Uncut Gems, Bliss i Cuerdas; i agenda de festivals: Cicle Gaudí, Olala i Berlinale 70

Cinema sense condicions La música con la que todos desean bailar Se mueve como ninguna Con su chila va a ser de rogar Jarlila, vente aquí, quiero verte sonreír Ella solo puede ser para mí Jarlila, ven aquí, quiero verte junto a mí Solo así seré feliz ¿Qué es? ¿Qué es? Bona nit Explico, explico Bona nit Aquí estem a Cinema sense condicions Els dimarts per parlar de cinema I parlar de les pel·lícules que hem vist Del que ens ha agradat De que ens ha semblat interessant I avui tenim el so I el mando del so d'aquest programa Hola, bona nit Molt bona nit Avui Andrea no la tenim aquí Mira que és mac, Andrea I que és simpàtica I ha de venir el Francesc de tant en tant Francesc Bona nit A figar la pota Què tal? Bona nit Bona nit Bona nit Francesc Aguilar Aquí el tenim conduint tot el so d'aquest programa I també contem com sempre Amb el Pep Armengol Bona nit Hola, bona nit I amb vosaltres Carme Nabot Molt bé Què música ens estàs posant? Doncs aquesta és una música Que si t'has fixat Carme No, no m'he fixat Pep no s'ha fixat M'ha tabalat-hi prou Cuerdes, cuerdes, no? Sí senyor Ah, és que ens acabes de dir Que es vies d'esquerdes L'he posada He fet una cosa diferent Aquí no l'havia fet mai L'he posada amb el mòbil Col·locat al micròfon Es pot fer de tot a la ràdio Perquè no l'he trobat a internet No l'has trobat I és la cançó Que a més a més té molt a veure amb la ràdio Perquè és un moment en què la protagonista Paula del Río Després us parlaré una miqueta Si voleu Sí, després ens la comentes Doncs escolta la ràdio I sona aquesta música Però d'una manera Així com hem sentit ara Així com tu l'has viscut Que t'abala Doncs així es viu la pel·lícula Què passa, què passa I era el Francesc I era Introduint cuerdes Efectivament I introduint Els cinemans a condicions d'avui Molt bé Molt content d'estar amb vosaltres Una vegada més Benvingut sempre Moltes gràcies Ben trobats Com sempre Molt bé A veure Què farem al programa d'avui Comentarem el que hem vist O el que ens ha semblat interessant Parlarem de festivals Partarem de festivals Berninale Que s'està En aquest moment S'està tenint lloc a Berlín Clar I Olala Que és el festival El francòfon de Barcelona Que tindrà lloc Que tindrà lloc Del 12 al 21 de març Molt bé I també Volia parlar també Del cicle Gaudí Que està passant en aquest moment Pel·lícules catalanes A tota la geografia catalana Que és molt interessant Això m'interessa Perquè va a biblioteques Va a centres O centres cívics Té diverses ubicacions Però va per tota la geografia catalana He trobat una He trobat una Una molt interessant Ara en aquest moment Està passant La Sembla que és La hija d'un ladrón I En futur La innocència Em sembla Hi ha un programa Té una web Molt interessant Que es pot seguir I a diferents racons De tota Catalunya Pots trobar pel·lícules Molt recents Perquè la hija d'un ladrón Ja veieu I la innocència També Són gaudis I golles Acabats Acabats És una proposta Interessant Perquè és una forma De fer arribar A l'interior Propostes Que Difícilment Per ser un vídeo comercial Que cada vegada En queden menys Arribarien Aquí per exemple Que hi ha Centres cívics O aquí A la Taneu De Sant Just d'Esbert Que hi ha El documental del mes Del Docs Barcelona Ah està bé Que això ja és Ja és un fix Però per exemple L'altre dia Passaven La hija d'un ladrón A Sant Joan d'Espí També I inclús Aquestes pel·lícules Que són produïdes aquí De cinema català En alguns centres Clar no en tots Perquè molts Són simultanis S'hi desplaça Part del Del grup directiu De la pel·lícula La direcció O fotografia O la distribuïda Per apoiar Apoiar una mica La presentació Exacte I fan la presentació O potser un col·loqui O una cosa Realment interessant Jo crec Vull dir que em sembla Una molt molt bona idea Aquesta Jo vaig veure La hija d'un ladrón Aquí a Sant Feliu Mira el Cine Baix Ah bé el Cine Baix Ja fa molts dies Que la tenia Faltava poquet Perquè fossin els premis I havíem d'estar allà Destacats Amb un equipet Amb un equipet de persones I volíem veure-la Molt bé Per saludar la Belén Funes Per dir-li si li havia agradat o no Tinc la il·lusió Que veia el dia 10 Aquí Belén Belén El programa El programa Genial Hem quedat amb ella Ja sé que té 50.000 coses Però en principi havíem tancat el dia 10 de març Vull dir que si t'hi vols arribar i la vols saludar Doncs perfecte Ja ho saps És d'allà de Ripollet Ah és de Ripollet És de molt a prop Un dia per casualitat Estàvem fent un programa al carrer Del programa de ràdio de cinema d'allà de Ripollet La rima és de cel·luloide Nom molt bonic I anàvem saludant la gent pel carrer I els preguntàvem la seva pel·lícula favorita I va passar un matrimoni I la dona ens va dir Bueno, jo sóc la mare de Belén Funes Quina és la teva pel·lícula favorita? Això fa dos anys o així Que encara no havíem sentit a parlar de Belén Funes Però llavors ella ja ens va donar notícies I després vam començar a parlar I a sentir-ho parlar sobretot I bueno Doncs mira, espero que se'ns quadri tot I no se li desquadri res Perquè ho tenia difícil de dates Però finalment va enquadrar això O sigui que espero que ens trobem aquí I ens parli de moltíssimes coses interessants I si ve amb la Greta Fernández i amb l'Eduard Fernández Ja em sembla que és demanar moltíssim Això ja seria de repente Sí, és demanar molt Però bé, ens sentirem molt i molt contents de tenir-la amb ella Té una característica també especial La pel·lícula Jo treballo a Ciutat Meridiana Sí Una escola d'allà I està gravada un tant per cent molt gran allà Llavors és curiós Ah Veure si heu vist la pel·lícula Els exteriors Sí, els exteriors I els interiors no ho sé Però potser també perquè són pisos d'aquell estil Però bé L'hi comentarem