Vampyr de Dreyer: somni, expressió i misteri; Oscars 2022 sota la lupa; recomanacions París Districte 13 i Aria Ferma

Cinema sense condicions Bona tarda, un dimarts més, us parlem des de Ràdio d'Esvern, Cinema sense condicions. Bona tarda, Lluna. Bona tarda. Com ha anat la setmana? No et sento. Misteri. Bé, molt bé, ara sí. Ara sí. Bé, avui la cosa va de misteri. Sí, és veritat. Sí, sí, era per anar a corde. Bona tarda, Anastasi. Bona tarda, bona tarda. Bona tarda, Ignasi. Què tal, bona tarda. Molt bé, bona tarda, amics. Hem entrat a la nit aquesta de cinema, una horeta corta que sempre tenim. A veure si algun dia en podem aconseguir dues. per satisfacció nostra i esperem que també de vosaltres. Esperem, esperem. Bé, esperem. Bé, deia que hem entrat en una música que va fer Wolfgang Zeller per la pel·lícula Vampir de Carl Theodor Dreier. Vampir de Carl Theodor Dreier és una obra de 1932, en blanc i negre, que encara és molt d'autora del cinema mut, però ja estem amb cinema parlat. És una obra atípica. Dreier va reconèixer que es va basar, però molt lleugerament, i de fet només hi ha tres o quatre semblances reconeixibles, amb Carmill de Sheridan de Fanu. Aquesta és una obra en la que ell entra sentint-se amb el cinema de terror, per una banda, i també de misteri. La pel·lícula és una obra que té un argument que podríem dir que es basa en el que se'n va dir moltes vegades en literatura, la causa absent. És a dir, estem perseguint alguna cosa que no trobem, i de fet la pel·lícula s'inicia i acaba, i no es troba la causa. Sí que hi ha unes circumstàncies que es produeixen. És a dir, el tema de la pel·lícula és de terror, perquè hi ha diversos morts violentes. A més a més, és de misteri, perquè està situada en un context gòtic, d'una menció tèrbola i un castell inquietant, i no diguem els exteriors, que és la boira, el llac, el cementiri, el campanar, el moll de l'embarcador, el senyor que baixa cap al moll amb la dalla, és a dir, més elements que estiguin dintre del que és el misteri i terror, no hi pot haver. Però, sense entrar en explicar-la, perquè nosaltres no tenim mai aquesta idea, o sigui, donem això com un apunt, perquè sabieu que el que es posareu a veure, si teniu l'encert d'entrar amb en Vir, només dir que, fixeu-vos-hi, si arriba de ser des del meu punt de vista, i pel que he llegit també sobre ella, i perquè me l'he passat tres vegades, perquè és que, és que, bueno, és que és una pel·lícula, per mi, que m'atrapa, o sigui, té un misteri i un encant i una atracció bestial. Però he arribat a la conclusió que això és molt gros i vol dir que estem parlant d'una obra mestra perquè, com a obra mestra, és impossible imitar-la. És ridícul el que vulgui imitar vampir. Es poden fer la tira de pel·lícules sobre vampirs i se n'han fet 250 o 300. Molt bé. I moltes, molt bones. Aquí mateix hem parlat de Dràcula, que és una obra notable, no? Però és que això és una altra cosa. Jo m'he entretingut, i ja els dic, me l'he passat tres vegades. Aquesta pel·lícula, no sé si estareu d'acord amb mi, agafem el personatge conductor, perquè no és més que conductor, i quan arribem al final de la pel·lícula, el traiem, l'esborrem de la pel·lícula, i la pel·lícula es continua mantenint perfectament. O sigui, tot el que passa, passa només substituint una extracció de sang que li fan amb aquest personatge. Seria protagonista, sí. Seria l'única cosa que no faltaria. Tot el de més s'aguantaria. O sigui, això és increïble, amb cine. Sí, sí, és cert. Perquè el protagonista no és el protagonista. Estàs parlant de... Clar, és que és un fals protagonista. És un fals protagonista, perquè fins i tot quan sembla que actua, en realitat no sabem si actua o no actua, en el sentit que quan salva la Gisela al final, no? Sí, sí. Misteriosament raptada, que tampoc ho hem vist. No, clar. Perquè la pel·lícula despista per tots, contra que tots... Sí, sí, sí. Està plena d'absències. Aleshores, clar, et trobes que ell té un somni, i sembla que desperti del somni, però la pregunta cap dalt és si, tot plegat, no ha estat un somni. És a dir, que el protagonista, en el fons, arriba a l'hostal, no?, dorm, i tot el que li passa és un somni. Perquè la primera cosa estranya ja és el fet que aparegui el senyor del castell, obri la clau... Ell té posada la clau al pati, eh?, i la clau gira i entra i li diu, li deixa el llibre de vampirisme, que li diu que no l'obri fins que ell no mori. Fins que ell no mori. Per tant, intueix que li queden pocs dies de vida, i, de fet, aquella mateixa nit el mata't, perquè la pel·lícula hem de tenir en compte que passa entre la nit i el matí. Entre la tarda i l'alba del dia següent. Això que dius tu de la clau és que dintre de la pel·lícula hi ha portes que es tanquen i s'obren i no sabem com. És a dir, per exemple, al final, el metge és atrapat a dintre del molí i no pot obrir, però no sabem com estanquen aquella porta. No, apareixen allà, es va omplint de farina fins al cap damunt, però i mor, evidentment. Tenim escenes amb moviments repetits, és a dir, un factor cíclic que més aviat està parlant de somni. Sí. Somnis són cíclics. Home, bé, bé, bé. I tenen repeticions. Aquesta és l'història. Jo penso que sí. A l'enterrador surt en dues o tres ocasions. Permeteu una petita, després de... Has fet una gana introducció, Pep, i a més a més m'ha semblat molt interessant, i tu ara has fet un apunt interessant amb el tema del somni. En tinc una altra d'important. És molt ràpid, molt ràpid. M'ha recordat Calderón de la Barca, perquè la vida és sueño i los sueños, sueños són. Però també m'ha recordat, sobretot, una cosa, que és que, per mi, des del primer moment, quan tu vaig dir, quan començava a veure la pel·lícula, vam trucar-nos per telèfon, per una altra raó, et vaig comentar m'estàs recordant el perro andaluz del Buñol. Ah, sí. I el protagonista m'estàs recordant el personatge protagonista de la pel·lícula del perro andaluz. Vaig a utilitzar aquest còdic del surrealisme, perquè l'utilitza. Sí. L'utilitza. No vol dir que sigui una pel·lícula necessàriament surrealista. No, no, però... Utilitza el còdic. Però està influït. Però està influït. Una de les influències de l'època... Sí. Bueno, tenim en compte que... Perdona, Pep. Sí. Una de les influències de l'època són precisament les avantguardes. Exacte, exacte. És el que volia dir... El surrealisme... Hem de tenir en compte que aquesta pel·lícula està feta a París. Sí, a París. O sigui, ell estava a París i en una festa va tindre la sort que li van presentar el duc aquest, el comte, el baró. El baró. Sí, el baró. El baró. El baró. El baró. Nicolas de Gunsburg. Gunsburg. Gunsburg. Sí. Que se'l va camelar... Un detall important. Aquest senyor li presenta Valentín Hugo, que és la dissenyadora de vestuari de La passió de Joana d'Arc. Ah, sí. La passió... És que hi ha una història prèvia que hem de tenir en compte. La passió de Joana d'Arc és un desastre. És a dir, és un fracàs comercial. La... Que és la pel·lícula anterior d'Era. 10 anys abans de fer aquesta fa La passió de Joana d'Arc. No, bueno, sí. De fet, és de l'any 28. La passió de Joana d'Arc és del 28. Vull dir que no... Ah, no, no passen 10 anys. No, no, no. No, 4. Passen 10 anys. No 10, 12. 