Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Horari d'emissió
Dissabte
18:00 - 19:00
Dimarts
20:00 - 21:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

The Servant (Losey), Cartes d’Akiab, The White Lotus i Total Control: miralls, poder i agenda Gaudí

Panorama general

Un programa dens i suggeridor on es combina crítica cinematogràfica, memòria fílmica i recomanacions d’actualitat. El nucli és la lectura profunda de The Servant (1963) de Joseph Losey —una obra vista com a obra mestra—, seguida del descobriment del documental Cartes d’Akiab d’Eugènia Balcells, i un tram final dedicat a sèries amb The White Lotus i Total Control, més l’agenda dels Premis Gaudí.

Pel·lícula de la setmana: The Servant (1963), de Joseph Losey

Trama i temes clau

  • Un majordom intrigant i manipulador (Barrett) subjuga progressivament el seu amo (Tony), explotant les seves debilitats i invertint els rols amo/criat.
  • Lectura social central: descomposició de la classe dominant (aristocràcia/burgesia) en una societat també en crisi.
  • Eixos: dominació/submissió, sexualitat soterrada, dependència psicològica i canvi de poder.

"Si t’anessis, no sabria què fer sense tu" "Jo soc el criat, senyora"

Estil visual i posada en escena

  • Espai únic i simbòlic: una casa luxosa de Londres com a “tauler d’escacs” on es mouen les peces (Tony/Susan vs. Barrett/Vera).
  • Composicions amb angles inclinats, picats i contrapicats; ús intensiu de miralls (incloses cornucòpies deformants) per reflectir la corrupció moral i la fractura identitària.
  • Dramaturgia i aire teatral (guió d’Harold Pinter): el film dona distància i temps a intèrprets per desplegar matisos.
  • Fotografia en blanc i negre d’una gran finor (llum/ombra com a camp de batalla; Susan obrint cortines vs. la foscor de Barrett).

Escenes i moments destacats

  • Restaurant: el so de taules veïnes crea un retratat coral de classe a través de converses de fons.
  • Pub: joc de miralls i inversions espacials que desorienten i revelen el canvi de posicions.
  • “Upstairs/Downstairs”: el descobriment eròtic al pis de dalt mentre l’amo resta avall evidencia la inversió jeràrquica.
  • El ram de flors: de fresc a pansit com a signe visual de la decadència de la casa/parella.
  • Interludi de neu: pausa lírica que separa segon i tercer acte, tempo per a la reflexió.
  • Final a través d’una bola de vidre: el món ja totalment distorsionat.

Lectures socials i subtextos

  • Erotisme explícit i suggerit; homosexualitat soterrada; drogues i alcohol com a símptomes de caiguda.
  • Tradició del tema dominador/dominat (ressons de Jean Genet, Buñuel).
  • Parentescos evocats: l’orgia com a precursora d’alguns jocs d’Eyes Wide Shut; ecos de L’Àngel Exterminador pel confinament en mansió.

Valoració i on veure-la

  • Considerada obra mestra: cap pla “de més”, múltiples capes de lectura a cada seqüència.
  • Disponible a Filmin; música destacable amb cançons que semblen romàntiques però es trenquen com el mateix relat.

Joseph Losey: trajectòria i context

Del teatre a la pantalla i l’exili

  • Formació de 17 anys en teatre (dramaturgia/adaptacions) que marca la seva posada en escena.
  • Afectat per la caça de bruixes; passa d’EUA al Regne Unit, on consolida una filmografia robusta.

Fites i línies estilístiques

  • Des de The Boy with Green Hair fins a títols com Accident, The Go-Between (Òscar), Mister Klein, Don Giovanni o Modesty Blaise: una obra amb narratives sofisticades i textura sovint teatral.
  • The Servant emergeix com a peça central del seu cicle britànic i síntesi de temes sobre poder, classe i desig.

Documental: Cartes d’Akiab (Eugènia Balcells)

Què és

  • Llargmetratge documental rodat el 2001 (muntat el 2020) durant un viatge a l’actual Myanmar a la recerca dels orígens familiars (un rebesavi alemany que feu fortuna a Birmània i una àvia birmana invisibilitzada en els papers europeus).

Perspectiva i estil

  • Mirada marcadament feminista: el 90% del film són rostres i treball de dones (arrossars, oficis).
  • Narració poètica, amb cites de poetes birmans i de Rabindranath Tagore; veu i dicció de la directora de gran sensibilitat.
  • Imatges-idees: pagodes “buides” com a arquitectures de comunicació amb el cel; l’or laminat aplicat amb paciència temporal.

Moments poètics

  • La nit sobre una plataforma al riu: constel·lacions a dalt, peixos vermells a baix—una experiència sensorial i metafòrica.
  • El rumb riu amunt com a viatge iniciàtic a l’“interior” (ressons de Conrad, Heart of Darkness).

Exhibició i ecos de recepció

  • Passada a la Filmoteca i vinculada a una instal·lació a la Fundació Vila Casas (Can Framis); presentació de llibre al CCCB.
  • Reivindicació del documental com a camp creatiu amb dificultats de distribució però gran potencial per a públics diversos.

Sèries: recomanacions i comentaris

Nota prèvia: com seleccionar

  • Davant l’“allau” de producció global, la selecció és el repte: recomanacions d’amics poden estar “passades de voltes”; cal conèixer qui t’ho recomana i el seu gust.