L'hi comentarem Recorda'ns això I si vinc finalment Ja li comentaré L'ascensor inclinat Que ja tothom li diu el papa mòbil I això És curiós veure Doncs recorda és el dimarts dia 10 El dia 10 Sí, d'aquí a dues setmanes Ja m'ho he gravat Ja t'ho has gravat? En el cap Bé, t'ho enviaré per WhatsApp també Per recordar-t'ho Genial Molt bé Jo què he vist? He vist poquet Però el que he vist m'ha semblat interessant He vist una pel·lícula per Netflix Que l'han estrenada a Netflix I això cada vegada està sent més habitual Va començar sent estrenada a Netflix i a sala O al revés O per exemple El passe de prensa el van fer el fenòmena Ja Però jo crec que De quina pel·lícula estarem parlant? Estem parlant d'una pel·lícula Diamantis in Brutto És una pel·lícula dels germans Safdi Ben i Josh Safdi Que són dos directors joves Jo crec molt joves Per l'estil de pel·lícula i per l'estil que ells són Una pel·lícula molt new-yorkesa Molt agafada d'un districte De fet és el districte dels diamants El districte de les joies I és una pel·lícula Allà, perdona, és on és Tiffany's, per exemple De la pel·lícula Breakfast Ha passat Tiffany's Bé, però hi ha una zona I una con diamantes de la pel·lícula Sí, sí, però aquest M'ha vingut al cap ara T'ha vingut al cap Aquesta és quasi el mateix però en opuesto Perquè és Les joies Immenses De mal gust exagerat Però exagerades Per les grans divas De, jo què sé Del bàsquet De la música De la música D'aquest tipus de personatges En aquest cas un jocador de bàsquet Sí, de fet és el Kevin Garnett De l'NBA Que ell fa S'interpreta S'interpreta S'interpreta S'interpreta S'interpreta És un guinyo que fa la pel·lícula Que té gràcia Té gràcia A veure, us la comento Els directors són El productor és el Martin Scorsese Vull dir que ha jugat Aquesta carta Vull dir que no és banal pensar Per què ha jugat aquesta carta Ell que és un home gran D'aquests dos Aquests germans Que Que Tenen un tipus de cine Res reposat Per dir-ho Bueno Està dintre el que és El cinema independent Sí Sí, sí Un pressupost ajustadet Ajustadet Amb uns Clar És una pel·lícula Per Per plataforma Tampoc Té grans exteriors Ni té grans coses Llavors hi ha Molt joc de càmera Molt muntatge Molt, molt La càmera Jo La fotografia L'he trobada Especialment interessant L'he mirat I El director de fotografia És Darius Conji Que no sé què és És un iraní Però fa una càmera Que L'atenció Que És un thriller Aquesta pel·lícula Doncs l'atenció I l'ansietat Que t'arriba a provocar De fet És responsabilitat D'una càmera Portada d'una determinada manera I és responsabilitat D'aquest home Que més val que el recordem Perquè ho fa molt bé Ho fa molt bé La música Com es diu que el gravarem És que em costa molt Ah Perquè és Darius Jo Chiondi D'acord És un nom difícil És iraní He llegit He llegit A les dades Intentarem recordar-ho I la música Has deig anar a Google Posant Diamantes en Bruto Sí Et sortirà tot I la música Jo Li havia proposat Li havia proposat Que ens posessis la música Del Daniel Lopatin Que jo crec Que és una música Extraordinària Aquí Posem aquesta primera peça Que m'has demanat La primera peça Que és Pray for love Exacte Vinga Un trosset Perquè L'escoltem Perquè és Extraordinària Oh No pray for love Ja veieu És una música Recrea una atmosfera sòrdida Que és la que Circula per tota la pel·lícula Tota la pel·lícula Sí És la història De És un joier Que viu al barri de Manhattan De Ja ho hem dit De les joieries Ell és jueu De fet El comentari que em feia És que aquests germans Recreen un món De De l'intercanvi De joies De prèstecs De trampes De trifulques De tot De tot el que es cou Aquí dintre Que ells van Veure I van Viure Perquè el seu pare Estava en aquest districte I es dedicava A aquest tipus De món És interessant Ara Quina és la història? La història és aquest joier Que viu Una Viu Estressadament I a una velocitat Sense Sense respiració Fent trampes No sé com és el trueque En català Fent trampes Fent empenyurant El que sigui Deixant amb un Quedant-se a deute Amb un altre Enganyant amb el tercer Tot això Està en una botiga Petita Plena de joies D'aquestes Que us comentava A pes A pes d'or Totes elles d'or I Enormes I Es Viu Un tipus De De món Que Em sembla A mi que és Com L'extrem D'un capitalisme Fet malbé Absolutament Per totes bandes Llavors És un home Que Ell és jueu Té una família Dintre De les normes I de la convivència Familiar Que això implica I simultàniament Té Una amiga Que Bé Que és Una de les Una de les Dependentes De la botiga Que Que ell té I Viu aquests mons Barrejats Té tres fills Una dona Que Que Vol separar-se Perquè allò És un clima invivible I Ell Constantment Constantment Tira cap endavant Una vida Una vida A tota velocitat La pel·lícula És curiós Perquè la pel·lícula Comença a Etiopia A les mines De Diamant O de Sí I Que troben Un Òpel Que finalment Ell aconsegueix I és com Segueix tota la pel·lícula Aquesta Aquesta pedra Preciosa El jugador De l'NBA La pretén Fer seva Com a mulet Com a Com a talismà Que el farà guanyar I ell Fa tot un Tot un Sí Cobra una parra Comta L'empanyora Per una altra banda Sí Amb el que agafa De la parra Comta Tampa un altre forat En fi És un trampes És un trampes Passant de rosca Veient la pel·lícula Et dones compte Que dius Bueno Però si Aquest tio Si es serenés una mica Podria Podria Viure normalment No? Però No És d'aquells que Empalmen una trampa Amb l'altra No? Sí Però Amb una operació Tapa El que deu de l'altra I així Va Va fent un circuit Fins al final Sí De totes formes És un personatge Bastant Ben descrit Perquè és Mig bon tio Sí Sense cap mena De rigor Moral Ni res Que se li assembli És dèbil Perquè tothom El condueix Però ell Finalment Va fent Coses inverossímils I No No arriba a conduir La seva pròpia vida Mai En cap moment I d'altra banda