Villeneuve i Demolition, L’Avenir de Hansen-Løve, El hombre de las mil caras i corrupció; Narcos T2 i el nou ‘cinema de barri’ espanyol

Cinema sense condicions M'agrada molt la música que has posat, però no sé què és. No tinc ni idea de què dimanis és això. Això el Pol hauria de tenir una mica més fàcil, tot i que el que he posat és una música que diu una hora de música d'aquesta pel·lícula, molt emocional. No sé ben bé si la banda és una exactament una d'aquestes versions que fan, però bé, al principi prové d'una pel·lícula que el Pol fa temps que està recomanant, perquè havia vist aquest estiu. A mi em cridava molt l'atenció i he començat a veure-la, no l'he vist sencera. Això vol dir que és molt llarga? No és molt llarga, sinó que la vaig deixar en un moment i em queda una hora i mitja o així, però és... És que una hora i mitja. Una hora, sí, sí, una hora. Una hora. I què és això? Una hora, una hora. A mi em pots tornar a posar, una mica forteta. Suena molt bé la música, eh? Aquí diu que és música molt emocional. Bueno, depèn de l'escena que hi hagi darrere també, no? Ostres. La música és guapa, però jo no sé què és això. Us aniré a una pista, però ja amb la pista ja no... És antímida? No, no, és que no ho sé. Amb la pista ja... Perquè la pista és molt fàcil en aquest cas. Una música, una pel·lícula demoladora. Demolition? Demolition. Era fàcil, era fàcil, era fàcil. Era fàcil amb aquesta pista. Ah, no l'hi vist senyor. Hòstia, doncs no hi queia, però sí que la pel·lícula està plegada de música així. Estic al·lucinant amb la pel·lícula, eh? Hòstia, no l'has vist al tiró? No ho entenc. Però si a mi m'ha atrapat tant. A mi també, però no sé què estàvem fent amb unes comunicacions que tenia per un lloc o per un altre. Vaig a haver de tallar, llavors ja no vaig poder reanudar-la. Bueno, tinc moltes ganes, però mira, són coses que passen. De totes maneres, el que sí que volia comentar sobre aquesta pel·lícula i d'altres similars, en les que podia incloure aquella del Bobby Fischer, per exemple, la d'Enemy, que també la vaig veure aquest estiu, també davant recomanació teva, juntament amb l'altra del mateix director, que ara no me'n recordo, Enemy. De Vinef. De Vinef és aquesta, no? És la de Demolition. Sí. I l'altra també, Enemy, també? Sí. Ah, podria ser, podria ser. Pissioneros, no? De tota manera, potser que diguéssim als oïdors que som, qui som, que fem... Ah, que va. Bé, és clar, sense condicions, sense condicions. Sense condicions. Avui, novament, estem aquí, un dimarts més, disposats a passar-nos-ho bé, a parlar-vos de les pel·lícules, com esteu veient, que ells dos ja s'han recomanat un o l'altre aquest estiu. I, a més a més, avui tenim que el Jaume Toc té un tema, vindrà més tard, perquè suposo que arribarà més tard, que ens ha de parlar del nou cinema de Barri Hispànic, i, aleshores, doncs, nosaltres intentarem explicar, a més a més d'això... Ai, sí, jo m'he llegit l'article. Sort que tinguen el mòbil i van fer la foto. Jo m'he llegit, jo m'he llegit. Doncs ara ho miraré, ara ho miraré. Jo m'he llegit. Sort que el Joan posa una mica de seny aquí, eh, Pol, perquè si no tu i jo comencem. Sí, sí, sí, perquè si no... Vinga, va, què més? Total que, llavors, en la segona part del programa parlarem d'això, i en la primera podem parlar, com feien, ja havien conversat ells, doncs, de les estrenes, de les coses que han vist, i jo, per exemple, us puc parlar d'una pel·lícula també d'estrena, que no sé si us ha arribat informació d'ella, que es diu L'Avenir, en francesa. L'Avenir, sí, es va estrenar aquest divendres passat. Es va estrenar el divendres passat. Jo he quedat bocabadat dient que és una pel·lícula recomanable de totes totes. És d'una directora que, confesso, que jo no coneixia de res, la Mia Hansen-Lof, que després he descobert, curiosament, cosa que tampoc sabia, que és... L'esposa... L'esposa, sí, senyor, d'aquest, com es diu, el... No em surt el nom, ara. Oliver Assalles. Això m'he de dir. És la dona de l'Oliver Assalles. Curiosament, aquesta noia, que és molt jove, fa una pel·lícula, comencem potser per la pel·lícula, aquesta és la cinquena pel·lícula d'ella, i descriu d'una forma molt harmònica i molt intel·ligent alguns anys de la vida d'una professora d'institut de filosofia, el qual fa que tots els diàlegs siguin una pel·lícula molt francesa... I quina professora. I quina professora, que és l'Isabel Rupert, que ho fa molt bé, molt bé. Jo, confesso, que no li tinc una mica de mania, perquè sempre li donen uns personatges negres i sempre fa coses que no m'acaben de convèncer, i, en canvi, aquí m'ha enlluernat. És a dir, confesso que... No ho diràs per la pianista, ni per xocolat... La pianista no m'agrada com... Negre com... No m'agrada, el personatge de la pianista no m'agrada. Brutal. És molt brutal, eh? Doncs no m'agrada, no m'agrada. Confesso que no m'agrada. En canvi, aquí la trobo que està assenyera el personatge, ho fa molt bé. Aquesta noia, que és una professora de filosofia de quasi 60 anys, descobreix una nova vida mitjançant unes pèrdues que va vivint successivament a la pel·lícula. I val la pena dir, com intentava dir, que aquesta directora, que no coneixia i que tenia unes enormes ganes de conèixer a partir d'ara després del que he vist, sorprèn amb una reflexió profunda i elegant sobre les virtuts de ser feliç i, en el fons, en el fons, és una pel·lícula, ja dic, més més sorplès, que la trobo brillant, la trobo molt madura i amb una reflexió molt sutil. Si alguna cosa, jo penso que destaca de la pel·lícula, per això té un ritme que a tu t'agradarà analitzar-lo des del punt de vista de muntatge, perquè fa un muntatge no sincopat, sinó que no acaba les escenes, les talla, però vas entenent tot el que va passant sense cap mena de problema. Si fa elipsis, diguéssim, de muntatge. Sí, ho estan entenent. Hi ha una certa elipsis de muntatge, però que li dona ritme. És a dir, en lloc de ser un defecte, és una qualitat, perquè està molt ben muntat, aquestes elipsis són permanents, permanentment hi ha com elipsis de muntatge, però que li donen un ritme i una diversitat que no és habitual en el cinema. Això destaca, és a dir, la pel·lícula, el que més destaca és que és com la ve de mateixa, és molt natural, molt naturalista, i l'exterminària, com deia, interpretació de l'Isabel Hubert. Aquí, doncs, que fa aquesta crisi intel·lectual, que pateix una professora de filosofia, i és una forma completament natural i orgànica. És una meravella, us la recomano, i també he descobert que la directora, que només, com deia, té 35 anys, és molt jove, no solament és la parella de l'Olivera Sayas, amb la que va actuar com a actriu en dos films abans de casar-se amb ell, sinó que... Ja és molt, ja és molt, ser la parella d'Olivera Sayas. Sí, sí, sinó que va abandonar els estudis d'interpretació, més o menys per aquesta època, va escriure, va esdevenir crítica de callers de cinema, donant bastant de temps, fins que va descobrir que el seu lloc estava darrere la càmera, que havia de dirigir, i fer els seus propis guions, perquè totes les pel·lícules, les cinc pel·lícules aquestes que podem esmentar o podem... La primera va ser Todo está perdonado, la segona és El pare dels meus fills, la tercera és Un amor de la juventut, que jo no he vist, i molta gent m'ha n'ha parlat molt bé, però jo no he vist, l'última que va arribar fa poc a Espanya, Eden, i aquesta que us recomano, és a dir, aquesta té, a més a més, l'os de plata de la millor direcció del 2016, per tant, és una pel·lícula que està premiada, que tothom l'ha considerat que la direcció és