Cinema sense condicions del 17/5/2016 — The Fall, cinema negre i neo-noir, L’Olivo, el nou terror (Babadook, It Follows, The Witch) i Manuel Martín Cuenca amb Caníbal

Obertura: cinema, vida i versemblança

• Idea central: “el cinema és una forma de viure i de pensar la vida”. Es reivindica el cinema com a mirall de les persones, les famílies i els conflictes.
• Debat sobre versemblança: la ficció pot ser més autèntica que el documental (record a Basilio Martín Patino, autor de Caudillo i Canciones para después de una guerra), perquè la invenció pot revelar veritats profundes.
• Exemple canònic de “trampa útil” al cinema: la porta que s’obre cap a fora a Double Indemnity per fer possible una escena clau; una falsedat formal al servei d’una veritat dramàtica.

The Fall (BBC): thriller de precisió i mirada moral

• Context i autoria: sèrie britànica de qualitat, creada per Allan Cubitt, ambientada a Belfast. Primera temporada dirigida per Jakob Verbruggen; la segona pel creador.
• Interpretacions: Gillian Anderson (detectiu brillant, implacable i complexa) i Jamie Dornan (assassí metòdic, pare de família, atractiu i pertorbador).
• Forma i muntatge: premi al muntatge i ús de plans que contraposen delicadesa i perversió; ritme de “rellotgeria” que atrapa l’espectador.
• Tema clau: detectiu i assassí com a miralls; comparteixen mètode, ambició i intel·ligència tot i habitar mons oposats.
• To i genealogia: eco de Seven però amb aire europeu i menys tenebrós; aposta per una èpica moral allunyada d’estereotips i del New Age superficial.

“És una història inusualment ben narrada, amb una precisió que avui trobem més a sèries que no pas a sales.”

Què és el cinema negre? Definicions, límits i etiquetes

Definició operativa i clàssics

• Proposta (Francesc Cànovas): cinema negre narra una persona normal abocada al crim, sovint per un detonant (p. ex., una “femme fatale”).
• Exemples clau i discussió:

- Double Indemnity (Perdición) com a model del gènere. - Sunset Boulevard (Crepúsculo de los dioses): debat si és “negre” pel seu crim i la caiguda moral. - The Third Man: l’escena de la nòria com a cinisme moral industrial. - El verdugo: el “complir amb el que toca” com a negre quotidià.

Neo-noir i barreja de gèneres

• El terme “neo-noir” s’aplica ampliament a films com Drive, Nightcrawler, Solo Dios perdona o Blade Runner: més aviat estètica i to que no pas recepta rígida.
• Funció social: el negre com a anàlisi de la realitat i la corrupció (Vázquez Montalbán; La isla mínima i la transició; màfies a Itàlia; policies a la vora del delicte).
• Figures recurrents: el perdedor i la trajectòria cap avall com a motor dramàtic.

L’Olivo (Icíar Bollaín): símbols, “trampes” i crítica social

• Premissa: una olivera mil·lenària arrencada i venuda a Alemanya; la família la vol recuperar. L’arbre com a símbol d’arrelament i memòria.
• Versemblança vs trampa: com a Double Indemnity, s’accepta una licència (una olivera mil·lenària enmig d’un camp “normal”) per fer funcionar el relat simbòlic.
• Crítica corporativa: es denuncia el greenwashing i la façana ecològica de certes empreses.
• Direcció artística i espai: duel Andalusia–Düsseldorf; es destaca el treball artístic en el trajecte (camió, espais, contrastos).
• “Moment vegà”: apunt sobre la deshumanització en una granja de pollets i el seu contrast amb la sacralització de l’arbre.

El nou terror: Babadook, It Follows, The Witch

• Tendència: reinvenció del gènere amb ritmes més pausats, estètica d’indie nord-americà i menys “sustos” de manual.
• Babadook: l’horror com a metàfora psicològica; el monstre és allò no vist i intern.
• It Follows: idea altament high concept: la transmissió sexual del terror; “camina lent, però sempre arriba”.
• The Witch: ambient colonial i bruixeria; recepció dividida malgrat mèrits formals (llum natural, òpera prima).

Ritmes, generacions i llenguatge cinematogràfic

• Canvis de ritme: del muntatge frenètic i l’excés d’efectes del blockbuster a la recerca d’una narrativa més densa en el cinema independent.
• Recepcions generacionals: el que sorprèn o avorreix depèn de la socialització audiovisual (de Heidi a Bob Esponja, o d’animació clàssica Disney a ritmes contemporanis).

Secretary vs 50 sombras de Grey: mateix tema, dos llenguatges

• Secretary (Sundance, originalitat): tracta la submissió i la relació de poder amb llenguatge indie, personatges i finals menys domesticats.
• 50 sombras: mateix marc temàtic però amb codi blockbuster i resolucions més previsibles.

Manuel Martín Cuenca: La flaqueza del bolchevique i Caníbal

• Línia d’autor: equilibri entre forma, contingut i inquietud moral que perdura després del visionat.
• La flaqueza del bolchevique: variació “Lolita” on el protagonista construeix la seva pròpia perdició; final diferent de la novel·la per coherència cinematogràfica.
• Caníbal (Antonio de la Torre): sastre granadí incapaç de relacionar-se amb dones si no és menjant-se-les; posada en escena pulcra i inquietant.

- Eix temàtic: pot l’afecte cap a una nova dona redimir o reconfigurar el monstre? - Pregunta oberta al final, que el programa proposa resoldre en un proper episodi.

“Directors que surten de les classificacions busquen investigar la naturalesa humana. Això és el que perdura.”