Cinema sense condicions del 3/6/2014 — Vampirs, precarietat i Burt Lancaster: Jarmusch, recomanacions de París i Elmer Gantry al detall

Panorama de l’episodi

Programa de “Cinema sense condicions” amb tertúlia coral i una convidada jove (Lara Gómez). Conversa amb la col·laboradora Cocó des de París amb recomanacions d’estrenes i mostres; debat central sobre Hermosa juventud de Jaime Rosales; monogràfic extens dedicat a Burt Lancaster i anàlisi de Elmer Gantry (El fuego de la palabra) de Richard Brooks.

Temes principals

• Only Lovers Left Alive (Jim Jarmusch): visió lírica i d’atmosfera del mite vampíric amb Tilda Swinton i Tom Hiddleston, música hipnòtica i sensibilitat romàntica contemporània.

• Recomanacions des de París (Cocó): States of Grace/Short Term 12 (Destin Daniel Cretton), La chambre bleue (Mathieu Amalric, sobre Simenon) i Dans la cour (Pierre Salvadori) amb una Catherine Deneuve natural i emotiva.

• Cronenberg recent: mirada crítica i més “continguda” al sistema de la fama (Maps to the Stars).

• Hermosa juventud (Jaime Rosales): radiografia freda però molt actual de la precarietat juvenil, comunicació via mòbil/WhatsApp i decisions límit; debat sobre distància formal vs. empatia.

• Burt Lancaster, icona i productor valent: de The Killers a From Here to Eternity, productor de Marty, compromís progressista i col·laboracions europees (Visconti, Bertolucci).

• Elmer Gantry (El fuego de la palabra, Richard Brooks): crítica a la venalitat dels predicadors evangèlics i a la barreja de religió i diners, amb un Lancaster immens; adaptació premiada i mirada ambivalent que critica i alhora humanitza.

Moments i idees clau

Only Lovers Left Alive (Jarmusch)

• Cocó defensa que és una obra d’atmosfera i sensibilitat: > “És una pel·lícula d’atmòsfera. No cal buscar un gran guió.”
• Parella d’Adán i Eva vampirs entre Detroit i Tànger; to aristocràtic, underground i culte; aparició de John Hurt.
• Música de Jozef van Wissem i SQÜRL; pas per Cannes.

Recomanacions de París (Cocó)

• States of Grace / Short Term 12 (Destin Daniel Cretton): retrat sincer de joves en risc i educadors amb ferides pròpies.
• La chambre bleue (Mathieu Amalric) sobre Georges Simenon: to “chabrolià”, thriller adult amb amants sospitosos; Stephanie Cléau (parella d’Amalric) aporta veritat.
• Dans la cour (Pierre Salvadori): trobada entre un músic de 40 que es rendeix i una veïna gran (Catherine Deneuve); molt commovedora, menys comèdia del que sembla; gran treball de Gustave Kervern.

Cronenberg, etapa recent

• Maps to the Stars: més “tranquil·la/continguda” que els seus títols més transgressors; sàtira incisiva de la cultura de la fama a Hollywood.

Debat: Hermosa juventud (Jaime Rosales)

• Mirada clínica i molt contemporània sobre precarietat, baixa formació i camins difícils per sortir-se’n.
• Recursos formals: seqüència clau mostrant una pantalla de mòbil amb fotos/missatges. > “Les seves pel·lícules són com una radiografia… com anar tallant amb un bisturí.”
• Discussió sobre alternatives col·lectives (sindicats) vs. individualisme i escapades precàries (pornografia amateur).
• To final contundent i desesperançat; comparació amb els Dardenne (més passionals) i amb Kaurismäki (Nubes pasajeras).

Burt Lancaster: vida, carrera i compromís

• De la fisicitat i el carisma inicials a un gran actor de matisos.
• The Killers el llança; clàssics com From Here to Eternity (petó icònic amb Deborah Kerr).
• Com a productor, aposta per projectes difícils: Marty (Òscar).
• Compromís progressista: suport als drets civils (MLK), amistat i suport a col·legues estigmatitzats; independent de dogmes.
• Etapa europea: Visconti (Il Gattopardo, Conversation Piece), Bertolucci (Novecento).

Elmer Gantry (El fuego de la palabra), de Richard Brooks

• Lancaster volia fer un anti–Billy Graham; Brooks adapta amb mestria la novel·la (Òscar a guió adaptat).
• Crítica a la veateria religiosa i a la doble moral, però amb humanitat per les criatures d’aquell món.
• Temes: espiritualitat vs. diners, espectacle religiós com a “xou”, ambivalència moral i capacitat de seducció del predicador.
• Brooks, gran adaptador (Tennessee Williams, Capote, Conrad): dirigeix actors cap a grans interpretacions.
• Escena destacada: Lancaster cantant a l’església, demostrant carisma i profunditat emocional.

Frases destacades

“És una pel·lícula d’atmòsfera.” “Com una radiografia del present.” “Un anti–Billy Graham.”

Conclusió

• Episodi polifònic que transita de l’art cinema (Jarmusch) a la realitat social (Rosales) i culmina amb una lliçó de cine clàssic i d’adaptació literària (Brooks) a través d’un Burt Lancaster majúscul.