Posa de manifest Una nova M'assemblava Interessant Perquè en aquesta pel·lícula Un personatge Realment Una Una dada Realment important És la La ludopatia Que està començant I és Està sent Un problema Com un Com una adició De les greus Que en aquest moment Hi ha Al món sencer Sí I aquest personatge Viu Constantment Enganxat Amb les apostes De les que siguin Rares i estranyes Fent trampes De tota mena Forma i color I Llavors És un personatge Que diries No s'atura mai Realment Aquesta és la història D'aquesta pel·lícula És la història D'un perdedor En realitat Un tipus de perdedor Sí Perquè clar Si tu veus Woody Allen Woody Allen ja fa Però fa pel·lícules Perdedors De tipus pacífic O que Profons O amb un Aquest també és pacífic Ell no entra en violència A vegades rep una mica Rep bastant També s'ho busca Bueno, rep del tot Rep bastant Ho fa molt bé aquest actor És un thriller Que és molt bé Sí, és un thriller Interessant I Està ben construït I té uns ingredients Que A mi em van semblar Valorables És una pel·lícula Que dura dues hores Dues hores I que veus Que realment T'està enganxant I es pot veure En qualsevol moment A una plataforma D'aquesta No, la Netflix Ah, no ho sé Les altres no sé si està Està a Netflix Això jo la vaig veure a Netflix I sí que l'aconsellaria Perquè Aquest tipus de cine És un thriller O sigui És un thriller I suspens O sigui que no Has de buscar altra cosa Però Déu-n'hi-do El que posa de manifest Aquesta pel·lícula Aquest tipus De De De De De De De De De De De De De De De Que no té Ni fin Ni metes Ni objectius Sí, sí Que està fet Finalment Departadors I per què volies sentir Una peça que es diu The Strangers De Billy Joel Perquè Hi ha un tros Que ell Acaba un sopar Acaba un sopar familiar D'aquests Típicament jueus I després Ell se'n va Amb la seva amant I llavors És el tros Que ell No és de cap lloc Va amb el cotxe I no és I no és Ni del món I no és ni del món Ritual Ni de la bogeria Que va ella En una sala de festes Que vol trobar-la O a casa d'ella No me'n recordo Però és una espècie Com de solitud estranya Amb un bon Amb un bon Que no s'atura I això ho il·lustra perfectament Aquesta música Sí, ho trobo que sí La religió La religió Mi Mi Mi Mi Mi Mi Mi Mi Mi Mi Mi Mi Mi M Mi Mi Mi Mi Mi Mi Mi Mi Fins demà! Fins demà! I després els títols de crèdit, que és el final de la pel·lícula, també té una música molt i molt interessant. Doncs quan vulguis la sentim. Bueno, si la vols posar ja canviarem de registre. Jo mentre la preparo un moment us pregunto una pregunta segurament irrellevant, però que a mi em crida molt l'atenció sempre. Jo la recomanaré a una persona que la vegi, perquè tenim allà a Netflix la possibilitat de veure pel·lícula. Tinc curiositat per saber si es parla molt en castellà, en espanyol, amb aquesta pel·lícula. O si van... Suposo que l'heu vist en versió original. No, jo la vaig veure... doblada, crec que la vaig veure jo. No, jo original. Tu ets veureu en original? No, no, no. No crec, no crec. No recordo, eh? No, no, perquè és el monjueu. Sí, no, no, no. I no, no, ells parlen... No, no, que va, no crec, no crec. Doncs aquesta... Com a molts, si dieu una paraula o dues, però no. Però no crec, no. Llavors no hi ha problema. Aquestes, quan ja n'estic... Perquè el final és un final contundent, eh? No us el dic, perquè això no ho faré. però és un final. Molt bona selecció, eh? És la Gigi d'Agostino. Sí. I això és l'amor sempre. L'amor tujú. L'amor tujú. Molt bé. I tots els títols de crèdits al final estan amb aquesta música, que és boníssim. Grau, jo. Sí, sí, sí. Quina meravella, no? Comentar si una pel·lícula, escoltant música, informant-nos de coses al cinema. Jo tenia també una altra pregunta. Digue'm. Nosaltres som addictes, ara que parlem d'addicció, a cinemes sense condicions? Bé, era una pregunta retòrica. Podem continuar. Molt bé. Bé, ara el Pep, què has vist i què ens dius d'interessant? Sí, mira, jo puc parlar de dues o tres pel·lícules. Començaré per una que no sé si encara està en cartellera, però si no hi és i teniu oportunitat de trobar-la per alguna banda. La recomano, però tenint en compte que és una pel·lícula que té un registre de cinema de terror, vampirisme. Caram. Sí, al·lucinògens, hi ha droga, hi ha sexe. És una pel·lícula per adults i... I de quin país és? I a més a més hi ha sang, USA. Ah, sí, sí. I a més a més hi ha sang, no sang i fetge, hi ha sang, però resulta que és una pel·lícula que jo no sé si aquell dia estava especialment predisposat o què, però em va atrapar i no em va deixar anar fins que es va acabar. que no és gaire llarga, dura una hora i vint minuts aproximadament. Oh, és estrany perquè ara són unes pel·lícules llarguíssimes totes, no? I és un tour de forç del director, que a més a més és el guionista. Qui és el director, has dit? Joe Begos. Joe Begos. I no el coneixen, aquest, o què? Bueno, sí, és un director que ja porta una trajectòria. Ha estat sempre vinculat a un cinema independent, un cinema de detall així, tirant cap a terror, bueno, fantàstic. Llavors, la pel·lícula es diu Bliss. Bliss es podria traduir com eufòria o felicitat suprema. Què passa? Tenim una actriu que, apunteu-vos el nom, Dora Madison, és extraordinària. Per mi fa un paper que jo no sé si és que realment ella va prendre alguna de les substàncies que es veuen allà o què. Perquè la veritat és que té un inici reposat. Ella és una artista plàstica, està fent una pintura per encàrrec i quan està aproximadament a la meitat del quadre, bueno, se li va la inspiració. es posa a dormir, s'aixeca el matí, es posa música, veu, surt al carrer, torna i no hi ha forma de recuperar-ho. I al final agafa i truca amb un amiguet que en moments determinats li ha facilitat algun al·lucinogen o alguna cosa i aquell tio li prepara un