Vacances a Roma (1953), William Wyler i la Roma del “Hollywood on the Tíber” + Debat Òscars 2023

Cinema sense condicions. A CIDADE NO BRASIL A CIDADE NO BRASIL A CIDADE NO BRASIL Hola, bona tarda. Amb aquesta música de George O'Rick, feta per la pel·lícula de William Weller, Vacaciones en Roma, us donem la bona tarda i us convidem al programa en el que farem unes vacances per Roma, com podreu veure. En primer lloc, us presento l'equip. Avui retorna els comandaments el Biel Riba. Bona tarda, Biel. Bona tarda. També retorna a la taula l'Anastàcia Rinos. Bona tarda, Anastàcia. Després d'una petita absència, diguem així, prolongada. Bé, la feina... No per vulguer, eh, sinó perquè la feina ha sigut molt vulguer. La feina a vegades mana l'agenda. Sí, sí. Ens retrobem també, com cada dia, cada dimarts, amb l'Ignasi. Bona tarda, Ignasi Júliacs. Bona tarda. Què tal? Molt bona tarda. Molt bé. I el que us parla, Pep Armingol. I així comencem el programa d'avui, en el que, per entrar, l'Anastàcia ens ha seleccionat el clàssic de la setmana, que és Roman Holiday, de William Weller, 1953, i li passo la paraula a ell perquè ens introdueixi en aquesta pel·lícula extraordinària de William Weller. Sí, sí. En l'acte aquest d'escollir la pel·lícula clàssica, d'alguna manera, sempre hi ha un cert automatisme. I aquest automatisme et deixes portar una mica per la memòria i dius, aviam, què hi ha que podíem considerar cinema clàssic que realment tingués un interès i que encaixi una mica el format del programa, que el format, per altra banda, en aquest sentit és molt lliure i aquí s'han presentat com a clàssiques veritables d'aquelles de pedra picada i pel·lícules com aquesta, que jo crec que en aquestes alçades, després des del 53, evidentment... Són 70 anys. Són de tant anys que ja la podríem considerar realment clàssica. El que passa és que són aquests clàssics, diguem, menors molt entre cometes, però de record major. És a dir, per mi, que sempre vinculo la pel·lícula que a mi m'interessa a ensenyar, a presentar, amb un fet emocional personal, jo quasi sempre la... Com per vosaltres, és exactament igual. No passa pel cap, sinó que passa pel sentiment. Moltes pel·lícules. Moltes pel·lícules. Aquestes les pel·lícules que jo veig als anys... Jo veig que va ser el 70, al voltant dels 70, quan els cines comencen a funcionar els cinemes d'ària 16 i el 67, jo crec que la veig quasi en aquell moment, finals dels 60, principis dels 70. Sabeu que sempre vinculo el tema al cinema, on la veig, en aquest cas no soc capaç de recordar-ho. Jo diria que era l'Arcàdia, però no n'estic segur. Ho he buscat en la biblioteca de l'avantguarda, que ara s'ha fet molt selectiva i no et deixen entrar a preguntar coses, i llavors t'has de fer soci. Si no pagues. No pagues. Llavors, abans era molt bo, primeres cartelleres i tal, i et sortien tots, no? D'això tinc dubtes. Sí que recordo el mateix director pel·lícules que em van marcar profundament com van ser Bencourt. Bencourt és una pel·lícula que ha vist, diguem, el Nadal del 1960, ho tinc per aquí, va ser una pel·lícula absolutament... No, no, del 60. Per mi és l'obra mestra d'ella. Deixa absolutament... I amb aquest precedent, i després molt cap al final ja de la carrera, més a dir, cap al final de la carrera d'ell, La Calúmnia, que també és una pel·lícula molt especial i que em va marcar... Sí, la Imaglent, Jan Simons... Meravellosa. En l'època valenta, jo diria. I molt valenta. Perquè no el tema del lesbianisme tampoc és que fos... No era precisament el tema de cada dia, no, en cinemes. No, els anys 60 segur. Aquest és un home, per tant, és un director, William Wyler, que té aquesta virtut, és a dir, que toca, ara llegirem una mica després, els tres ho farem, de donar una mica la filmografia d'ell, si voleu, inclús jo apunto somment aquí, i vosaltres ja dispareu després, no? Però veureu que per la filmografia és un tio que toca moltes temàtiques diferents, d'estils de cinema molt diferents, que inclús ell mateix s'adapta una mica personalment al cinema que està fent, què té a veure Ben Hur amb vacances a Roma. El que passa és que tot el que feia ho feia bé, aquest home. Això sí. Perquè et fa un western i et fa un western que queda per la història. Exactament. I també de... Sí, sí, no. No, no, és que és un gran, és un gran, el que diu tothom, és un gran artesà, que és una paraula que no sé fins a quin punt vol ser ofensiva, però en el cas... A vegades ho és. A vegades ho és. Jo crec que és més que un artesà, eh? Sí. Precisament, a veure si et fa... Tu has citat la calúmnia, això ja no és d'un artesà. Això no és d'un artesà. No és com un Norman Jewison, que potser és més un artesà, no? La calúmnia potser és la pel·lícula més d'arriassaig d'ell, per tant, aquí l'autoria, la calúmnia surt per sobre de les altres, és cert, però on està l'autoria també? Què és un artesà i què és un artista? I el col·leccionista que en sembla... Hombre, Terence Stamps, Samantega... Una altra, una altra. A veure, no és tampoc una pel·lícula, diguem-ne, de por o de serial killer a l'uso. Em sembla que va estar un any al Novedades. Sí, sí. Va estar molt temps al Novedades, sí senyor. És una pel·lícula que va impactar moltíssim. Molt, molt. Però on teniu abans grans horitzons, horitzontes lejanos, estem davant de pel·lícules que són monuments cinematogràfics. El que passa és que és cert que sempre va portar aquest estigma de ser una mica el segon millor director americà després de John Ford. És una cosa que jo quan vaig a la pel·lícula no ho sabia, que ha sigut després que hi ha anat aprenent aquest tema, no? Era el que ha sigut com el segon, de l'estil, però al Ford se li considerava un autor més potent que no pas ell. Clar, jo quan vaig a la pel·lícula tot això no ho sabia. Jo et diria que Ford és més autor que ell. És més autor, segurament sí. Potser sí, però tu imagina't, molt abans de fer... O sigui, de fet el van agafar per fer Vacaciones en Roma, entre d'altres coses, perquè al principi no havia de ser ell el director. Però el van agafar amb ell, el Capra, el Frank Capra és el que havia de ser el director, però resulta que el Frank Capra a la que es va assabentar que el Dalton Trumbo estava al guió i el Dalton Trumbo era un blacklisted, no? I tant. Empaitat per MacArthur. A