Cinema sense condicions del 29/3/2022 — Vampyr de Dreyer: somni, expressió i misteri; Oscars 2022 sota la lupa; recomanacions París Districte 13 i Aria Ferma

Tema central: Vampyr (1932) de Carl Theodor Dreyer

Per què és una obra única

• Ambient oníric i gòtic: boira, llac, cementiri, campanar, moll, la figura amb dalla… una iconografia de terror que Dreyer converteix en pura atmosfera.

• La “causa absent”: el relat persegueix una causa que mai es mostra clarament. El misteri no es resol i la pel·lícula comença i acaba amb incògnites.

• Fals protagonista: Allan Gray és un conductor passiu. Fins i tot si “s’esborra” del final, la major part del que passa s’aguanta igual; el seu paper és, sobretot, d’observador que llegeix el llibre de vampirisme que ens informa de les regles del fet vampíric.

• Lectura de somni: repeticions, cicles, portes que s’obren i tanquen sense explicació, ombres autònomes, desdoblaments… tot condueix a la pregunta: i si tot plegat és un somni?

"La vida es sueño y los sueños, sueños son" (Calderón) — un eco que plana sobre el film.

Fonts i influències

• Avantguardes i surrealisme (Buñuel, Cocteau): fa servir codis surrealistes sense ser-ne estrictament una pel·lícula surrealista.

• Expressionisme alemany: impregna la posada en escena i la llum; però Dreyer fa el seu propi vampir, sense reproduir Nosferatu.

• De Carmilla a Dràcula: Dreyer admet haver llegit Carmilla (Le Fanu), però els ponents hi veuen més elements de Bram Stoker (hostal, doctor-«Renfield», llibre diegètic que explica el vampirisme) i ecos de Nosferatu i el Dracula de Browning.

Producció, recepció i restauració

• Context parisenc i el baró Nicolas de Gunzburg: el mecenes finança el film a condició d’interpretar el protagonista; Dreyer aprofita la seva inexpressivitat per fer-lo fluctuar dins la boira del relat.

• Fracàs inicial: a Berlín i Viena el film és rebut amb rebuig; Dreyer pateix un llarg parèntesi (torna al periodisme) fins a Dies Irae (1943).

• Censura a Berlín: talls a l’agonia del metge al molí i a l’estacada al cor.

• Còpies perdudes i remasterització (1998): negatius desapareguts; reconstrucció híbrida (alemanya i francesa) que accentua l’ambigüitat.

Llenguatge i forma cinematogràfica

• El·lipsi interna en el mateix pla i muntatge altern: panoràmiques que salten en el temps dins un sol moviment de càmera; alternança d’accions que no busquen resolució clàssica (distinció amb el «paral·lel» de Griffith).

• Càmera flotant, sobreimpressions, ombres deslligades: una sintaxi que desestabilitza i construeix terror per transgressió (ombres independents, desdoblaments del protagonista).

• Dinàmica visual versus teatre posterior: a diferència d’Ordet, Vampyr és plena de travelings i moviments; tot i ser rodada com a muta, manté interpretacions «de cinema mut» i un disseny sonor/musical (Wolfgang Zeller) que potencia l’estranyesa.

• Fotografia de Rudolph Maté: llum difusa amb gasa davant l’objectiu, efecte fantasmagòric; referents pictòrics: Fuseli (El malson), Hammershøi (interiors), Millet (La mort del llenyataire).

Temes, enigmes i icones

• Ambigüitat radical: mà que deslliga la Giselle, medalló en detall sense payoff clar, el barquer que els acull cap a la llum… Vius o morts?

• Simbolisme de pas: el riu com a límit vida/mort, la dalla com a emblema, la possible funció del medalló com a “moneda” per al barquer.

• Absència d’iconografia religiosa (sorprenent en Dreyer): una creu projectada per la lluna era al guió, però no a la còpia definitiva.

"És impossible imitar-la" — la taula coincideix que la seva força és intransferible: gaudir-la, no explicar-la.

Oscars 2022: comentaris i polèmiques

Resultats destacats i debats

• Òscar espanyol: El limpiaparabrisas (Alberto Mielgo), millor curt d’animació.

• Coda (guió i millor pel·lícula): debat sobre el guió “original” sent un remake; alternativa: Belfast, Dune (potència industrial i concepció), The Power of the Dog (direcció per a Jane Campion, valorada tot i divisió d’opinions), Drive My Car (Òscar internacional, «cantadíssim» pels ponents).

• Jessica Chastain: reconeixement també llegit com a «era el seu moment».

El sistema de premis sota lupa

• Centralitat nord-americana: percepció d’uns premis molt orientats a la indústria i al gust domèstic; comparacions amb festivals europeus.

• Campanyes i influència: passis, trucades, publicitat i «l’ambient» pesen; situació semblant als Goya.

• Screeners i seguretat: de l’enviament físic a canals d’streaming protegits (marques d’aigua, bloquejos) per evitar còpies.

Recomanacions finals

París, Districte 13 (Cannes)

• Retrat millennial: precarietats laborals i una mirada contemporània de l’amor.

Aria Ferma [al programa: «Aria Cerma»] (Venècia)

• Drama carcerari tancat amb un duel actoral de Toni Servillo i Silvio Orlando; tensió entre interior/exterior i els seus límits morals.