còctel que li diu, tranquil·la, que no te'n aniràs del torn, però aniràs lluny. Bé, realment ella recobre la capacitat de fer, però també entra en una sèrie de mons en què hi ha també el món de la música, dels pubs aquests que hi ha de tot. De tot. D'aquí es passa cap a una actuació, o sigui, una intervenció dintre del seu propi físic, que tot això es va traslladant cap al quadre, l'obra va avançant molt. I llavors ella avança creativament. Però ella es descontrola absolutament com a persona. I llavors entra també en una crisi de coses que ja no pot controlar. i llavors aquí hi ha moments de vampirisme, hi ha moments de terror. La terror és una pel·lícula dura, eh? És una pel·lícula dura, però ja et dic, si et deixes portar, no és de mal gust. O sigui, diria que té una contenció dintre, ja he dit abans que estem parlant de cinema d'adults, i estem parlant d'una pel·lícula que hauria de ser per mi una pel·lícula típica del Festival de Sitges i per guanyar premi, eh? Molt bé. I ja dic, la noia aquesta, la Dora Madison, per mi fa un paper extraordinari. O sigui, ella té una evolució i una progressió dintre de la pel·lícula fantàstica. Bliss, eh? Que podríem dir eufòria, clar, eufòria o Felicitat Suprema és una mica l'equivalent a la potinga que es pren, no? Sí. Bé, aquesta és una recomanació. Aquest dia està en cartelleres, dit? Sí, sí, sí. Bé, la van estrenar el dia 10 i suposo que encara hi és. Clar, ara no saps mai per què realment. S'ha d'anar molt al tanto perquè... Perquè de seguida... Desapareixen ràpid les pel·lícules. Però bé. Llavors tenim una que s'estrenarà, em sembla, aquesta setmana, que és Los Pájaros de Kabul. Jo la vaig veure de passa de premsa la setmana passada. Que s'imagine... Que és... És l'animació. És l'animació, sí, sí. És una pel·lícula dirigida per Zabu Breiman i L.A. Gobbé Mbeyer. I de quin país és això? De França. Els franceses. Ah, sí, sí, ho vaig llegir. És una pel·lícula que segueix una mica una crònica d'un relat preciós. Està guionitzat pels dos directors. Un relat preciós. I està feta amb animació a partir de pintures a l'aquarela. La pintura a l'aquarela, ja sabeu, és molt delicada, és de traç únic i llavors... Poc rectificable. No, gens rectificable pràcticament. Llavors ens traslada cap a la zona d'Afganistan amb la destrucció de la guerra. Els feroxes talibans fent una exposició desastrosa de les seves activitats. I, per altra banda, el sofriment d'una parella, en aquest cas, una noia, amb tot el problema que es relata de les dones, que és, com sempre, un problema amb dolor afegit sempre per la qüestió de la dona amb aquella cultura i amb aquella religió. I després, l'activitat de brètols, de brètols organitzats que són els talibans. La pel·lícula és molt sensible, la història és bellíssima, la pel·lícula estèticament és molt maca, encara que la història és molt dura. Trista. Sí, i trista. I el però que li trobaria jo és que, de vegades, o sigui, la setmana passada, per exemple, vaig comentar una pel·lícula que està basada amb un relat de Dino Bussati, que es diu La invasió dels ossos, la famosa invasió dels ossos a Sicília. Sí, me'n recordo. Bé, o sigui, mostrau una invasió de 10.000 ossos que baixen de la muntanya a buscar el fillet de l'os capità o jerarca. Allà on hi ha els humans que estan a la vall, el millor és fer-ho amb dibuixos, perquè d'on treus 10.000 ossos, no? I on t'hi posis per rodar. Però, clar, aquí, que estem parlant de l'Asganistan, que ens belluguem amb 10 decorats o 15 diferents, per mi tindria la pel·lícula molta més força... Ah, realisme, vols dir? Sí, si estàs feta amb imatges. Ja. Tipus documental o documental ficcionat. Per mi li donaria molta més força perquè és que arriba un moment que els dibuixos són tan macos que quasi te'n vas flotant i, de fet, molta gent... Jo he sentit comentaris, fins i tot, de col·legues... Que bonica i prou. Sí. Oh, quina bellesa! Naturalment, hi ha la crítica, no podria ser d'una altra manera, però quasi, quasi que agafa més pes... És que és difícil d'escriure la dureza. I valorar la qüestió estètica, no? Sí, sí. Quan, en realitat, aquí, hi ha una qüestió moral i política molt forta. I la crudesa. Per tant, jo el que diria és que val la pena veure-la, però... Sabem que és això. Tampoc no perdem distància crítica. No ens deixem portar absolutament per la bellesa de la pintura. I una altra que volia comentar és una pel·lícula d'aquestes franceses, que es tenen acostumats els francesos, que ho fan molt bé. Ara en tenim una pel·lícula de franceses. Sí, en aquest cas es tracta de Lo mejor está por llegar. És la traducció pràcticament literal de la pel·lícula. Què es tracta aquí? I el director qui és? Bueno, són dos directors. Alexander de la Patèlia i Mathieu de la Porte. Els dos són guionistes. Jo crec que s'ho van passar molt bé perquè el guió realment té moments d'aquells, perquè hi ha moltes pel·lícules franceses que són comèdies per riure i que surt del cine i no ha rigut ni una vegada. Amb aquesta sí. Realment... Així a mi, com que en general em fan riure més els britànics, en general. No, aquí és com si ells dos, els dos creadors, perquè són guionistes i directors, haguessin arribat a un moment en què haguessin fet... O sigui, tu agafes el paper d'un... Són dos personatges bàsicament interpretats per dos actors boníssims, Fabrice Lucchini i Patrick Briel. Aquest Patrick Briel havia sigut cantant i després es va passar al cinema i ha actuat molt. Es salveu en moltes comèdies últimament. Ho fan tots dos fantàstic. Té una química molt gran entre els dos i sembla que s'han posat molt bé a dintre dels diàlegs que han construït els dos guionistes i directors, que són uns diàlegs intel·ligents, ràpids, de rèplica contra rèplica constant, però... I l'argument... Aquí va, aquí està