Cinema sense condicions del 17/1/2023 — The Servant (Losey), Cartes d’Akiab, The White Lotus i Total Control: miralls, poder i agenda Gaudí

Panorama general

Un programa dens i suggeridor on es combina crítica cinematogràfica, memòria fílmica i recomanacions d’actualitat. El nucli és la lectura profunda de The Servant (1963) de Joseph Losey —una obra vista com a obra mestra—, seguida del descobriment del documental Cartes d’Akiab d’Eugènia Balcells, i un tram final dedicat a sèries amb The White Lotus i Total Control, més l’agenda dels Premis Gaudí.

Pel·lícula de la setmana: The Servant (1963), de Joseph Losey

Trama i temes clau

• Un majordom intrigant i manipulador (Barrett) subjuga progressivament el seu amo (Tony), explotant les seves debilitats i invertint els rols amo/criat.

• Lectura social central: descomposició de la classe dominant (aristocràcia/burgesia) en una societat també en crisi.

• Eixos: dominació/submissió, sexualitat soterrada, dependència psicològica i canvi de poder.

"Si t’anessis, no sabria què fer sense tu" "Jo soc el criat, senyora"

Estil visual i posada en escena

• Espai únic i simbòlic: una casa luxosa de Londres com a “tauler d’escacs” on es mouen les peces (Tony/Susan vs. Barrett/Vera).
• Composicions amb angles inclinats, picats i contrapicats; ús intensiu de miralls (incloses cornucòpies deformants) per reflectir la corrupció moral i la fractura identitària.
• Dramaturgia i aire teatral (guió d’Harold Pinter): el film dona distància i temps a intèrprets per desplegar matisos.
• Fotografia en blanc i negre d’una gran finor (llum/ombra com a camp de batalla; Susan obrint cortines vs. la foscor de Barrett).

Escenes i moments destacats

• Restaurant: el so de taules veïnes crea un retratat coral de classe a través de converses de fons.
• Pub: joc de miralls i inversions espacials que desorienten i revelen el canvi de posicions.
• “Upstairs/Downstairs”: el descobriment eròtic al pis de dalt mentre l’amo resta avall evidencia la inversió jeràrquica.
• El ram de flors: de fresc a pansit com a signe visual de la decadència de la casa/parella.
• Interludi de neu: pausa lírica que separa segon i tercer acte, tempo per a la reflexió.
• Final a través d’una bola de vidre: el món ja totalment distorsionat.

Lectures socials i subtextos

• Erotisme explícit i suggerit; homosexualitat soterrada; drogues i alcohol com a símptomes de caiguda.
• Tradició del tema dominador/dominat (ressons de Jean Genet, Buñuel).
• Parentescos evocats: l’orgia com a precursora d’alguns jocs d’Eyes Wide Shut; ecos de L’Àngel Exterminador pel confinament en mansió.

Valoració i on veure-la

• Considerada obra mestra: cap pla “de més”, múltiples capes de lectura a cada seqüència.
• Disponible a Filmin; música destacable amb cançons que semblen romàntiques però es trenquen com el mateix relat.

Joseph Losey: trajectòria i context

Del teatre a la pantalla i l’exili

• Formació de 17 anys en teatre (dramaturgia/adaptacions) que marca la seva posada en escena.
• Afectat per la caça de bruixes; passa d’EUA al Regne Unit, on consolida una filmografia robusta.

Fites i línies estilístiques

• Des de The Boy with Green Hair fins a títols com Accident, The Go-Between (Òscar), Mister Klein, Don Giovanni o Modesty Blaise: una obra amb narratives sofisticades i textura sovint teatral.
• The Servant emergeix com a peça central del seu cicle britànic i síntesi de temes sobre poder, classe i desig.

Documental: Cartes d’Akiab (Eugènia Balcells)

Què és

• Llargmetratge documental rodat el 2001 (muntat el 2020) durant un viatge a l’actual Myanmar a la recerca dels orígens familiars (un rebesavi alemany que feu fortuna a Birmània i una àvia birmana invisibilitzada en els papers europeus).

Perspectiva i estil

• Mirada marcadament feminista: el 90% del film són rostres i treball de dones (arrossars, oficis).
• Narració poètica, amb cites de poetes birmans i de Rabindranath Tagore; veu i dicció de la directora de gran sensibilitat.
• Imatges-idees: pagodes “buides” com a arquitectures de comunicació amb el cel; l’or laminat aplicat amb paciència temporal.

Moments poètics

• La nit sobre una plataforma al riu: constel·lacions a dalt, peixos vermells a baix—una experiència sensorial i metafòrica.
• El rumb riu amunt com a viatge iniciàtic a l’“interior” (ressons de Conrad, Heart of Darkness).

Exhibició i ecos de recepció

• Passada a la Filmoteca i vinculada a una instal·lació a la Fundació Vila Casas (Can Framis); presentació de llibre al CCCB.
• Reivindicació del documental com a camp creatiu amb dificultats de distribució però gran potencial per a públics diversos.

Sèries: recomanacions i comentaris

Nota prèvia: com seleccionar

• Davant l’“allau” de producció global, la selecció és el repte: recomanacions d’amics poden estar “passades de voltes”; cal conèixer qui t’ho recomana i el seu gust.

The White Lotus (T2, Sicília)

• Més enllà del luxe turístic, hi ha una trama subterrània de classe i desig amb to provocador, humor negre i una posada en escena visualment molt cuidada (influència Sorrentino).
• Música de capçalera i disseny visual icònics; es recomana entrar directament a la temporada 2 (sense desmerèixer la 1a) per la seva potència coral i el misteri “Highsmithià”.
• Disponible a Filmin.

Esterno Notte (Marco Bellocchio)

• Miniserie sobre el segrest d’Aldo Moro: notable per al públic jove que desconeix aquella etapa d’Itàlia (DC i PCI), tot i algunes reserves sobre el plantejament.

Total Control (Austràlia)

• Drama polític amb protagonista aborigen col·locada al poder per interessos de partit (pont amb comunitats indígenes).
• Escenaris: Canberra i Winton (interior desert); sèrie sòlida, clàssica, efectiva.

Agenda: Premis Gaudí

• Gala: diumenge 22, 22.00 h, en directe a TV3 (Sala Oval).
• Any de collita amb títols com Alcarràs, Un año, una noche, Pacifiction, Suro.