Cinema sense condicions del 14/1/2014 — Truffaut, Nouvelle Vague i recomanacions 2013-14

Introducció poètica

"Je t'attends quelque part... les larmes de la ville... Antoine Doinel..."

• El programa s’obre amb un poema original en francès dedicat a Antoine Doinel, París i la Nouvelle Vague, recitat per Cocó Bernard sobre la música de Els 400 cops.

• Marca el to: cinema francès, memòria cinèfila i llaços amb Truffaut i Godard.

Recomanacions 2013-14 i estat del cinema europeu

Punts clau

• Repàs de títols per recuperar: De óxido y hueso, The Sessions, Amour, Lincoln, Django Unchained, Searching for Sugar Man, Porta fria, La caza, Tomboy, Hannah Arendt, La mejor oferta, La vida d’Adèle, Estocolm, Blue Jasmine, Stoker.

• Debat sobre la manca de distribució del bon cinema francès (i europeu) a l’Estat: arriben pocs títols i sovint només els molt premiats o comercials.

• Reivindicació de plataformes, biblioteques i DVD per recuperar joies invisibles.

Anàlisis destacades

De tal pare, tal fill (Hirokazu Kore‑eda)

• Dues famílies descobrint un intercanvi de nadons: contraposició entre sang i criança.

• Mirada des de l’òptica del pare: valors, feina, afecte; interpretacions infantils extraordinàries.

• Comparacions amb Paris, Texas (sang vs. convivència) i amb Ozu (eco formal i temàtic, família com a nucli).

Una vida senzilla (Ann Hui)

• Relació entre productor de cinema i la seva minyona ja gran que entra en una residència.

• Cinema de subtilesa i dignitat, amb posada en escena de primers plans i gestos menors que esdevenen immensos.

Der Medicus (El metge)

• Aventura històrica entretinguda, però amb escassa precisió històrica/científica.

• Exempel d’intent europeu de jugar amb les armes del gran espectacle hollywoodenc.

Searching for Sugar Man

• El misteri de Rodríguez: fracàs als EUA, mite a Sud-àfrica durant l’apartheid.

• Documentari d’intriga sobre l’èxit i la identitat: què és triomfar? diners, fama o coherència personal.

Inside Llewyn Davis (Germans Coen)

• Retrat del perdedor a l’escena folk del Greenwich Village dels 60: talent vs. deixadesa vital.

• Contrast amb Rodríguez: fracàs existencial vs. vida modesta però orientada.

The Grandmaster (Wong Kar‑wai)

• Biopic poètic del mestre d’arts marcials d’en Bruce Lee.

• Cada combat és una dansa: imatges hipnòtiques, música i codi d’honor; fidel a la poesia visual de Wong Kar-wai.

Nouvelle Vague i François Truffaut

Naixement i referents

• De la colla Cahiers du Cinéma (Truffaut, Godard, Chabrol) a la Cinémathèque: cinefília com a escola.

• À bout de souffle (Godard): Jean Seberg i Belmondo, iconografia del mauvais garçon i llibertat formal.

Els 400 cops: infància sense edulcorar

• Truffaut trenca clixés: la infància pot ser dura, immediata, sense càlcul del futur.

• Jean‑Pierre Léaud (Antoine Doinel) i el treball amb nens: espontaneïtat que supera el guió.

• Ecos de cinema clàssic americà i Hitchcock en la posada en escena.

Antoine Doinel: alter ego i llibertat

• Doinel com a alter ego: el costat llibertari de Truffaut dins d’una vida sovint burgesa.

• Saga: dels 400 cops a Besos robados i Domicili conjugal — sempre corrent darrere la llibertat afectiva i vital.

Més Truffaut: obsessions i gèneres

• Fahrenheit 451: distopia sobre llibres i ignorància com a poder.

• L’enfant sauvage: educació, natura i civilitat; bellesa austera i humanista.

Llegat i hereus

• Herència viva en Arnaud Desplechin (Reyes y Reina), Olivier Assayas (p. ex. Demonlover), i la creativitat de Leos Carax.

• Holy Motors com a metacine sobre la interpretació i la metamorfosi; Les amants du Pont‑Neuf com a passió i risc de rodatge.

Tancament

• Avanç del proper programa: cinema i gastronomia (Julie & Julia) amb un expert cuiner convidat.

• Recordatori del blog del programa: cinema-sense-condicions.blogspot.com