Cinema sense condicions del 9/4/2013 — Vittorio De Sica, Side Effects i animals al cinema

Panorama del programa

Cinema sense condicions obre amb una tertúlia viva que combina ressenyes d’estrenes, un debat sobre cinema polític europeu, un monogràfic sobre Vittorio De Sica i un tema especial sobre animals al cinema.

"És una decepció i és recomanable al mateix temps" — sobre Side Effects

Ressenyes i recomanacions

Tipos legales (Stand Up Guys, Fisher Stevens)

• Recomanació ferma: comèdia crepuscular de gènster amb to de cinema negre i amistat tardana.
• Trio d’actors esplèndids: Al Pacino, Christopher Walken i Alan Arkin, amb un Pacino en la seva millor forma recent.
• Estil: humor mesurat, tensió ètica i final obert ben aconseguit; evita l’excés d’“explicar” l’argument per no condicionar-ne la sorpresa.

"Prefereixo no desvetllar massa cosa i que la gent la vegi i la descobreixi"

Efectes secundaris (Side Effects, Steven Soderbergh)

• Dues meitats diferenciades:

- Primera: radiografia punyent del mercat farmacèutic i la salut mental. - Segona: gir cap a cinema negre de falses aparences; per alguns, convencional i menys estimulant.

• Debat a la taula: divisió d’opinions entre qui la troba “decebedora” i qui en defensa el joc de gènere.
• Interpretacions: Jude Law destacat; el film juga amb el punt de vista de l’espectador.

Món petit (doc, viatge d’Albert Casals)

• Història inspiradora: viatge fins al punt més allunyat de Barcelona, en cadira de rodes i amb pocs recursos.
• Fortalesa vs. forma: emociona per la proesa vital, però es percep com un muntatge que desaprofita el potencial de les trobades i el viatge com a experiència de viatger (no turista).
• Comparada amb Intocable: es remarca que “Intocable” té una història més sòlida, essencial per sostenir una pel·lícula.

Barbara (Christian Petzold)

• Recepció desigual: alguns la troben fluixa i previsible en el seu arc final, malgrat la bona premsa.
• Comparació: s’oposa sovint a “La vida dels altres”, considerada per alguns una obra que guanya amb revisions.

Debat: cinema polític de l’Europa de l’Est

Títols i eixos

• La vida dels altres (von Donnersmarck): transformació moral del vigilant i crítica sòlida del sistema a l’Alemanya Oriental.
• La confesión / L’aveu (Costa-Gavras, basada en Semprún): crítica “des de dins” del comunisme, menys pamfletària del que se li atribueix sovint.
• L’home de marbre (Wajda): denúncia i revisió crítica del relat oficial; peça clau del cinema polonès.

Idees clau

• Diferenciar corrents: trotskisme, marxisme i estalinisme no són equivalents.
• Generacionalment, aquests films impliquen qui va viure el post-68 i la reformulació d’ideals.
• Matís comparatiu amb el franquisme: dinàmiques repressives diferents en context, intensitat i època.

Monogràfic: Vittorio De Sica i el neorealisme italià

Perfil i obres

• Neorealisme humanista: De Sica explica històries arrelades a la postguerra italiana, amb la mirada posada en la dignitat i la supervivència quotidiana.
• Títols cabdals:

- Ladri di biciclette (El lladre de bicicletes) - Sciuscià (Sciuscià) - Miracolo a Milano (Miracle a Milà) - Umberto D.

• Col·laboració clau amb Cesare Zavattini (guions).

Temes i lectura

• Miseria material i moral de la postguerra; la “justícia” és gairebé inabastable.
• Empatia sense pamflet: l’ètica neix del detall quotidià, no del discurs explícit.

"Quan les coses van tan malament, difícilment hi pot haver una guspira de justícia"

Etapa posterior i actrius

• Viratge parcial a cinema més comercial sense perdre ofici.
• Grans treballs amb Sophia Loren: La ciociara (Dos mujeres), Matrimonio all’italiana, I girasoli.

Parallels espanyols

• Relleu amb Berlanga, Bardem, Nieves Conde (Surcos): fer passar la crítica per la tendresa i la identificació del personatge.

Tema especial: Animals al cinema

1) Marca i icones

• Lleó de la Metro-Goldwyn-Mayer (MGM): símbol de poder i força com a identitat de marca.

2) Animals clàssics i valors humans

• Lassie: fidelitat i retorn a la llar com a eix emotiu.
• La mula Francis: contrapunt còmic i “assenyat” al món militar.
• Seabiscuit: el cavall com a heroi americà; perseverança i superació.

3) Entre la tendresa i l’horror

• King Kong: metàfora del que és primitiu i tendre alhora; del monstre domesticat per l’afecte.
• Tarzan i Chita: animal “domesticat” i partner a l’alçada humana; franquícia d’èxit sostingut.

4) Docu-ficció i documentals

• Gorilas en la niebla: èpica conservacionista a partir de la figura de Dian Fossey; humanització dels goril·les i denúncia del negoci il·legal.
• El viaje del emperador: el cicle vital dels pingüins emperador; narrativa delicada i muntatge precís.
• L’os: la natura com a relat iniciàtic i immersiu (observació i supervivència).

5) Atmosfera i símbol

• Los pájaros (Hitchcock): el grup com a amenaça; terror sorgit del quotidià.
• 2001: Una odissea de l’espai: l’os com a primera eina — un gest que condensa l’evolució i el naixement de la tècnica.
• Apunts finals: La vida de Pi; Blancanieves; gossos a La profecía com a vectors d’atmosfera i suggeriment.

Altres títols citats

• Pulp Fiction; Batman vuelve; Annie Hall; Argo; Little Miss Sunshine; Take Shelter; Sospechosos habituales; Ocean’s Eleven; Surcos; ¡Bienvenido, Mister Marshall!; Calabuch.

Conclusions

• Programa coral i dens: de l’estrena recomanable d’una comèdia de gàngsters crepuscular a la divisió d’opinions sobre Soderbergh.
• De Sica: la força del neorealisme per explicar el món des de la història humana concreta.
• Animals al cinema: de marca a metàfora, de company a amenaça — un recurs expressiu amb enorme versatilitat.