12, 12. Fins que fa 10 rots. Tens rots, tens rots. A veure, si puc acabar de dir. Sí, perdona, perdona, perdona. El tema és que és un desastre l'empresa, la productora, la Société Générale de Films, que és derivada de la que va produir el Napoleó de Belgans, que també va tenir pèrdues, tot i que la pel·lícula va ser millor acceptada per les innovacions que tenia, però justament les innovacions de Dreyer són les que provoquen la fallida del... És a dir, l'empresa de Napoleó, de Belgans, que es deia Cine France, fa fallida. D'aquesta surt la Société Générale de Films. I la Société Générale de Films, tot i que té un contracte amb Dreyer per fer unes quantes pel·lícules, diu, no faig més pel·lícules amb tu, com a conseqüència del fracàs que és la passió de Joana d'Arc. Dreyer, evidentment, els denuncia, perquè, home, si teniu un contracte amb mi, teniu l'obligació de fer el següent de pel·lícules. Evidentment, ho va guanyar, però, clar, tot això va comportar temps. Aleshores, el tio està penjat, el Dreyer està penjat, i la Valentín Hugo li presenta aquest senyor que li diu, doncs mira, jo et produeixo la següent pel·lícula, i no sap encara què nassos fer, eh? Jo et financio la següent pel·lícula en condició que jo surti. I, evidentment, el protagonista principal que tu associes a l'aixec andalú, a l'actor francès de l'aixec andalú, evidentment diu, vale, jo et te ho financio, però haig de sortir. I, aleshores, sembla que Dreyer sigui com una petita venjança, perquè fa un personatge en què sembla que sigui el protagonista, i en realitat no acaba de ser-ho. És un personatge molt passiu, molt boller. S'està tota l'estona mirant tot, no? Set, set. Fins i tot els títols. És a dir, ell és el que ens tradueix realment els intertítols, que són els únics que apareixen. El que fa Dreyer és aprofitar la inexpressivitat d'aquest tio per fer un tio, un personatge que fluctua. Que es passeja. Més que passejar-se, flota dins de la boira aquella i del context de l'obra. Contabilitza molt bé. Ara, hem de dir que Vampir tampoc va tenir èxit. A Viena fins i tot la gent va muntar un sidral perquè volia que li tornessin els calés. Això passa amb el 33. A Berlín, el 32, uns amics d'ell, que ja li van estrenar una pel·lícula anterior, i que tres setmanes després projecta Nosferatu, del Mornau, doncs li passa Vampir i també va ser un fracàs. En una paraula, és una cosa important, eh? Fins a Dies Irae, que és de l'any 43, si no malament recordo. 43. I va ser un fracàs a l'estrena, també, eh? Deixa'm acabar. Fins a l'any 40, o sigui, des del 32 que fa Vampir fins al 43, Dreyer ha de viure fent de periodista. Torna, eh? Torna a fer de periodista, que és el que havia fet abans. Perquè no troba finançament per res. És a dir, que ho passa, realment, entre la passió de Joana d'Arc. I Vampir, que és una pel·lícula per molts valors, tot i que les còpies la van renovar al final... Sí, t'ha remasteritzada. El 98. El 98. T'ha remasteritzada. Però, bueno, el resultat no és gaire gratificat. No, malgrat el remasteritzat, no. Perquè els negatius es van perdre. Clar, clar, clar. Llavors, ho han hagut de fer a base de... Hi havia tres còpies, una anglesa, la van fer tres vegades. En una època en què els actors havien de tornar a fer l'escena i vocalitzar en cada llengua. Anglès, francès i alemany. L'anglès es va... Quedaven trossos de negatiu, però res, no eren profitosos. I només hi havia la còpia francesa i la còpia alemanya. Semblava que la més completa era l'alemanya. Però resulta que la francesa tenia fragments que no caçaven amb l'alemanya. Amb la qual cosa el que tenim és una còpia remasteritzada, feta de positius prioritàriament l'alemany. El francès només quan la còpia caçava, perquè hi havia coses que no caçaven. De tal manera que part de l'ambigüitat i de la cosa rara i la sensació que no acabem d'entendre la pel·lícula i que hi ha un fotiment de preguntes que t'has de fer al llarg de tota la pel·lícula, que no queden resoltes, les coses com siguin. No, no queden resoltes. A veure, tenim de vàmpir el que tenim, el que li dona aquesta fascinació. La té molt, a més a més. És que a mi supero, diguem, aquesta incògnita, que a vegades hi ha pel·lícules que generen incògnites, que realment et deixen enganxat a l'incògnit. Ostres, què passa aquí que m'han deixat penjat? En aquesta pel·lícula hi ha tot l'ambient. És tan absolutament oníric, surreal. Té aquest ambient de somni que dius tu. Els còdics surrealistes, més o menys, ja els tenim agafats. A més, els còdics surrealistes, en una pel·lícula que, en canvi, visiblement, s'inspira en el d'allò, en el... Perdoneu. En el mateix cinema alemany, en la tendència del... Expressionisme. Expressionisme. És a dir, que és una barreja realment... El que deies tu, van. Realment està agafant una mica de tot arreu. No li demanem, en aquesta pel·lícula. Jo almenys no li he demanat en cap moment cohesió, ni... Ja no diguem, per semblança. Sinó, simplement, que em deixi anar. O sigui, jo m'he deixat anar, m'he deixat com en el pe. Si estem dintre del que és el cinema fantàstic, no tenim per què demanar-li una exigència. No, no. És que no. És que està la satisfacció que tens veient determinades coses de la pel·lícula, aquestes sobreimpressions meravelloses que també pertanyen al món surrealista, també al món del cinema surrealista, toca la imatge en quant a que la sobreimpressiona, la lenteix, fa sobreimpressions absurdes. L'any 28, Cocteau fa la sang d'on poets. La sang d'on poets. Que és una meravella... Bé, jo no sé si estic d'acord, però és un mig metratge absolutament fascinant. Molt bona. Sí, sí. Connectat amb aquest món surrealista. Totalment. Totalment oníric. I jo crec que això, aquesta pel·lícula també té un pes específic dins del clima que respira Treia. Sí. Quan va... Però la gran pregunta és per què decideix fer una pel·lícula de papils