Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Horari d'emissió
Dissabte
18:00 - 19:00
Dimarts
20:00 - 21:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

The Last Picture Show (Peter Bogdanovich), Macbeth (Joel Coen) i Paco Marín: fotografia, cinema quinqui i Bigas Luna

Visió general

  • Programa de “Cinema sense condicions” (Ràdio d’Esvern) amb enfoc en: The Last Picture Show de Peter Bogdanovich (in memoriam), la Tragèdia de Macbeth de Joel Coen i una entrevista profunda al director de fotografia Paco Marín Andreu.
  • Obertura musical amb Hank Williams i presentació d’absències (Lluna i Anastasi). Convidat central: Paco Marín.

The Last Picture Show (1971) — Peter Bogdanovich

Context, música i dispositiu

  • Ambientada a Texas (1951–52), retrata un poble en declivi i una joventut atrapada entre marxar o resignar-se.
  • Música totalment diegètica: totes les cançons (Hank Williams, etc.) sonen dins dels espais del film (bar, billar, jukebox).

“Tota la música és la que escolten els propis personatges.”

Fotografia i decisions creatives

  • Rodada en blanc i negre per decisió influïda per Orson Welles; direcció de fotografia de Robert Surtees: textura naturalista, “llum que no es nota” i atmosfera dels 50 impecable.
  • Recuperació de 6 minuts al muntatge del Director’s Cut (Columbia en va tallar metratge per ajustar la durada comercial).

“Per aconseguir la foscor en cinema, cal molta llum.” — atribuït a Stanley Kubrick

Personatges, temes i moments clau

  • Film coral amb interpretacions memorables: Cloris Leachman (colpidora), Ben Johnson (monòleg al riu), Jeff Bridges, Cybill Shepherd, Timothy Bottoms.
  • Temes: melancolia, aïllament, sexualitat trista i buida, manca d’estímuls, codi social que tothom coneix i calla.
  • Escena impactant: atropellament del noi amb discapacitat enmig d’una tempesta de pols i tall-fulgur a un camió carregat de bestiar — metàfora del valor de la vida i del destí dels joves.

“Som carn de canó.”

Cine dins del cine i coherència temporal

  • Última projecció: Rio Rojo (Howard Hawks, 1948); cartells de Winchester ’73 i El pare de la núvia (1950), teixint un mosaic d’època coherent.

Veredicte

  • Valorada com obra mestra i possiblement la millor pel·lícula de Bogdanovich: naturalista, tendra i profundament trista, però entranyable.

La Tragèdia de Macbeth (2021) — Joel Coen

Estil i referències

  • Posada en escena ascètica i rigorosa, amb blanc i negre i espais minimalistes (ecos de Dreyer i de l’arquitectura metafísica de De Chirico). Recorda l’expressionisme del Macbeth d’Orson Welles però més depurat.
  • Ús de tecnologia digital per escenaris i composició, però al servei de la paraula i del gest.

“El talent de Coen no és digital.”

Interpretacions i experiència

  • Denzel Washington (Macbeth) i Frances McDormand (Lady Macbeth) sostenen el text de Shakespeare amb autoritat i magnetisme.
  • Experiència estètica descrita com d’èxtasi, “de levitar”.

Context i posada en valor

  • Contrapunt a cert cinema d’algoritme: originalitat formal, risc i puresa teatral-cinematogràfica.

Entrevista a Paco Marín Andreu — Director de fotografia

Inicis i volum d’obra

  • Herència familiar (pare, director de fotografia). Carrera de 50 anys, amb 150 llargmetratges i milers d’espots.

Escola vs ofici i revolució digital

  • Aprenentatge clàssic per meritocràcia al set (meritori, ajudant, operador, DF): més lent però més profund.
  • Les escoles formen bé, però sovint manca el rodatge real. La tecnologia digital facilita però també dispersa el control del DF (coloristes, calendaris ajustats, menys centralitat del DF).

El foquista: tensió i responsabilitat

  • El foquista és “l’últim PO” però amb responsabilitat absoluta sobre el focus; un error pot ser irrecuperable.
  • L’angoixa dels dailies (projeccions de l’endemà) i el patiment amb objectius ultralluminosos (PDC mínima).

“El foquista no té error possible.” — Paco Marín

Oficis invisibles i reconeixement

  • Reivindicació de muntadors, laboratoris (esment a experts com en Tomàs) i directors de fotografia que no “brillen” mediàticament.
  • Elogi de Tomàs Pladevall (Premi Gaudí), humil i savi, i crítica a la mitificació d’alguns directors.

