Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te
Cinema sense condicions del 28/5/2013 — Sugarman, contes al cinema, Buñuel i L’Estrella
Problemes tècnics inicials, presentació de l’equip (Jaume, Francesc, Joan, Andreu, Ferran i Hugo) i esquema del programa: contes infantils al cinema, Buñuel i diverses crítiques.
Història de Sixto Rodríguez: oblit als EUA i èxit inesperat a Sud-àfrica. El film, d’aire documental, combina música i entrevistes i retrata també la crisi de Detroit. Apunt d’agenda: concert cancel·lat al Primavera Sound i reprogramat al 6 de juny.
Relats encadenats a diverses ciutats, guió de Peter Morgan i repartiment coral. Valoració positiva: personatges consistents i conflictes creïbles en un mosaic global.
Neil Jordan reescriu Caputxeta Vermella en clau psicoanalítica, expandint la simbologia del conte i els seus desitjos/temors.
Clàssic de Laughton amb codis de conte: nens fugint d’un fals predicador (LOVE/HATE a les mans). Explora la innocència, l’amenaça i la protecció comunitària.
El secret dels germans Grimm barreja elements fantàstics i crítica al poder, estil característic de Terry Gilliam.
Edward Scissorhands (i el to gòtic de Sweeney Todd) prenen motius de conte per parlar de diferència, desig i exclusió.
Bluebeard (Burton/Welch) impacta amb una lectura lligada a l’Holocaust. Hansel & Gretel: Cazadores de brujas sorprèn positivament. Recordatori de Where the Wild Things Are com a summa d’imaginari infantil.
De Blancaneus a Freaks: com els contes poden modelar ideologia, por col·lectiva i fins i tot fregar la trivialització històrica (alerta amb el tractament del nazisme).
Els contes i mites com a font inesgotable de trames (Jordi Balló). Moltes pel·lícules modernes en deriven estructuralment.
Explicar contes situa els infants en conflictes controlats i els ajuda a superar pors. Debat sobre el moment oportú i la forma d’actualitzar-los al present.
Drama de Santa Coloma: violència masclista, convivència religiosa i resistència veïnal. Interpretacions sòlides (Ingrid Rubio, Carmen Machi, Marc Clotet, Fele Martínez). Música de Muchachito Bombo Infierno; importància dels centres cívics i xarxes comunitàries.
El cinema Boliche (Diagonal, BCN) arrenca sessions en VO amb subtítols en català, iniciativa impulsada per crítics i amb suport institucional.
Lectura teòrica: el cinema de Buñuel s’articula pel conflicte entre realitat rígida i desig impetuós. Forma: plans estàtics vs moviments sobtats per materialitzar tensions.
Connexions amb Kubrick (Eyes Wide Shut), Almodóvar (El Deseo) i Tarantino (catarsi del desig a Django).
Un chien andalou i L’âge d’or com a manifestos: oníric, al·lucinacions i xoc visual per desvetllar l’inconscient; la realitat i el somni es contaminen.
Crítica ferotge a la caritat paternalista i als rituals de redempció; la pobresa com a estat amb lògiques pròpies que incomoden la moral burgesa.
Inversió de tabús i codis socials en rituals burgesos; Cet obscur objeto del deseo duplica l’actriu protagonista per encarnar el desig escindit. Eco contemporani: Todd Solondz i personatges múltiples.
Metàfora de la clausura i la repetició: impossibilitat de sortir d’un espai i posterior tancament a l’església; crítica a estructures que **capturen** el desig.
Comparació entre la noia perseguida de Dogville i la Catherine Deneuve de Belle de jour: el desig socialment construït i el gir final que reinterpreta el relat.
François Ozon (Les amants criminels) reescriu Hansel i Gretel amb cruesa. Distinció entre el conte original i les versions edulcorades (Disney). Recordatori de L’edat d’or.
El surrealisme com a revolució moral que desafia la lògica i les estructures ideològiques. La religió com a mecanisme de control del desig (Simón del desierto) i la mirada crítica de Buñuel.
Vinents temes: Pier Paolo Pasolini i criteris d’excel·lència cinematogràfica (amb focus en el pragmatisme). Tancament del programa i recordatori d’arxiu d’àudio.
Visió general
Programa amb tres eixos principals:
- Crítica de pel·lícules d’actualitat: Searching for Sugar Man i 360.
- Monogràfic sobre contes infantils al cinema: exemples, relectures i funció psicològica.
- Buñuel en profunditat: realitat vs desig, surrealisme i institucions.
Inclou una notícia de cartellera (VO subtitulada en català al Boliche) i recomanació d’un drama social contemporani, L’Estrella.
