Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te
Cinema sense condicions del 14/3/2023 — Vacances a Roma (1953), William Wyler i la Roma del “Hollywood on the Tíber” + Debat Òscars 2023
Sintonia i entrada del programa.
Salutacions, música de Roman Holiday i presentació del tema del dia i dels participants.
Per què “Vacances a Roma” com a clàssic; debat sobre l’etiqueta d’artesà aplicada a Wyler i repàs de filmografia (Ben-Hur, La calúmnia, The Collector).
Capra s’aparta pel guió de Trumbo (blacklist); Wyler assumeix; Peck vol sortir del seu encasellament dramàtic; química amb Hepburn.
Barreja de to romàntic i mirada irònica a la noblesa; final agredolç sense reunió de la parella.
Paral·lels amb It Happened One Night, Notting Hill, Lost in Translation, El guardaespaldas i altres variants.
Context de grans rodatges americans a Roma; combinació d’exteriors reals i estudi sense caure en la postal.
Escenes de carrer i terrassa; revelació del Panteó al contraplà; acció integrada en l’espai urbà.
Cameos de corresponsals (ABC i La Vanguardia); lectura antifranquista; versemblança i meticulositat de càsting.
‘90 takes’ i control total; lloa de la seqüència de les quàdrigues com a fita irrepetible del muntatge clàssic.
La sabata com a símbol del rol opriment; direcció d’Hepburn i Peck; riquesa de secundaris romans (perruquer, taxista, propietari).
Crèdit a ‘Ian McLellan Hunter’ i reconeixement tardà a Trumbo; notes de raccord i plausibilitat assumides pel to de conte.
Peck cedeix protagonisme en crèdits; 3 Òscars (Actriu, Guió, Vestuari); Edith Head i la construcció d’una icona; cameos d’aristòcrates.
Què és d’estudi i què és exterior; el valor del blanc i negre; repàs a la trajectòria del director de fotografia.
Orígens i ‘endolls’ de Wyler; arrels d’Hepburn; comentari sobre disponibilitat i circuits de visionat.
Referències a la CECA i la idea de federació; tots dos protagonistes menteixen per ser lliures; comiat silenciós.
Nens dins la Fontana (imatge irreal); discussió sobre el risc de la ‘pel·lícula de postals’ i com el film ho evita.
Crítica a l’hegemonia d’EEAAO; mencions a All Quiet, The Whale, The Banshees…, Avatar i The Fabelmans; A24, Sight & Sound i el multivers no és novetat.
Tancament del programa i comiat als oients.
Resum general
Programa dedicat a “Vacances a Roma” (Roman Holiday, 1953) de William Wyler: anàlisi de la seva direcció, del guió de Dalton Trumbo i del carisma d’Audrey Hepburn i Gregory Peck, amb un repàs a la Roma de rodatge i al fenomen “Hollywood on the Tiber”. Al tram final, debat encès sobre els Òscars 2023 i el canvi de paradigma als premis.
Tema central: “Vacances a Roma” i William Wyler
- Wyler, autor o artesà?
- Debat sobre l’etiqueta d’“artesà” i la seva insuficiència en obres com La calúmnia o Ben-Hur. - Polivalència d’estils i gèneres, però sempre amb exigència i precisió formal.
- Guió i producció
- Origen Capra i renúncia per la presència de Dalton Trumbo (en blacklist). - Crèdit original encobert com a “Ian McLellan Hunter”; reconeixement tardà a Trumbo.
- Hepburn & Peck: química i to
- Debut estel·lar d’Audrey Hepburn i salt de Peck a la comèdia, amb química palpable a pantalla. - “Falsa comèdia”: barreja de conte de fades i realisme urbà, amb final sense happy end.
- Roma com a personatge
- Retrat viu de la ciutat: exteriors reals i interiors a Cinecittà. - Evitar la “postal”: posada en escena que integra acció i espai (l’escena del Panteó revelada al contraplà). - Context del “Hollywood on the Tiber”: Roma com a gran plató dels 50–60.
- Decisió estètica: blanc i negre
- Hipòtesis: estalvi de la Paramount vs. opció de focus narratiu per no eclipsar els personatges amb el color dels monuments.
- Iconografia i vestuari
- Edith Head: vestuari clau i creació d’icona (nou look d’Hepburn, tall de cabell). - Parallels d’“icona urbana” (record de Jean Seberg a “À bout de souffle”).
- Anècdotes i direcció d’actors
- Broma improvisada de la Bocca della Verità (reacció real d’Hepburn). - Personatges secundaris romans (taxista, perruquer, l’amo del pis) dotats d’autenticitat.
- Subtext i context
- Gags sobre corresponsals espanyols (ABC i La Vanguardia) amb subtext antifranquista. - “Background” d’Europa en construcció: mencions a la federació europea (ECSC, context 1951–57).
- Premis i recepció
- 3 Òscars: Actriu (Hepburn), Guió (Trumbo) i Vestuari (Edith Head).
- Crítiques menors
- Algunes llibertats de versemblança (fuga del palau, raccord d’hores), assumibles pel to de conte.
“Com es pot construir una comèdia tan ben construïda… amb la sensació que ‘surti sola’?”
Wyler més enllà de Roma
- Meticulositat (“90-takes Wyler”): control total del set i dels detalls.
- Celebració de la seqüència de les quàdrigues de Ben-Hur com a paradigma de muntatge i espectacularitat no digital.
Debat final: Òscars 2023 i canvi de paradigma
- Everything Everywhere All at Once: debat molt crític amb el seu predomini.
- Recorregut per títols i interpretacions destacades:
- “All Quiet on the Western Front”, “The Whale”, “The Banshees of Inisherin”, “Triangle of Sadness”, “Avatar: The Way of Water”, “The Fabelmans”.
- Política, generacionalitat i indústria:
- Influència d’A24 i influencers en tendències de premi. - Referència al gir del cànon (enquesta Sight & Sound i “Jeanne Dielman”).
- Debat sobre el multivers i la seva no novetat (referències a Philip K. Dick i tradicions filosòfiques).
“Un disbarat… canvi de paradigma i política darrere dels premis.”
Referències i ecos
- Precedents i derivacions del tema “celebrity + anònim”: “It Happened One Night”, “Notting Hill”, “Lost in Translation”, “El guardaespaldas”, “Nit Reial”.
Idees clau
- Barreja encertada de conte romàntic i observació realista de Roma.
- Direcció rigorosa de Wyler i guió refinat de Trumbo.
- Icona Hepburn: estil, gest i modernitat.
- Debat sobre canvis de criteri als Òscars i a la crítica contemporània.