la que es va enterar d'això, hòstia, un comunista, no? Va fugir. I va fugir com el diable que l'empaïda. Aleshores, compte, perquè el William Wyler, estem parlant de John Ford, però és que el William Wyler el dia havia guanyat dos Òscars, la senyora Miniver i los mejores años de nuestra vida, que és un pel·liculón, no? De l'any 46. Del 46. És una cosa enorme, vaja. Vull dir que això de que és el segon tampoc està... A veure, John Ford, tothom ha de venerar-lo, reverenciar. Perquè és deu baixat a la terra, però home, William Wyler d'unidor, era un home d'una gran alçada. I la pel·lícula, jo penso que això, i a més això em preocupa relativament poc. Jo quan vaig veure la pel·lícula a mi el que em va passar és que em va passar el que passa ara també quan l'he tornat a veure, que tornes a veure com es pot construir una comèdia tan ben construïda, evidentment té un guionista darrere com el d'Alton Trumbo, però amb aquesta habilitat i amb aquesta sensació que no hi ha un gran esforç per fer-la, com si la pel·lícula sortís sola una mica, no? Tot i que és cert que una altra apreciació que vull fer evidentment la pel·lícula em va encantar en el seu, em va fascinar, em vaig enamorar lògicament de l'Audrey Hepburn i de la història en si i d'aquesta història d'amor que vas seguint una mica el ritme de l'enamorament mutu, el vas seguint tu, és a dir, aquesta cosa participativa d'empatia total amb el que està passant allà. Per mi va aconseguir una cosa William Weller que no és menor i és que estàs veient la pel·lícula i realment allò que moltes vegades es diu i és mitja veritat només, aquí sí que es nota una química entre els dos i agafar una química amb el Gregory Peck no és menor, eh? Per mi era sorprenent. Era la primera comèdia que feia. Ah, clar, és que és un actor. De fet, ell va voler estar-hi, el Gregory Peck li emprenyava molt que moltes vegades ja li havia passat que al Cari Gran li proposaven les pel·lícules i el Cari Gran va dir que no perquè es veia massa gran cosa que no s'entén perquè després va fer xerrada amb la mateixa d'exemple. Perquè segurament li va quedar l'espineta clavada de no haver fet aquesta. Bé, total. De calabria d'espifiat. Total, el Gregory Peck li emprenyava i hagués dit que no, eh? A vacaciones entre Roma. És possible. Però resulta que va poder més les ganes que tenia de sortir-se de la casella, no? Perquè estava embarcat en aquest tipus de papers en plan matant un rius senyor, no? D'home sense. i molt tancat, un home que té la virtut de tancar molt el personatge. I jo quan vaig veure la pel·lícula em va meravellar per pensar mai li havia vist les cares, les expressions que fan aquesta pel·lícula del Gregory Peck no els havia vist mai en cap altra pel·lícula. És a dir, descobria un Gregory Peck nou del que també t'enamores d'alguna manera perquè és un personatge de molta força i la comunió. La comunió aquesta és. Probablement per el desig aquest de fer una comèdia i fer-la bé, no? Jo crec que Gregory Peck també posa força la carn a la graella en la pel·lícula. Després el Weiler també el que destila és si tu la veus ara amb un cert distànciament i tranquil·litat perquè en el seu moment segurament la vam veure com a comèdia que és el que era i llavors la vam seguir com a història d'amor o conte més que història. Passa el mateix amb Sabrina. Però ara et dones compte que hi ha una ironia quan tracta per exemple tot el que és la noblesa la classe alta hi ha un catxondeó important allà. Però jo voldria destacar que és com Sabrina una falsa comèdia en realitat no és tan una comèdia i combina el conte de fades clar, hi ha una part que sembla de Cinderella però a l'inrevés perquè en aquest cas ja és princesa el que vol és deixar de ser una venta força. És a l'inrevés però ho barreja com que ho fa en blanc i negre aquest tema després si vol el parlem amb un realisme és a dir és una pel·lícula que combina el conte de fades o sigui l'enamorament del periodista amb amb la tots dos s'enganyen com a bona comèdia és un doble engany que és el que té gràcia Alguns a l'època es van atrevir a dir que William Wally jugava amb certes escenes jugava a ser una mica com Vittorio de Sica que hi ha un neorealisme diguem-ne aluso peculiar d'ell Sí, peculiar perquè hi ha escenes que realment tenen un grau de contundència realista important El moment de la sortida del carrer d'ella que surt del pis d'ella de l'apartament d'ell i surt al carrer per primera vegada i que sortim amb ella la seguim és molt maco és molt interessant és gairebé costumista gairebé costumista ens està oferint un retrat de com és la població de Roma els comerços els mercats i ell ella va anant que sembla que sigui la nostra guia de fet ens està guiant per aquell ambient pels mercats i després no sé si és el moment per dir-ho però ho podem desenvolupar després però no ens enganyem no té un happy end no cadascú torna al seu lloc és que no el pot tindre però la gent l'està esperant sí sempre esperes que ella baixarà l'escala la gent l'està esperant segurament l'esperaven més en el moment en què es va fer l'apel·lícula que ara hi havia menys experiència cinematogràfica que no ho he acumulat no i era una forma d'acabar un happy end una parella que s'ha estimat i després aquesta història aquesta història jo ja m'he fet una mica la intro i endavant no no és a partir d'aquí anem parlant jo tampoc no vull estendre molt ja anirem perfecto aquesta història de l'amor entre una celebrity entre cometes per dir-ho així una persona d'alt rang i una persona corrent com pot ser el periodista que encarna el Gregory Peck de fet potser trobarem perquè el Frank Capra ja va fer Sucedir una noche que també és un periodista en aquest cas amb una hereba de molts calents i tal una pel·lícula de l'any 30 i escaig en sembla el 34 o així de fet per això el van contractar per fer el guió del trombo Sucedir una noche és William Holden i Kim Novak no no no Sucedir una noche és la la Claudi Colbert i i el el de Nassos el de el el Wester aquell que durava 3 hores i es catja ara tinc un error ja vindrà ja vindrà ara la confonirà ja vindrà si jo tampoc soc capaç de donar-vos aquesta perquè soc memòria fatal allò que el Viento se llevó l'actor principal ah no el Claire Gable és el Claire Gable és el Claire Gable i la Claudi Colbert