un senyor que sempre ha t'ha dit cap a la cosa mística, no? O cap a la cosa místico-religiosa, no? És una pregunta que ell no ens la pot contestar. Sí, sí, sí, sí, la va contestar. La va contestar? Ah, sí? I a nosaltres és una mica difícil. No, diu que la va contestar. Diu que sí. Diu que va dir alguna cosa al respecte. Un periodista li va dir, no? Després de l'estrena, i diu, bueno, però escolti, un senyor trener, vostè... Tan luterà com és, no? Exacte, gairebé, no? Per què fa una pel·lícula de papils? I ell diu, la resposta que va donar és perquè estan de moda. I... A veure, no és... Evidentment, no podria ser de cap manera l'única explicació. Això és una botat. Una miqueta, una miqueta sí. Sí, i no, perquè tinguem en compte que és veritat que ell ja estava acabant Vampir quan el Tom Browning va fer... Estava estrenant Dràcula, no? Sí. Amb el Belalgos. Bueno, és del 31. Sí. Però, si tres setmanes després que ell estrena una altra pel·lícula que anava sobre... En fi, a Rússia, la lluita contra els jueus i tal, el mal rotllo que hi havia, es deia Los Impenitentes, o... En fi, és igual, és una pel·lícula d'ell que és de l'any 28. S'estrena en aquest cinema de Berlín tres setmanes abans que s'estrena Nosferatu. No ha d'estranyar que aquest senyor veiés Nosferatu. És a dir que... Nosferatu és del 22. Nosferatu és del 22. És del 22. I ell va parlant... No, no, no, estic parlant de la pel·lícula... Moltes vegades... M'he equivocat. La pel·lícula Mudadell és de l'any 22. Vale. I tres setmanes abans que s'estrenés Nosferatu dit 28. Vale. Però... Val, val, val, ara sí que digue això. Sí, sí. Però, clar, diguem-ne que ja ve, des de principis dels anys 20, ve un corrent en què els vampirs, per exemple, també es fa... A Londres té un gran èxit l'adaptació de la novel·la de Bram Stoker en teatre. I després, immediatament, aquesta obra de teatre sobre la novel·la de Bram Stoker es passa a Nova York. I, bueno, si l'èxit a Londres va ser gran, es veu que la representació de teatre a Nova York ja va ser d'entesca. Amb la qual cosa s'està generant un brou, un clima, relativament procliu. Aleshores, què passa? Ell es troba que ha tingut un gran fracàs amb la passió de Joan Adán. És bastant habitual amb ser. I aleshores ell pensa, ostres, si els vampirs estan de moda, per dir-t'ho d'alguna manera... Anem a fer una de vampir. Anem a fer una de vampir. Sí, però la fa molt difícil, eh? És a dir, no el posa fàcil. Però no se'n sap estar de fer-la... No se'n sap estar de fer una figura d'autor. Volia dir alguna cosa, també. Perdona. ell havia vist i tenia amb molta estima i valor Nosferatu. I el que fa és que l'atreviment és immens. D'aquí ve, crec jo, el valor que té aquesta peça vampir i és que vampir no té res a veure, res amb Nosferatu. O sigui, no hi ha cap moment en què tu puguis dir, bueno, clar, això no es farà tot. No. O sigui, ell fa el seu vampir, independentment del del Murnau, que admira. O sigui, això és molt interessant. I s'ha de tindre en compte que la pel·lícula es va estrenar a Berlín i la pel·lícula va passar a una visa de censura amb dos talls. Un. Que jo tinc, amb una còpia meva, tinc les dues peces tallades. Quinze metres de filmació quan claven la llança. En realitat és de ferro. És de ferro, totalment. És de ferro. Això està tret. Això està... Estava tret. Està tret. A Berlín està tret. Està tret. Veiem des del mig llarg, diguem, però no veiem com... I després hi ha 35 minuts que és quan s'està ofegant el metge que també ho va suprimir la censura. 35 segons. Bé, perquè era més llarga... 35 metres. Ah, 35 metres. Era més llarga del que finalment és, però abans, això, mira, fins a cert punt. Per evitar el tema de l'agonia. Eliminar l'agonia. Eliminar l'agonia. Clar, acabava de fer la memòria de la Primera Guerra Mundial i els horrors de la Primera Guerra Mundial deurien estar molt presents i la censura deuria dir... Bé, hi havia un codi i el van aplicar i la retallada és mínima. Ja en parlen de mig minut en el primer cas i minut i mig en el segon, pel que no és de metre. Llavors, abundant amb el que deies tu... Però és que el que vull dir és una cosa que fa estona que vull dir... Bueno, estàs tot el rato dient coses, eh? Volia anar... Volia anar... Jo no diria més coses, va. Volia anar a parar a una cosa. No és cert... Ara em desmuntaré una de les coses que has dit. No és cert que el referent sigui i le fan-ho. És a dir, van agafar el títol d'Ina Glass Darkly perquè d'alguna manera li servia... El personatge sempre està mirant a dins de la caça on tots estan mig encantats a través de vitralls. Per fer el guió amb el varó aquest es van llegir com 40 llibres diferents relacionats amb el tema dels vampirs i tal. Aleshores, entre ells van anar a petar a Xerida Lefano. Dreyer reconeix Dreyer reconeix en una entrevista que això i tant i tant que ho reconeix perquè ho he llegit en una entrevista reconeix que alguns punts ja he dit abans que només es podia agafar com a referència del llibre de Carmill només es podien agafar dues o tres coses en tota la pel·lícula però ell reconeix que va llegir aquest llibre i que d'alguna forma es va inspirar naturalment i també va veure Nosferatu i també va veure la de Tom Browning segurament. que és un tòpic que sempre s'està parlant de Carmilla de Carmilla de Carmilla no hi ha res la història de Carmilla és la que inspira a Dràcula i podríem dir que hi ha més de Dràcula en el sentit que el personatge aquest que va a parar a l'hostal així de Dràcula té Bram Stoker té fins i tot el Renfield perquè el doctor no deixa de ser un Renfield però no sabem si el doctor també és un vampir perquè hi ha una pregunta de la Giselle que en un moment donat diu per què el metge sempre ve de nit però bueno el que vull dir-te el que vull dir-te és que clar és un vampir lèsbic no hi ha vampirs lèsbics a vampir és a dir les referències als relats de la Fano que són interessants vampir lèsbics la Chopin és una senyora Margaret Chopin Margaret Chopin que per cert i aquesta senyora s'emporta a la germana de la Giselle i la té a sobre d'una pedra com que l'escena és molt borrosa jo no sé si l'hem assegat o no però sí que és veritat que al començament veiem amb ella com té unes senyals al coll ens l'ensenya molt poc però la veiem per exemple això que acabes de dir de la Margaret Chopin si no és lèsbic és entre dones sí diríem entre dones i Carmill és lèsbic no és lèsbic simplement la Margaret Chopin doncs bueno per algun dels motius no és que passés per allí per algun dels motius diguem-ne que no