extraordinària, i per tant, bueno, és una pel·lícula de tota manera, doncs, que val la pena val la pena veure. És curiós que la gent que passa perquè hi és do cinema acaba posant-se al final darrere les càmeres. O sigui, hi ha alguna cosa que els empenya a dir la meva crítica no es veu, potser, vaig a fer pel·lícules crítiques. Clar, jo penso que, en certa mesura, és una mica normal que passi, perquè si a tu t'interessa molt una cosa, i si tu lleixes molt de literatura i has escrit de literatura, és comprensible que algun dia diguessis a escriure una novel·la, per exemple. Entens? O sigui, no és tan allunyat de... No és una cosa irracional, sinó que és una cosa... No, però digues, és curiós, vull dir, no m'imagino el Carlos Bollero, ara que se'n va fent una pel·lícula. No, no és d'aquesta branca, no és d'aquesta branca, el Bollero. No és d'aquesta branca. El Bollero no, home. Què vol dir, Bollero? No. Home, vull dir que... Sí, jo sempre m'he considerat fora de la normalitat. Tu? Sí, perquè és que no he tingut mai vocació de fer una pel·lícula, ja veus tu. Jo no, a mi em passa al contrari, eh? En canvi, jo el que sí entenc, bueno, el que sí que m'aporta al cinema, doncs, és aquesta finestra, no? Dius, ostres, tu, se mou et de casa, et ve tot aquí, de quina manera està fet i tal. Molt bé, bona tarda, bona nit. Bona tarda, bona nit. Ha arribat com una tromba, eh? Sí, i ja t'estem, ja hem presentat, quan ja no estaves, que ens parles després del nou cinema de barri espanyol. Ah, sí? Això és molt bé. Bé, bé preparat, bé preparat, bé preparat. Ell ho va fer la setmana passada amb això d'Elite, això de... Cuerpo d'Elite. No, Cuerpo d'Elite no l'he vist, eh? No l'he vist. No, no? No, la del Futuro ja no és lo que era, la última del Daniel Rovira. Ah. Ho vaig comentar jo. No és la mateixa. No és la mateixa. Voleu saber l'opinió d'aquesta de l'avenir, del porvenir, que s'ha dit aquí? Aquesta traducció, em sembla que està bé, del nostre amic comú, el Ruiz de Villalobos. No res, eh? Ja us puc imaginar com va la cosa, eh? No, no, suposo que ho deixa bé, no? Bueno, com sempre. Com sempre. No, no massa. Com sempre, però tu ho deixa bé. Diu aquí, sí? Bueno. Sí, quan va venir aquí un dia també. S'ho va carregar al tenisbo, és a carregar... Bueno, però a mi això em va semblar bé. Al tenisbo n'hi ha més d'un. Això em va semblar bé. Llavors diu el porvenir de Mia Hansenloff, que arriba avalada per bona part de la crítica després del seu pas pel Festival de Berlín, pot ser la primera de les decepcions d'aquesta setmana, ja que la història de Nathalie, la d'aquesta professora que tu deies, interpretada per la Isabel Opert, és tan forçada com la quantitat de frases filosòfiques que Hansenloff... No, no estic d'acord. Jo dic que si volia saber l'opinió... No em calia, ja l'he cal. ...ha anat agafant a la pel·lícula com si fos un culleret per a intel·lectuals burgesos. No, no, no, estic d'acord, perquè justament una de les coses que jo destacaria de la pel·lícula, que això passa amb les pel·lícules franceses. Franceses franceses tenen una certa tendència a utilitzar, doncs, el llenguatge intel·lectual. Aquí és un moment de mirada, surt el Pascal o un moment de mirada sortirà, doncs, què sé jo, qualsevol Schopenhauer o qui sigui. Però està completament justificat perquè ella és una professora de filosofia i a més a més no està forçat. És a dir, jo, contràriament al que diu el nostre amic Villalobos, perquè és amic i el que ens veiem a les espaces de premsa, és una persona molt encantadora, des d'un punt de vista d'intel·lectual o des d'un punt de vista de crítica de cinematogràfica discrepo absolutament d'aquesta opinió. És a dir, tinc la sensació que al contrari, una de les coses, és a dir, la pel·lícula és molt, com deia, si destaca alguna cosa és que sembla la vida mateixa, sembla que estiguis contemplant una cosa que t'està passant davant dels ulls, que coneixes aquella persona, que coneixes aquell altre i les converses que s'estableixen entre ells, els diàlegs, etcètera, són completament versemblants, és a dir, per mi no hi ha res forçat. Us agrada aquesta música de fons? Així, Demolition, queda bé, hem de parlar una mica de la pel·lícula i m'agradaria recomanar o demanar que algun dia la veiéssim tots per poder intentar desentranyar. Podríem fer una espacial o bé del director o bé de l'actor. Qui és aquesta pel·lícula? Qui és aquesta pel·lícula? O sigui, el Jake, el Jake aquest. T'encanta, t'encanta el Guilenhal, eh? Aquí hi ha una espacial. Director és el Villeneuve, aquest que havia fet... No, Prisioneros, Prisioneros. Prisioneros és extraordinària. La d'Enemy també seva, llavors. És que no ho sigueu del tot. Sí, sí, no ho pots buscar, però Enemy ja m'hi jugaria tot. I aquella altra que era en un poblat en el que hi ha una matança per part d'uns cristians, com es deia aquella pel·lícula? Incendis. Sí, Incendis. Incendis és la famosa palau de teatre que es va passar... Sí, sí, però també la pel·lícula... És d'ell, és d'ell també la pel·lícula? Sí. Però i Enemy és del Saramago, és un llibre de Saramago. Vull dir que l'adaptació i Demolition no ho sé ara mateix si és d'alguna adaptació. No, sí, però ara ho miraré. Jo Demolition no la coneixia ni sabia que d'aquest director, que a mi m'agrada molt a Prisioneros, Prisioneros és aquell d'enfrontament entre dues persones. És extraordinària, he vist d'un parell d'altres vegades. Que és també el Jake Gyllenhaal. Sí, és el Jake i el... Sí, a més la vam fer, crec que abans d'ahir o l'altre per la tele, la vam fer, a 8TV, crec. Ni idea. dues cosetes. Parlant això del Villalobos, que també comenta sobre Neruda, sí que esteu d'acord. Perquè la setmana passada vas dir que Neruda, que l'havies vist també i que es va estrenar el divendres passat, et semblava més aviat una decepció fluixeta i amb això esteu d'acord. Molt bé, molt bé. Vull dir que... Ell diu que... Bueno, diu algunes coses, com sempre, diu que la segona possible decepció és un biòpic sobre Pablo Neruda que ha dirigit el xilè Pablo Larraín, aquest director que tu comentaves que havia fet no i moltes altres coses, però aquesta... I això. que diu, és que és així aquest home. Com se sap molt bé, li agraden els temes tremendistes. Diu, no hi ha més que recordar al club. Diu, això, perdó. Bueno, ja està. Llavors, l'altra cosa que sí que volia dir és que el Demolition i tota la filmografia de Villeneuve i d'altres directors, però Villeneuve especialment, a mi em sembla que el que fa que toma sempre es parla, no? Parlem aquí molt del tema dels clàssics, que si el cinema d'abans és el cinema d'ara és millor. Jo crec que difícilment es pot pensar una manera d'afrontar les històries, l'introspecció amb els personatges, com ho planteja aquest home amb aquesta manera de fer cinema. És a dir, és que en cap moment et pots imaginar el que passarà en el següent moment. És a dir, és completament impossible d'endevinar. Aquesta pel·lícula va estar a l'estiu o la van fer quan? Sí, la van fer, si no recordo malament, a principis d'estiu, jo crec. Juliol, sí, em sembla que sí, la tercera setmana. La va durar poc i la van reure, perquè és que jo no... No, és que és el risc, jo crec, també d'estrenar a l'estiu, no? Que són pel·lícules que passen molt desapercebudes. Però jo vaig anar als Verdi, la sala pràcticament buida, sí que era entre setmana de nit, però pràcticament buida, que a més es van equivocar de pel·lícula i ens van començar a posar una altra de Bollywood, que jo pensava, hòstia, quan surt l'actor aquest. Però la pel·lícula és de, no de 10, però potser de 9, segur, perquè és