Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te
Cinema sense condicions del 24/3/2015 — Terra privilegiada, Interstellar i Eastwood
• Benvinguda a Ràdio d’Esvern i presentació de l’equip. • Avís de tema del dia: **La Terra, un planeta privilegiat** i connexions cinematogràfiques. • Presentació del convidat: **Miquel Soler**.
• **Els ponts de Madison**: reivindicació de la seva profunditat humana. • **El franctirador**: valor formal i crítica a una escena percebuda com a **manipuladora**. • Altres títols: «Gran Torino», «L’intercanvi», «Hereafter», «Banderes dels nostres pares», «Cartes d’Iwo Jima».
• Biografia d’una noia **cega, sorda i muda** i la seva educació afectiva amb una religiosa (Isabelle Carré). • Elogi de la **sensibilitat**, **fotografia** i interpretacions. • Connexions: «El miracle d’Anna Sullivan», «El petit salvatge», «Kaspar Hauser».
• Record del clàssic de **David Lynch** com a paradigma d’**humanització** de la diferència. • Continuïtat temàtica amb films d’educació i integració.
• Retrat del **darrer dia** del cineasta; el focus en el **context creatiu** més que en l’autor del crim. • Esment del documental de **Xavier Juncosa** i hipòtesis de la mort. • Ressonàncies amb **«Hannah Arendt»** i **Dreyer**; record de l’obra de **Pasolini** i els **Taviani**.
• Pel·lícules estimades del convidat: «Gone with the Wind», «Giant». • Repàs a **Pasolini** (Teorema, Trilogia), **Taviani** («Padre Padrone»), i confusions nominals. • To distès i complicitat amb el públic.
• Factors clau: distància al **Sol**, **Lluna** estabilitzadora, escut de **Júpiter i Saturn**. • Origen de la **Lluna** (impacte de *Theia*), formació per **acreció**. • Escales de temps: dinosaures vs. humans; dies primitius **més curts**. • Reflexió sobre **singularitat** i límits del coneixement.
• Assessorament de **Kip Thorne**; visualització fidedigna d’un **forat negre**. • Conceptes: **dilatació espai-temps**, *tesseracte*, comunicació a través del temps. • Debat sobre el **final** original més sever i la versió final consensuada.
• **2001**: final **obert**, **monòlits** i evolució; visió **al·legòrica**. • **Interstellar**: aposta per la **divulgació** i el rigor contemporani. • Referències literàries (Arthur C. Clarke) i continuacions.
• Recursos a **escorça/mantell** i límits d’**accessibilitat** (calor, àcids). • **Meteorits**: vigilància internacional; realisme davant plans de **desviació**. • Crida a **tecnologies netes** i a superar la dependència d’**hidrocarburs**.
• Història de **glaciacions** i migracions (Alaska/Bering). • **CO₂** i **desgel**: riscos d’augment del nivell del mar. • **Microorganismes** en ambients extrems (fossa de les Marianes, mines) i resiliència de la vida.
• Potencial global de l’**energia geotèrmica**. • Denúncia d’**interessos econòmics** que retarden la transició energètica. • Necessitat de **governs** valents i polítiques de llarg termini.
• Digressió sobre el **sistema fiscal** i l’actualitat (casos del Barça). • Vincle amb la idea de **complexitat** i decisions públiques.
• Films destacats: **Gravity**, **Ultimàtum a la Terra (1951)**, **El planeta dels simis**. • Avanç del proper programa: **«La importància dels perdedors»** amb **«Vides rebels»** (John Huston). • Agradiments i tancament.
Panorama general
Episodi coral amb tertúlia de cinema i un monogràfic científic sobre la Terra com a planeta privilegiat a càrrec de Miquel Soler. Es combinen recomanacions i crítiques de pel·lícules amb una anàlisi divulgativa d’astronomia i sostenibilitat.
"Perquè vivim nosaltres." — Resposta inicial de Miquel Soler a per què la Terra és privilegiada
Destaquen
- La Terra és única per la combinació de factors: distància al Sol, presència de la Lluna, i els gegants Júpiter i Saturn com a escuts gravitacionals; a més, l’interior calent sosté la dinàmica tectònica i la vida.
- Interstellar (Nolan), amb assessorament de Kip Thorne, s’elogia pel seu rigor científic visual (forat negre) i per divulgar conceptes com dilatació espai-temps i tesseracte; es compara amb 2001: A Space Odyssey (Kubrick), més mística i oberta.
- Tertúlia sobre Clint Eastwood: reevaluació d’«Els ponts de Madison» i debat ideològic i narratiu a «El franctirador».
