Cinema sense condicions del 7/6/2022 — Teatre i cinema en fusió: Bània al carrer 42, Àriaferma, Maigret i crònica del Viladrau Fantàstic

Tema central: Bània al carrer 42 (1994, Louis Malle)

Pròleg, espai i entrada a la peça

• Obertura amb jazz i immersió al carrer 42 de Nova York: actors que emergeixen de la multitud fins confluir al vell New Amsterdam Theatre, temple de glòries passades i ara en ruïna bella.
• Context del projecte: André Gregory reuneix el seu grup (assajant des de 1989) per treballar Oncle Vània de Txékhov; Louis Malle filma la trobada amb un dispositiu cinematogràfic discret però molt precís.

Fusió teatre–cinema

• Moment clau: la conversa casual entre Nanny i Àstrov deriva imperceptiblement en l’obra; Wallace Shawn “s’adorm” com a actor i “desperta” com a Bània.
• No s’amaga el teatre: el públic intern (testimonis de l’assaig) apareix subtilment en quadre.
• Cinema discret, teatre viu: Malle evita floritures; aposta per enquadraments “màgics” i un domini de l’espai que genera una hipnosi sostinguda.

Posada en escena, càmera i muntatge

• Muntatge intern vs extern: el valor és a la posta en escena (moure actors/espai/luz) més que al tall. El muntatge extern és mínim i lògic.
• Un únic traveling emocional (molt lent) cap a Julianne Moore subratlla un pic d’intimitat; hi ha una ocasió de veu en off que evidencia la mirada cinematogràfica dins el marc teatral.
• Il·luminació: aparença de llum “d’oli” que converteix el fossat/orquestra en una casa rural russa versemblant.

Música i ambient

• Obertura i cloenda amb el quartet de Joshua Redman (Brad Mehldau, Christian McBride, Brian Blade): jazz com a respir de ciutat; a l’obra no hi ha música, només silenci i paraula.
• Atreviment (1994): recuperar el jazz (ja fora de moda al cinema americà dels 90) per donar pols vital al carrer 42.

Txékhov: modernitat, adaptació i context

• Txékhov renova el teatre modern: el sentit sorgeix de detalls i silencis; l’espectador lliga caps.
• Versió de David Mamet: llenguatge posat al ritme de l’anglès contemporani; el text flueix amb naturalitat.
• Context històric (finals s. XIX): aristocràcia rural en declivi vs burgesia emergent; terra/propietat, promeses intel·lectuals frustrades i dependències familiars.

Temes clau d’Oncle Vània

• Amor i desig; natura i preservació dels boscos; bellesa i servituds; recerca de la felicitat; desolació i absurd del temps; resignació; pessimisme i nihilisme; fins i tot el suïcidi com a límit.

Final i monòleg de la Sònia

“Serem feliços en l’altra vida… descansarem.”

• Discurs de resignació lluminosa: treball, dolor i esperança ajornada; tanca amb una bellesa colpidora que arrodoneix el gest humà de la peça.

Comparacions i recepció

• Ecos amb Drive My Car (Hamaguchi): muntatge d’Oncle Vània i procés creatiu.
• Afirmació rotunda: considerada la millor versió cinematogràfica d’Oncle Vània.
• Experiència hipnòtica; disponible a Filmin.

Altres crítiques

Àriaferma (Leonardo di Costanzo, 2021)

• Presó en desmantellament: 12 presos i un grup de guàrdies “atrapats” per la burocràcia.
• Duel interpretatiu: Toni Servillo vs Silvio Orlando; límits difusos entre vigilants i reclusos.
• Absurd kafkià i humanisme: sopars compartits, protocols que es buiden; “feel-good carcerari” sobri i teatral en posada en escena.
• Recorda (lluny) l’Àngel exterminador de Buñuel: la presó mental/condicional.

Maigret (Patrice Leconte, 2022)

• Adaptació de Simenon (Maigret i la jove morta): Paris anys 50 amb color d’aires grisos i clima noir.
• Gérard Depardieu, immens: mobilitat reduïda però rostre i presència hipnòtics; elegància visual de Leconte.
• Tira d’indicis socials: desclassament i aparences de l’alta burgesia.

Agenda i crònica

1r Viladrau Fantàstic (curtmetratges)

• 97 curts, 30 a competició; premis en metàl·lic (1.000€ i 500€) i premi del públic.
• Homenatge pòstum a Àngel Rabat, col·leccionista (uns 700 aparells del cinema analògic): moment emotiu amb la família recollint el guardó.