Cinema sense condicions del 9/5/2023 — The Truman Show: realitat desdibuixada, vigilància i música de Philip Glass; diàleg amb Matrix, IA i privacitat; i recomanacions (Giri/Haji, Marlowe, Walter Hill)

Resum de l'episodi

Programa dedicat sobretot a The Truman Show (1998, Peter Weir) amb una conversa àgil i profunda sobre la seva producció, la música (Philip Glass, Wojciech Kilar, Burkhard Dallwitz), i —sobretot— els seus grans temes: la realitat desdibuixada, la vigilància, el poder com a demiürg, i la identitat del jo. El diàleg l’enllaça amb Matrix i amb referents filosòfics (Plató, Descartes, Philip K. Dick, Nietzsche, Hannah Arendt), i baixa al present parlant de privacitat, IA i control social.

A la segona part, recomanacions i estrenes: la sèrie Giri/Haji (BBC/Netflix), el neo-noir Marlowe (Neil Jordan) i un comentari del western El cazador de recompensas (Walter Hill).

"I per si no ens veiem: bon dia, bona tarda i bona nit" —un lema que el programa recupera pel desenllaç i per a tots els horaris.

Temes principals

The Truman Show: context i producció

• Peter Weir com a director eclèctic i efectiu; Andrew Niccol com a guionista i coproductor.
• Pressupost de 60M$ (senzillesa visual amb gran idea al centre; pocs CGI —detalls d’escenografia al poble).
• Repartiment: Jim Carrey, Laura Linney, Ed Harris (Cristof, el demiürg), Natasha McElhone.
• On veure-la: no és a plataformes; biblioteques públiques com a gran recurs.

Música i escena clau

• Partitura híbrida i “embolica” (en el bon sentit): Philip Glass (peces prèvies, com Powaqqatsi), Wojciech Kilar, Burkhard Dallwitz (arregla i cohesiona).
• Escena destacada: les interferències de ràdio al cotxe —muntatge, coreografia i música s’alineen per revelar el control extern.

Realitat, vigilància i poder

• Paral·lel amb Matrix: la realitat és substituïda/mediada; incapacitat per discriminar el real del simulat.
• Vigilància 24/7 i cultura del reality abans del “Gran Hermano”.
• Hipocresia del poder: Cristof ven la idea de llibertat mentre ho controla tot per interès comercial.

"És lliure d’anar-se’n" —diu Cristof— però el sistema ho impedeix fins al darrer segon.

Filosofia i identitat

• Plató (caverna), Descartes (el geni maligne), Philip K. Dick (paranoia, mons paral·lels), Nietzsche ("mort de Déu" quan cau el déu Cristof).
• Pregunta clau: Qui sóc jo? Som el que creiem ser o el que ens han programat/educat a ser?

Actualitat: privacitat i IA

• Privadesa en declivi (cas Pegasus, dispositius que “llegeixen la ment”, dades per tot arreu).
• IA i robòtica: automatització, control, i risc d’una societat de sedació i dependència.
• La repetició de la mentida (Arendt) esdevé una veritat operativa en l’espai públic.

Lectures i símbols

• Estètica d’idil·li suburbà a l’estil dels 50 (ressò de Blue Velvet) com a façana tranquil·litzadora.
• Nom i espai: “Tru-man” (home verdader) + “Burbank” (ciutat d’estudis) = veritat dins el somni industrial.
• Iconografia final: caminar sobre l’aigua i escala cap a la sortida —eco bíblic i d’"escala de Jacob".

Andrew Niccol, distopies germanes

• Gattaca; Simone; In Time; Anon: variacions sobre control, identitat i engany tecnològic.

Recomanacions i estrenes

Sèrie

• Giri/Haji (BBC/Netflix): thriller de yakuza Londres–Tòquio amb estil híbrid (acció europea + intimitat a la Kore-eda), 8 episodis, molt treball visual i emocional.

Cinema

• Marlowe (Neil Jordan): neo-noir europeu sobre el detectiu de Chandler (Liam Neeson). Clàssic en to i forma, jazz, ombres, trames enrevessades a l’estil The Big Sleep; exteriors rodats a Barcelona.
• El cazador de recompensas (Walter Hill): western correctament clàssic però sense energia ni aportació nova; actors desconnectats i estètica monòtona.