s'expliquen la té agafada amb la família aquesta és una de les coses que no s'explica a la pel·lícula perquè és més la pel·lícula d'alguna manera quan comença hi ha un background del qual no sabrem absolutament res forma part del futur primer el teòric aquest d'en Brodwell va fer un llistat com de 20 preguntes de 20 qüestions de la pel·lícula que no que no s'expliquen però el que vull dir és que sempre es parla de Carmilla i de la Fano i de fet després d'haver l'avisionat no ho acabo de veure jo veig més influència de Dràcula d'Estocca que sí que hi ha un seguit d'elements que són molt de la novel·la de Dràcula d'Estocca que no pas el fet vampíric és el que és comú a tot això que estem parlant el fet vampíric està clar i és i no només ni és sinó que és dels pocs que tenim no el gust però sí la necessitat de llegir a partir del propi escrit és a dir que ens hem d'empapar i ens vol que entenguem molt bé quin és el fet vampíric perquè ens el fa llegir a través dels ulls de l'Alan és a dir l'Alan que fa una és com tu deies tu és un personatge una miqueta passiu que va per la pel·lícula circula per la pel·lícula sí que fa una cosa és que de tant en tant llegeix aquest llibre i ens informa està perquè el llibre el llegim amb una durada llarguíssima dels textos perquè puguem llegir de l'original en anglès o en el subtitulat de què va aquell assunto un llibre que es titula Vampir Vampir és a dir que hi ha un intent que entenguis que realment el fet vampíric és la clau de tot ara és la clau de tot i podria no ser el com dius tu el llibre és un element que es comenta que és influència directa en Osferatu perquè en Osferatu també el protagonista llegeix un llibre sobre vampir que va informant si mirem Bram Stoker també el doctor Van Helsing va carregat de literatura sobre vampir però d'aquesta manera tan física de tenir un llibre això és a nosferatu jo aquí amb la pel·lícula amb la pel·lícula voldria comentar dues qüestions tècniques que te les te les passo també a tu però les vull treure que m'han semblat amb aquests visionats que he fet que són capdals per introduir-te i mantindre-te dintre del misteri de la pel·lícula que són el muntatge paral·lel i l'elipsis dintre del mateix pla que té tela això això és molt interessant és una càmera que gira en una habitació i surt d'una situació en un moment determinat i quan arriba al final del recorregut estàs en un altre moment per despistar crea més confusió encara s'utilitza avui en dia i la mirada i la mirada i la mirada i la mirada i la mirada de la Selin quan està atacada que és un primer pla hi ha un gir que és impressionant sí fins que acaba mirant a la seva germana d'una manera fins a l'estima això et diria que avui en dia i què m'has de dir de la panoràmica que es veu la infermera la León la León sí la León està al llit postrada tenim la la infermera a la seva dreta és a dir a l'esquerra de l'enquadrament tenim a l'esquerra la infermera que és una motge és una motge és una gran i una frut i aleshores fa panoràmica i s'obre la porta i entra el senyor del castell torna a fer panoràmica segueix el senyor del castell fins al llit de nau i aleshores la infermera que tu suposes que la continuem tenint a l'esquerra apareix de sobte per la dreta això està fet per provocar un ensurt perquè tu no t'estàs esperant això és el que diu ella és un ús de l'elipsi interna que evidentment s'està fent dintre del mateix pla és increïble a mi de tot més el que més de la pel·lícula hi ha coses parlant aquests dies que hem parlat tu i jo Ignasi del tema dels moviments de càmera i de les estabilitats de les càmeres quan faig moviments complexos i tal en aquest cas estabilitat no seria l'element més important la pel·lícula està feta el 32 evidentment els elements que hi havia de conducció de la càmera eren en alguns casos precari però tampoc importa gaire perquè la càmera té com el pas de subjectivitat sense ser-ho és una càmera maques moltes vegades quan el personatge va circulant per les diferents estances aquesta mena de zona com de garatge estrany per on apareixen aquelles ombres meravelloses dels personatges que pugen escales i es dupliquen i que ballen allò em sembla sense divulgació diré per què surten aquestes coses també ho he explicat en tot cas a mi és la part de la pel·lícula ja que ho dic ara a mi tot això em sembla estupendo realment hi ha un lluç de llenguatge molt interessant però per mi el més interessant de la pel·lícula és això jo crec que a mi em va petrificar en el primer moment que vam veure el Bram Stor que és el d'allò del Coppola i el moment que jo em quedo petrificat que és el moment en què l'ombra de Dràcula té independent és independent diguem del cos quan l'ombra s'independitza del personatge central que és una transgressió profunda a mi allò em va provocar un profund terror a mi aquest tipus són els que em provoquen terror tot l'altre són disgressions i aquí es produeixen molt constantment el soldat que té la cama de fusta per exemple té un desplegament d'aquest tipus absolutament es col·loca i ell mateix quan entra amb somni perquè li ha entrat molta sang i està dèbil i tal fa també un desdoblement més que res jo penso que en aquest cas que no ho sé possiblement sí fa un desdoblement perquè es veu així mateix a més a més està com amb sobreimpressió sobre les imatges també per donar a entendre aquesta cosa de l'amor i la vida és a dir està mort està viu absolutament el tema que li interessa és la dualitat mòrbida mòrbida i en aquest cas té una funcionalitat però en altres casos que no té funcionalitat hi ha un moment per exemple que també em provoca un profund terror de la pel·lícula que em fa por de veritat que és quan el personatge l'Alan es passeja pel jardí en el primer terç de la pel·lícula i al darrere més enllà d'un petit llac que hi ha hi ha un reflex d'una dona però després hi ha una altra cosa i és uns personatges que caminen com del revés en el terra de l'altre cantó això connecta amb el que volies comentar a mi això em fa veritable por això sí que em fa por és que ell diu que va tenir una experiència terrorífica estava buscant un pantà perquè inicialment volia ofegar el doctor no amb ferida sinó que el volia ofegar en un pantà i es va trobar un casalot en runes i diu que quan va entrar en aquell casalot va tenir una sensació molt molt d'espant molt d'esgarrifossa perquè va veure ombres li va semblar a ell que tenia ombres a les parets com si estiguessin animades per algun foc inexistent perquè evidentment era una runa i va veure una pedra esmeril amb tot