Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Horari d'emissió
Dissabte
18:00 - 19:00
Dimarts
20:00 - 21:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

Vèrtigo (Hitchcock): color verd, Herrmann i la dolly zoom d’una obsessió; més el palmarès de Cannes 76

Context i presentació

  • El programa se centra en Vèrtigo (1958) d’Alfred Hitchcock, amb motiu del seu 65è aniversari.
  • S’elogia el film com a obra d’“art total”: música (Bernard Herrmann), fotografia Technicolor (Robert Burks), disseny de títols (Saul Bass), muntatge (George Tomasini) i disseny de producció a San Francisco.

"Ja des dels crèdits mateix [Saul Bass], Hitchcock donava la impronta del seu sistema de fer i de comunicar a través de les imatges."

Font literària i recepció crítica

  • Basada en la novel·la francesa D’entre les morts (Boileau-Narcejac).
  • Es comenta el llibre d’entrevistes El cinema segons Hitchcock (Truffaut), destacant la coincidència dels dos directors a considerar Vèrtigo com una fita.

Clau temàtica i dramàtica: del misteri al suspens

  • Hitchcock prefereix el suspens al misteri i decideix revelar el “gir” (la identitat Judy/Madeleine) cap als tres quarts de pel·lícula.
  • Això crea un doble suspens:
  • -
  • El del públic, que ja sap la veritat.
  • -
  • El de la pròpia Judy, que tem ser descoberta.

"Aquí ja tenim un suspens: el públic sí sap la trampa. I després en tenim un segon: el de la pròpia Judy."

  • Debat sobre l’“escena de la carta”: Hitchcock volia treure-la; un mogul de l’estudi ho va impedir.

L’univers estètic: música, color i ciutat

  • La partitura de Bernard Herrmann estructura i intensifica l’obsessió, amb leitmotivs que omplen de matisos cada seqüència.
  • El Technicolor de Robert Burks s’exalta: imatges de gran puresa cromàtica, comparables en èxtasi visual a Centaures del desert (John Ford).
  • El color verd domina l’atmosfera: l’Empire Hotel (neó verd intermitent) i la famosa aparició de Judy des del bany amb llum verdosa; una posada en escena que suggereix retorn “d’entre els morts”.

Eros, control i necrofília

  • Vèrtigo és una pel·lícula molt crua: l’obsessió de Scotty es converteix en manipulació i reconfiguració violenta de la identitat de Judy.
  • El film desplega una sexualitat sovint insinuada però evident: el rescat a la badia, la Judy despullada al llit, detalls de vestuari i cabell (el monyo en espiral).

"El vestir-la de gris l’ha despullada… i quan surt amb el monyo, és el moment en què l’abraça —el ‘petó esfèric’."

  • Moment clau: l’abraçada amb travelling circular a l’habitació verda —una unió amorosa filmada com a necrofílica (Scotty “refà” la morta). La visió del penjoll de la Carlota Valdés el torna a la realitat i revela l’engany.

Kim Novak: ambigüitat interpretativa i càsting

  • Inicialment Hitchcock volia Vera Miles; finalment roda amb Kim Novak (cessió de Columbia a canvi de fer Bell, Book and Candle amb James Stewart).
  • Es debat si Novak diferencia prou les dues identitats: per alguns, la seva ambigüitat afavoreix el joc de miratge; d’altres ressalten el contrast de classes (fina Madeleine vs. Judy més terrenal).

Culpabilitat, religió i moralitat

  • S’analitza el tema de la culpa (arrel protestant a l’imaginari hitchcockià) i la transformació de Scotty: de figura “innocent” a monstre obsessiu.
  • “Ningú se’n salva”: Judy és coautora d’un assassinat; Gavin Elster és l’instigador; Scotty maltracta Judy en voler-la reconfigurar.
  • Final irònic: Scotty supera l’acrofòbia just quan descobreix la veritat, un alleujament egoista que accentua la duresa moral del desenllaç.

Forma, ritme i direcció de l’espectador

  • Vèrtigo és una de les pel·lícules més lentes de Hitchcock, però el tempo és necessari per a la fascinació i la construcció de l’obsessió.