el tema. Per mi, això és una qüestió personal. O sigui, estem dintre de tocar el tema del càncer i estem fotent conyeta. És a dir, partim de tota una sèrie de trampes que hi ha distribuïdes per la pel·lícula dintre del guió. Es distribueixen 10 o 12 trampes que es tracta que l'espectador les passi per alt perquè estem a dintre d'una comèdia i llavors, comencem amb un diagnòstic en què un d'ells no vol ser analitzat, l'altre li porta forçosament, però com que no vol ser, dona els seus papers i representa que el càncer que surt terminal va per un i no per l'altre. I llavors, tots dos, tots dos es passen la pel·lícula, tota la pel·lícula, dues hores, procurant que l'amic vagi visquent i disfrutant una mica perquè sap que li queda poc. I l'un està convençut de la mateixa i l'altre també. I llavors, tot això crea una sèrie de situacions... De gags. De gags, molts, però, clar, és que tot s'alimenta que tu has d'anar tragant algunes d'aquestes 10 trampes que hi ha distribuïdes, no? I després, escolta, a veure, si una persona té càncer i va a veure aquesta pel·lícula, potser es pot cagar amb els guionistes. Sí, segurament. No ho sé, eh? Depèn, sí, clar. Sí, sí, sí. Per una altra banda, ja dic... Tu passes bé. Sí, clar, bons actors, diàlegs intel·ligents, un guió ajustat i dinàmic, la pel·lícula ben portada, però sobretot les interpretacions que s'atenduen, ells dos, doncs bé, és una pel·lícula que... Hi havia una pel·lícula que era el Morgan Freeman i aquest, un altre actor que també són dos medals, un que té molts diners i l'altre que no en té, i estan a la mateixa habitació i també tenen... No ho recordeu? Ara no me'n recordo com era aquesta pel·lícula. No, no la recordo. Recordo una pel·lícula alemanya. No, aquesta és americana. Ja, ja, ja. Aquesta és americana i és el Morgan Freeman. Jo recordo una que es diu Knockin' on Heaven's Door, com la cançó del Bob Dylan, que parla d'això, és una pel·lícula alemanya i que són dos malalts també terminals. Amics? Sí, dos amics, malalts terminal i, bueno, van vivint tota una sèrie d'aventures i acaben així com en un final més o menys dolç, dient, bueno, doncs ja estem a les portes, no?, del final. És a dir... I està bé, però no es tramposa, com aquesta que diu... Clar, perquè això... Sí, sí. Escolta, per dir-vos només un detall, el diagnòstic que surt al començament de la pel·lícula, als cinc minuts de la pel·lícula, és un càncer terminal de pulmó. Déu-n'hi-do. Bé, la primera estossegada amb sang és quan portem un minut i cinc... Ai, una hora i cinquanta minuts de pel·lícula. Bé, aquí ho deixo. Sí, sí. No t'ho acabes de creure, vaja. Exacte. Sí, sí, sí. Coses d'aquestes, bueno, tu pots passar bé perquè la banalitat sempre et permet passar-t'ho bé, però després és poc creïble, potser. Clar. Sí, sí, sí. Bé, llavors, volia comentar també que vam estar la setmana passada a la presentació a l'Institut Francès del tercer festival Holala Festival de Cinema Francòfon de Barcelona. És la tercera edició, per tant, és un festival encara jove, però aquest any té una programació que ha doblat la quantitat de pel·lícules, es passaran 24 pel·lícules. Déu-n'hi-do, sí. Va del dia 12 al dia 21 de març. La sessió inaugural serà el fenomen el dia 12 a les 8 de la nit i es tancarà el dia 21 a l'Institut Francès. Totes les altres sessions es faran a l'Institut Francès i també col·laborarà la Filmoteca de Catalunya, perquè dintre de la programació es fa una mena d'homenatge a l'actriu francesa Nathalie Bay, que va començar amb François Trifó i pràcticament ha treballat amb tots els grans directors francesos. És una actriu molt versàtil que malauradament moltes coses, perquè clar, hi ha cinema francès, igual que deu passar allà amb el cinema espanyol, que és molt molt casolà, diguem, i després no atreveça fronteres, no? Segur. Però ella és reconeguda i coneguda a tot arreu, és una actriu francesa de talla mundial i vindrà, vindrà ella, estarà a la presentació de la primera de les 4 o 5 pel·lícules que faran d'ella. Ah, que bonic. Una repesca, sí, interessant, i serà això a la Filmoteca. Una mica perquè els tres ambients, o sigui, l'Institut Francès tindrà el gruix de programació dos cada dia fins al final i la sessió de lliurament de premis el dia 21, la Filmoteca tindrà la sessió aquesta en presentació de pel·lícula de Natali Bay i el fenòmen tindrà la sessió inaugural. Ah, molt bé. La sessió inaugural es farà amb una pel·lícula que es diu La Belle Epoque. És el dia 12 a les 8 de la nit. Però La Belle Epoque, quina Belle Epoque? Una Belle Epoque. Una Belle Epoque. Perquè tothom que ha fet dels epocs, eh? No, sí. No és Belle Epoque, sinó La Belle Epoque. La Belle Epoque, del 2019 de Nicolas Bedos. És una pel·lícula amb Daniel Lotei i Guillaume Canet que promet ser interessant, eh? Aquesta... O sigui, hi ha de les 24 pel·lícules n'hi ha moltes que són destacables, però hi ha una pel·lícula perquè al cinema francòfon tenim el Quebec, tenim el cinema belga, tenim el cinema suís i tenim el cinema de la part d'Àfrica, del nord d'Àfrica, el Gèriem, el Gèriem, Mauritània, i el Marroc. Llavors, de tot això hi ha un pool de pel·lícules, hi ha, per exemple, dos canadenques i una d'elles és Antigona que de Sophie Derasp. La canadenca? Sí, del 2019. Em sembla una pel·lícula molt interessant. Tenim de les belgues Adoración, Adoración de Fabrice Divels que també sembla un tema prou engrescador. hi ha una pel·lícula que es diu Camille sobre una fotògrafa, és una pel·lícula de França sobre una noia de 26 anys que se'n va a fer de reportera de zona conflictiva a Àfrica. És la seva experiència, pot ser interessant. Sí. i, bueno, així anem passant fins a 24 pel·lícules. Hi ha una que a mi em crida bastant l'atenció. Perdó. És Delfín e Cagol Insomus. Són dos noms de dona? Delfín