una pel·lícula en 34 aleshores és clar l'agafen a capra inicialment perquè ja havia fet aquesta història i pensava que s'ajustaria a la història del Dalton Trumbo perquè el Dalton Trumbo és el creador de la història no només el guionista sinó que és el generador de la història el que té la idea la història ve d'ell però a banda d'això Vacaciones en Roma gairebé que enceta aquesta mena de pel·lícules entre Notting Hill per exemple tracta també la dona famosa i l'home que és un ningú per dir-ho així o les estrelles de cine no moren en Liverpool la del 2017 amb la Ned Benning que feia de Gloria Graham no sé si l'heu vista aquesta pel·lícula era força en tot cas se n'han fet la tira i de manera més si vols Nit Reial la pel·lícula aquella de l'escapada de la princesa Margarita i Isabel i la princesa Isabel el dia que festegen a Londres al final de la segona guerra mundial aquesta escapada que fan era una pel·lícula que es deia Nit Reial que és del 2015 també perquè s'enamoren de soldats que estan per allà celebrant com ells la fi de la guerra l'Ocean Translation de la Sofia Coppola també era aquest tipus de plantejament molt similar amb el Bill Murray és recurrent o el guardaespaldes ja per agafar una cosa una mica si vols tu més però de fet és el tema jo amb la pel·lícula Vacaciones en Roma també el que hi veig donat que és una pel·lícula que es va rodar el 52 es va estrenar el 53 hi veig també un acte d'acció de gràcies dels americans cap a cap a cap a cap a cap als col·laboradors els seus col·laboradors sí bueno és que tu no estàs dient una cosa menor és que de fet ja això ja els americans durant els anys 50 i 60 van fer la tira de pel·lícules a xinexitats fins al punt que es va generar el títol els periodistes ja deien Hollywood on the Tiber perquè és a dir cuovadis ja van començar amb cuovadis els peplums els peplums la Cleopatra del Mankiewicz tot el tinglado aquell que van muntar bueno és que ja la Condessa d'Escalfa està feta també a Roma Guerra i Pau del Vidor Guerra i Pau del Quim Vidor Ben Hart la que tu esmentaves del 1959 la Pantera Rossa està feta a Roma la caída de l'imperi romano el tormento i l'èxtasis sobre la vida de Miquel Àngel que la feia el Charlton Hester tot Roma era un plató tot els anys 56 ja li deien Hollywood on the Tiber ara m'està posant una mica tret el tema perquè això és la part d'estudi que la pel·lícula es roda parcialment la resta del decorat és Roma i que ben tractada també està Roma al marge d'aquestes escenes més costumistes que ben tractada està que m'ha fet pensar en Woody Allen malament diguem-ne respecte a Barcelona sobretot a Barcelona sobretot a Barcelona que dius home segurament la base d'ell mental devia ser anar a fer una pel·lícula d'aquest estil però realment no ho va conseguir que malament es va assessorar que està equilibrat aquest tema de t'ensenyo mentrestant una història una ciutat mentre s'explica una història mai és ara m'aturo t'ensenyo a una ciutat i es pot explicar la història no està tot imbricat tot està lligat et trec la vespa et trec la vespa i els tinc 10 minuts a sobre de la vespa primer ell i després ella un tour cap aquí cap allà a contradirecció el que vulguis a tot drapa però ja l'han fet a l'inici de la pel·lícula quan ella arriba quan ella s'escapa al principi ja la fem després amb el taxista és a dir hi ha molts motius que et van ensenyar en una ciutat cada vegada diferent nocturna diurna més popular menys popular més tòpic en algun moment la piazzana bona però sempre amb aquest fet que van passant coses en aquests espais no simplement espais que simplement estan darrere fons allò per fer de darrere fons darrere fons darrere fons i això és molt valós això és molt interessant us en recordeu de l'escena del bar que estan allà a la terrassa en la piazza que apareix el fotògraf no? sí divertida escena l'Irvin Roderich comença a patir diguem els bromes que clar no té ni idea i està a punt d'esvetllar que ell és un periodista i que en realitat la vol entabanar per fer l'exclusiva està a punt de fer l'exclusiva bueno el plano final perquè tota l'estona teníem el plano d'ells a la taula a la sobra però quan el Gregory Pec s'emporta el fotògraf cap a dins per explicar-li no em fes el favor de no fotre la pota i no sé què després quan surten el plano és a l'inrevés es veu el que abans era el contracap sí l'altre cantó i no és ni més ni menys ni més ni menys que el panteó és la plaça és la plaça del panteó de Roma o sigui la terrassa està gaire ben putrada al lateral del panteó de Roma i en cap moment hi ha suficient informació per dir que allò és el panteó vull dir compte perquè de vegades també sacrifica estava clar que Weiler tampoc estava buscant l'estampeta no no no en aquest cas ho t'hagués tingut ben fàcil de fer els dos tiros en cap i va fer solament un i al final t'ho explica hi ha una altra cosa que m'agradaria ressaltar políticament parlant o sigui que és una pel·lícula que és agafar-ho molt així i parlar de política però quan quan es presenta el personatge d'ella ella va amb una missió de bona voluntat per diferents països Espanya i Portugal exclosos dictadures no existeixen i després quan hi ha el passamans al final de la pel·lícula la Vanguardia i l'ABC per part espanyola que a més a més foten una veueta no, no, però perdoneu-me tots dos baixets espanyols espanyols es mirriats em permeteu una acotació sí aquesta és evidentment l'he tret ara no ho sabia evidentment l'any 70 l'any que la vaig veure però realment són els Reals els dos són un és el de l'ABC que és el primer que presenten i el de la Vanguardia el de la Vanguardia es va fer famós perquè és clar comparteix pla directe amb els dos perquè està enganxat sí, sí l'heurípec i està el tiro l'agafa de fons tot el rato i aquest tio es va fer famós aquest va morir ja fa molts anys el de Madrid no, el de l'ABC va morir no fa tant i tota la vida s'havia parlat d'aquesta tenia els noms per aquí d'ells després us els dic sí ah mira ja el tinc sí corresponsal real Julio Moriones corresponsal de la Vanguardia d'aquells anys Julio Moriones Julio Moriones Julio Moriones exacte i després l'altre és el Julián Cortés Cavanires del diari ABC però la veritat és que tots dos tenen un aire franquista total absolutament per això et dic per això et dic el