que, bueno, ja l'acabaràs, ja l'acabaràs. Ja l'he d'acabaràs. Ja ho acabaré de comentar. Però és això, és una descripció dels personatges que aconsegueix arribar, no sé, et fa plantejar, és tan abstracte que tu mateix et vas ficant allà i t'estàs preguntant què t'està explicant aquell home contínuament. Ja. Llavors, no té una narrativa ni una manera de funcionar clàssica en cap moment. És allò, no?, cada vegada hem parlat de les noves maneres de fer cinema, de les noves maneres d'entrar amb els personatges, de les noves maneres d'agafar una història i portar-la a la màxima expressió de tot, de l'anàlisi. Bueno, la veurem i parlem-ne, busquem-ne en un altre moment i intentarem veure-la. A veure si podem fer. Intentarem veure-la. Què més heu vist? Què més heu vist d'estrenes o cap aconsellant? Jo, com que vau anar a veure l'Hombre de les Mil Cares i estic, com cada temporada, però aquesta temporada potser ho aconseguiré perquè he trobat una manera de fer-ho, doncs vull anar veient cinema espanyol, llavors aniré veient pel·lícules a casa i cinema espanyol al cinema, que així poso una miqueta els meus dinerets, perquè vagi la indústria cap amunt. Què us sembla? Què us va semblar la tarda? Em va semblar increïble. Les Mil Cares. Em va semblar increïble. És que, clar, jo, com que havia sentit l'opinió del Joan i del Pol, tenia les dues versions. Pensava que em decantaria més parlar del Pol perquè de vegades tenia més afinitat, però no sé, tampoc ni una cosa ni l'altra. Tampoc em va entusiasmar el ritme que tenia. No em va semblar tan proper a un ritme vertiginós, tipus Gai Ritz i com tu deia. No em va semblar tant. Però em va semblar tan honesta, tan ben caracteritzat als personatges. L'Eduard Fernández és que, clar, tu, Joan, deies que no t'acabava de convèncer. Bueno, Sant Sebastià li donar la raó, eh? És que el que fa... No, no, no. Jo considero que elEduard Fernández és una gran aconseguit. No, no, no, però en aquesta pel·lícula. Vull dir, jo crec que aconsegueix, és el personatge de Francisco Paesa, de Paco Paesa, que és una persona que enganya a tothom, a la seva vida, a tothom en tot moment. Llavors, jo crec que aconsegueix l'actor ficar-se tant en la pell que aconsegueix enganyar el propi espectador, perquè et cau tan bé, fins i tot, és que dius, aquest home és d'una tendressa, vull dir, té aquests problemes amb la dona, no, que intenta recuperar-la, i ell fa aquesta cara tota l'estona aquell posant, no, d'aguante, no, d'estar allà, bueno, jo ho vaig fent, tampoc no passa res, però en el fons està fent tot el, movent tots els fils perquè la cosa vagi cap al seu benefici, és brutal. Llavors, quan ho vas descobrint això dius, que malparit, no, però, però clar, ja no pots fer res, llavors t'enganya, t'enganya, vull dir, i per això l'Eduard Fernández et fa creure allò, i et fa una sensació estranya, no, dius, ara què està fent, posant aquesta cara, fent això, i és que t'està fent creure que és una bona persona, i t'ho fa, t'ho col·loca perfectament. Llavors, a mi el que sí que m'intriga és el tema del moment polític en el que s'estrena aquesta pel·lícula, no, això està ambientat en un moment en el que ja sabem quin partit governava en aquell moment, majoria crec que absoluta, llavors, no sé, per què Antena 3, Antena 3 Mèdia, ho fa ara, no, com a projecte seu, no sé exactament què ens volen dir amb això, ara, el retrat d'una època, el retrat d'una manera de funcionar, de la gent, com dèieu l'altre dia, no, que mou els fils, que va tocant d'aquí, d'allà, que fa el que sigui i no té cap mena de problema per amagar una cosa, per anar passant, en el fons sí que haguéssim d'analitzar el que estàs dient, en el sentit de dir per què surt el Roldán en aquest moment és per compensar el que està passant ara, és a dir, perquè el Roldán representaria els socialistes, no? Sí, és que es podria pensar això, es podria pensar això. No, això hem de pensar que a les pel·lícules es tarda bastant de temps en fer, llavors, sempre hi ha aquest tema que potser fa dos anys que la van rodar, rodar, vam començar a rodar-la o preparar-la. llavors, potser aquí, a més, és una pel·lícula molt densa en quant a moltes localitzacions, en molt equip, és molt, molt, molt rica en quant a producció, o sigui, jo no em crec que hagin estat menys d'un any i mig. Tu vols entendre, tu vols, no, no tarda tant en rodar-lo, però bueno. No, no un any i mig rodant, em refereixo a tot el procés, tot el procés. A més, és un procés d'investigació que ell mateix, quan, perquè li han donat el premi a Dard Fernández, no? No era la Concha de Plata, a la millor inter... Ah, sí? Sí, l'actor, l'actor. Sí, sí, millor actor. i ahir quan feia el discurs, quan va pujar a buscar el premi, deia, com dedicant-li, no?, al seu personatge, ja no fictici, dient, ay, ¿dónde estés? Si és que m'estàs viendo, no? O sigui, m'he inventado totalmente tu vida porque nadie sabe nada de ti. Llavors, en plan, jo m'he creat un personatge a la meva manera, clar, perquè com que hi ha tant de secretisme en una cosa com aquesta, i aquí jo crec que és el que l'altre dia comentàvem de valorar les directrius, no? El que pot donar un director dins una pel·lícula que és ficció però són fets reals aquí la llibertat que és, no?, que el que deies tu, Francesc, no?, de com un actor, encara un personatge que en realitat és tan, tan, tan secret, tan, a l'hora tan dèspode o tan el que sigui. És el mateix que dèiem fa no gaire quan vam començar la temporada que li vam dedicar una bona estona al personatge del Ramon Mercader. Exacte. És a dir, som històries no similars però sí paral·leles d'alguna manera, personatges foscos, eh?, que es mouen allà a la història, dins de l'entreteixit de la història i que jo la veritat és que estic molt content d'aquestes tres pel·lícules, eh?, aquesta, l'Elegido i la Tarde. Per mi no té un nivell. Exacte, Tarde para la Ira. Per mi no té un nivell. Són tres pel·lícules que han arribat últimament. No té un nivell de l'Islamínima, per mi no el té. Ah, però és que no es pot comparar, és que no té res a veure. Per mi no té la mateixa qualitat però això és una qüestió personal. director que ha fet un canvi de registre bestial. Un to, un ritme, un... Sí, sí, és que... Però ni del ritme el trobo tampoc tan tràpidament i tot això. No, no, no, però es desfà. El que passa, és que sí que és veritat, és dir, l'Ome Fanade és un actor que potser jo l'admiro de sempre, inclús si suposo que us sabeu que el vaig trobar per desgràcia i em va parlar, doncs, abans de l'estiu que aquesta pel·lícula, doncs, ell considerava que calia la pena veure-la, però jo com que potser tenia moltes expectatives i potser doncs em pensava que doncs no... Em va semblar que la veritat no vaig veure tot allò que potser indirectament doncs ell m'havia volgut no convence, sinó sugerir, no? Llavors... Estaves enlluernat amb la... amb la... amb la trobada que ara hi... Llavors, jo confesso que el tinc per un dels millors actors que deia espanyols, però en aquesta pel·lícula en concret, igual que em passava fa un moment dient d'Isabel Cooper, que hi ha pel·lícules que a mi doncs no em convencen. En canvi, aquesta última que he vist m'ha agradat molt. amb aquesta en concret, trobo que el personatge és interessantíssim, que el que es mostra és molt interessant perquè mostra aquesta corrupció. Hi ha coses que fan cas quan ja te n'enteres que fan posar la cara de gallina. Sí, sí, sí. Totalment. Aquest senyor, el PS, va vendre dos missils antiaeris a l'ETA amb sensors de localització perquè després poguessin agafar tota la gent. Anar a buscar la policia. Ahà, i