Crítiques d’actualitat
Searching for Sugar Man
- Retrat potent i emotiu de Sixto Rodríguez: fracàs comercial als EUA vs idolatria a Sud-àfrica.
- Vincle amb la crisi de Detroit: un marc social que eleva el relat de redescoberta.
- Cinema d’aire documental, basat en entrevistes i cançons amb lletres antiburgeses.
"És una combinació d’elements que harmonitzen tan bé que et treus el barret."
360, Juego de Destinos (Fernando Meirelles)
- Mosaic global a l’estil de La ronda: històries encadenades entre Viena, Londres, Bratislava, Rio, Denver.
- Guió de Peter Morgan; repartiment internacional (Jude Law, Rachel Weisz, Anthony Hopkins, Ben Foster...).
- Personatges amb cos i ànima; conflictes creïbles malgrat el poc temps en pantalla.
- Valoració: recomanable dins de l’estrena recent.
Contes infantils i cinema: relectures i poder
Adaptacions i relectures destacades
- Neil Jordan — En companyia de llops (1984): caputxeta vermella en clau psicoanalítica i simbòlica.
- Charles Laughton — La nit del caçador: fa servir codis de conte per a un thriller moral i visualment icònic.
- Terry Gilliam — El secret dels germans Grimm: fantasia com a crítica social i del poder.
- Tim Burton — Edward Scissorhands i Sweeney Todd: univers fantàstic i gòtic amb arrels de conte.
- Bluebeard (Richard Burton, Raquel Welch): actualitza Barbablava, connectant-lo amb l’Holocaust.
- Hansel & Gretel: Cazadores de brujas: entreteniment recent que sorprèn positivament.
- Where the Wild Things Are: summa emocional de contes i imaginari infantil.
Contes, psicoanàlisi i educació emocional
- Els contes clàssics (Grimm, Andersen, Perrault) encapsulen pors i desitjos primaris.
- Útils com a gimnàstica emocional: situen els infants en conflictes segurs i els mostren vies de sortida.
- Debat sobre quan explicar-los (no sempre abans d’anar a dormir) i com actualitzar-los perquè dialoguin amb el present (violència masclista, racisme, convivència religiosa).
"Els contes i els mites són una llavor immortal que el cinema reactiva per parlar del present."
Disney vs originals
- La versió Disney sovint suavitza la crueltat dels contes originals; cal distingir entre conte i adaptació.
Cinema social contemporani
L’Estrella (Alberto Aranda)
- Drama situat a Santa Coloma de Gramenet amb actors i músics locals (banda sonora de Muchachito Bombo Infierno).
- Temes: violència masclista, precarietat, convivència intercultural i resistència veïnal.
- El film funciona com un conte modern: la protagonista busca recuperar l’agència i la il·lusió a través de xarxes comunitàries (centres cívics, teràpia, art, ball).
Notícia
- El cinema Boliche (Diagonal, BCN) inaugura projeccions en versió original subtitulada en català. Projecte impulsat per crítics, amb suport institucional.
Focus: Luis Buñuel
Realitat vs desig
- Eix central de la seva obra: el xoc entre la realitat rígida i el desig impetuós que anul·la la voluntat.
- Recursos formals: plans estàtics vs moviments sobtats (travelings/zooms) per materialitzar el conflicte.
"Exploració de punts de la consciència no sotmesos a la raó" (definició del surrealisme).
Films i idees clau
- Inicis surrealistes: Un chien andalou i L’âge d’or — imatges xocants per desvetllar l’inconscient.
- Viridiana — crítica a la caritat paternalista i a les fantasies de redempció.
- Rituals burgesos (variacions entre títols): trastocament de tabús i codis socials (menjar/defecar; el desig i el control).
- Cet obscur objet du désir — el desig fragmentat: dues actrius per una mateixa dona.
- El ángel exterminador — clausura simbòlica: impossibilitat de sortir i pas a un nou tancament (l’església).
- Simón del desierto — literalitza l’ascetisme per pensar el control del desig.
Buñuel en diàleg
- Kubrick (Eyes Wide Shut): desigs reprimits.
- Almodóvar: el desig com a motor; la productora es diu “El Deseo”.
- Tarantino: catarsi del desig i violència (p.e. Django).
- Lars von Trier (Dogville) i Ozon: contes perversos per parlar de la realitat.
Surrealisme i institucions
- Revolució sobretot moral: qüestiona les estructures ideològiques més que no pas l’economia o la política.
- La religió s’analitza com a mecanisme de control del desig; Buñuel n’exposa les contradiccions amb lucidesa iconoclasta.
Cloenda
- Avanç: proper programa amb Pier Paolo Pasolini i debat sobre criteris d’excel·lència en el cinema (apunts sobre pragmatisme).