i Carol? Sí, Delfín es refereix a l'actriu Delfín Seiric. Ah. Carol? i Carol Carol Rusopoulos. És una pel·lícula feminista i parla sobre un moment de la seva vida. És a dir, és una pel·lícula que pot ser també... I és grega o turca o com és aquesta, l'altra? No, no, és de Suïssa. Suïssa. Ja, ja. Perquè la Delfín és Suïssa. Ah, val. L'altra és grega, sí. Grega, no? Correcte. Es passa una pel·lícula... Ja he trobat, no sé si la recordeu, la feia el Jack Nicholson i el Morgan Freeman i era allò, Ara Nunca i a aquests els hi passa que és una mica aquesta història que jo també vaig trobar que massa banalitat quan la gent està realment en situacions terminals me'n recordo perfectament i mira que són dos grans ells, el Jack Nicholson i el Morgan Freeman que la pel·lícula l'aguanten ells però me'n recordo d'haver pensat això també. Ja et dic, a mi em passa, que es banalitzi segons quins temes em posa una mica. Sí, sí. La pel·lícula que serà l'obertura de Natali Bey és una relació en privada que és una pel·lícula força interessant. En francès és pornogràfica. En el diazón poc nogràfica. En el Sergi López? Avui. Atenció. Ah, Sergi López. Que hi serà també. Estarà present. Molt bé. Mira, molt interessant tot això, eh? Sí, sí, sí. Jo afegiria, si us sembla, perquè m'estic mirant així la cartellera que hi ha una pel·lícula que crec que ens ha de cridar especialment l'atenció perquè suposo que és canadenca del Quebec del Xavier Dolan recordeu? Solo el fin del mundó que és un d'aquests directors que té la marinera. I està en aquest... Sí, sí, sí. Sí, sí. Xavier Dolan de Canadà i, bueno, és un director de culte per tant... Per això et dic, eh? Jo vaig estar a l'edició de l'any passat i la vas trobar. Bé, ho tornarem a recordar. Era bastant fluixa. Ah. No. I aquest any jo crec que donen un pas de qualitat, eh? Tens més contingut. És a dir, que els nostres oients si poden agafar alguna entrada de l'Institut Francès que segur que podran. Sí, per tant. Perquè, bueno... T'interès. Per cert, les pel·lícules no tenen un horari fix, eh? Ah, no? Però totes es faran a la tarda. És a dir, poden ser a les set i a les nou una mica en funció de la durada que tingui la pel·lícula. I això hi ha una web? Ho has mirat a la web? Sí, sí, sí. Ho està mirant el francès? Jo ho estic mirant. Es diu així olalafilmfestival.com. Per tant, molt bé. Fàcil, fàcil. Sí, sí, sí. Molt bé. Bueno, Francès, i tu què? Ara sí que ens expliques. Sí. Pots tornar a posar el sol? La torno a posar, sí. La busco de seguida. Perquè t'ha agradat al final, no? M'ha agradat. M'ha agradat perquè m'ha sorprès. Sí, sí. Perquè sobretot he pensat què està posant? T'estàs referint a això, a la peça aquesta que apareix, que el Pep molt bé, eh? De Querdes, de Querdes, sí. Ho ha relacionat, tot i que no has vist la pel·lícula. No, jo tampoc, jo tampoc. Pel·lícula que hem de dir, que a Querdes s'estrena aquest divendres, dia 28, es va fer la premiere mundial al Festival de Sitges, l'última edició, amb un passi multitudinari a la... Bueno, es van fer tres passis, de fet. Dos a la Sala Tramuntana, un passi anterior, un passi posterior, i el passi del mig al cinema Esmelià, bueno, a la sala que hi ha de l'hotel Esmelià, enorme, no sé mil, no sé quantes persones, ja havia veient la pel·lícula, amb força d'èxit. A mi em va agradar molt la pel·lícula i el que li està passant a molta gent, que és curiós perquè no és una persona ni dues que m'ho han dit, bueno, potser dues sí, però tampoc hem de exagerar, que la primera vegada que l'han vista a mi em va agradar força ja, la primera vegada, però que la primera vegada no la van trobar massa, bueno, massa rica, massa d'allò, però sí, ara de seguida, però, bueno, volia sentir la música, l'estic aquí preparant, però la segona vegada i fins i tot la tercera, perquè va a Maria Milara que està per aquí donant voltes, per aquí fora de l'emissora, doncs l'ha vist ja tres vegades per circumstàncies i cada vegada li agrada més. És a dir, una pel·lícula que juga amb detalls, una pel·lícula que parla d'una noia relativament joveneta, de qui és. El director és José Luis Montesinos, un director que havia fet un recorregut força llarg de, no sé si 15 anys o així, fent curtmetratges amb força èxit, uns quants d'ells com a mínim, força controvertida en algunes ocasions també, criticant els festivals de cinema, a la seva sogra. És d'aquí? És de Catalunya? Sí, sí, sí, sí. Jo diria que sí. L'ascendència no ho és, em sembla que és murcià o valencià o així, però ella ha nascut aquí i treballa fent reportatges a TV3. I què podríem dir? Si la van fer a Sitges, estem dintre de cinema fantàstic, d'intriga... De quin tipus, exacte? Sí, sí. És cinema, seria un thriller, més aviat. Una pel·lícula en la qual veiem al començament de la pel·lícula el mon pare, que és un actor habitual del cinema de Montesinos, el doblador, per ser del Samuel L. Jackson i d'altres actors, vull dir, una veu d'aquellos que no te la pots saltar fàcilment, i es diu Miguel Ángel Genér, que és el pare de la noia aquesta, de la Genér, ara no me'n recordo el nom, de la Michelle Genér, ara m'ho he recordat, que fa de pare, fa un paper relativament petit i tot, però la protagonista pràcticament absoluta, és la Paula del Riu, una noia molt poc coneguda, però que sí que ha fet ja sèries i la gent una mica més jove sí que la coneix, em sembla que és el seu segon llargmetratge i, bueno, d'alguna manera aquest paper l'ha catapultat i és impecable, vull dir, es fica dintre de la història d'una noia que ha patit un accident, està paralítica, impedida en una cadira de rodes, pràcticament no pot moure cap part del seu cos, la cara i poqueta cosa més, té la possibilitat d'en la cadira d'en fer moltes coses i el pare la porta per estar uns dies a una casa que no