detall de Weiler el detall de Weiler antifascista claríssim jo diria que sí i tant i tant això no és casualitat no, no, no segurament no i hi ha un altre detall també per mi que fa d'aquest perfeccionisme que tenia Weiler treballant d'aquestes dotzenes de preses que feia dels planos d'aquest coneixement profund que volia tenir de tot de tot el que anava a passar dels decorats dels espais aquest caprici en el fons encara que sigui de guió la construcció de la visita dels corresponsals final a la princesa està clar que és de guió però ell segurament devia emparrar-se molt en que els personatges fossin de veritat perquè ara em pregunto no seria veritat el de Washington Post no seria veritat també el de tots els altres diaris que presenten aquesta minuciositat igual fa que el tio regalment hagués volgut que fossin de veritat els corresponsals a Roma i sobre aquesta exigència que dius tu es deia sobre la seva meticulositat que se'l coneixia als estudis com William Wyler el 90 Thomas Wyler 90 Thomas Wyler ja era com un cúbric imagina't amb la minuciositat i amb això s'assemblarien cosa que abona el fet que algunes coses que poden semblar casualitat no, de casualitat res amb aquest tio la casualitat no existeix et fa una pel·lícula com Ben Hart és impossible que les coses siguin casuals perquè està controladíssim la carrera de quadrigues abans de passar la història del cinema per sempre més sí perquè és irrepetible és irrepetible tu com a apuntador és irrepetible ja hi pot haver tecnologia ja ho era ja ho era la primera estic completament d'acord la primera per cert ell va ser d'ajudant de direcció de la primera del Fiblo del primer Ben Hur sí, sí el primer no sé si van bé ajudant o segon ajudant de direcció en tot cas va estar ficat ja en allà i ja la primera tenia era el de Mill no em sembla el César de Mill i realment ja era un gran muntatge però és clar és que la segona és espectacular la carrera de quadrigues jo diria que és el paradigma del que és el muntatge és un d'aquells moments miraculosos de la història del cinema i tant és una seqüència absolutament com tu dius irrepetible sí, sí és una cosa tremenda com està rodada la manera en què va estar rodada el creixent que té el creixent com diu com es van eliminant carros de manera natural és clar a més a més té molt temps per desenvolupar en aquest cas evidentment hi havia una limitació temporal no podia durar una hora però dura el suficient com perquè pugui haver-hi aquesta percepció quasi de temps real quasi de temps real hi ha un moment en què que suposo que és el doble hi ha un moment en què li enxampen el Charlton Heston el personatge d'ell li enxampa una quadriga li enxampa perrere sí la seva carrossa bota i el stand és a dir l'especialista el doble de Heston si no es mata és perquè en aquell moment no era digital tot era real i si tu veus el quadriga saltat se la jugaven el conductor de la quadriga saltant pels aires és que està saltant pels aires efectivament hem saltat la pel·lícula ara nosaltres és que és el paradigma de la perfecció de The Wilder l'auriga l'auriga l'auriga l'auriga una auriga no i aquesta però està plena de detalls al principi de tot ja tenim aquella escena d'ella de les sabates ella quan rep la primera ah molt important aquesta quan es treu les sabates és molt divertit a més és el paradigma del que passarà en realitat ella està acaba histèrica i això fa que surti al carrer i se'n vagi del palau és també la socia amb la ventafocs per mi també té a veure amb la ventafocs òbviament les sabates i de quina manera per sota el vestit se les posa però sobretot incrementa ràpidament com de vegades d'estúpid és el protocol perquè si se t'ha caigut la sabata perquè bueno li estaven martiritzant doncs posa-te-la tranquil·lament quin problema hi ha quin problema hi ha no es pot fer res i aleshores tot és l'apur d'intentar posar-te la sabata sense que mantindre l'etiqueta el protocol és una cosa absurda i marca molt bé més a més quin és el tema ella està cansada ja d'això les sabates són el que la constreny és el símbol és la sabata en realitat el que l'està constrenyint és tot el protocol aquest el seu rol el seu paper és la preparació que la porta a agafar i fugir la fugir però això segurament és imputable a trombó segur que doncs per això era un narrador de primera perquè a través de la sabata rebem ràpidament la informació que l'Audrey Hepburn l'An la princesa Anne està fins al no està a gust a dintre d'aquelles sabates està fins al cap exacte fins al cap damunt de tot vull dir que per cert es veu que el palau on es roda la roda de premsa final i aquesta recepció i tot això estava ho van rodar a l'estiu a 40 graus l'Audrey Hepburn que fixa't que és prima com un pal diu que en sa vida havia suat suave també perquè era suave no era divina era real però clar com sabeu abans de ser actriu havia estat ballerina diu que nivellant havia arribat a suar el que va suar en aquestes escenes home aquest espai de dos meses es veu molt bé en el pla final de la pel·lícula espectacular quasi un pla digne de Wells quasi aquest seguiment del del del del del del espectacular impresionant al final és un pla un traveling back traveling back no no francament extraordinari bueno de gran cineasta i després està una cosa que està al nivell o més fins i tot que el tema de la ciutat que dèiem abans són els seus habitants és a dir aquest taxista impagable que té una intervenció realment curta però que té una intervenció de veritable actor de pel·lícula italiana de nivell o sigui no són actors circumstancials que estaven allà el perroquer el perroquer és un personatge potser el que més paper té el que dura més diguem el seu paper i és un tio que té un paper important i és un actor és un actor que realment funciona i està treballant amb actors al costat del nivell d'aquests dos que estem dient i del tercer que és el del amic periodista d'ell és a dir que tenen tot el mateix exigència de nivell ho té amb tot eh el periodista ah perdoneu el d'allò el taxista el perroquer hi ha un tercer ah sí l'amo del seu apartament l'amo de l'apartament aquest personatge que és impagable o sigui quatre coses que diu quatre coses que fa amb aquell home prim esprimatjat se'm ha sortit de rififir corsacat de rififir i que li demana diners ell