de pols i aquesta pols d'alguna manera també li va suggerir el tema de posar la gasa davant d'un objectiu aquest filtre i posar una llum directa a l'objectiu per donar aquesta sensació de difusió i de fantasmagòria la sensació fantasmagòrica a banda que també diu que això ho va agafar de la caída de la casa user del gen Epstein tot aquest que està basada en Mèdic d'Alan Pou i és una altra història sí però sí que té hi ha dos contes de Pou que també se'ls va llegir abans segurament però aquesta cosa fantasmagòrica que el gen Epstein va insuflar la seva pel·lícula muda també del 20 i tants també la va voler captar i realment ho aconsegueix però hi ha una cosa molt interessant que m'agradaria dir també que pel que fa és una pel·lícula molt dinàmica té travelings no s'atura mai no s'atura mai uns travelings backs i uns travelings forwards una cosa absolutament no s'atura gaire la pel·lícula i després veus les seves grans obres com Ordet i tal i és tot el contrari és teatral totalment a més a més vol que sigui teatral perquè tens els actors mirant cap a càmera tota l'estona és una cosa que em té absolutament flipat és cert és molt cinema cinema és a dir és una pel·lícula molt tot és cinema també cinema Ordet evidentment aquests planos impecables d'un luteranisme absolut i d'una puresa total però em sobte que un home que ha fet càmera tan dinàmica i tan detall perquè a més la passió de Joana d'Arc té un fotimer detall i Vampir també com en el període gairebé mut perquè Vampir de fet va començar com un projecte de cine mut i va acabar sense sonor es va rodar mut es va dominar tot a veure les interpretacions són són d'intèrprets de cinema de cinema mut claríssim per això me n'anava jo a l'ajador i me n'anava per l'on de mut perquè esclar és aquest tipus d'interpretació perquè contemporània i tot lo religiós i místic que és el senyor Dreyer com és que Vampir no té ni un sol element religiós en tenia un que era una finestra d'aquestes amb quatre vidres que la lluna projectava la finestra sobre el terra i feia que la Margaret Chopin recolés perquè era la creu la creu a terra però això està en el guió ja està en el guió però no no està en la pel·lícula no està en la pel·lícula i una que va rodar i que després vosaltres us en recordeu del moment en què el primer encontro entre el doctor i el Grey el Grey li diu què són aquests gossos s'estan sentint gossos se senten però no es veuen no es veuen per aquí vinc se senten què passa amb aquests gossos i aquest nen i tal bueno es veu que sí que va rodar una seqüència en què la Margaret Chopin obre la tanca d'uns gossos salvatges per dir molt frestex perquè vagin a que li cassin un nen un pastor un pastoret que està per allà la va rodar per tant tindria lògica aquest comentari clar en referència que la imatge està rodada respecte a l'escena anterior aquesta però la censura els va semblar molt bèstia el tema d'uns gossos atacant un nen no podíem passar això però després ell parlant amb el Godard que tinc un documental que va fer Eric Romer que és molt interessant d'una hora i pico en la que repassa totes les pel·lícules per això quan te dic allò no és per dir és que li vaig sentir dir amb ell el de xerit en la FNU vull dir que no no sí sí no no i sé a què et refereixes perquè jo també igual que no es farà però però jo crec que els fets parlen per si sols i de fet en un altre lloc ell mateix ho desmenteix jo de veritat escara aquí tinc un fotiment de notes i ara no la trobo però hi ha una nota que me l'he fet perquè en un altre lloc esmenta que ell no la FNU diu ni tan sols era un autor que tingués en ment fins que a l'hora de posar-me a llegir i de fer un recopilatori de novel·les i d'històries de vampirs i tal me la vaig trobar jo mira aventuraria com a cosa meva que fins i tot va tirar una mica per aquí per fugir de Bram Stoker i per fugir de Nosferatu i convertir el el el vampir en dona Drier tenia i d'aquesta forma no hi hauria la comparació però és que es va accedir tant amb genialitat que no hi ha comparació possible és que tu estàs veient aquesta pel·lícula i en cap moment penses en Nosferatu i tela el que és Nosferatu és una altra obra però és una altra cosa Drier tenia por de la vídua d'Stoker perquè com que la vídua d'Stoker va denunciant a Mordeu per plagi no per plagi descarat tenia por que no sigui que precisament va anar molt en compte perquè el que no volia era un plet perquè tenien quatre duros de fet el Baró va a la pel·lícula però ara com es nota la pel·lícula es veu una mica mancada és a dir tots són escenaris naturals sí però clar això que passa a l'oníric li va bé lo barato però teniu entès que sí però és clar tot l'oníric és gratis perquè en el fons és sobreimpressions és postproducció és a dir no hi ha un cos realment aquí no hi ha un gran cos d'efectes a in situ són efectes posteriors totes posteriors fins a quin punt que era exigent i tiquismiquis el Dreyer que va agafar els seus ajudants i els hi va fer capturar 100 aranyes i els hi van donar a menjar formigues i mosques perquè teixissin la tela d'aranya la tela d'aranya amb dos o tres escenes ah carai és forta això avui en dia es resolt amb una maquineta que fas frus-frus-frus i queda la tela d'aranya perdoneu una cosa vosaltres deveu saber alguna cosa de respecte a la durada del rodatge jo he llegit en un lloc que un any un any un any Déu n'hi doni va començar l'estiu i es va prolongar no no va començar l'abril ara ell rodava somment les hores bones del dia va rodar de l'1 d'abril fins a mitjans d'octubre de 1930 en un castell mig ronós de les aforts de París de París sí de París de París que a més és el poble de la Margarets Chopin de la pel·lícula es diu exactament igual ja vaig estar a punt de buscar-ho a Google Maps sabent si existia aquest poble i l'hagués trobat i tant que existeix és a dir el lloc on van rodar és el lloc on opera el vampir de la Margarita que per cert la Margarita això sí que m'agradaria dir-ho hi ha un historiador de cinema que diu que en realitat un dels motius pels quals va fer la pel·lícula era perquè es volia venjar de la seva madrastra la seva mare era minyona també d'un varó o d'un senyor que la va deixar prenyada i va tenir el trèier però clar la va en una època no 1889 amb aquesta pressió psicològica la va donar en beneficència diguem el trèier que es feia en aquell moment bé l'any següent es veu que la mare va quedar novament prenyada i va intentar avortar intentant avortar es va matar es va suicidar aleshores la Marguerite Chopin per això diu però escolta un vampir