va ser un cop dels forts que va a l'ETA. Sí, sí, els forts. Els diners, com mostra la pel·lícula dels rodats, se'ls queda a ell. se'ls queda a ell. I a sobre cobra de la policia secreta o de la CIA espanyola, del centre de investigació secret d'Espanyol, no sé si eren 244 milions de pessetes de l'època. És a dir, cobra per les dues bandes. Fa una mica el mateix que suposo que sabeu que feia el Marc, el banquer, durant la Segona Guerra Mundial, que és enviava, venia armes, enviava els vaixells buits, buits, sense les armes, avisava en els alemans, o al revés, depèn de qui els venia, que el barc anava per allà, l'enfonsaven, i llavors deia, ho sento, no s'ho he pogut entregar les armes, perquè els alemics han enfonsat el vaixell. És a dir, que fotia doble negoci. És molt espanyol, això, veig, no? No sé si és espanyol, però realment és al·lucinant. quan t'enteres, tens documentació de coses d'aquestes, és que han passat coses d'aquestes, i el Paessa com a personatge el trobo, bueno, doncs, a mi el que em falla de la pel·lícula en concret, si vols que tornem una mica a repassar coses de la pel·lícula, és l'excessiva veu on off que hi ha, que per mi em molesta, a mi em molesta, és un problema meu, i la segona cosa que no acabo de convèncer és el personatge de Raoldán, mentre el de Paessa, doncs, està molt bé, està molt bé, el trobo, no me'l crec, quan fa tota aquella mena d'arrepentiment o de dubtes que té tot això, no m'acabo de creure, és a dir, jo no m'acabo de creure, és a dir, no m'imagino que un director de la policia, de la Guàrdia Civil d'Espanya o l'excessiva, tingui aquelles debilitats que mostra la pel·lícula, llavors, jo no m'acabo de creure, ara, bé, això és opinable. Igual que l'he elegido, és que són aquestes persones que es moven, jo, a mi, de totes maneres, que això una mica ja ho vas dir l'altre dia, però sí que volia aportar una cosa que, no sé, obriria un debat que ara no cal que tampoc allarguem el tema, o sigui, simplement em fa pensar en una mena d'hipòtesi, no?, que tinc jo per allà i que us comento que és el fet que la gent que arriba, no?, a aquests llocs de responsabilitat tan alts, no?, el personatge del Belloc, per exemple, no?, el ministre, arriba fins allà perquè tenen com una característica d'insensibilitat moral i ètica i una capacitat no per gestionar emocions sinó per oblidar-se de les emocions completament, tenen en compte on volen arribar, al cap de la policia, a ser president del govern, que en algunes ocasions no els surt bé perquè fan una aposta, no?, com en aquest cas el Belloc, no?, fer una aposta perquè va dir que trobaria el Roldán que faria d'aquesta manera i després li va sortir fatal perquè l'altre li va fer la jugada, no?, al Paessa, però no sé, és que aquesta impressió... Però això no creus que és veritat? Això sí que ho veig més veritat, això, sí, sí, i està molt ben... I no penses que això és el que està passant en aquest moment quan veiem la corrupció del PP, quan veiem casos no en aquest moment, és sempre... Jo què sé, penses en el Juli César, no?, ja veieu, on vaig a parar, no?, o en l'Alejandro Magno, no?, és gent que per arribar a fer un imperi han de prescindir completament de tot, vull dir, que no els importi casar-se amb no sé quantes dones per aconseguir amb les princeses de no sé què, dels regnes, tal, o... De una manera, Francesc, per mi hi ha una diferència fonamental entre el que passa, per exemple, en aquest moment a Espanya i aquesta pel·lícula seria una mostra de, com hem dit, d'elements incurs actuals, del que passa, per exemple, a Europa, és a dir, a Anglaterra o a França o a Alemanya, quan un senyor fa una oposició i posa unes frases que no són seves, dimiteix. Aquí no dimiteix ningú, és a dir, llavors això, no, és un canvi fonamental. Idealitzem una mica el que tenim a fora, però a jo també passen coses similars. No, però no de la corrupció del nivell que passen aquí, és a dir, no, del nivell que passen aquí, no. Pensa que Suïssa, per exemple, que és un tema que surt a la de jo, és el lloc per on passen també els diners. No, una cosa és que hi hagi banquers, una cosa és que hi hagi banquers o empreses que es dediquen a això que especulin amb el que sigui. Però estem parlant dels governs, estic parlant de la gent que dirigeix, la gent que dirigeix Suïssa o Alemanya, o etcètera, per qualsevol, bueno, què ha passat ara amb l'eplexit? El senyor, el senyor que manava, doncs, a Anglaterra, a causa que va passar el que va passar va dimitir? Aquí dimiteix algú? Jo veig que estem en una òrbita diferent, completamente diferent de la que pugui passar a Europa en aquest moment. És a dir, no estem en la mateixa escala de valors. És a dir, estem en una altra escala de valors. I resulta que aquí, una altra cosa que és dramàtica, és que qualsevol corrupció d'aquesta que passa aquí a Espanya passaria a qualsevol país europeu i la gent no els votaria. Aquí la gent, la corrupció del proper és constant permanent, cada dia surt una nova, ja no sé quina és la llista tan llarga que hi ha, i la gent segueix votant. Llavors la qüestió no està només en els que se situen a dalt, està en els que els voten. Clar, clar, clar, clar, jo no dic que la culpa sigui, sinó, no, si estic d'acord amb això. Potser algun dia es farà una pel·lícula de les trampes que potser han hagut darrere del sistema electoral. No, no del sistema electoral, el sistema d'informació, és a dir, els diaris, la premsa, la televisió, que venen unes pel·lícules que no són les reals. És a dir... Sí, però aquí això ja una mica es veu, perquè quan es parla, perquè surten notícies dels noticiaris, de la primera, amb els periodistes de l'època, tu veus que el que t'estan dient no té res a veure amb el que està passant. És que no té res a veure. El que està passant que te l'estan ensenyant perquè són coses que ja han anat sortint a la llum amb el temps, allà tu venen com una notícia, com un reportatge, com una cosa cridanera, però tu estàs adonant-te que no té res a veure amb el que t'estan dient en el... Però no ja perquè sigui una qüestió que els mitjans vulguin manipular, que potser, que segurament que també, sinó perquè el fet d'informar d'aquesta manera com informen les cadenes de televisió i els mitjans de comunicació, com que es mouen tant per la immediatesa, doncs miren de trobar titulars grandiloquents, coses que arribin a la gent i en realitat no estan aprofundint en res, en realitat no sabem el que passa. Veiem les declaracions del ministre i ens la creiem, no, el govern d'Espanya no pacta amb ningú i ens ho creiem perquè ens ho diu el ministre, clar, perquè és una persona amb autoritat. És a dir, que la pel·lícula va molt bé per això, jo penso que sí que és una pel·lícula educativa perquè la gent digui espera, però què m'estan dient aquí? Si el ministre està dient una cosa i en el moment que d'allò jo me la vaig creure, m'entens? Quan va passar i ara m'adono que amb el temps allò no tenia cap consistència. Vull dir que sí que està bé aquesta pel·lícula com a cinema de didàctica política per dir-ho així. El fet de treure ja el cas del Paese i el Roldán em sembla positiu. Està bé, jo això ho trobo bé i trobo que, en fi, jo vaig dir-ho l'altre dia que arrel d'això jo he començat a llegir coses tant del Paese com del Roldán arrel de la pel·lícula perquè penso que motiva que t'anar sabentis, etc. Jo, per exemple, no sabia que el senyor Roldán va estar 15 anys a presó i que des del 2010 està al carrer, però no ha tornat cap dels calés que va robar. perquè ell va fingir el que s'explica a la pel·lícula, la seva mort, és una cosa... No, no, no, el