li diu i ell li diu certamente no amb 10 o 2 mesos i a sobre m'estàs de brancalet una situació una situació per cert la d'ell que és un pringat perquè sobre el veiem que és jugador perd molts diners al pòquer i tal i en canvi resulta que sempre va amb un traje pulcríssim amb la seva corbata 10 o 2 mesos d'enderrariment però té una senyora que li fa el llit i li neteja el pis increïble jo no sé si esteu d'acord però és cert amb tot el bo que té el guió de trombó que per ser hauríem de parlar que originàriament ell no sortia pensant les còpies posteriors ell era 92 anava sota el nom d'Ian Maldelan Hunter si exacte si veieu aquest nom al darrere Dalton Trambo sí però és que era un home de palla ell existia aquest Hunter però després en la película era un negre diguem exacte amb la còpia d'ara surten tots dos i en realitat el Hunter aquest no va fer absolutament res vull dir en realitat tot és tu bàsicament és ell 60 anys van trigar a mananassos 60 anys van trigar a metre que el guió era potser van aprofitar una restauració fins que es devia descodificar però jo no sé jo no sé què opineu jo veig per exemple tu que has tret això de la imatge impecable d'en Gregory Peck és que al matí del dia següent es desperta teòricament encara no sap que l'Audrey Hepburn és la princesa i vol córrer per arribar a la roda de premsa a la roda de premsa i va amb una imatge sortint impecable que dius és impossible si no has tingut temps de pràcticament de res jo vaig pensar però dintre d'un conte un conte tu aguanta tot exacte per la vessant de conte és de cellers també per la vessant de conte potser s'ha d'admetre jo crec que una roba estant garrafal que a veure com l'Audrey Hepburn o sigui la princesa surt del palau no? a la nit no? que és quan el gregor i pegu la troba al banc però com surt del palau és muntança a muntir material és materialment impossible que no la vegin sortir és material i hi ha com una elipsi perquè ella se'n va pels corredors del palau elipsi i ja està el carrer puja amb el tio que portava equipaments de begudes sí, sí ja està entre dins del camió i a través del camió en su és el pretexte per facilitar-le la sortida ja però no és creïble no clar que no no ho vaig contagiar ni la primera vegada ni ara tampoc perquè és clar és el que diu ell no perquè clar et dic una cosa perquè estàs per la mateixa regalatresa que tio la podies segrestar també clar efectivament si anéssim de cara a lo creïble sí efectivament després hi ha una cosa no sé si s'hi vau fixar però clar jo suposo que en aquell temps això no es podia preveure hi ha un fallo de rècord gros amb la primera plaça que surten hi ha un rellotge i després un altre i cada rellotge té un altre diferent dos hores diferents no veig exa no veig exa no veig exa que són molt dolents ja veient rècords no el que sí que vaig veure això no t'ho creus ni tu sí sí no no d'aquest tipus ets puntador sí però la meva humilitat fa que de cop com humil va ser també per cert quan diu que on va voler que en els crèdits ell estigués davant d'ell ell demana al revés de tots els actors demana que ell no vol ser el primer en el crèdit perquè ell anticipa el que serà aquesta pel·lícula per aquesta dona l'important que serà i el que serà a partir d'aquí estimada venerada i la seva imatge i ell diu que vol això és el que en algun lloc la productora aquí la productora mana però em sembla que finalment és així no me'n van fotre el Gregory al davant però ell volia ser que fos ella però en tot cas la gran d'àrea de les lletres perquè l'Audrey Hepburn és el debut d'ella pràcticament havia aparegut en pel·lículetes introducing exacte pel·lículetes allò petitones i només s'havia destacat en el teatre en el teatre que havia fet el Gigi en teatre a Broadway aquí sí que jo crec que la van agafar una mica perquè és quan despunta però no havia fet res en plan insignificant vull dir com a actriu de cine riant de riant i de cop i volta la posen de protagonista sí sí amb una pel·lícula important però tu imagina tot un Gregory Peck diu no no no ha de tenir el cartell el seu espai en aquest cartell la grandària d'ella el nom la grandària del nom ha de ser exactament el meu vull dir com si fos perquè ho és és protagonista per cert com que després parlarem dels Oscars dic que la pel·lícula va rebre tres Oscars un per millor actriu Audrey Hepburn un altre per millor guió d'Alton Trambo i un altre pel millor vestuari que és importantíssim dintre la història del cinema Edith Heath Estic d'acord Edith és una persona que ha vestit lo increíble a Hollywood i aquí vaig pensar en el moment que ella ja es passeja sola i finalment acaba aquest recorregut d'un dels recorreguts que ella fa sola per la ciutat acaba la perruqueria al final del nou look d'ella em va portar a pensar en una pel·lícula que va des de vuit anys més tard que és el Abu de Sufl que vam veure l'altre dia és a dir la creació d'una icona la creació d'una imatge icònica i vaig pensar amb la Jan Seberg que en el seu dia vam comentar quina força té en aquella dona repartint diaris pel carrer amb aquell look amb aquell cabell Newherald Triuny i aquí una mica vaig pensar mira inolvidable i en aquest cas una dona s'ha creat una imatge una imatge que a partir d'aquí en algun moment l'abandona aquesta imatge de cabellet curt mitja cabellera i tal però realment va ser la que més la vam recordar després d'aquesta manera mira estem davant d'un altre fenomen de creació de mites però és veritat que el vestit de la Audrey Hepburn és exquisit és exquisit la blusa aquesta i la faldilla ella també té unes mides que li queda tot bé que li queda tot bé evidentment portar el que vulgui hi ha un detall a l'última escena també la protocolària en el que hi ha la salutació moltes diverses figures una dezena de l'aristocràcia italiana es van oferir per fer cameos i surten i són reals autèntics de l'aristocràcia de busca de realisme per part d'aquí efectivament per part d'aquí del Weiler sí, sí bueno, clar és que estem al principi del Hollywood on the Tiber i aleshores suposo que deuria fer a la ciutat això deuria ser un remontbori en el seu moment el rodatge utilitzant els carrers evidentment que hi ha molta cosa dins de Txinecità l'apartament d'ell evidentment el carrer de fora és autèntic però l'apartament evidentment