The White Lotus (T2, Sicília)

  • Més enllà del luxe turístic, hi ha una trama subterrània de classe i desig amb to provocador, humor negre i una posada en escena visualment molt cuidada (influència Sorrentino).
  • Música de capçalera i disseny visual icònics; es recomana entrar directament a la temporada 2 (sense desmerèixer la 1a) per la seva potència coral i el misteri “Highsmithià”.
  • Disponible a Filmin.

Esterno Notte (Marco Bellocchio)

  • Miniserie sobre el segrest d’Aldo Moro: notable per al públic jove que desconeix aquella etapa d’Itàlia (DC i PCI), tot i algunes reserves sobre el plantejament.

Total Control (Austràlia)

  • Drama polític amb protagonista aborigen col·locada al poder per interessos de partit (pont amb comunitats indígenes).
  • Escenaris: Canberra i Winton (interior desert); sèrie sòlida, clàssica, efectiva.

Agenda: Premis Gaudí

  • Gala: diumenge 22, 22.00 h, en directe a TV3 (Sala Oval).
  • Any de collita amb títols com Alcarràs, Un año, una noche, Pacifiction, Suro.

Seccions de l'episodi

Sintonía i obertura musical

Sintonía i obertura musical

0:00

Tema musical associat a The Servant per obrir el programa; crea el to elegant i melancòlic de la sessió.

Presentació del programa i del film de la setmana

Presentació del programa i del film de la setmana

1:41

Salutació, marc del programa (Ràdio d’Esvern, Cinema sense condicions) i anunci de The Servant (1963) com a pel·lícula de la setmana; crèdits bàsics i menció de la música.

Joseph Losey: context, exili i filmografia

Joseph Losey: context, exili i filmografia

2:46

De la formació teatral (17 anys) a l’arribada al cinema; efectes de la caça de bruixes; recorregut per títols americans i britànics fins arribar a The Servant i altres fites com Accident, The Go-Between, Mister Klein o Don Giovanni.

The Servant: sinopsi i eixos temàtics

The Servant: sinopsi i eixos temàtics

10:43

Barrett manipula Tony fins invertir els rols; lectura social sobre la decadència de l’aristocràcia/burgesia; casa londinenca com a espai dramàtic; llum/foscor com a metàfora de control (Susan obre llum; Barrett habita l’ombra).

Teatralitat, interpretacions i erotisme/subtextos

Teatralitat, interpretacions i erotisme/subtextos

12:37

Empremta teatral de Pinter i direcció d’actors; blanc i negre de gran precisió; recepció personal (impacte juvenil); homosexualitat soterrada; erotisme poderós (petons explícits, escena d'orgia) i referències a Kubrick i al gènere dominador/dominat.

Escenes clau i simbolisme

Escenes clau i simbolisme

18:28

Restaurant amb diàlegs de fons com a retrat social; pub i joc de miralls/inversions; descobriment 'upstairs/downstairs'; el ram de flors que es marceix; frases clau (“Jo soc el criat, senyora”); metàfora de la casa com a tauler d’escacs (Susan i Vera com a ‘alfils’).

Estructura i dispositius visuals

Estructura i dispositius visuals

25:13

Interludi nevat com a tall entre actes; miralls corbs/cornucòpies que deformen la imatge; clímax amb bola de vidre que porta la distorsió al paroxisme.

Motifs, lectura social i valoració final

Motifs, lectura social i valoració final

29:29

Detalls de decoració (rellotges, higròmetres), telèfon interrompent escenes; ítems S/M i fotografies masculines; drogues/alcohol; tancament sobre el procés de descomposició de la classe dominant i recomanació entusiasta (disponible a Filmin).

Documental: Cartes d’Akiab (Eugènia Balcells)

Documental: Cartes d’Akiab (Eugènia Balcells)

34:05

Viatge iniciàtic per Myanmar filmat el 2001; recuperació d’orígens familiars i denúncia d’invisibilitzacions; mirada feminista i narració poètica (Tagore); pagodes com a arquitectura de comunicació amb el cel; ecos d’exhibició (Filmoteca, Fundació Vila Casas, CCCB).

Sèries (I): criteris de selecció i The White Lotus (T2)

Sèries (I): criteris de selecció i The White Lotus (T2)

48:39

Reflexió sobre l’excés d’oferta i la importància de filtrar recomanacions; The White Lotus 2 (Sicília) com a aposta forta: to provocador, misteri ‘Highsmithià’, música i imatgeria potents, influència Sorrentino; disponible a Filmin.

Sèries (II): Esterno Notte (Bellocchio)

Sèries (II): Esterno Notte (Bellocchio)

56:01

Miniserie sobre el segrest d’Aldo Moro; valor pedagògic per a noves generacions; apreciació amb reserves sobre determinats enfocaments.

Agenda: Premis Gaudí

Agenda: Premis Gaudí

57:25

Gala el 22 a les 22.00 h a TV3 (Sala Oval); any de collita amb Alcarràs, Un año, una noche, Pacifiction, Suro; interès per veure cap on s’inclina el vot acadèmic.

Sèries (III): Total Control (Austràlia)

Sèries (III): Total Control (Austràlia)

58:36

Drama polític amb protagonista aborigen; escenaris de Canberra i Winton; trajecte d’ascens i instrumentalització política; sèrie sòlida i efectiva sobre representació i poder.