Cinema sense condicions del 3/11/2015 — Truman, La pastisseria a Tòquio, Villa Touma i les pioneres del cinema: d’Alice Guy-Blaché a Maya Deren

Resum general de l’episodi

"Cinema sense condicions."

Episodi coral on el programa reflexiona sobre com consumim cinema avui (ràdio a la carta, tecnologia domèstica i immediatesa informativa) i encadena una tanda de recomanacions i crítiques amb especial atenció a quatre peces: Truman (Cesc Gay), La pastisseria a Tòquio (Naomi Kawase), Villa Touma (Suha Arraf) i Magical Girl (Carlos Vermut). La segona meitat es dedica a un bloc temàtic ambiciós: les dones pioneres del cinema, reivindicant Alice Guy-Blaché i Maya Deren, i situant altres noms clau com Lois Weber, Agnès Varda o Chantal Akerman.

Temes principals

• Consum audiovisual i accés
• Ràdio a la carta, podcast i blog del programa.
• Tecnologia domèstica (projectors, 3D a casa) i llibertat de tria.
• Immediatesa informativa vs. tria conscient (notícies resumides vs. ficció seleccionada).

• Filosofia del programa i mètode crític
• Construir un fil conductor per gestionar la info (evitar la dispersió).
• Aportació de mirades diverses (astrologia/astronomia, marxisme, psicoanàlisi, sofisme islàmic).
• Declaració personal: el veganisme com a lent ètica per analitzar obres i realitat.

• Novetats de biblioteca i recomanacions
• Lliurament de quatre títols recents i comentaris ràpids: Un viaje de 10 metros; Exodus: Dioses y Reyes; Nunca es demasiado tarde; Magical Girl.

• Crítiques destacades
• Truman (Cesc Gay): amistat, contenció emocional i un gos com a catalitzador narratiu.
• La pastisseria a Tòquio (Naomi Kawase): humanisme, cura i dignitat al marge.
• Villa Touma (Suha Arraf): tradició, classe i religió en una família cristiana a Palestina.

• Bloc de "pioneres" del cinema
• Reivindicació d’Alice Guy-Blaché com a inventora del cinema de ficció i del llenguatge cinematogràfic.
• Maya Deren, clau del cinema experimental i d’avantguarda.
• Contextualització d’altres figures: Lois Weber, Leni Riefenstahl (gran creadora però no pionera), Ana Mariscal, Agnès Varda, Chantal Akerman, Neus Ballús.

Pel·lícules comentades

Truman (Cesc Gay)

• El perquè de la força del film
• Interpretacions magistrals de Ricardo Darín i Javier Cámara; química i veritat emocional.
• Un retrat “masculí” de l’amistat i la vulnerabilitat: expressió a través de la mirada i el silenci.
• El gos (Truman) com a motor dramàtic i metàfora d’aferrament i cura.

• Apunts estilístics i ecos cinèfils
• Observació minuciosa de gestos i tempos (direcció que pauta amb finor cada detall).
• Possible ressonància amb “L’eternitat i un dia” (Theo Angelopoulos) pel binomi home-gos i la introspecció vital.

"La seva manera de transmetre és la mirada, la contenció, el silenci, les paraules curtes."

Magical Girl (Carlos Vermut)

• Recomanació entusiasta i connexió amb “Diamond Flash”.
• Thriller psico-emocional enigmàtic de baix pressupost que aconsegueix una dimensió “magna”.

"Una veritable bestiesa de pel·lícula… et quedes una mica sense respiració."

La pastisseria a Tòquio (Naomi Kawase)

• Tres vides fràgils que s’enforteixen en trobada: una dona gran estigmatitzada per l’èpsia, un pastisser resignat i una adolescent tímida.
• Tendres rituals de feina ben feta (dolços amb pasta de mongeta) i humanisme discret que desafia jerarquies i patrons de dependència.
• Subtext de gènere: dones com a agents de cura i impuls vital en contextos adversos.

Villa Touma (Suha Arraf)

• Família cristiana burgesa palestina que imposa un codi estrictament tradicional a una neboda retornada d’un internat.
• Xoc entre classe, religió i patriarcat; rerefons del territori ocupat i decadència material i moral.
• Mirada rigorosa i crítica sobre estructures que empresonen.

Altres títols esmentats (selecció)

• Un viaje de 10 metros (Lasse Hallström): xoc de gastronomies i identitats.
• Exodus: Dioses y Reyes (Ridley Scott): recepció tèbia; es contraposa a la posterior “Marte”.
• Nunca es demasiado tarde (Uberto Pasolini): drama sobre soledat i sentit de vida.
• Recordatoris i comparacions: “The Artist”, “Una pistola en cada mano” (Cesc Gay), “L’eternitat i un dia”.

Dones pioneres del cinema

• Alice Guy-Blaché: anterior fins i tot a Méliès en ficció narrativa; va desenvolupar el llenguatge cinematogràfic, el muntatge, la direcció d’actors i la producció executiva.

"Ho va inventar tot" (en referència al llenguatge i als procediments narratius i productius).

• Lois Weber: primera dona a dirigir llargmetratges a Hollywood i a fer cinema social amb ambició formal (apuntada al programa com “Alice Weber”).
• Maya Deren: fundacional en el cinema experimental/avantguarda; treball coreogràfic per a càmera i col·laboracions artístiques (p. ex. amb Duchamp).
• Agnès Varda: “l’àvia de la Nouvelle Vague”; docu-assaig i hibridacions (Les glaneurs et la glaneuse) que dialoguen amb la docu-ficció.
• Chantal Akerman: feminisme i forma radicals; una veu central de la modernitat cinematogràfica.
• Ana Mariscal: actriu i directora espanyola en un context hostil per a l’autoria femenina.
• Neus Ballús: línia contemporània d’hibridació realitat/ficció (La plaga).
• Contextualització crítica: Leni Riefenstahl com a gran innovadora de posada en escena i muntatge per a la propaganda, però no “pionera” en el sentit d’inventora del llenguatge.

Idees clau i cites

• Tria conscient vs. immediatesa: privilegiar el visionat curat enfront del flux informatiu constant.
• Metodologia personal: adoptar una ideologia/fil conductor (fins i tot ètico-dietari com el veganisme) per ordenar l’excés d’inputs.
• Mirada humanista: films que mostren dignitat i cura en la quotidianitat senzilla.

"Parlem d’allò que veiem… i cada vegada tenim un bagatge més ample."

Proper episodi

• Avanç: “Cinema i migracions”.