Cinema sense condicions del 16/1/2018 — Tres anuncis als afores, Molly’s Game i Ventura Pons; del xou de Truman a Gran Hermano: cinema i control social

Panorama general

• Episodi amb dues parts: primer, crítiques de novetats i recomanacions; segon, una conversa amb el convidat Joan Sanz sobre The Truman Show, Gran Hermano i el control social.

• Punts forts: debat apassionat i matisat sobre “Three Billboards Outside Ebbing, Missouri”; diagnosi crítica del documental de Ventura Pons; valoracions dividides de Molly’s Game; i una reflexió contundent sobre com les imatges, la televisió i les plataformes modelen la nostra ideologia i hàbits.

"És una explosió que et clava un cop de puny a l’estómac" — sobre Three Billboards

Crítiques i estrenes

Me estás matando, Susana (2015, Roberto Sneider)

• Comèdia romàntica mexicana basada en novel·la, protagonitzada per Gael García Bernal i Verónica Echegui.

• Valoració: història pobra amb un dèficit masclista evident; es salva per la química de la parella protagonista. Recomanable només per fans dels actors.

Universal i Faraona (Ventura Pons)

• “Retalla i enganxa” documental sobre tres figures barcelonines: Ocaña, Gato Pérez i Pepe Rubianes.

• Millor tram: evocacions/converses (Ignasi Millet amb Jesús Pérez Ocaña; Carles Flavià amb Jaume Sisa), tendres i molt barcelonines.

• Tram feble: la part de Rubianes (vídeos de viatges a l’Àfrica) — la pel·lícula fa aigües aquí i no remunta del tot.

• Diagnosi: exemple del Pons més low cost; recomanable només per incondicionals de les figures retratades.

Three Billboards Outside Ebbing, Missouri (Martin McDonagh)

• Context: 3a pel·lícula del dramaturg de l’In-yer-face theatre; humor negre, esperpent + realisme que incomoda.

• Interpretacions: Frances McDormand (magnífica), Sam Rockwell i Woody Harrelson; personatges “bons i dolents alhora”, profundament humans i ferits.

• Temes: dol, ràbia, racisme, ineficiència policial, tensió en comunitats petites; final obert i justificat.

• Forma: música i fotografia magistrals; ritme que alterna violència i moments de slapstick que funcionen.

• Reconeixements: Globus d’Or (millor pel·lícula-drama, guió, actriu i secundari), premis de públic i crítica (Toronto, Sant Sebastià), etc.

• Comparacions: “Nebraska”, “El ciudadano ilustre”, “Relatos salvajes” — el film comparteix la idea de normalitat que es trenca i deriva en conflicte.

Molly’s Game (Aaron Sorkin)

• Debut de Sorkin com a director; Jessica Chastain lidera un biopic judicial sobre l’ascens i caiguda de les timbes de pòquer VIP.

• Pros: direcció i guió molt sòlids, ritme verbal Sorkin, mecanismes legals ben exposats.

• Controvèrsies: estructura fragmentada que pot resultar repetitiva; relació amb el pare (Kevin Costner) percebuda com a fluixa; Michael Cera genera dubtes de càsting.

• En conjunt: consistent i disfrutable, amb retrets sobre la “amabilització” del personatge i certa sobreexposició de text.

Tema central: The Truman Show, Gran Hermano i el control social (amb Joan Sanz)

Punt de partida

• “The Truman Show” (1998, Peter Weir; guió Andrew Niccol; Jim Carrey i Ed Harris) com a metàfora de la vigilància i la fabricació de la realitat.

• Ed Harris defensa que l’èxit és “perquè és real”; es qüestiona aquesta pretensió de realitat i la seva càrrega ideològica.

Ideologia, publicitat i “normalitat”

• Hipòtesi: grans corporacions i publicistes (metonímia: IBEX 35) dissenyen històries i formats que imposen hàbits, desitjos i rutines (“allò normal”).

• Exemples: paquets de televisió de pagament, consum cultural, “parelleta” com a norma social, aspiracions prefabricades.

• Mecanisme clau: generar fòbies i murs simbòlics (p. ex. la por al mar de Truman) per contenir la dissidència.

Gran Hermano i avui: de la tele als youtubers

• Missatge implícit de GH: triomf sense mèrit (morro, bellesa, notorietat) — impacte en aspiracions juvenils.

• Mutació actual: youtubers, Instagram, cultura del tuit/WhatsApp — la “cultura de la frase” i la desinformació sense contrast.

Cites clau

"Las imágenes no son inocentes ... toda película influye ... crea hábitos, normas de comportamiento, mentalidades, formas de vida ... que constituyen la ideología" — Glòria Camarero

"La mejor manera de hacer propaganda es cotidianizarla: parecer que no se hace" — Glòria Camarero

Debat final

• Es denuncia la intoxicació informativa als mitjans generalistes espanyols i la dificultat d’accedir a informació no esbiaixada.

Apunts finals

• Proper episodi: Joan Agut parlarà de cinema d’animació.