"Hitchcock és tan bon director d’actors com —potser encara més— director d’espectadors."

  • El clímax és un “cop de martell” emocional, després d’un mantell romàntic que deixa al descobert la cruesa dels personatges.

Enginy tècnic: dolly zoom i muntatge

  • Hitchcock “inventa” la famosa dolly zoom per visualitzar el vertigen (maquetes i combinació de travelling + zoom).
  • El travelling circular de l’habitació verda integra transparències i decorats d’estudi, barrejant espais (habitació/missió) per amplificar la sensació fantasmagòrica.
  • Es comenta el campanar de la Missió de San Juan Bautista (set d’estudi, construcció parcial) i la planificació del crim (fora de camp, muntatge paral·lel, versemblança controlada).

Trampes de guió i detalls

  • Inici: la supervivència de Scotty penjat al terrat és poc versemblant.
  • Després del rescat a la badia, logística dels cotxes poc explicada.
  • Es va rodar un final alternatiu amb Midge i una notícia a la TV que anunciava la detenció de Gavin Elster.

Influència i lloc en la filmografia

  • Influència sobre la Nouvelle Vague (Truffaut, Chabrol) i Brian De Palma (amb empremta del giallo italià).
  • Context de la dècada prodigiosa de Hitchcock: del 1953 al 1964 (de Crim perfecte i La finestra indiscreta a Psicosi i Els ocells; culminant amb Frenesí ja als 70).
  • Paradoxa: Hitchcock mai no va guanyar un Òscar competitiu, fet que qüestiona el valor dels premis.

Cannes 76: palmarès i destacats

  • Palma d’Or: Anatomy of a Fall (Justine Triet).
  • Gran Premi del Jurat: The Zone of Interest (Jonathan Glazer).
  • Premi del Jurat: Fallen Leaves (Aki Kaurismäki).
  • Millor direcció: Tran Anh Hùng (La passion de Dodin Bouffant).
  • Interpretació femenina: Merve Dizdar (About Dry Grasses).
  • Interpretació masculina: Koji Yakusho (Perfect Days, Wim Wenders).
  • Guió: Yuji Sakamoto (Monster, Hirokazu Kore-eda).
  • Notícies locals: Elena Martín guanya amb Creatura el premi a la millor pel·lícula europea.
  • Honorífics: Michael Douglas i Harrison Ford; reconeixement a la trajectòria per Ken Loach.
  • Fuera de premi però d’interès: Cerrar los ojos (Víctor Erice), Killers of the Flower Moon (Scorsese), La chimera (Alice Rohrwacher), Rapito (Bellocchio), Asteroid City (Wes Anderson).

Idees força

  • Vèrtigo és una síntesi de romanticisme i crueltat, on l’obsessió deriva en violència simbòlica i control del cos femení.
  • El color verd, la música de Herrmann i els recursos com la dolly zoom fan visible el vertigen emocional i moral.
  • El revelat prematur del gir converteix el film en una trampa per a l’espectador: sap la veritat, però pateix mirant com Scotty i Judy s’hi encaminen inexorablement.

Seccions de l'episodi

La importància dels crèdits de Saul Bass

La importància dels crèdits de Saul Bass

2:09

Com els títols de crèdit de Saul Bass defineixen el to i el llenguatge visual de Hitchcock des del primer segon.

Presentació, motiu de l’elecció i valor general

Presentació, motiu de l’elecció i valor general

2:31

Salutacions, absències i elecció de Vèrtigo pel 65è aniversari. El film és complex, amb moltes capes i relectures.

Font literària i Truffaut-Hitchcock

Font literària i Truffaut-Hitchcock

4:23

Origen en la novel·la D’entre les morts (Boileau-Narcejac) i comentaris del llibre El cinema segons Hitchcock de Truffaut.

‘Art total’: música, foto, guió i muntatge

‘Art total’: música, foto, guió i muntatge

6:03

Repassat de l’equip creatiu: Herrmann (música), Burks (fotografia), Coppel/Taylor (guió), Bass (títols), Tomasini (muntatge), Head (vestuari).

