviar pel whatsapp també que li fessin la pregunta sobre el monstro monstro perquè s'ha d'estrenar ara fa no gaire el seu nou curt i llarg metratge llavors jo li vaig dir jo mateix li vaig dir un monstro com tu perquè Bayona tot el que ha fet jo he vist el vídeo avui quan estava editat i al principi feia una cara de un monstro com tu i ell feia una cara de dir aquest home és seriós seriós sí veu veure el germà Bassó que és el que li fa de manager sempre està per allà al costat seu sí estava al costat les imatges sortint a la gala és veient al costat a mi l'altra cosa que em fa gràcia és que en termes generals si mirem una mica la previsió que hi havia i l'havíem comentat aquí en directe a la ràdio dels premis i el que ha sortit doncs no no ens hem equivocat gaire perquè vam dir que Mandarine es podia guanyar com a millor pel·lícula estrangera europea vam parlar del camí més llarg si no te'n recordes vam parlar del Truman inclús vam dir que el millor dels Aldarine i els dos podien guanyar i penso que hem encertat ens hem equivocat amb la granja del pas que vam dir que segurament seria el millor documental el veurem aquesta nit que no l'hem vist però és que la que ha guanyat que és aquesta que es diu Game Over té molt bona pinta la granja del pas és una pel·lícula emotiva i enorme com a muntatge té un muntatge a veure vosaltres que enteneu molt Pol sobretot sobre el tema a veure què opineu però està molt ben feta per ser això per ser un document però Game Over es veu que és una cosa vanguardista tremenda jo vaig veure el tràiler vam parlar precisament a l'altura dels nominats amb la productora que coneixíem així d'haver parlat amb ella Sant Sebastián David i Aitor l'havien conegut allà i no sé és un personatge que vol ser soldat però em sembla que no l'accepten a l'exèrcit però ell continua amb la seva dèria jo no he vist res però he vist el cartell i m'ha semblat de pel·li m'ha semblat amb el soldat amb el cotxe a fons era com mostra té un aspecte boníssim a la pel·lícula allò que està dintre de la piscina llavors allà la seva nòvia doncs simula que està fent un entrenament una cosa superdemencial però amb una força i amb una i bueno si amb el cartell ja es veu doncs imagineu molt bé molt bé el rei de l'Havana tindria moltes ganes de veure aquesta pel·lícula també jo tinc un petit problema Agustí Villaronca Agustí Villaronca no sé què passa que no hi acabo li tinc mania li tinc una mica de mania potser perquè el vaig conèixer en algun moment personalment i no sé no em va acabar de convencer a mi Panegra no em va entrar a mi no em va entrar massa a mi no em va entrar jo la vaig veure a Sant Sebastià és a dir a Sant Sebastià que va ser premiada però Agustí Villaronca és una de les grans figures del cinema bueno jo considero que és més vol el primer que va fer és que tot allò que va fer és molt bèstia és molt molt molt bèstia és molt experimentar però des del Panegra des del Panegra inclús l'anterior del Panegra que anava de havia rodat no me'n recordo com es deia que anava de d'algo que passava a Sud-amèrica a mi no aquella pel·lícula és molt bèstia és l'Aro Tombulkin no me'n recordo el nom del tot crec que et refereix a aquesta jo diria que és aquesta jo diria que sí és una història també mig documental és a dir està feta de manera que estàs veient escenes d'arxiu imatges d'arxiu al mateix temps estan amb actors bueno recuperant o com es diria representant recreant aquelles escenes és una cosa superdemencial a més és que ja la història és duríssima és estranyíssima jo vaig veure Panegra a Sant Sebastià tothom li va agradar i a mi no em va agradar i li he tornat a veure després aquí a Barcelona per allò pel DVD i tal i no m'agrada Panegra ja és una altra cosa és una pel·lícula de producció una pel·lícula de la Hisona Passola sabeu que ara és la presidenta que va ser una aposta seva i que va voler contractar l'Agustí Villaronga va voler fer una pel·lícula una mica com definitiva de la guerra civil però és una pel·lícula de productor de producció llavors l'Agustí Villaronga va intentar posar una miqueta de la seva patxada però no és una pel·lícula jo crec que no és una pel·lícula Villaronga té una mica del seu estil inevitablement jo diria que el Rei de la Habana deu ser molt més Villaronga perquè pel que se'ns ha fet l'hora i estem parlant encara escolteu la setmana vinent hem de parlar de l'Eros al Cinema que ho faran la Lídia i el Pol i veurem Love i Nifomania i tot el que pugui interessantíssim fins la setmana vinent a reveure bona nit i tot l'or.