- Recomanacions: «La història de Marie Heurtin» (Jean-Pierre Améris) com a estrena destacada; connexions amb films sobre discapacitat i integració com «L’home elefant».
- «Pasolini» (Abel Ferrara): mirada provocadora al context creatiu i a les hipòtesis de la seva mort; ressonàncies amb «Hannah Arendt» i Dreyer.
- Bloc de sostenibilitat i riscos planetaris: recursos, canvi climàtic, glaciacions, meteorits i el potencial de l’energia geotèrmica; es denuncia la inèrcia d’interessos econòmics.
Debats de cinema
Clint Eastwood: revisió crítica
- Els ponts de Madison: defensada com una de les seves obres més sòlides i humanes.
- El franctirador: apreciada la posada en escena i el retrat d’una mentalitat concreta; crítica a una escena manipuladora que decanta el punt de vista.
- Altres cites: «Gran Torino», «L’intercanvi», «Banderes dels nostres pares» i «Cartes d’Iwo Jima».
Estrena francesa: «La història de Marie Heurtin» (Jean-Pierre Améris)
- Basada en fets reals (s. XIX): nena cega, sorda i muda i l’educació afectiva i gestual amb una religiosa.
- Destaquen la delicadesa, la fotografia i les interpretacions d’Isabelle Carré i la jove protagonista.
- Vinculada a clàssics: «El miracle d’Anna Sullivan», «El petit salvatge», «L’enigma de Kaspar Hauser».
Discapacitat i empatia a pantalla
- L’home elefant (David Lynch): icònica sobre dignitat i reconeixement social.
«Pasolini» (Abel Ferrara)
- Retrat del darrer dia del cineasta i del seu impuls creatiu; la causa de la mort queda en segon pla en favor del context moral i polític.
- Esment del documental de Xavier Juncosa sobre les hipòtesis del cas.
- Ressonàncies: «Hannah Arendt», Dreyer (Ordet); record de Pasolini i els Taviani.
Monogràfic científic: La Terra, un planeta privilegiat
Condicions astronòmiques clau
- Distància òptima al Sol (estel de tipus mitjà) que permet aigua líquida i climes viables.
- Lluna: estabilitza l’eix i regula marees i ritmes naturals.
- Júpiter i Saturn: actuen com a escuts gravitacionals, desviant cometes i asteroides del cinturó de Kuiper.
- Interior calent del planeta: motor de les plaques tectòniques, vulcanisme i cicles essencials per a la vida.
Orígens i escales de temps
- Formació del sistema solar per acreció; possible origen de la Lluna per impacte gegant (Theia).
- Vida humana: Homo sapiens ~70.000 anys; dinosaures ~165 milions d’anys.
- Dies primitius més curts (rotació més ràpida).
"Un miracle científic" — sobre la conjunció de factors que han permès la vida
Ciència i cinema: Interstellar i 2001
Interstellar (Christopher i Jonathan Nolan)
- Assessorament del físic teòric Kip Thorne; recreació del forat negre coherent amb les equacions i la relativitat.
- Conceptes clau: dilatació espai-temps, hipercub/tesseracte, singularitat.
- Final originalment més dur (mort del protagonista dins el forat negre) que es va consensuar cap a una resolució més oberta i emocional.
2001: A Space Odyssey (Kubrick) – l’herència
- To més místic i final obert; idea del monòlit i l’evolució.
- Comparativa: Interstellar com a divulgació moderna rigorosa; 2001 com a al·legoria visionària.
Sostenibilitat, riscos i energia
Recursos i riscos
- La Terra té recursos vastos a l’escorça i el mantell, però molts són inaccessibles per calor i condicions extremes.
- Risc de meteorits: monitoratge de NASA i xarxes; debat realista sobre com desviar-los (més enllà de la fantasia d’«Armageddon»).
Canvi climàtic i cicles naturals
- Record de glaciacions i migracions humanes; advertiment sobre CO₂, desgel i pujada del nivell del mar.
- Vida subterrània: microorganismes en condicions extremes (fossa de les Marianes, mines profundes).
Energia i política
- Potencial de l’energia geotèrmica com a alternativa neta i sostinguda.
- Crítica a les inèrcies econòmiques que frenen innovacions i una transició energètica urgent.
Recomanacions i tancament
Ciència i ciència-ficció
- Gravity (realista a òrbita baixa), Ultimàtum a la Terra (1951; avís ètic i tecnològic), El planeta dels simis (distopia i evolució).
Avanç del proper episodi
- Tema: La importància dels perdedors; proposta: «Vides rebels» (John Huston).