Paese, li parlo al Roldán. El Roldán, perdó. El Paese, el que està fora del carrer és el Roldán després de 15 anys de presó. D'acord. I ha sortit i no ha tornat cap dels calés que va desaparèixer i està al carrer. I el senyor Paese, el senyor Paese que és el que un periodista l'han veu per París i van començar a veure... Perdona, però el Roldán no pot tornar els diners perquè ja no... ja no ho sé. Clar, clar, clar. Però vull dir que no ha tornat... Ha vengut, no? Ha tornat, inclús tenia propietats i coses li van incautar, li van vendre, etcètera. Però de la xifra que va, diríem, quedar-se ha tornat un 5%. Surt a la pel·lícula el tema de Panamà, també, eh? De les offshores. Vull dir que allà ja feia anys, eh? Vull dir que això han sortit ara fa no gaire, el tema dels papers de Panamà, però és una cosa que... Això segur que fa temps. I el carnet que té el Paese de... Ah, sí, com d'ambaixador. D'ambaixador d'una illa d'allà. D'una illa que no... Per blindar-se, no? Per blindar-se. I proporciona blindatge. Diu, uau, és brutal. El Paese, no sé si sabeu també, una cosa que és curiosa, va ser l'amant després de la vídua del Socarno. És a dir, després d'aquesta etapa es va enrotllar amb la vídua del Socarno i, bueno, i és bo que, doncs, aquí la pel·lícula no ho treuen perquè és un tema, suposo, ja desposteriori marginal i suposo que desvirtuaria una mica la història. Però les dades són aquestes. És a dir, és un personatge realment, doncs, això sí, un moment curiós. La pel·lícula és una crònica, una biografia molt... Jo penso que potser si a un no li agrada massa en un moment determinat és perquè no s'assembla a res. Vull dir, no s'assembla al cinema. Jo crec que no s'assembla ni al cinema d'Escorcese ni al de... Estic una mica, ho dic perquè l'altre dia ho destacàvem, no? Que si fos una qüestió de ritme de tal. No. És que és eixut. és que no té comicitat en cap moment. Així com l'Escorcese en un moment determinat t'entra en un bar i coneixes tots els personatges allà de casino i dius, uah, hi ha un glamour allà. És que aquí no hi ha glamour en cap moment. Hi ha una fotografia fosca. Hi ha uns personatges que són un desastre, vull dir, per dins. Fins i tot el Roldán t'arriba a fer pena perquè aquest home que ha fet tot això és que no té res. Per això és el que no m'acabo de dir. En canvi, el que està molt bé és el Coronado em sembla molt bé com a personatge. Segur que sabeu que és el que està inventat. Tots els altres són reals i el Coronado no existia i l'han creat com a narrador perquè en llegava per poder narrar-ho totes les còpies. No em molesta a mi la veu a no. I el que també sembla que està molt bé també és la dona. Sí. Com es diu? Ara no em sortirà. Si ho vas dir l'altre dia i jo tenia molt present quan veia la pel·lícula. Ara no em surt. Però sabeu que estava molt ben caracteritzada, molt ben caracteritzada, no em surt el nom, saps què ho he dit? Sí, sí, però no. És la que feia azul oscuro casi negro, la que fa moltíssimes coses. Vull dir, doncs... Ja la buscarà. Marta, no. Marta Etura, sí. Marta Etura. Molt bona, molt bona. París. La Etura està brutal. Em sembla que està molt bé, molt bé. Què més hem vist? Què més hem vist? Jo crec que en la línia inclús del tema aquest de corrupció i de com funció el sistema polític i la policia i tot, jo no he vist pel·lícules però sí que m'he empassat de forma brutal a Narcos. Ja l'he acabat. En una setmana. En una setmana ho ha fet això. una trampa també de Netflix. Que Netflix el que fa és que quan estrena una sèrie, és una temporada, l'estrena sencera. Llavors, clar, és tipus dosifica't. Dosifica la teva passió cap a la sèrie. Llavors jo m'he anat dosificant però, bueno, m'ha durat cinc dies. Llavors són... No he anat molts capítols però sí que és la continuïtat de la primera temporada de, bueno, com Pablo Escobar es crea el seu imperi i és la pujada de l'imperi i sobretot la baixada. I en aquesta... És curiós que, com ja havíem dit en altres programes, aquesta temporada la... No sé si ho heu vist pels carrers de Barcelona. Sí, estàvem fent tota molta propaganda. Doncs la propaganda que es feia directament era la imatge d'ell mort amb les dates, no? De tal any o tal any. Vull dir, ells ja t'estaven dient clar, evidentment, jugant amb això, que és una història real, és a dir, tothom que entri a la Wikipedia fàcilment pot veure que a quin any estem a la sèrie i a quin any va morir. O sigui, ells ja no en diuen... L'últim capítol, evidentment, passa el que passa amb ell. però té continuïtat perquè el càrtel, diguéssim, de Medellín no acaba amb ell. És el que diuen, no? Quan el rei muerto el rei puerto, no? Com ho comencem aquella frase. Sí, sí, així, així. Llavors... Que no rei puerto, és diferent. No, rei puerto no. Però sí que és una sèrie curiosa perquè juga precisament amb això, com que és el segon cas real. Potser sí que en el tema de Paessa és un tema més secret, més... no se sap tantes coses. En aquest cas, juguen molt amb les interpretacions, molt semblants, potser, a Troia Directive, en el sentit que tenen... tens la part de la DEA, que és el Departament Antidrogues dels Estats Units, que són els que van a buscar-lo, els de la FBI i això, i la part ja més de Colòmbia, que són els que persegueixen ja de forma ja més visceral, no? O sigui, volen acabar amb ell, sigui com sigui, llavors... Però tens aquesta part i la part de Pablo Escobar que tens aquest personatge que en realitat és molt entranyable, és molt familiar, és una mica Toni Soprano. No sé si heu vist el Soprano, però és una mica aquest personatge molt destruït per dins, però que ha de demostrar davant dels altres que no... que està ferm, perquè si no, doncs el menjaran. Sí que és veritat que és molt més fosc, Pablo Escobar sempre el pinten com algun personatge que gairebé no té més sentiments més enllà dels seus fills i de la seva dona. Llavors, bé, simplement recomano aquesta sèrie perquè ja fa alguns programes que l'estava comentant i informar-me d'una que ja porta... Ara comença la segona temporada, crec que aquesta nit es trenen el segon, que és de la Fox, que és Scream Queens, que és com les reines del grito, o no sé com s'hauria d'entradar. Sí, més o menys. Però... En comptes, perdó, en comptes, és el drag queen, no? No, en comptes, seria Scream Queen. És una sèrie dels dos creadors de... tant d'American Horror Story, que són unes sèries que encara estan en emissió, però que també van ser com molt bombazo en el tema de les sèries, però també són els mateixos creadors de Glee, que no sé si us sabeu la sèrie, però és d'aquestes sèries de musicals, les típiques aquestes d'americanes d'institut. Llavors, clar, és una barreja molt estranya que han aprofitat els mateixos creadors i han creat una sèrie enfotent-se bastant d'aquestes sèries o pel·lícules d'assassinats en sèrie, tipus el Jason o tipus... no sé, totes aquestes de... com es diu? Freddy... Alfred Gruber, però, saps, com aquests assassins d'espasa o ganivet en mà, però barrejat amb aquesta comèdia molt negra i molt àcida ambientada com a les hermandades aquestes, d'Estats Units, de les universitats. És una barreja que és una bogeria i aquesta segona temporada... Sí que és veritat que el primer capítol va començar una mica més fluix, però, bueno, aquesta nit ja es veurà, jo ja ho miraré a la Fox i a veure... Potser aquesta fins i tot és més imprevisible, no? Que la de Narcos, que ja més a menys sabem com anirà i pot tenir més... Aquí se'ls en va, se'ls en va molt i són molt bèsties. I tu, Jaume, has vist alguna cosa o vols parlar directament del teu tema? Sí, he vist