Cinema sense condicions del 25/2/2020 — Uncut Gems, Bliss i Cuerdas; i agenda de festivals: Cicle Gaudí, Olala i Berlinale 70

Visió general

Programa dedicat a crítiques de pel·lícules i agenda de festivals, amb especial atenció a tres títols que generen debat —Diamantes en bruto (Uncut Gems), Bliss i Cuerdas— i a tres focus d’actualitat —Cicle Gaudí, Olala Film Festival i la Berlinale (70a ed.).

"És un thriller... i l’ansietat que provoca és responsabilitat d’una càmera portada d’una determinada manera"

Crítiques i recomanacions

Diamantes en bruto (Uncut Gems) — Safdie Bros. | Netflix

• Essència: Thriller newyorkès dins el District Diamond amb un joier jueu addicte a les apostes que encadena trampes i deutes.
• Punts forts:
• Tensió sostinguda i sensació d’ansietat constant.
• Fotografia de Darius Khondji que accentua el nervi visual.
• Música de Daniel Lopatin (Oneohtrix Point Never) que crea una atmosfera sòrdida i hipnòtica.
• Cameo clau de Kevin Garnett interpretant-se a si mateix.
• Producció de Martin Scorsese — segell d’ambició i risc.
• Temes: ludopatia com a addicció contemporània; la cara B d’un capitalisme exacerbat.
• Moments musicals: Pray for Love (Lopatin); The Stranger (Billy Joel); crèdits finals amb Gigi D’Agostino – L’amour toujours.
• Conclusió: Thriller de gran nervi i lectura social punyent. Ideal si busques suspens pur amb llenguatge visual i sonor molt marcat.

Bliss — Joe Begos

• Gènere: Terror adult, psicotròpic i de vampirisme creatiu.
• Durada: 1h20 — compacta i contundent.
• Actuació: Dora Madison en un tour de force físic i emocional.
• To: Drogues, sexe i sang amb contenció de mal gust; energia de Sitges.
• Conclusió: Una eufòria visual que atrapa; proposta valenta i immersiva.

Los pájaros de Kabul — Z. Breitman i É. Gobbé-Mévellec

• Forma: Animació d’aquarel·la d’una bellesa notable.
• Fons: Afganistan sota els talibans; dolor i opressió (especialment sobre les dones).
• Observació crítica: La bellesa formal pot suavitzar la crudesa; en imatge real podria guanyar força documental.
• Conclusió: Val la pena per la sensibilitat i l’art; mantenir distància crítica per no diluir el missatge.

Lo mejor está por llegar — A. de La Patellière i M. Delaporte

• Tipus: Comèdia dramàtica d’amics amb càncer com a motor.
• Fortaleses: Diàlegs àgils, química entre Fabrice Luchini i Patrick Bruel; ritme i ofici.
• Peròs: Diverses trampes de guió i to que pot banalitzar un tema sensible.
• Conclusió: Entreteniment solvent per interpretacions i humor, però amb dilemes de to.

Cuerdas — José Luis Montesinos

• Premissa: Noia tetraplègica sola en una casa adaptada amb cuerdes per moure’s; un gos contagiat altera l’equilibri.
• To i dispositiu: Thriller claustrofòbic i de supervivència amb pauses de respir per tensar.
• Producció: Òpera prima; 1 M€ de pressupost; rodatge València; estrena a Sitges.
• Interpretació: Paula del Río — treball impecable i molt físic.
• Música diegètica: tema de ràdio pop que aporta falsa calma i inquietud.
• Conclusió: Petit gran dispositiu de gènere, eficient i equilibrat; creix en revisions.

Festivals i agenda

Cicle Gaudí (Itinerant de cinema català)

• Què és: Xarxa de projeccions arreu de Catalunya (biblioteques, centres cívics, sales) amb col·loquis i presència d’equips.
• Títols: La hija de un ladrón, La innocència (recents i premiats).
• Valor: Apropa cinema local on no hi arriba la distribució comercial.

Festival Olala (Francòfon, Barcelona) — 12 al 21 de març

• Magnitud: 24 pel·lícules; creixement notable.
• Sales: Inauguració al Phenomena; sessions a l’Institut Francès; homenatge a Nathalie Baye a la Filmoteca (presència de l’actriu i de Sergi López).
• Obertura: La Belle Époque (N. Bedos) amb Daniel Auteuil i Guillaume Canet.
• Recomanacions:
• Antigone (S. Deraspe, Quebec)
• Adoration (F. Du Welz, Bèlgica)
• Camille (França, sobre una fotògrafa en zona de conflicte)
• Delphine et Carole, insoumuses (Suïssa; retrat feminista de Delphine Seyrig i Carole Roussopoulos)

Berlinale — 70a edició (21 febr. – 1 març)

• Direcció: Mariette Rissenbeek (exec.) i Carlo Chatrian (art.) — impuls a l’independent i al mercat.
• Abast: Fins a 400 pel·lícules entre competició i paral·leles; Òs d’Or i Òs de Plata.
• Noms destacats:
• Comp.: Sally Potter (The Roads Not Taken), Eliza Hittman, Hong Sang-soo, Abel Ferrara (amb Willem Dafoe), Christian Petzold.
• Jurat: presidit per Jeremy Irons.
• Espanya en paral·leles: Lois Patiño (Lúa Vermella), Irene Gutiérrez (Entre perro y lobo), J. F. Vázquez (Anunciaron tormenta), Pilar Palomero (Las niñas).

Música destacada del programa

• Daniel Lopatin – peces de la BSO d’Uncut Gems (ambientació sòrdida i inquietant).
• Billy Joel — The Stranger: metàfora de la solitud nòmada del protagonista.
• Gigi D’Agostino — L’amour toujours: contrapunt eufòric als crèdits d’Uncut Gems.
• Tema pop de la movida a Cuerdas com a falsa treva que amplifica el desassossec.

Idees clau

• Ludopatia i autoengany com a motor dramàtic d’Uncut Gems.
• Forma vs. fons a Los pájaros de Kabul: la bellesa pot suavitzar la violència estructural que denuncia.
• Tensió i economia de recursos a Cuerdas: minimalisme ben mesurat.
• Agenda viva: Cicle Gaudí democratitza l’accés; Olala creix i diversifica; Berlinale marca tendència de l’any.