Repartiment i personatges

Repartiment i personatges

7:49

James Stewart (Scotty), Kim Novak (Madeleine/Judy), Barbara Bel Geddes (Midge), Tom Helmore (Gavin Elster) i secundaris.

San Francisco i disseny de producció

San Francisco i disseny de producció

8:35

La ciutat com a espai icònic; color, cotxes i localitzacions recognoscibles que defineixen l’atmosfera de Vèrtigo.

Suspens vs. misteri i l’escena de la carta

Suspens vs. misteri i l’escena de la carta

9:13

Hitchcock avança el ‘gir’ per crear doble suspens (espectador i Judy). Debat sobre mantenir la carta i la imposició de l’estudi.

La música de Herrmann i el Technicolor de Burks

La música de Herrmann i el Technicolor de Burks

14:39

Panoràmica de la carrera de Herrmann i exaltació de la fotografia Technicolor, clau per a l’èxtasi visual del film.

El color verd i l’Empire Hotel

El color verd i l’Empire Hotel

17:23

El verd com a clau cromàtica (neó de l’Empire) i aparició espectral de Judy: imatge de retorn ‘d’entre els morts’.

Metamorfosi, erotisme i ‘petó esfèric’

Metamorfosi, erotisme i ‘petó esfèric’

18:49

Scotty imposa el ‘look’ de Madeleine a Judy; lectura sexual de la transformació i l’abraçada circular com a moment límit.

Kim Novak, càsting i ambigüitat

Kim Novak, càsting i ambigüitat

23:11

De Vera Miles a Kim Novak: pactes industrials, debat sobre registres i profit dramàtic de l’ambigüitat entre Judy/Madeleine.

Misogínia, culpa i necrofília

Misogínia, culpa i necrofília

26:42

El control de Scotty sobre Judy, la culpa protestant i l’escena necrofílica culminant; el penjoll revela l’engany.

El pla a la Missió de San Juan Bautista

El pla a la Missió de San Juan Bautista

32:25

Enginy tècnic i de muntatge: campanar recreat, fora de camp i versemblança per fer plausible l’assassinat i el suïcidi simulat.

Culpa, obsessió i superació de l’acrofòbia

Culpa, obsessió i superació de l’acrofòbia

34:30

La perversió d’un ‘bon jan’ en monstre obsessiu i el final: alleujament egoista en superar l’acrofòbia.

Ritme, tempo i ‘director d’espectadors’

Ritme, tempo i ‘director d’espectadors’

36:59

La lentitud necessària de Vèrtigo i la capacitat de Hitchcock per guiar emocionalment el públic fins al ‘cop de martell’ final.

Influència: Nouvelle Vague i De Palma

Influència: Nouvelle Vague i De Palma

38:59

Empremta sobre Truffaut, Chabrol i Brian De Palma (amb ressò del giallo italià).

Trampes de guió i final alternatiu

Trampes de guió i final alternatiu

40:06

Inversemblança del rescat inicial, dubtes logístics després de la badia i descripció del final alternatiu amb Midge i la TV.

La dècada prodigiosa de Hitchcock

La dècada prodigiosa de Hitchcock

49:41

Del 53 al 64: una cadena de clàssics (Crim perfecte, La finestra indiscreta, Psicosi, Els ocells…). Reflex sobre Frenesí i el tram final.

Dolly zoom i travelling circular: la gramàtica del vertigen

Dolly zoom i travelling circular: la gramàtica del vertigen

52:12

Com Hitchcock visualitza el vertigen amb dolly zoom (maquetes, travelling+zoom) i el petó circular amb transparències d’estudi.

Cannes 76: palmarès i tendències

Cannes 76: palmarès i tendències

56:06

Triomfs de Triet, Glazer i Kaurismäki; premis d’interpretació a Dizdar i Yakusho; Creatura d’Elena Martín; honorífics i títols destacats fora de premi.

Hitchcock i els Òscars; comiat

Hitchcock i els Òscars; comiat

58:52

Paradoxa dels Òscars (cap estatueta competitiva per a Hitchcock) i tancament del programa.