Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Horari d'emissió
Dissabte
18:00 - 19:00
Dimarts
20:00 - 21:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

The Fall, cinema negre i neo-noir, L’Olivo, el nou terror (Babadook, It Follows, The Witch) i Manuel Martín Cuenca amb Caníbal

Obertura: cinema, vida i versemblança

  • Idea central: “el cinema és una forma de viure i de pensar la vida”. Es reivindica el cinema com a mirall de les persones, les famílies i els conflictes.
  • Debat sobre versemblança: la ficció pot ser més autèntica que el documental (record a Basilio Martín Patino, autor de Caudillo i Canciones para después de una guerra), perquè la invenció pot revelar veritats profundes.
  • Exemple canònic de “trampa útil” al cinema: la porta que s’obre cap a fora a Double Indemnity per fer possible una escena clau; una falsedat formal al servei d’una veritat dramàtica.

The Fall (BBC): thriller de precisió i mirada moral

  • Context i autoria: sèrie britànica de qualitat, creada per Allan Cubitt, ambientada a Belfast. Primera temporada dirigida per Jakob Verbruggen; la segona pel creador.
  • Interpretacions: Gillian Anderson (detectiu brillant, implacable i complexa) i Jamie Dornan (assassí metòdic, pare de família, atractiu i pertorbador).
  • Forma i muntatge: premi al muntatge i ús de plans que contraposen delicadesa i perversió; ritme de “rellotgeria” que atrapa l’espectador.
  • Tema clau: detectiu i assassí com a miralls; comparteixen mètode, ambició i intel·ligència tot i habitar mons oposats.
  • To i genealogia: eco de Seven però amb aire europeu i menys tenebrós; aposta per una èpica moral allunyada d’estereotips i del New Age superficial.

“És una història inusualment ben narrada, amb una precisió que avui trobem més a sèries que no pas a sales.”

Què és el cinema negre? Definicions, límits i etiquetes

Definició operativa i clàssics

  • Proposta (Francesc Cànovas): cinema negre narra una persona normal abocada al crim, sovint per un detonant (p. ex., una “femme fatale”).
  • Exemples clau i discussió:

- Double Indemnity (Perdición) com a model del gènere. - Sunset Boulevard (Crepúsculo de los dioses): debat si és “negre” pel seu crim i la caiguda moral. - The Third Man: l’escena de la nòria com a cinisme moral industrial. - El verdugo: el “complir amb el que toca” com a negre quotidià.

Neo-noir i barreja de gèneres

  • El terme “neo-noir” s’aplica ampliament a films com Drive, Nightcrawler, Solo Dios perdona o Blade Runner: més aviat estètica i to que no pas recepta rígida.
  • Funció social: el negre com a anàlisi de la realitat i la corrupció (Vázquez Montalbán; La isla mínima i la transició; màfies a Itàlia; policies a la vora del delicte).
  • Figures recurrents: el perdedor i la trajectòria cap avall com a motor dramàtic.

L’Olivo (Icíar Bollaín): símbols, “trampes” i crítica social

  • Premissa: una olivera mil·lenària arrencada i venuda a Alemanya; la família la vol recuperar. L’arbre com a símbol d’arrelament i memòria.
  • Versemblança vs trampa: com a Double Indemnity, s’accepta una licència (una olivera mil·lenària enmig d’un camp “normal”) per fer funcionar el relat simbòlic.
  • Crítica corporativa: es denuncia el greenwashing i la façana ecològica de certes empreses.
  • Direcció artística i espai: duel Andalusia–Düsseldorf; es destaca el treball artístic en el trajecte (camió, espais, contrastos).
  • “Moment vegà”: apunt sobre la deshumanització en una granja de pollets i el seu contrast amb la sacralització de l’arbre.

El nou terror: Babadook, It Follows, The Witch

  • Tendència: reinvenció del gènere amb ritmes més pausats, estètica d’indie nord-americà i menys “sustos” de manual.
  • Babadook: l’horror com a metàfora psicològica; el monstre és allò no vist i intern.
  • It Follows: idea altament high concept: la transmissió sexual del terror; “camina lent, però sempre arriba”.
  • The Witch: ambient colonial i bruixeria; recepció dividida malgrat mèrits formals (llum natural, òpera prima).