sé ben bé si és seva o l'han llogat on està tot preparat perquè pugui pujar, d'aquí ve el nom de la pel·lícula de cuerdes, perquè està tot preparat perquè ella pugui cap aquí, cap allà, pujar, baixar, però amb la circumstància que tenen un gos, gos molt bonic, ensinistrat de la persona que s'encarrega de l'ensinistrament d'animals a la pel·lícula, ara no em recordo del nom ni de ficció ni de real del gos, però la veritat és que val molt la pena veure'l, que té una petita circumstància i és que poc després d'entrar a la casa un animalet que té una infecció li ataca accidentalment i li fa una mossegada i li provoca una infecció i això fa que perdi el cap i aquí és la trama de la pel·lícula. A partir d'aquí és la història de supervivència de la noia amb el seu impediment físic però el cap el té perfectament sencer per tant, es munta tota una sèrie de qüestions per poder fugir del gos i la intriga de què passarà, de la relació d'un gos que en principi ja no li tenia massa simpatia allà, això és curiós i bueno, et fa pensar en això en aquest cinema on hi ha animals que poden ser més o menys amistosos però que en un moment ha terminat els hi passa alguna cosa i et fa pensar també en la relació de les persones amb els animals i de l'esperit de superació. Una pel·lícula feta amb un milió d'euros ni és poc ni és molt és un pressupost mig, diguéssim rodada en un mes allà a València amb tot l'equip instal·lat en aquesta casa o en hotels de la zona menjant paella cada dia pel que ens ha explicat el propi director José Luis Montesino Monti que és com ell normalment li diuen va néixer a Tarragona a Tarragona sí senyora ara ho has dit és veritat jo la situava així una miqueta cap al sud a Tarragona Múrcia València doncs no era una miqueta més amunt és veritat ara que ho dius és correcta la informació i bueno ell està considerat des de ben jovenet un nen prodigi pràcticament perquè té una capacitat molt gran per explicar històries per combinar diferents personatges i aquí fa una pel·lícula molt petita molt ínfima en certa manera però amb els elements molt ben aconseguit molt ben captat pel pressupost que té li dona bueno doncs el que se li ha de donar una pel·lícula una primera pel·lícula no se li va al cap pensant que farà no sé quants efectes especials i no sé quantes coses i tot està molt mesurat i tot està hi ha alguns moments de pausa que hi ha gent que li molesta una mica i a mi em sembla que està molt ben agafat perquè llavors és cinema de terror cinema de thriller amb alguna miqueta de cinema d'autor també de pausa de reflexió que permet donar-te una miqueta de respiració a mi em sembla molt equilibrada la pel·lícula així que s'estrena aquest divendres que si voleu anar a veure la veritat és que val la pena en el teu cas té valor posar-se en una història d'aquest tipus no? perquè és una òpera Prima no? pel que veig pel que fa llarg metratge sí ella ha fet curt metratge curt metratge com el corredor per exemple és òpera Prima doncs clar entrar en una pel·lícula d'aquest tipus que per exemple normalment les òperes Prima estem acostumats a que tenen una component d'autoreferències contínues no? el passat d'un i en canvi aquí doncs ja és anar ella ha volgut entrar en una història i d'aquí ve el que t'ho preguntava per què a Sitges perquè no deixa de ser que tenia aquest component del puntet de terror del puntet de thriller i a Sitges es va veure claustrofòbica no? suposo sí totalment no saps mai per on sortirà aquest pobre gos perquè la víctima en el fons és el gos també perquè li ha passat això i ell no pot fer res li diria es deixa portar simplement per la seva malaltia una hidrofòbia una ràbia podíem dir volia sentir la cançó la poso de nou aquí al mòbil en un moment terminat en què sembla que tot està una miqueta més apai vagat i la cosa va bé i la noia decideix posar la ràdio i li sona aquesta cançó que provoca una miqueta de tranquil·litat i al mateix temps un desassosseg estrany que et fa pensar que continuaran passant coses ara s'ha girat això ara és que clar quan fas coses amb el mòbil la cosa la cosa jo diria que tapes el no és tan fàcil sí sí, sí, va per aquí la cosa no soc molt hàbil ja me doig a ce OLLA OK Ella es la clase de chica con la que todos desean bailar. Se mueve como ninguna, con su chila va a se hacer de rogar. Jarlila, vente aquí, quiero verte sonreír. Ella solo puede ser para mí. Jarlila, ven aquí, quiero verte junto a mí. Solo así seré feliz. I en quin moment està passant això? Això que deia, en un moment en què hi ha una certa pausa, en què sembla que la dona, la noia, té controlada el tema, el tema del gos, llavors ella posa la música així, a tota velocitat, a tot volum. I la movida madrilenya, de la movida. Sí, sí, és una cançó molt concreta i jo crec que va ser coneguda. I el que passa és que ara no recordo. La tinc aquí perquè me la va enviar un amic que també acabava de veure la pel·lícula i la va aconseguir, no sé exactament com, l'ha enviat així com un àudio i per això l'estic posant des del mòbil directament. Sí, sí. L'altra pel·lícula que si voleu us comento, o si teniu altres coses endavant. No, només n'haver dit el Berlinali. Una referència a la Berlinali. Ah, sí, és veritat. És veritat, doncs vinc endavant, endavant, per suposant. Bé, la Berlinali, com sabeu, aquest és el 70è... Sí, va néixer el 1951, igual que un dels col·laboradors d'aquest programa. No direm qui. Molt bé. Molt bé, molt bé. No puc dir més. De fet, el 1951, el Berlín Oest. Sí, sí, exactament. El Berlín Oest, eh? A la banda americana de Berlín. Sí, sí, perquè clar, el 51 era el que era, allò, eh? I després del 78 ja ha sigut ininterrompudament fet a cada any. O sigui que té... El premi que dona més important és l'os d'or, hi ha també l'os de plata. Han canviat tant la