que a més és una dona gran que amb prou feines camina que no es veu gens llogera quan els vampirs evidentment volen gairebé era curiós i en realitat la imatge que tenia el trèier era la madrastra que es veu que era una senyora una mica malcoada bé als 17 anys ja se'n va anar de casa el seu pare es deia el pare adoptiu i el seu pare va morir quan al cap de 18 anys de néixer ell però no el va arribar a conèixer mai ell en té 43 quan fa la pel·lícula perquè per un moment vaig pensar sembla una pel·lícula d'algú que té la vitalitat d'un jove per innovar i tal però no té 43 anys sembla que d'una certa maduresa i ha fet dos pel·lícules va començar tard i va començar tard i a sobre suma-li aquests 11 anys d'atur d'atur forçós perquè es queda sí, pràcticament 13 és tremendo també m'agradaria fer referència a influències pictòriques perquè per exemple tu has esmentat allò de la Marguerite Chopin amb la Leone que està en aquella postura això es tret directament del malson de Fuseli que totes les pel·lícules de vampiros ho copien fins i tot el cupola és de les vegades que li vissem i els interiors són d'un pintor danès també que es diu Hammershoy no tenia aquesta referència extraordinari després l'home de la balla que molt probablement podria entendre's com la mort de la mateixa manera que el Barquer és el Barquer que parça la llacuna Estícia Estícia Estícia sí senyor el Barquer i la Dalla és una referència a la mort claríssima el propi riu sembla que sigui el límit s'ha parlat entre la vida i la vida per cert com la recupera la Dalla Berman clar absolutament vaig pensar en Berman va portar Berman i meia també va portar Berman totalment total això està inspirat amb un quadre que és la mort llenyataire de Jean-François Millet ah Millet exactament després el a veure el paisatge final que és molt enigmàtic perquè en realitat el grey i la es refereixes quan surten cap a la llum cap a la llum ah val correcte quan s'ha fet ja de nalt de dia i surten cap a la llum que és un bosc amb tot de sol que es filtra amb uns arbres molt profuts i a més posa un filtre amb una boira lleugera la pregunta la pregunta cap dalt és estan vius perquè de fet qui allibera la Giselle es veu una mà però suposem que evidentment que és greix però no ho sabem no ho sabem no ho sabem sí perquè també suposem tot és el terreny de les suposicions que ell a través del somni el somni li diu ell està presonera no sabem de qui està presonera perquè no sabem qui l'ha fet presonera i qui l'ha lligat bueno el metge ens ho imaginem però aquí porta part dels enigmes de la pel·lícula és a dir si el metge fuig perquè el greix i el criat de la casa aquell el jardiner no l'estan al final ja veuen de quin pal va no amb el verí i tot això i van enrere d'ell com Nassos ha tingut temps d'agafar la Giselle i endur-se-la sense resistència vull dir és que el majordom el majordom el que està clar és que està fent un ajustament de comptes amb ell és possible sí ho heu dit així i tant posant en marxa l'arroga del molí i tirant-li la farina capaç totalment totalment però després els engranatges de la farina del molí també s'han vist s'aturen i s'aturen sols s'aturen perquè s'acaba la pel·lícula algú ha volgut a dir mira el Dreyer el Dreyer ens fa una votada s'acaba la pel·lícula s'acaba la pel·lícula i s'atura també el Giselle el projector s'atura s'atura s'atura no et dic que no no et dic que no pot ser perfectament estem al final de la pel·lícula i és una mica tornar al principi és a dir és impossible imitar-la d'aquesta pel·lícula només es pot gaudir-la jo crec que li ha fet bé a veure hi ha una cosa que estarem ràpid d'acords tots que les pel·lícules de por evidentment es fonamenten sobre l'ambigüitat naturalment s'acaba la pel·lícula i tu no saps la veritat de les coses si són reals o imaginades pel personatge aquest és el bon cinema el bon cinema el bon cinema de por el terreny del fantàstic i terror és precisament aquest és un terreny en què dona molta cabuda a l'ambigüitat aleshores com que la pel·lícula està en ambigua i li falten fragments perquè li falten trossos segur garantit és possible perquè hi ha trossos de la barça francesa que és que no hi ha manera d'encaixar que no encaixen els han hagut de deixar fora i davant de no poder-los encaixar els han mantingut fora s'han deixat fora per tant falten coses i evidentment això és probable que encara sigui més animàtic i que la mà que allibera la Giselle o la mà que recull el medalló del senyor del castell quan mor i que li dona un medalló sí que no sabem què n'ha sospit perquè n'ha sospit és un amulet és un amulet però no sabem ben bé quina funció és un pla de detall amb una mà que entra i dius i això on va parar perquè normalment en cinema si tenim un detall és perquè després allò passarà alguna cosa hi ha una explicació hi ha una tornada jo he pensat que el medalló podria servir és a dir és com si el pare estigués preveient-ho tot per això va demanar ajut una altra incògnita com Nassus sap el pare o sigui el senyor del castell que vindrà en greix a aquell hostal sembla que l'estiguin esperant per cert és tot molt estrany jo he pensat que el medalló aquest igual era l'equivalent de la moneda que s'ha de pagar el barquer ja perquè ells ah mira ells al final és una bona possible explicació ells al final agafen la barca criden al barquer que l'únic que fa perquè el barquer estava a l'altra banda que l'únic que fa és acollir-los aleshores fixem-nos el barquer acull a la Giselle i al Grey un altre enigma estan morts o estan vius en realitat surten a la llum o surten a la llum celesta vols vols vols un altre vols un altre enigma vols qui mata el conductor del carruatge exacte també aquesta és una de les que també volia és que hi ha un seguit de preguntes jo tinc un llistat no tinc resposta realment no no és que lo curioso és que amb tanta incògnita com dius tu que potser em trobaríem 15 de preguntes i potser em queda curt amb tot i això tu acabes de veure la pel·lícula i tens un sentiment d'haver vist alguna cosa tan fora de lo comú sí, sí t'entenc perfectament la música la música ajuda moltíssim la música és una partitura musical la que hem introduït molt especial però molt molt bona molt acurada molt acurada i després tenim que tindre un record pel director de fotografia que és el després director de cinema Rodolf Maté que el va portar de corcoll per cert he llegit el trailer imagino però realment hi ha grans recursos fotogràfics que realment suposo que van inventar jo crec que aquestes pel·lícules hi ha un grau d'invent