Cinema quinqui amb Juan Antonio de la Loma

  • Participació a Perros callejeros: èxit de públic i realisme cru dels barris (La Mina), locals i figuració de veritat.
  • Rodatges temeraris (baixada per la Rambla de Barcelona sense talls globals). El Vaquilla real va ser descartat; el paper recau en el Torete (Trompetilla) per fotogènia i lideratge.

Anècdotes memorables

  • Persecucions reals amb risc i sense grans dispositius policials.
  • El Torete desapareix i torna amb un paquet de diners (amagat a l’hort d’una vella) per ajudar a treure de comissaria el germà del cap de producció: codi d’amistat i lleialtat del carrer.

Bigas Luna: Tatuaje, Bilbao, Caniche

  • Relació creativa en tres films: evolució de Bigas, de primerenc a un autor molt segur.
  • Estètica claustrofòbica/morbosa (especialment a Bilbao), ironia i càustica personalitat.

Present i continuïtat

  • Jubilat del sector industrial, però segueix filmant curtmetratges domèstics en digital per passió i ofici.

Seccions de l'episodi

Obertura musical

Obertura musical

0:00

Inici amb Hank Williams (“Why Don’t You Love Me”) que connecta amb la banda sonora diegètica de The Last Picture Show.

Benvinguda i presentació

Benvinguda i presentació

0:59

Salutacions, absències (Lluna i Anastasi), presentació d’equip i del convidat Paco Marín; sumari dels temes del programa.

The Last Picture Show — Anàlisi i context

The Last Picture Show — Anàlisi i context

3:18

Exploració del to melancòlic i coral, música diegètica, fotografia en blanc i negre (Robert Surtees) per consell d’Orson Welles, Director’s Cut, coherència històrica (cartellera), i lectura crítica de l’Amèrica profunda. Moments clau: monòleg de Ben Johnson i la metàfora del ramat.

La Tragèdia de Macbeth — Joel Coen

La Tragèdia de Macbeth — Joel Coen

30:42

Crítica entusiasta de l’adaptació: estètica ascètica i minimalista en B/N, ecos de Welles, Dreyer i De Chirico; interpretacions de Denzel Washington i Frances McDormand; defensa del risc autoral en contrast amb fórmules industrials.

Entrevista (I): Inicis i trajectòria de Paco Marín

Entrevista (I): Inicis i trajectòria de Paco Marín

35:12

Herència familiar, entrada al sector i volum d’obra (150 llargmetratges, milers d’espots) en 50 anys de carrera.

Entrevista (II): Escola vs ofici, i l’era digital

Entrevista (II): Escola vs ofici, i l’era digital

36:50

Comparativa entre l’aprenentatge pràctic i el formatiu; pèrdua de control del DF amb el flux digital i rodatges més ajustats; mencions a Tomàs Pladevall i a la importància del color i del laboratori.

Entrevista (III): El foquista i la tensió del set

Entrevista (III): El foquista i la tensió del set

39:58

Responsabilitat crítica del foquista, l’angoixa dels dailies, i dificultats tècniques amb objectius ultralluminosos; anècdotes d’errors irrepetibles.

Entrevista (IV): Oficis invisibles i reconeixement

Entrevista (IV): Oficis invisibles i reconeixement

44:41

Reivindicació de muntadors, laboratoris i DFs; crítica al culte a l’autor; el paper discret però essencial de l’equip tècnic.

Entrevista (V): De la Loma i el cinema quinqui

Entrevista (V): De la Loma i el cinema quinqui

45:46

Experiència a Perros callejeros; realisme de barris, rodatges arriscats (baixada per la Rambla), cas Vaquilla i elecció del Torete; versemblança d’espais i comunitats.

Entrevista (VI): Anècdota del Torete i el codi del carrer

Entrevista (VI): Anècdota del Torete i el codi del carrer

53:50

Relat del paquet de diners per treure el germà del cap de producció de comissaria; lleialtats i codis informals del context quinqui.

Entrevista (VII): Tres films amb Bigas Luna

Entrevista (VII): Tres films amb Bigas Luna

57:41

Tatuaje, Bilbao i Caniche: estil claustrofòbic/morbós, ironia i evolució de Bigas Luna cap a un domini creatiu més gran.

Entrevista (VIII): Present i continuïtat creativa

Entrevista (VIII): Present i continuïtat creativa

59:37

Situació actual de Paco Marín: jubilació del circuit industrial, però activitat contínua amb curtmetratges domèstics en digital.