està dins de Txinecità allò és d'estudi i la redacció del diari i totes les altres després hi ha una cosa però clar això és una qüestió de guionista de Dalton Rambo i és que el personatge crossa de l'amic fotògraf és molt interessant amb aquest tipus de comèdies és el secundari de tota la vida és vital perquè és el que fa funcionar sí i fa avançar és el contrapunt còmic en aquest cas naturalment l'Eddie Albert que l'hem vist la tira de les ganes fent de segundot de guerra de western però són aquests actors resistents i potents mereixerien un estudi perquè són actors que sustenten molt i tant l'actor principal justament el paper que fa el Gregory Peck no hi ha dubte jo volia esmentar una cosa del William Wyler que li va amagar l'escena de la boca de la veritat a Santa Maria es veu que no s'ho estava esperant en absolut que li treuria amagaria la mà i que sembla com si li hagués mossegat la mà i l'Audrey Rebob va fer un vot és molt realista que és autèntic estem veient un vot autèntic no està actual això és el que diuen i penso que és cert la impressió però no és Wyler sinó que és el paper actor que és el Giro Aripec que li fa la broma potser va tenir la idea potser li va dir Wyler pot ser aquestes coses són difícils no érem allà això és com el tema del blanc ara seria fàcil saber-ho però per exemple per què roda en blanc i negre quan el Hollywood on the Tiber més aviat les pel·lícules són en color per què roda en blanc i negre aleshores aquí hi ha una discussió perquè esclar en joc que consta que William Wyler digués el per què va voler rodar-la en blanc i negre uns diuen que va ser una imposició de la Paramount per estalviar calés en el sentit que esclar un milió i mig de dòlars van gastar igual en va fer cinc però l'altra l'altra era l'altra teoria cap de les dues està comprovada una és l'econòmic i l'altra teoria és que el William Wyler era conscient que els escenaris eren epatangs espectaculars absolutament en Roma amb els monuments havien de sortir perquè vulguis que no havia d'haver aquest tema de la guia turística i aleshores per no distreure excessivament l'espectador va voler fer-la en blanc i negre perquè no es despistessin que havien d'estar pels actors pels personatges no pas Ignasi del director de fotografia el Frank Planner aquest què en sabem? jo no en sé res havia treballat amb altres produccions interessants o què? latina només t'haig de dir que va treballar 163 pel·lícules és que a mi em sembla que la fotografia em sembla molt bona en blanc i negre sí però bueno entre d'altres el diut saps de la pel·lícula aquella que només queden 37 minuts de la Marilyn Monroe que estava rodant mentre o sigui va morir mentre estava rodant something's got to give la direcció de la fotografia era d'ell però evidentment és un home que rei de reies del Nicolas Ray desayuna amb diamantes del Black Edwards los que no perdonen el western fenomenal Richard Brooks del John Huston del Huston perdó los que no perdonen Richard Brooks és los professionals el mateix Horizontes de Grandez del Wilde que jo sempre he dit és realment una pel·lícula enorme que si la veus amb pantalla gran t'aixafa directament però precisament em sembla excessiva és una pel·lícula és un western crec que a mi m'agraden els westerns jo soc un frat però sí té aquest cantó èpic però és que arriba a ser tan desmesurat tot tot l'escenari el paisatge la música la pròpia la pròpia història perquè és tràgica al final té un toque absolutament tràgic em sembla una pel·lícula desmesurada però evidentment la fotografia que és del planner és absolutament majúscula No seràs un estranyo de l'Stanley Kramer 20.000 legues de viatge submarino és que les ha podríem dir que les ha fet totes el Richard Fletcher el motín del Kane del Dimitri aquesta amb la guineca el Cyrano de Bergerac dels anys 50 amb el Mel Ferrer del Michael Gordon dirigida l'ídolo de Barro del Mark Robson Robson en fi carta a una desconocida de Max of Wills que té una fotografia amb la guineca és molt bona aquesta pel·lícula d'Espampanan un dels grans podria ser clàssic clàssic algun dia aquest ah, també la carta a una desconocida sí, sense dubte quan se vol pel·lícula d'Eufuls perquè realment és un director és una pel·lícula per emmarcar sí, sí estic completament d'acord és un dels grans també dos cosetes i tanco ja perquè hem d'anar ja a lo següent molt ràpid una de les coses que en aquesta pel·lícula el coneixement del que hi ha darrere la pel·lícula i el que hi ha darrere en aquest cas del Weiler és el fet que d'alguna manera el valor de l'enxufe és a dir és un home que ascendeix i fa aquesta carrera tan important als Estats Units gràcies a una amistat de la mare amb un dirigent de l'Universal és a dir ell va als Estats Units perquè hi ha la seva mare que té un parent que està ficat dintre de l'Universal i que té un càrrec molt important i això fa que ell decideixi anar-se als Estats Units a treballar és a dir que el valor de l'endoll que diríem en català és a dir de la influència fa que ell es desplaça i és clar ell és francès d'origen és alemany alemany després va ser milus però milus després va ser francesa va ser francesa i realment es veu que és això ell potser no s'hagués mogut mai d'aquell entorn i s'hagués desenvolupat segurament també com a director òbviament igual una cosa que no se sap molt és que Audrey Hepburn és americana d'origen belga d'origen belga ell és belga de fet el seu pare és britànic i la seva mare és holandesa amb pedigria la seva mare es veu que era una contessa o alguna cosa per l'estil d'aquí li ve l'elegància natural i és cert neix a Bèlgica això és cert és això bàsicament i que la pel·lícula és difícil de veure que això és un tema que sempre em preocupa portem pel·lícules que després existeixen encara recordar que existeixen encara algun cineclub és a dir que en què hi ha cineclubs llocs en què les pel·lícules es lloguen tot i que ningú utilitza i sense que ho hagi dit mai estremio que pots rescatar pel·lícules d'aquestes que no es troben al lloc més i que no estan a cap plataforma estremio en vez de ser inicial és il·legal òbviament però és una plataforma que té una quantitat de material tremenda no ho he dit mai això no no nosaltres no hem dit res els distribuïdors nosaltres no hem dit res abans de tancar