tant en el rodatge com després en la postproducció molt important perquè són pel·lícules encara són molt inicials i el muntatge el cinema el muntatge mateix i allí va posar molta mà ell també tot està per fer i tot és possible en allí realment segur que devia posar mà perquè és evident és una pel·lícula que s'ha d'anar inventant a si mateix una mica no crec que estigués escrit tot en aquesta pel·lícula és probable que no no ho crec no ho crec no jo crec que no però la fotografia tu has esmentat en Maté pensem que és el director de Gilda la dava de Shanghai sí de ser i no ser quasi res quasi res vull dir un gran director bueno i tots sabem que aquestes pel·lícules tenen una fotografia que és en tot cas molt bona en tots casos mira sobre el tema aquest que dèiem del muntatge paral·lel tinc aquí unes quantes coses apuntades arribada de Grey a la posada s'interrompe amb els incerts del personatge amb la talla els passejos de Grey és a dir que els te posen en repetits plànols de l'àngel aquell àngel que surt en tres ocasions sí senyor s'intercala s'intercala amb el sirvent llegint el llibre del vampir per acabar la boira espessa que difumina Grey i Gisell al final quan escapen cap a la llum permeteu una petitíssima precisió li diem muntatge paral·lel quan en realitat és muntatge altern el muntatge per entendre's Griffith és l'inventor del muntatge en paral·lel en el sentit que quan hi ha un rescat per exemple d'algú i els cavalls van corrent per un cantó i la persona a rescatar està dalt d'un patíbol com és el cas amb Griffith i l'ha d'anar a rescatar i finalment la rescata quan hi ha una resolució final quan tot tendeix a la resolució i es resol és muntatge realment en paral·lel quan no és el test la precisió molt interessant no no és que l'estat tenim una broma particular per exemple quan parlem de seqüència i escena això passa igual el muntatge paral·lel és quan són dues accions que estan passant no necessàriament en el mateix temps perquè a intolerància una cosa està passant a un segle i l'altra a un altre però vull dir que d'alguna manera tenen unes funcionen com a antítesis mentre que el muntatge altern sí són dues accions que estan passant en el mateix moment i són diferents en canvi amb el paral·lel pel que tu dedueixo que poden ser en moments molt diversos però en canvi estan referits al mateix tema al mateix tema i van a la resolució van a la resolució entenem per resolució qualsevol resolució és a dir ara buscaríem exemples que jo us diria això on està la resolució en aquest cas però hi és normalment no hi és l'alternància simplement alternància el que repeteix en 3, 4, 5 vegades el que deies tu a l'àngel i l'altra acció a l'àngel i l'altra acció fins i tot interferit per altres accions paral·leles que són simultànies o no això creia una alternança i llavors ja hauríem de dir alternança perquè no va a resoldre's crec que aquesta és la clau el fet de la resolució sí, sí però la qüestió de la cosa en l'alternància el tema del temps la temporalitat la temporalitat és dir en la paral·lela no necessàriament hauríem de concloure perquè la setmana passada recordo que vaig prometre que aquesta setmana parlaríem d'alguna pel·li és veritat tens raó i no parlarem dels Òscars i del calbot del calbot de bullies bueno en volem parlar d'això realment jo del calbot no ho deixo no jo simplement diria dels Òscars que cada vegada diguem-ne com deia el el president Mas això és d'un baix to i d'un baix nivell d'un baix nivell espantós mireu jo dels Òscars començaria pel final i diria que Espanya els Òscars del 2022 ha tingut un Òscar el millor curtmetratge d'animació pel Limpiaparabrisas d'Alberto Mielgo això és una cosa certa va passar i important va passar l'altre dia a la nit exacte i important després tot l'altre que va passar que van passar moltes coses escolteu jo hi ha algunes pel·lícules com per exemple abans aquí fora d'antena m'està parlant de Coda home que me li donguin a mi a mi Coda em va agradar començo per aquí però que me li donguin a l'Òscar el millor guió original quan és un remake no tenim una altra cosa? sí realment és raro tot i que seria més a dir la idea original que no li podrien donar de cap manera el guió com que el guió és una estructura dramàtica que d'alguna manera és independent a la història la història pot ser d'abans però el guió és nou és diferent respecte a la pel·lícula francesa podries dir però és molt pillat però té un precedent sí, sí, sí jo també ho trobo pillat és una miqueta pillat i a més a més jo no he vist la pel·lícula francesa però els que l'han vist no sé si tu estàs d'acord m'han dit que aquesta és un remei-remei jo Coda no l'he vista em temo que sigui una molt bona pel·lícula no, Coda no no, no doncs m'han dit que és clavada sí, però mira Belfas mateix és millor pel·lícula que Coda això sí potser sí que és fins i tot m'atreviria a dir que Dune que pot tenir és a dir pot tenir la gran diluïència d'una gran producció però és més pel·lícula home i el poder del perro i el poder del perro jo aquí sí que lamento diferir a mi el poder del perro que admeto que és molt difícil en cinema parlar del que corre per sota mentre el que s'està veient que és un reflex de la realitat estan passant sempre moltes coses per sota mentre que visiblement hi ha una per això jo ho feia Blue Velvet per exemple però és a dir el poder del perro admeto que la càmpion realment arriba a un nivell molt interessant en quan això jo estic d'acord la pel·lícula no m'enganxa no m'interessen els personatges m'importo però et dic una cosa et dic una cosa Òscar a la millor direcció a mi em sembla molt bé aquest sí aquest Òscar possiblement sí jo no l'he vista tampoc igual que l'altra l'altra seré una pel·lícula que em va agradar Coda a la meva travessa jo a la meva travessa vaig endivinar de 11 3 premis vaig endivinar l'Òscar a la millor pel·lícula estrangera Drive My Car em sembla que és cantadíssim a veure que me l'has aconsellat 20 vegades una pel·lícula molt bona que es mereix l'Òscar comparat amb l'altra que tenia pel costat val la que em dic i la Jessica Chastain les altres 3 la Jessica Chastain aquesta també està bé dintre la meva travessa avui has dit el servei d'una altra pel·lícula que m'importa un roba és a dir la Chastain fa un paper de nassús però allò estem parlant interpretació és tan americà i tan absolutament fora de l'univers doncs encara té més mèrit potser et diria els que premien són americans bàsicament però no l'he vista una pel·lícula que no acaba de funcionar i que l'actor l'actriu en aquest