Neruda. Ah, què tal? Bé, bé, em va agravar molt. Gràcies. Llavors, també he vist la pel·lícula de l'Spielberg, aquesta del Gegant, i també, doncs, Ben Urb. O sigui, tres pel·lícules. Bé, home, la millor per mi és l'última, Neruda, perquè hi tinc molta simpatia jo en aquesta època i el nom que tenia cada cosa, per dir-ho d'una manera. Això que a vegades hem parlat i precisament en el camp de la salut mental doncs ens estem inventant constantment doncs noms que no siguin vexatoris, eh, i que en definitiva siguin acceptats per tothom i que provoqui una dinàmica entre tots plegats perquè, bueno, perquè no hi hagi, ja que s'ha s'ha proposat la societat en el seu conjunt doncs que no han d'estar maltractats perquè això no té cap mena de sentit. Llavors, amb la qüestió aquesta doncs és tot el contrari. A mi el que em passa és que quan el Neruda diu jo soc comunista i parla amb el mateix president i el president no es posa les mans al cap però d'aquella manera tan intel·ligent quan li parla i diu què fariu vosaltres si governaria doncs, en fi, ell li explica de manual i llavors tenen aquella conversa em va semblar molt bé. I després hi ha una qüestió de... Jo penso que hi ha una cosa molt interessant en la pel·lícula que és de la manera que es crea el personatge del guia el policia el perseguidor. Jo crec que és molt interessant a mi sobretot a la part final que va després de la mort d'ell però perquè no perquè allò és que no lliga de cap manera per mi però bé vull dir per altre costat com que és el mateix realitzador del club la veritat és que el club em va emocionar moltíssim perquè a vegades potser no és tan qüestió de saber què és el que passa o com ha passat o tal sinó el que també parlàveu aquí com es construeixen els personatges i com ens arriben a l'actualitat i llavors penso que això es treballa és que el club és una pel·lícula més delicada i Neruda no ho és ni molt menys tant vull dir en el club parla d'una qüestió molt dura que va tenir Spotlight amb Spotlight el seu esponient més virtuós per dir-ho d'una manera quant a guanys i el club va quedar raconada allà en l'ombra vull dir que no la vegi gaire gent aquesta per què? perquè aquella jo trobo que toca molt millor tot el tema aquest i en canvi Spotlight és una mena d'espectable allò en realitat en total a veure que no és que sigui dolenta perquè hi havia un senyor que em destacava que fins que no es mouen perquè esclar una de les coses que planteja Spotlight és que ja feia temps que anaven darrere de que havia arribat peces d'informació però exacte i llavors quan diu el que el que provoca és el canvi de cap de cap d'això de prems no? Aquell és el que diu vinga va som-hi i anem a descobrir-ho i llavors aquella feina és extraordinària i aquí no no hi hem de dir bé maricanada però el canvi a la fi interessant en aquest sentit canvi al club és allò de dir parlem de maldat de bondat això té a veure amb el que representa és molt delicat això i et pots passar la frenada a base de bé i políticament fotre un nyap com una catedral pel temps de temps quasi preferiria potser que comencéssim a parlar pel tema perquè si no no tindrem temps de parlar del tema de tota manera deixa'm dir una petita cosa sobre Ben Hurd a mi em va interessar Ben Hurd probablement per comprar-la només i perquè és un clàssic és clar i llavors en aquesta pel·lícula tot i que hi ha coses sobretot al final que no que no hi puc estar gens d'acord sí que hi ha altres coses que estan molt ben fetes i fins i tot jo crec que és molt versemblant la relació entre els dos i els dos protagonistes no sé jo la vaig trobar bé em va semblar interessant a més a més hi vaig anar amb els meus nets que són suficientment grans i els va preguntar els va provocar moltes preguntes que em va semblar molt interessant aquest tema això és bàsic d'acord en quant al tema doncs el cinema de barri que dieu que bo el cinema de barri apa que no fa anys que ens acompanya això oi? sí home i alguna vegada tens la temptació i si aquesta temptació no es compleix el dissabte a la tarda que és l'hora del cinema de barri doncs ara teniu oportunitat de veure a la dos doncs tot un seguit de pel·lícules que tenen molt a veure precisament amb el que és el cinema potser no de barri però el cinema espanyol al cap i a la fi i d'aquí és on parteix el treball de l'Àngel Quintana aquest crític de cinema que ens parla del post-mort autonòmic no? i en definitiva ell no es carrega pas ni a los ocho períodos bascos ni l'altre sinó que el que està dient és que hem passat d'una situació de lo impossible i per exemple d'Àgora que són grans produccions i que probablement hi podríem lligar tot això que aquesta que encara no els he vist però que les veuré segur el toro aquesta última que heu vist dels Milcares i l'altra que d'allò l'exido tarde para la ida l'exido no tant jo crec que allà no jo crec que allò és més suau és una altra cosa és com un és com un és un toc ara diré un toc d'amèrica jo crec que sí aquí està jo crec i en canvi això això que estic dient jo és és americanitzar doncs un tema que és pròpiament nostre jo crec que és diferent això és el que crec que és molt important vull dir sabré distingir aquests aquests productes llavors el cinema de barri seria allò de dir mantenim aquelles constants culturals que hem mantingut tota la vida i lògicament a partir del cinema això es pot fer i ho farem i ho fem eh i llavors ja veuràs a veure qui s'escapa d'aquí i tu saps de sobres que hi ha hagut etapes en la història d'Espanya no que en definitiva doncs se'ns escapàvem ja fins i tot amb la pel·lícula Surcos eh de Nia Vesconde i després van venir doncs els grans genis que també tenim oportunitat de comprovar la seva vàlua actualment no del Carlos Saura del Berlanga del Verdem no que aquests eren els que sortien de la regla i no precisament americanitzaven el tema sinó que el que per mi per mi queda com el que en definitiva ha estat el gran cinema espanyol i llavors doncs bueno el cinema de barri en definitiva és tot això és quina intencionalitat hi ha al darrere moltes i aquí políticament avui s'ha parlat d'algunes coses per què ara s'ha de treure i Antena 3 està al darrere de treure l'home de les mil cares i aquest i aquí s'ha quedat clar que tots heu estat d'acord jo no he dit res però vull dir ja m'arribarà el moment ja ho diré com ara llavors heu estat d'acord que algú al darrere fa moure els fils perquè les coses estiguin com estan i es vagin com es fan podem creure que això és cert però jo crec que això també hi ha una part de voluntarietat que no està precisament controlada i crec que el cinema espanyol probablement sí que ho està molt de controlada però encara que estigui controlada Roffi o José Lito en fi i d'altres perquè fins i tot el casen d'aquí també va anar a fer-ho allà i tal vull dir el que ja no ha estat tan malament malgrat que ja ho he esmentat això del cinema espanyol que cada dia pots veure una pel·lícula i barrejada jo abans d'acabar abans d'acabar us he fet la llista de les pel·lícules que es poden a la televisió d'aquesta setmana i hi ha tantes coses interessants començant per Barrio que la fan el divendres d'aquesta setmana a TV2 i avui em fan avui fan avui fan avui fan avui fan sí t'ho puc dir exactament avui fan mira a veure viva dos nòvios o una cosa així avui fan una de la Berlanga que és espera't un moment està aquí es diu sí senyor nòvio a la vista o nòvio a la vista del 1953 el de Luis García Berlanga demà fan miel amb un guió del Rafael Azcona és una pel·lícula que va passar més o menys desapercebuda escolta un moment és que a mi m'agradaria també veus