m'agradaria fer tres apunts molt breus l'una el context la pel·lícula és de l'any 53 i encara que és background de la pel·lícula però estan parlant del tema de la Unió Europea sí hem de tenir la CE avant la letra la comunitat europea del carbó i la CERT que es va fer es va signar a París entre França i Alemanya és l'any 51 la pel·lícula és del 53 és a dir s'estava parlant no la declaració Schumann d'una federació de països del ministre francès és dels 50 és que surt la frase la pregunta vostè creu en una federació de països el qual hi fa i ella desenvolupa que sí és background no? no és la part important de la pel·lícula però té la seva gràcia però vol dir que Trambo anava molt lluny molt lluny evidentment perquè està tractant el tema un tema candent del moment és evident que anava ple el tema el tractat de Roma és de l'any 57 evidentment estem en aquesta època en què s'està forjant molt ben vist s'està forjant la Unió Europea després el tema que tots dos personatges en realitat es menteixen s'enganyen no? no diuen ningú cap dels dos diu el que és ella no diu que és princesa ell no diu que el que vol és fer un reportatge una exclusiva ell en realitat vol fer l'exclusiva l'està utilitzant després s'enamora com tots sabem l'està utilitzant perquè en realitat vol caler per escapar de Roma se'n vol tornar als Estats Units és a dir tothom vol ella vol deixar voldria deixar el seu moment el seu rol com a princesa i voldria ser una persona del carrer la meva explicació d'això és que amb dos per ser lliures tenen que mentir efectivament efectivament efectivament i jo estic esperant perquè clar el tòpic és la comèdia es fonamenta moltes vegades en l'engany en la falsa concepció és un recurs jo estava esperant que ells dos s'acabarien emprenyant però quan s'acaben acaben descobrint qui és qui ella més aviat en la roda de premsa mateix perquè fins a aquell moment ella no sap allà se li fa evident a la Déu no s'emprenyen tot el contrari lamenten és com dir hem tingut una aventureta de Disneylàndia pràcticament un dia i una nit es parla molt de la mirada que es tenen ells dos els primers planos de l'un i l'altre en el moment que hi ha és una mirada sense paraules és la Déu entre ells dos és una Déu és una Déu molt ben donat i parlant de la Déu ho deixem aquí parlem una mica dels Òscars perquè té tela això tenim evidentment hi ha moltes coses què t'ha semblat dignes només un altre punt a la Fontana de Trevi estem enganxats a la Fontana de Trevi us heu fixat a la Fontana de Trevi us heu fixat que estan jugant els nens dins de la Fontana sí està prohibit això fins i tot a l'època era estava ningú podia saltar a la Fontana de Trevi és possible que no però estem a Itàlia i s'hi paguen els americans que s'hi posin és que hi ha una els crítics de l'època parlaven de la Cartolina Movie Cartolina que sembla espanyol o català però no és també italiana és com si fos una pel·lícula de postals de postaletes i que falsejava moltes vegades la realitat per donar aquesta imatge idílica dels jocs turístics i aquí et posen els nens aquests ballant-se a la Fontana de Trevi que evidentment és fals és impossible això no podia ser de cap manera bueno ho deixem aquí perquè sí sí perdoneu et preguntava la teva opinió sobre el Palmarès un disbarat set un disbarat set òscars tota la vegada per tot arreu quatre òscars res de nou a l'oest i dos òscars per The Wild sí sí a veure a tot a la vez en totes partes hauria d'haver estat una pel·lícula discretíssima que no s'hagués hagut de dur absolutament res perdó completament d'acord ho hem parlat abans fora d'antena és insuportable és estúpida és una pel·lícula que no du enlloc és una pèrdua de temps és diarrica no va enlloc no va enlloc no puc estar més d'acord jo demanant perdó a l'audiència i ja sé que ara semblaré molt radical però és una merda ja sé que és una paraula molt forta per dir-la en ràdio sí però entrecomillem et dic una cosa jo estic segur que hi ha una part de l'audiència perquè per aguantar-nos a nosaltres s'ha de ser una audiència molt concreta que ens donarà som uns pagis ens donarà les gràcies per evitar-los gastar-se vuit o nou euros veient aquesta pel·lícula completament d'acord jo no dic res perquè no hi havia vist res de tot això no puc parlar en aquest sentit estic us deixo vosaltres totalment estava tard estava tard home i tant el triàngulo de la tristesa el triàngulo de la tristesa home almes almes en pena de in a sharing sí que és una pel·lícula molt marciana estic molt estupefacte jo una pel·lícula que té contingut té fins i tot un segon una actuació no del primer actor de Colin Farrell sinó del segon que és per mi és un premi d'interpretació secundària el Brendan Gleeson Brendan Gleeson això és un tros d'actor i la pel·lícula té fins i tot i ho admeto aires furdiants té aires de John Ford claríssims per l'ús del del paisatge sobretot per l'ús del paisatge i per una certa barbàrie absolutament inserida en el context social del poble aquest i el paper de la dona que agafa i els diu escolteu us quedeu aquí ella una persona culta i se'n va a la ciutat a fer de bibliotecària i diu escolta ja anireu venint per allà si em voleu veure l'actriu és molt bona la Carrie Condon té un saboret i un look potent havia fet d'Octavia la sèrie de Rom de l'Oliver Stone i bueno és una actriu a destacar sí doncs això fins i tot aquesta clar que hi havia altres coses absolutament prescindibles com avatar en el sentit de l'aigua i tal però home és que jo és que em vaig posar de tots els colors quan el dia següent perquè no tinc connexió especial per veure el lliurement directe quan el dia següent m'entero que tota la vida i en totes partes a veure els actors no és que estiguin malament però però però a mi la que més salvaria és Gemini Curtis home sí completament completament d'acord però és que la Gemini Curtis té Fanny Bones que es diu és una actriu que té molt ofici té molt ofici mare de Déu que sí en té li pots donar el que vulguis és un tros d'actriu i per tant sí no discuteixo tant això però home que la Michelle Yeo s'emporti el premi a la millor actriu quan tens una Kate Blanchett fent de tard jo ho sento però no és que hi ha coses que cauen pel seu propi i una ama d'armes fent blond fins i tot blond seria pot ser discutible però la ama d'armes està