cas es guanyi un Òscar també té mèrit perquè els que voten són americans emeto que la Chastain és mortadello vull dir realment fa unes trascinacions a vegades que són flipats i aquí realment és una gran actriu és una gran actriu i potser et dic una cosa potser li han donat perquè ja li tocava perquè segurament l'hem vist amb altres papers que amb el conjunt de la peça de la pel·lícula estaria més ben col·locat l'Òscar pot ser això estic d'acord és possible pot ser el que passa no no res a dir el que passa és que no sé en línies generals jo penso que és un any fluix les pel·lícules no a mi no és que no te n'interessen gaire és com la de la xarxa ja dic per començar no m'interessen començo perquè la història el 90% el 95% és cinema amèricà això ja per començar llavors per mi això és molt limitat si estem parlant dels Oscars com si fos els premis mundials més importants i home seran importants però sobretot són importants per la indústria americana és com el béisbol és com el béisbol el Japó als Estats Units i poca cosa més tu aquí van arribant a través dels festivals europeus unes quantes pel·lícules que tenen el seu gruix i tant en tots els sentits tant tècnicament com artísticament com de contingut i això allà no es veu sempre ha sigut així els Oscars sempre han sigut clar és un monopoli de la indústria jo crec el que parlàvem em sembla que entre nosaltres ho vam comentar amb tots els premis hi ha interessos hi ha coses segurament tot i que és una votació col·lectiva d'acord però tot i així jo crec que hi ha coses que pesen en l'aire en l'ambient és l'aire és l'ambient és les trucades que es fan els uns als altres són les recomanacions són les coses ben portades les campanyes ben portades diguem de publicitat que es fan les papers pel·lícules home això té un pes brutal i més l'americà és un personatge és tòpic això que diré ara però és molt influenciable és a dir influir sobre determinades característiques d'alguns països és difícil és més difícil però influir sobre un americà és molt més fàcil el poble americà és un poble molt crèdul en el fons tu mira i molt uniformitzat mira recordem ara una pel·lícula que vam comentar aquí amb tu perquè tu estaves dintre Reborn Reborn allà es veu claríssimament la manipulació dels predicadors sí sí totalment sí però comparant-se amb la de la Shestin Reborn té té unes conyetes que jo li vaig veure i té un treball té un treball d'ironia al llarg de tota la pel·lícula que t'enganxa sí però jo la vaig gaudir molt l'altre dia no ho sé em veu d'anar encara amb flè mai me'n recordo exactament de com es diu el títol de la de la Shestin però el no me'n recordo tampoc sí és que a veure com es deia si no ho recordeu vosaltres anem malament sí era un nom de bueno referit a la sí són the age of Tammy Faye exacte els ulls de és que és que és tan d'idiosincràcia americana ja ens està explicant fil parrant dels tripi-jocs el negoci el negoci que hi ha rere de tot aquest tema de la religió per televisió i totes aquestes coses és tan específic americà perquè això aquí no ha fet arrel de cap manera no pot arreglar aquest tema aquí en el públic espanyol diguem original no no ens creiem ni l'ombra que projectem els catalans en concret i els espanyols en general tindrem les nostres limitacions però aquesta no home els catalans tenim motiu per ser desconfiats sí incrèduls i desconfiats des de la guerra dels 30 anys del 1640 cap amunt i cap avany francesos i espanyols los tercios los tercios de flan despeçat estem escoltant promeses no sempre que no s'acompleixen però sí efectivament som d'un tarandà mal fia el poble americà és un poble molt especial en aquest sentit i realment és absolutament és fàcil que allí hi hagi aquesta cosa i sobretot això que dèiem la manipulació en el moment de premiar o no premiar determinades coses jo penso que aquí hi ha una gran capacitat de manipular al tanto jo he estat en els Goya i també he viscut aquesta cosa també abans dels Goya abans dels Premis saps que hi ha hagut moviments saps que s'han fet passes especials per no ser qui és a dir hi ha gent que sí que per dir una logística de preparació diguem del que és el premi i evidentment funciona clar i a més a més amb alguns passes especials passes especials i pot haver abans o després una festeta uns canapés sensibilitzat sensibilitzat perquè es deu haver tallat força no? perquè a Hollywood hi ha la fama que envien còpia de les pel·lícules allò perquè els que han debutat la puguin veure això es deu haver tallat força no? perquè és clar com que això afavoria un cert piratènic ara ja no perquè ara ja no és si és com el Goya o sigui és com el Goya per exemple i entres a un canal específic exacte i llegeixes diguem amb streaming llegeixes i després deixes de llegir i s'ha acabat la pel·lícula queda allà allà clar teòricament tu mentre estàs veient la pel·lícula si actués una màquina de copiat podries copiar-la al mateix temps però dius no, no és possible està protegida està protegida està protegida i després hi ha una si no la gent copiaria per exemple Netflix i no es pot hi ha allò d'aigua i a més hi ha marques d'aigua hi ha una sèrie de coses que fan que no tingui massa atractiu copiar fins i tot et diré una cosa quan ens passes de premsa a vegades tu t'hi hauràs trobat ens envien un link et passes el link aquest obres i te'l poses a la pantalla o l'ordenador i en molts casos hi ha tres punts d'interferència és a dir és una cosa perquè allò no ho pots gravar i passar no, no, no com una pel·lícula comercialitzable evidentment no bueno ens queden dos minuts digues alguna cosa no, és que ja no estem a l'últim ja, mireu jo us voldria dir que hi ha una pel·lícula que s'ha estrenat aquest cap de setmana que es diu París Districte 13 que és molt interessant la recomano ja en parlarem i hi ha una altra que es diu Aria Cerma de Leonardo Di Costanzo que és italiana la van presentar a Venècia l'anterior la París Districte 13 la van presentar al Festival de Cannes totes dues són dues pel·lícules interessants per diferents motius la primera la Districte 13 per als millenials les dificultats de treballar i una forma diversa i actual de veure el tema de l'amor i l'altra estem a dintre de la categoria de pel·lícules en què hi ha una lluita actoral entre Toni Servillo i Silvio Orlando que són dos dos actorassos italians sense dubte a dintre d'un penal una pel·lícula closa però amb un contingut molt interessant perquè estableix unes referències entre l'interior i l'exterior i si hi ha tanta diferència entre interior i exterior