Cinema sense condicions del 21/10/2025 — Taviani i La nit de Sant Llorenç, Eggar, Sitges, Murch

Panorama de l’episodi

Programa coral i sense condicions amb tres blocs principals: trajectòria i anàlisi dels germans Taviani (focus en La nit de Sant Llorenç), homenatge a Samantha Eggar a propòsit de The Collector (1965), i palmarès recent del Festival de Sitges. Es tanca amb l’“Aula de cinema” dedicada a Walter Murch i la seva regla de sis del muntatge.

"Cinema sense condicions."

Temes principals

• Germans Taviani: context biogràfic, compromís polític, filmografia i lectura humanista-poètica de La nit de Sant Llorenç (1982).

• Homenatge a Samantha Eggar: record de la seva interpretació a The Collector i ecos en altres autors.

• Festival de Sitges: repàs del palmarès i tendències (fantàstic/terror, presència asiàtica, repartiments corals).

• Aula de cinema: les 6 regles de Walter Murch i aprofundiment en el centre d’atenció, la profunditat i la composició.

• Apunts i anècdotes: Toscana, Siena i Cafè Siena; apunt futbolístic del Barça.

Germans Taviani i La nit de Sant Llorenç

Context i trajectòria

• Paolo i Vittorio Taviani (San Miniato; formació a Pisa) es declaren hereus de Rossellini —l’impacte de Paisà els porta al cinema.

• Primeres obres: documental per ENI, "L’Italia non è un paese povero" (1960), censurat; recuperat íntegre el 1999 per Tinto Brass.

• Línia combativa i d’esquerres: de Un uomo da bruciare (1962) a Sotto il segno dello scorpione (1969), passant per Sovversivi (1967).

• Èxits clau: Padre Padrone (Palma d’Or, 1977) i La notte di San Lorenzo (1982). Després: Kaos (1984, Pirandello) i Good Morning, Babilonia (1987).

• Reconeixement: David di Donatello a la trajectòria (1983).

Estil i posada en escena a La nit de Sant Llorenç

• Context: Toscana, estiu de 1944, retirada nazi i avanç aliat; relat en veu en off d’una dona que rememora la seva infància.

• Estètica: planificació valenta (grans primers plans), lluminositat progressiva, barreja de realisme i fabulació poètica.

• Humanisme neorealista: respecte pels personatges, coralitat (el grup com a pinya), i empatia amb els camperols.

Seqüències i símbols destacats

• Mutació cromàtica: la comunitat viatja de nit vestida de negre; amb el dia, es treuen les jaquetes i “apareix el color” → símbol d’esperança.

• Èxode i blat: camins entre camps de blat que rimen al llarg del viatge; ecos bíblics d’un poble en trànsit.

• Cràter-olla: refugi coral sota bombardeig que reforça la idea de comunitat.

• Claus del retorn: muntatge rítmic mostrant les claus de casa —memòria material d’allò abandonat.

• Llicència romana: aparició d’una centúria romana i imatge icònica d’un home travessat per deu llances —potència plàstica i muntatge el·líptic.

• Pregària infantil com a escut:

"Àngel de la guarda, dolça companyia, no em desemparis ni de nit ni de dia."

– La nena la repeteix com a protecció; retorna al final transmesa a un nadó.

• Noms i identitats: el nom Giovanni com a testimoni d’amor i dol; els joves juguen a canviar-se els noms per protegir-se i resignificar-se.

• Escena d’amor tardana: amb H. Antonutti i M. Lozano, filmada amb tacte i dignitat, revelant la bellesa interna.

• El toll: trepitjar un toll descalç com a retorn a la infantesa —epíleg líric.

Lectures i comparacions

• Erice: memòria i mirada infantil (contingut vs. extraversió italiana).

• Angelopoulos: sensació de temps suspès i historicitat poètica.

• Missatge: humanisme contra la barbàrie; la guerra cos-a-cos mostrada amb cruesa i compassió.

• On veure-la: Filmin.

Homenatge a Samantha Eggar (1939–2025)

• Record a Samantha Eggar, protagonista de The Collector (1965, William Wyler), amb premi a Canes i Globus d’Or.

• Sinopsi breu: un jove tímid i trastornat segresta una noia, creient que l’amor s’imposarà amb el temps; metàfora del col·leccionisme (papallones/persones).

• Carrera amb alts i baixos: de Doctor Dolittle (1967) a Chromosome 3 (1979, Cronenberg) i televisió; sempre perdura la força del seu paper a The Collector.

• Ecos i influències: Bigas Luna (Bilbao), Peeping Tom, i referències al Silenci dels anyells per la imatge del col·leccionista.

Festival de Sitges: palmarès i tendències

• Millor pel·lícula: L’arxermenastre lletja (Emily Bridgesfeldt).

• Premi Especial del Jurat (ex aequo): El furiós (Kenji Tanigaki) i Obsessió (Carrie Barker).

• Direcció: Park Chan-…

• Interpretació masculina: repartiment de La plaga.

• Interpretació femenina: Rose Byrne (Si pogués et donaria una puntada de pèl).

• Guió: Un fantasma útil (Consti que bun bun xa xoc).

• Música: Yasutaka Nakataka i Suhei Aminori (Èxit guió 8).

• Efectes: Teneli Chocke i François Dage ner (Honey Bunge).

• Crítica (ex aequo): La vida de Chuck i Reflection in a Dead Diamond.

• Tendències: predomini asiàtic, repartiments corals, gran afluència de públic i projeccions internacionals.

Aula de cinema: les 6 regles de Walter Murch i més enllà

Les 6 regles (ordenades per importància)

• 1) Emoció: el tall ha de privilegiar el que sent l’espectador.

• 2) Història: cada decisió ha d’empènyer el relat endavant.

• 3) Ritme: respectar la respiració del pla i la cadència musical.

• 4) Direcció de la mirada: cap on miren personatge i espectador.

• 5) Pla bidimensional: coherència gràfica, eix, lectures esquerra/dreta.

• 6) Espai tridimensional: continuïtat espai-temps versemblant (o el·lipsi explícita).

Centre d’atenció i muntatge intern

• El centre d’atenció és dinàmic i es desplaça (mans/rostre/peus, objectes). Els talls han de potenciar aquesta coreografia visual.

• Profunditat de camp i desenfoc com a eines expressives (estètiques canviants, decisions “polítiques”).

• Composició i terços: herència pictòrica adaptada al moviment (Antonioni, espais i tensions al quadre).

Altres moments

• Toscana i Siena: evocació del Palio i menció afectuosa al Cafè Siena (Sant Just d’Esvern) com a pont sensorial amb l’episodi.

• Apunt esportiu: Barça golejant a Montjuïc amb to distès entre blocs.