això és el que crec que és important destacar nòvio a la vista això quan ho llegeixes i esclar diu això és espanyol segur de seguida ho veus però llavors resulta que ho fa el Berlanga i dius ostres calla que això no és igual que el que feien ahir ahir era horrible allò més mal fet no hi havia res vaig veure un quin era cinc minuts una del del del que feia de Franco com es deia Fernando Ferdán Gómez Fernando Ferdán Gómez i el Alfredo Maio i això i l'Alfredo Maio una pel·lícula d'any 44 que es deia no me'n recordo com es deia jo la vaig començar a gravar i vaig parar també esclar i llavors avui dius oi el nòvio la vista ja veurem no a veure què és com va començar aquest senyor perquè aquestes són de les primeres que va fer i com va acabar l'altre dia veus amb el Carlos Saura vaig tenir un desencís gran amb la mà tiene 100 años si la vas veure la vas veure sí bueno no tota està passada està passada jo trobo que sí ja la primera una mica ja m'ho va semblar que també no fa gaire que la van passar i aquesta és que no les veig totes tampoc a vegades és allò de dir bueno aviam sí el reflex jo respecte al teu tema volia fer un comentari perquè m'he llegit l'article que ens havies passat tu que parla de cuerpo de élite parla d'aquesta pel·lícula que jo curiosament l'havia vist no parlaves tu d'aquesta no l'he vist no l'he vist et parlava d'un altre del mateix Miquis per Bé em sembla que era molt dolenta no el Miquis per Bé no el Dani Rovira jo aquí em va sorprendre perquè la vaig veure em sembla que d'estrena també o en alguna passe de premsa no me'n recordo i em va sorprendre és a dir jo quan tu em vas parlar l'altre dia no vaig identificar que parlaves d'aquesta pel·lícula i en canvi és una pel·lícula amb la Miquis per B la Maria León el Jordi Sánchez que fa de Catalanet i ho fa molt bé amb el Carlos perquè representa que és una pel·lícula que seguint la línia que tu deies que tu deies això de Catalanet a mi sí perquè t'ho expliqui Jordi Sánchez és Catalanet és català és un faixet és a dir la pel·lícula suposo que saps te l'acord l'has vista tu també o no l'has vista? tu no l'has vista? sí no és una espècie d'esquadron suïcidida però de policies espanyols escolta no la crem de la crem et diré una cosa per situar-te Cuerpo de l'élite que és aquesta pel·lícula que ara comentem és millor que la segona d'Ocho Pellidos Vascos saps que hi havia una primera que ara es podia veure i la segona era molt fluixa doncs aquesta és millor per mi no arriba potser a Ocho Pellidos Vascos però és millor que per què és millor? primera perquè els actors han estat molt bé a mi que és per bé la Maria León el Jordi Sánchez i molta més gent i va és una comèdia plena de bromes en la que va representa que és un maten amb un esquadró que han de matar un terrorista llavors volen formar un esquadró nou dintre de la CNI si a diria llavors resulta que agafen gent de cada una de les províncies o cada una de les regions diuen ells o de nacionalitats espanyoles entitats autolòbiques hi ha l'agarrado diríem l'agarrado catalán el basc forçut l'andalusa religiosa i que no s'entén quan parla la murciana el madrilen xuleta i hi ha una cosa que suposo que alguna gent no els ha generat la pel·lícula això són tòpics tan tronats tòpics tòpics tòpics que està basada igual que ocho pell i dos bascos en tòpics és a dir tot això és agafar els tòpics del moment però resulta que amb una certa intel·ligència és a dir els dos guionistes que a mi he assabentat que són gent que treballa a la televisió espanyola el Diego el Adolfo Valor i Cristó Valguerrido i que són autors de sèries televisives fan un guió que s'aguanta fan un guió que s'aguanta i per exemple hi ha una cosa que suposo que alguns els hi ha molestat i que tenia una certa intel·ligència i era més crítica que altres a part de demostrar la corrupció dels polítics hi ha un moment que hi ha un nacionalista espanyol que és molt nacionalista que és molt fatxa per entendre's que al final resulta que no és ni espanyol que és colombià i que vol ser espanyol i per això actua com actua a mi em sembla que és una pel·lícula interessant és una pel·lícula d'evasió és una pel·lícula que no té cap pretensió de cap mena simplement de passar l'estona passar-la bé però aconsegueix fer-te riure més que a la segona d'Ocho Apellidos Vascos i que és una pel·lícula digna és a dir per què no veure'l és una pel·lícula que s'aguanta perfectament però seria cinema de barri per passar el dissabte en el programa aquest de cinema de barri és cinema absolutament de barri és a dir no hi ha cap mena si voleu ràpidament pels pocs minuts ah no queda una estona però no massa si voleu passem una mica les pel·lícules interessants que hi ha per aquesta setmana a la televisió podem parlar-ne per exemple Muerte entre les Flores la fan el dimecres a les 23.50 a la Calle 13 que és una cadena d'aquestes el dijous a TV2 a l'hora aquesta habitual fan una cosa que jo us recomano si no la coneixeu que es diu Meravilles que és una pel·lícula de 80 de Manuel Gutiérrez d'Aragón molt bo per mi és una peça situada a l'extradi d'una gran ciutat en aquest cas Madrid que recorda una mica una mica la simpatia d'un realisme recorda una mica el realisme màgic que estava posada de moda amb el García Márquez situada entre l'irreal l'oníric la llibertat la màgia i em penso que és una pel·lícula curiós una pel·lícula interessant el dijous a Paramunt fan el Padrino 3 a les 22.30 però és que no l'han passat mai gairebé cada setmana no l'ha passat mai el divendres fan Barrio a la TV2 el Fernando León de Aranó que per mi és un dels millors d'ell de la primera època però després ha baixat una mica de qualitat però aquesta primera època és el que va fer millor el divendres fan el Caballero Oscuro del Cristóbal Nolan en el TNT a les 23.50 el divendres és de pagament no? bé però molta gent les té no? el TNT no és TDT jo diria que és jo l'agafo és un obert jo també és un obert jo diria que és un obert i no pagueu hi ha una cosa hi ha una cosa que és Amores Perros si la coneixeu la fan de l'Alejandro González el divendres a XTMRM i a Catalunya fan el dissabte fan pa negre a les a la tarda fan el dissabte fan també Manhattan del Woody Allen a la AMC a la nit a les 22.10 o sigui que no parant és a dir ja veieu que hi ha moltíssim i en cacau de pel·lícula i llavors la gent ja no cal que vagi al cinema ni que es mogui de casa ni res a TV3 el dissabte el diumenge per la tarda fan una cosa que jo us recomano si no la coneixeu que es diu Ahora o Nunca una pel·lícula del Bob Reiner que és la història d'una parella de malalts no sé si l'heu vista terminals de càncer que són el Jack Nichanson i el Morgan Freeman un és un ric empresari multimilionari que és un fill de puta per entendre'ns o un senyor que actua en una forma de ser molt irracional o molt punyent o que fareix a la gent i l'altre és un modest mecànic que és el Morgan Freeman i que es posen d'acord per passar els últims dies de la seva vida junts es posen a viatjar i la pel·lícula és extraordinària encantadora molt humana i molt tendra ja veieu és a dir de cine no parem aprofitant que estem parlant de diferents pel·lícules el Renoir Florida Blanca farà 30 aniversari exacte 30 aniversari també passarà en el Padrí no? i llavors doncs bé hi ha passat Jules Jim del senyor Trofó i llavors hi ha pel·lícules prou interessants com per exemple t'estimaré sempre a mi m'enamora aquesta pel·lícula del Rossellini La gran il·lusió Gent Renoir aquesta és impressionant El crepuscle dels déus els 400 cops l'home que va matar Liberty Valence això sí que és però tot això té més de 30 