directora executiva com el director artístic. d'aquest any és el Mariet Risenbeck i el director artístic és el Carlos Chatrián, que ve, prové del Festival de l'Ocarno, que ja és un festival que ha pujat molt. Sembla que el canvi és cap a bo, sembla. A veure què passa, clar. Ella, de totes formes, ve del món de la producció i de la inversió, eh? Vull dir que és... Bé, és la direcció administrativa. Ella és holandesa, però a fincada a Berlín, viu a Berlín. Berlín s'ha convertit en una plataforma els últims anys. Sí, clar. Potser també perquè és el primer festival important que hi ha al calendari a l'any. I dels tres importants. És una plataforma per distribuïdors i per productors. És una plataforma d'intercanvi de productors, de... I a més a més està molt a favor del cinema independent, que no transigeix massa amb les grans productores, sinó que baixa cap a... A veure què farà aquest any, no sé, clar. De fet, sempre eneteu, que parlàvem de cuerdes, cuerdes també ha entrat allà a través de la distribuïdora, doncs ha anat com a mercat, eh? No a la secció oficial ni res. Vull dir que és això que dieu. Bueno, és que es passen moltíssimes pel·lícules. 400 pel·lícules es passen allà, eh? I sembla extraordinària, eh? La secció de concurs. No sé a quin festival passa aquest any. I després hi ha deu seccions paral·leles. Sí, sí. Molt interessants, eh? Perquè hi ha... Hi ha Corea del Sud, hi ha França, Taiwan, que arriba aquí, realment... Interessant per atabalador, no? Per la persona que vol estar allà i veure-les totes... No, impossible, senzillament impossible, eh? Déu provocar-te... Jo crec que... Impossible. No, no, clar. Ha de ser un equip de persones que pugui... Clar, clar, clar, clar. Que pugui veure tot això. Sí. Llavors, les que aspiren a l'os d'or, hi ha la del... El protagonista és el verdem, que és la Sally Potter, que és britànica, que és de... De roets not taken, que els camins que... No triats, una cosa així, eh? I no sé què passarà amb el verdem, ni quin tipus de pel·lícula és aquesta, no en sé res, jo. I és la que... Bueno, d'actors coneguts... És que probablement són estrenes mundials, eh? Sí, clar. Bé, no, hi ha dos, he vist, que venen del... No en devien tenir prou per l'os d'or, eh? No en devien tenir prou, és perquè hi ha una, l'Elisa Hitman, que és dels sondants, bé, dels sondants aquesta. i aquesta és una noia molt jove i jo crec que ha fet coses... I aquesta pot ser una cosa interessant, és de dos nanes que van soles fins a Nova York, crec, perquè és americana aquesta, per fer un avortament, tracta aquest tipus... I és una... Té molts premis, aquesta, l'Elisa Hitman, aquesta. Sondants és també un festival que irradia molta producció independent. Sí. Bé, doncs arriba la Berlinal, aquesta també, eh? Que és una directora relativament... Bé, aquest any jo he vist que hi ha pel·lícules de Felip Guerrel, de Hong Sang-soo... Sí. De Abel Ferrara. Sí. De Christian Petzels. Vull dir que... Jo crec que podrà sortir... Home, 70a edició deuran lluir-se, suposo. I el William Defoe, que és aquesta que fa la de l'Abel Ferrara, que s'hi veia, li fan l'os honorífic. Bueno, no sé què tal serà aquesta pel·lícula, no en sabem res, veurem quina és, finalment, la que ens trobem. Bueno, l'Abel Ferrara és un cineasta molt interessant, però és d'aquells perillosos, eh? Ja, ja. Al moment donat, compte. La de Corea del Sud, aquest home sí que ha fet coses, el Hong Sang-soo. Sí. Aquest ja promet, a veure, aquest... Clar, Corea del Sud, quan s'hi fica, té molts ingredients per... Sí, i hi ha talent allà, eh? Hi ha talent, hi ha diner, hi ha de tot. Ja ha demostrat, hem parlat dels últims programes de Corea del Sud, i sobretot arrel de la pel·lícula Oscaritzada. I després ja... Bueno, aquesta de Sally Potter, que veurem, no sé què ens... que veurem. L'Alemanya, perquè jo veig que hi ha molt barrejat de diferents llocs, no? Home, jo toques... I la de Taiwan, i la de Taiwan tampoc és un cinema que coneguem. Aquesta que es diu Days, és el seu primer llarg metratge. Sí, ens n'anem que és de Sai Ming-Liang. Sí, sí, i d'aquí a... Clar, com que és un centre de divulgació després de... Bueno, i de negoci... I econòmic. I de negoci, i de negoci, claríssimament. És el més potent de negoci de tot Europa en aquest aspecte. Per tant, podem esperar... Jo ja he estat mirant les pel·lícules espanyoles, que no n'hi ha cap que vagi a concurs, però sí que a seccions paral·leles n'hi ha algunes. Hi ha una que és... Una directora, no? Van anunciar la tempesta de Javier Fernández Vázquez. Sí. Una gallaca de Lois Patiño, que es diu Lua Vermella. Una altra de Irene Gutiérrez, que es diu Entre gos i llop. I Les nenes, de Pilar Palomero. Bueno, no ho sé, hi ha tota una representació del cinema espanyol. Espanyol, veurem que... Si hi porten alguna cosa. a la propera o quan tinguem els resultats els comentarem. I tant. I tant. Doncs, amb tot això... Això anava del dia 21 de febrer fins a l'1 de març. Aquest diumenge. És a dir, que la setmana que ve ja podrem... Ja tindrem alguns resultats. Ja tindrem els resultats. Que el president del tribunal d'aquest jurat és el Germà Irons. Ah, sí? Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. El Germà Irons, que... Bueno, a veure què fa. Sí, sí. Home, l'any passat el vam tindre aquí presentant la pel·lícula sobre el Prado. Ah, del museu. Sí. Sí, sí, sí. Molt bé. Doncs, amb tot això ens acomiadem aquest dimarts i potser posem també encara una música de la pel·lícula que amb la Quina hem començat preparadeta. En el cas, bona setmana a tothom. I deixeu-me que us digui que no us he parlat però si ve ve l'enfunes i m'hi passo us comentaré també una mica i li podem parlar amb ella de l'associació de dones visuals. No sé si la coneixeu però han rebut el premi si t'ha de...