Ritmes, generacions i llenguatge cinematogràfic

  • Canvis de ritme: del muntatge frenètic i l’excés d’efectes del blockbuster a la recerca d’una narrativa més densa en el cinema independent.
  • Recepcions generacionals: el que sorprèn o avorreix depèn de la socialització audiovisual (de Heidi a Bob Esponja, o d’animació clàssica Disney a ritmes contemporanis).

Secretary vs 50 sombras de Grey: mateix tema, dos llenguatges

  • Secretary (Sundance, originalitat): tracta la submissió i la relació de poder amb llenguatge indie, personatges i finals menys domesticats.
  • 50 sombras: mateix marc temàtic però amb codi blockbuster i resolucions més previsibles.

Manuel Martín Cuenca: La flaqueza del bolchevique i Caníbal

  • Línia d’autor: equilibri entre forma, contingut i inquietud moral que perdura després del visionat.
  • La flaqueza del bolchevique: variació “Lolita” on el protagonista construeix la seva pròpia perdició; final diferent de la novel·la per coherència cinematogràfica.
  • Caníbal (Antonio de la Torre): sastre granadí incapaç de relacionar-se amb dones si no és menjant-se-les; posada en escena pulcra i inquietant.

- Eix temàtic: pot l’afecte cap a una nova dona redimir o reconfigurar el monstre? - Pregunta oberta al final, que el programa proposa resoldre en un proper episodi.

“Directors que surten de les classificacions busquen investigar la naturalesa humana. Això és el que perdura.”

Seccions de l'episodi

Obertura filosòfica: cinema, vida i versemblança

Obertura filosòfica: cinema, vida i versemblança

0:00

Debat sobre el cinema com a reflex de la vida i la idea que la ficció pot ser més autèntica que el documental (Basilio Martín Patino). Exemples de ‘trampes’ formals al servei de la veritat dramàtica.

Crítica de The Fall (BBC): forma, interpretacions i ètica

Crítica de The Fall (BBC): forma, interpretacions i ètica

5:36

Anàlisi de la sèrie: Belfast com a escenari, duel detectiu-assassí, interpretacions de Gillian Anderson i Jamie Dornan, muntatge premiat i to europeu. Comparacions amb Seven i comentari sobre l’auge de sèries de qualitat.

Debat: què és el cinema negre? (Part 1)

Debat: què és el cinema negre? (Part 1)

13:45

Definició operativa (persona normal abocada al crim). Discussió de clàssics i casos límit: Double Indemnity, Sunset Boulevard, The Third Man, El verdugo. Funció crítica i realista del gènere.

L’Olivo: símbols, ‘trampes’ i crítica corporativa

L’Olivo: símbols, ‘trampes’ i crítica corporativa

32:11

Comentari de L’Olivo (Icíar Bollaín): l’olivera com a símbol d’arrelament, llicències de versemblança, greenwashing empresarial, direcció artística del viatge i apunt ‘vegà’ sobre una granja de pollets.

Cinema negre (Part 2): social-noir, màfies i família

Cinema negre (Part 2): social-noir, màfies i família

38:21

De ‘La Punta’ al social-noir; Goodfellas i The Sopranos com a quotidianitat criminal. El Padrí i la tensió entre vida normal i deure familiar dins el crim organitzat.

El nou terror: Babadook, It Follows i The Witch

El nou terror: Babadook, It Follows i The Witch

41:09

Trilogia de referència del terror recent: ritmes pausats, menys ‘sustos’, metàfores psicològiques i high concept (transmissió sexual del terror). Recepció desigual de The Witch.

Ritmes, generacions i llenguatge audiovisual

Ritmes, generacions i llenguatge audiovisual

47:46

Reflexió sobre muntatge frenètic vs narrativa densa, i sobre com canvien les expectatives segons la socialització audiovisual (de l’animació clàssica a ritmes contemporanis).

Secretary vs 50 sombras: dues mirades a la mateixa dinàmica

Secretary vs 50 sombras: dues mirades a la mateixa dinàmica

53:45

Comparació de tractaments: l’originalitat i els finals menys domesticats del cinema indie (Secretary) enfront del codi comercial i previsible de 50 sombras.

Manuel Martín Cuenca i Caníbal + cloenda

Manuel Martín Cuenca i Caníbal + cloenda

55:33

Retrat d’autor: equilibrar forma, contingut i inquietud moral. De La flaqueza del bolchevique a Caníbal (Antonio de la Torre). Pregunta oberta sobre el final i convocatòria a continuar-ne parlant.