anys sí això sí no van passar d'estrena al Renoir Florida Blanca Amanece que no és poco aquesta és espanyola espanyola molt surrealista Rebat del Viento una pel·lícula que ha tingut un record molt interessant l'han fet aquesta setmana jo no l'he vist a la gravada per veure-la l'han fet aquesta setmana a la TV2 i llavors tenim jo crec que de les 3 millors que són les últimes el Despíritu de la Colmena els Senderos de Glòria i Viridiana caram o sigui que un luxe Senderos de Glòria això els dijous si no recordo malament quin dia ho fan el dijous els dijous a un quart de nou del vespre molt bé molt bé o sigui que sí 29 setembre és dijous oi demà molt bé jo em quedo encara amb el dubte del tema d'avui no sé si ha quedat del tot no l'he vist del tot tancat perquè bueno el fet de que sempre hi ha hagut aquest equilibri o desequilibri potser entre pel·lícules que han mirat de trobar el favor del públic doncs tocant els temes d'una manera superficial diguem-ho així per mirar d'això de tocar la fibra sensible de fer riure i de poca cosa més jo no sé en aquest sentit si en temes proporcionals o en percentatge llavors hem canviat alguna cosa respecte al que hi havia és una mica forta la pregunta potser el que hi havia 20, 30, 40 anys perquè si ara continuem tenint tenim unes pel·lícules que són molt valgoses les que estem comentant ara les tornem a dir tarder per a l'aira perquè estan ara en el cinema i a part de veure tot això que tenim a la pantalla però parlem de cine espanyol en general o de cine espanyol d'estereotips perquè clar també per a l'aira ell vol fer la distinció ell vol fer la distinció entre una cosa i l'altra clar i no sé si veritablement hem canviat si hem canviat alguna cosa respecte al que es feia abans que teníem un Berlanga teníem un Bardem com s'ha destacat un Saur en un moment determinat el que passa és que el Berlanga amb això potser sí que coincidiria amb el que diu el xul·legreix el Jaume és que el Berlanga utilitzava aquesta cosa popular de l'humor etcètera però alhora generalment de l'Ozcona que eren brutals que eren extraordinaris que eren molt rics doncs clar no solament hi havia humor sinó que a més a més hi havia una crítica o hi havia un plantejament o hi havia uns temes de reflexió per exemple aquesta aquesta de la cuerpo delite que està bé hi ha més reflexió que ocho pelliros bascos les dues és a dir aquí hi ha més reflexió és a dir en aquesta en el fons per mi és més sent una pel·lícula superficial per passar l'estona que no passa res com que planteja una mica de tot i ridiculiza a tothom no deixa ningú bé per entendre'n sinó que tothom té la seva cara bona i dolenta cosa que no passa amb altres pel·lícules d'aquest estil doncs surten dient bueno a sobre es fot amb els polítics doncs surten home no està malament és a dir té una certa objectivitat i això no passa en general amb les pel·lícules d'aquest estil és a dir pel·lícules d'aquest estil amb això tens raó tu crec que queda només la llapissada la cosa humorística la cosa de broma la cosa de per omplir una mica i per fer una cosa festiva però que no porti res més i llavors clar distingir clar jo per exemple tots sabem que no sé Ernest Lubitsch amb tu vi o no tu vi per dir posar un exemple és una pel·lícula que fa riure i a la vegada t'està dient fent una crítica mostrant uns personatges suggerint coses etcètera que són brutals que són extraordinaris i això o qualsevol pel·lícula del Willy Wilder que va amb aquesta línia tu agafes l'apartament o agafes qualsevol pel·lícula de qualitat del Willy Wilder o quan faltes i te dones compte que hi és tot això també hi ha les dues coses i amb el cine espanyol només hi està amb els grans autors amb el Berlanga però amb els altres autors no acostuma a ser-hi tant i en cinema què està? digues, digues, Jaume no és que bueno clar no vas escoltant ni vas intentant agafar-ho tot no a mi se m'acut que tot plegat és prou complex i hi ha prou habilitat moltes vegades per veritablement ser partícep d'una manipulació generalitzada avui precisament hi ha estat amb un grup de gent i parlàvem i dèiem va, tots estarem d'acord que hi ha partits que i això ho sabem s'han creat des de la pròpia televisió als mitjans avui mateix ha sortit un grup aquí a Catalunya que deia que havíem de treure del mapa doncs el Colón allà ben posat i tal suposo que ho heu vist perquè és d'allò llavors esclar llavors i parlant amb un company doncs és el que hem dit eh diu però tot això no deixa de ser una cortineta de fum puntual en aquest moment que demà passat hi haurà una un fet important polític i tal i que suposo que ja deu estar decidit suposem i esperem que sigui així no? i llavors esclar dius escolta llavors què vol dir tot això? però saps la quantitat de gent jo no sé si us ha passat a vosaltres però jo quan era molt jove pensava dius ostres tu diu com crearem tants llocs de treball per tanta gent que anem que anem amunt anem amunt anem amunt anem amunt doncs sembla que no té solució això per què? perquè les dinàmiques que generem doncs són d'una manera que no poden tenir un desllobrigador de tot això i que realment hi hagi un equilibri sí que ens atipem més bé ara però més malament també no? més bé vol dir no passem gana però ara no entenc el que tu preguntes és com una cosa de futur en aquest moment però és que això passa en el món avui dia clar és que i amb el cinema passi igual llavors si nosaltres fóssim capaços crec jo de diferenciar una cosa de l'altra i dir jo soc partidari d'anar per aquí i me'n vaig a veure el que vull el que soc partidari sense molestar ni imprimir desqualificacions a ningú ni res i llavors arribar a un punt que és això que dèiem ara quan heu dit diu és que voten amb aquesta gent diu però els votem nosaltres la major part de nosaltres llavors què vol dir que hi ha valors que no es tenen en compte hi ha valors que no es tenen en compte doncs jo penso que s'han de tenir en compte aquests valors i en cinema és exactament igual i penso que és el que cal aprendre jo vull dir una cosa però clar no sé ara ja hem entrat un tema que és potser més complex però de fet si ho simplifiques al cinema és que és exactament igual tu jo ho deia potser més encarat a diferència de Berlanga d'altres temps eren que està més encarat al tema de les produccions en si com a productores és a dir un ocho païdos un inclús diria un pregon un corpo d'élite són les productores ja no són tant els directors els guionistes sinó són més les productores que manen bastant el tema del corte i potser produccions més independents com ara el Ray Borny aquí ja no es limiten tant hi ha estereotips n'hi ha moltíssims però alerta aquí aquesta la veig diferent aquí està molt diferent llavors potser sí que és amb això coincidim amb això coincidim i aquí jo crec que el tall de confecció està amb les productores hem d'anar retallant doncs aquestes constants tenim tota una temporada per fer-ho d'acord i a més a més home la setmana que ve la setmana que ve qui està darrere els vidres i controlant-ho tot i que ens posa la música que ens agrada etcètera etcètera ens parlarà dels cacs i el cinema i el cinema espero preparar-me però ajudeu-me jo sé que el Pol ho farà i els altres també perquè el Pol té una sèrie d'idees i de coses jo aniraré de veure recomanem aquella pel·lícula concursante concursante si la podeu veure perquè m'interessa molt m'interessa molt aquesta per veure com es fa vinga molt bé doncs fins la setmana que ve la setmana vinent adeu adeu M de Música un programa realitzat i presentat per Maria Quintana molt bona nit una servidora que us parla i el Carles a les vies