que la ama d'armes està que se surt i és un partit un paper dificilíssim és curiós però ara com ho vaig de fora la pregunta que es faig pregunta no dic res simplement pregunto què hi ha darrere d'això per què és així això una cosa tan evident què hi ha darrere hi ha la política aquí hi ha un canvi de paradigma primer hi ha política hi ha política però et dic una cosa jo diria que a nivell de premis Oscars des de fa 3 anys ja s'està notant un canvi important o sigui hi ha un canvi generacional aquí per mi hi ha uns influencers que han agafat i han donat la volta una sèrie de principis i et dic una cosa no vull barrejar les coses perquè és un tema diferent però per exemple el canvi de paradigma que s'ha donat també amb Sight and Sound respecte a la pel·lícula més bona de la història del cinema i tal potser també podria anar per aquí però ja dic per mi la pel·lícula de de Jan aquesta de com es diu de de Jan Dillman em sembla molt interessant i molt bona per tant no va per aquí però sí que és un canvi de paradigma important llavors sembla que el cinema clàssic anem a raconar-lo i llavors hi ha la influència de de de les grans productores aquestes que tenen copat i llavors és un negoci i els joves no van al cinema com que haurien d'anar-hi hi ha una cosa que s'en diu i per tant es tracta de premiar alguna cosa que faci que la gent vagi se'n diu estudi A24 que portava 18 pel·lícules de les que anaven preseleccionades als Òscars home això vol dir alguna cosa això és tendència bueno jo m'atreviria a dir que és que ni tan sols és una pel·lícula ja no no mira jo fora d'antena li comentava a ell que és una pel·lícula ja és una altra cosa dura dues hores i mitja i li treus tu una hora i enganxes i continua i queda la mateixa pel·lícula perquè és que arriba un moment que l'argument és idiota és estúpid és i a part a mi quan em diuen home el multiverso que és una novetat una novetat Filip Cadi que als anys 60 ja escrivia narracions de ciència ficció amb el multiverso i de fet és el multiverso aquest multiverso ve dels pensadors filosòfics del segle XVII i XVIII ja estan parlant d'universos paral·lels i que tenim jors en aquests universos i que aquesta història que el jor d'un univers va apetar a l'univers d'un altre el propi Filip Cadi que estava convençut que ell era un esclau romà del segle I després de Cri i estava absolutament convençut i que de vegades tenia flaixos i després hi ha una cosa el temps el temps no és lineal aquests pensaments que el passat el present i el futur conviuen poden conviure i conviuen que això ens pot semblar una parida però això és un pensament que ja ve de filòsofs del segle XVIII és que a veure i sembla que haguem descobert en aquesta pel·lícula la sopa de l'ou però on arribem amb allò que dius tu moltes vegades de la la modernitat aquesta en què està instal·lat una sèrie de creadors actuals totalment és un enganyisme sí perquè sí això és postmodern a què porta tot allò això és postmodern no hi ha dubte que és una pel·lícula postmoderna però amb la pitjor expressió però recordeu que jo ho diu la postmodernitat sí ho recordo perfectament sí, sí un error un error Garrafal podríem estar mitjanament d'acord amb altres coses no? bueno el Brendan Fraser per The Wave bueno en fi també està el Colin Farrell justament per Almas en pena d'Innis Sharing sí la pel·lícula aquesta en original es diu The Van Ness The Van Xis The Van Xis of Innis de Van Xis i Van Xis sabeu de la pel·lícula la bruixa la dona aquella gran que precognitza és com la bruixa de Macbeth les bruixes de Macbeth una mena d'oràcul exacte això és el que és una Van Xis és un esperit de dona per dir-ho d'alguna manera la traducció el que passa és que aquí com sempre els traductors espanyols ens ajuden perquè no pensem ens diuen no escolta són les ànimes en pena que hi ha en aquell poble allà arraconat a prop del penya assegat i tal almes en pena però l'àvia aquesta de fet té una pinta de bruixa de Macbeth quan empelleix i fa les precognicions aquestes és una pel·lícula interessant a mi em va semblar molt bé és curiosa i el que dius tu també ho vaig notar vaig notar estàs a l'aire aquell tens i una mica pesat i reiteratiu d'algunes pel·lícules que John Ford va fer allà claríssim clarament el director el Martin McDonagh de fet ha fet pel·lícules interessantíssimes sí tres anuncios en les afueres aquesta sí aquesta sí és el paradigma però també va fer Escondidos en Brujas que per cert surten tots dos actors jo diria que té una predilecció per tant el Colin Farrell com per el Blenden Gleeson perquè tots dos surten i una pel·lícula que us recomano molt Escondidos en Brujas en Brujas la ciutat en Virga sí em sona la pel·lícula que se'n sona evidentment a la capital em sona aquesta pel·lícula i l'altre clar l'altre per mi hi havia una cosa que era molt bona de la pel·lícula que era la Francis McDormand i una cosa que es carregava una mica la pel·lícula que era la Francis McDormand sí perquè clar la seva presència és un imant tan gran que algunes coses de la pel·lícula grinyolaven pot ser pot ser no sé si estàs d'acord em refereixo a tres anuncios en les aules sí sí jo tinc un bon record però potser té raó podria estar-ho podria estar-ho d'acord sí sí ara només per veure'm ella ja val la pena veure-la és un curs d'interpretació és un monstre un altre monstre de l'escena i del cinema i tant i tant i bé després no sé altres coses és que el millor actor de repartiment el Ki-Hui-Kwan sí ja sabem que és un veterà sí antidilubiar pràcticament bé de l'època d'Indiana Jones que feia de nen però total per fer el paper que fa escolta el Brendan Gleeson és que està aquí estava també nominat i si vols tu és just que el The Fables Man no s'hagi endut absolutament res perquè em sembla una pel·lícula molt anodina encara que estigui ell parlat d'ell però l'Spielberg l'Spielberg no em sembla una pel·lícula particular l'Spielberg potser podria potser podria pillar algo però bueno davant de toda la vez en todas partes qualsevol cosa és més mereixedora no puc entendre de veritat és que estic estupafacte amics amb aquesta reflexió de l'Ignasi us deixem fins la setmana que ve bona nit bona nit deixeu-vos bé bona setmana ara escoltes ràdio d'esvent sintonitzes ràdio d'esvent la ràdio de Sant Just l'hora d'avui per tu