Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te
Cinema sense condicions del 8/4/2014 — Wes Anderson, Noé i l’univers de Pasolini
Marc del programa, equip i **estructura en tres parts** (novetats, monogràfic Pasolini, tancament).
Context inicial sobre **Pasolini a Itàlia**, estatus mític i especulacions sobre la seva mort.
Lectura apreciativa però amb reserves: **estil i repartiment brillants**, capes de lectura que **costen d’abastar**; comparacions amb altres títols del director.
Discussió polèmica: **gran espectacle tècnic** i interpretacions (Crowe, Connelly); debat sobre **autoria**, *blockbuster* vs. obra personal i **llicències bíbliques**.
Drama íntim de **distància i tecnologia**. **Dues interpretacions molt sòlides**, versemblança i tendresa; potser **lleu excés de metratge** pel seu dispositiu minimalista.
Western amb **subtext humà**, triangle emocional i fortí de soldats **càstig**; figures com **Ernest Borgnine** donant caràcter.
Elogi del seu **humanisme sobri**: històries senzilles, **pobresa i dignitat**, veritat quotidiana.
Continuació de l’univers de “L’auberge espagnole”: **decepciona** respecte als títols previs; es dilueix l’interès dels personatges.
Comèdia d’alta idea: jutgessa estricta i **embaràs inesperat** lligat a un delinqüent. **Entretinguda**, bona química, sense més ambicions.
Jeremy Irons solvent en un relat que alguns veuen com a **conte més que realisme**; contrast entre **vida grisa** i **redescoberta vital** a Lisboa.
Pasolini com a **poeta-cineasta**: “Accattone”, el cinema com a **llenguatge**; amor/odi a Itàlia, focus en **proletaris** i crítica a la **burgesia**; posat en relació amb **Visconti, De Sica i Fellini**.
De l’**erotisme vitalista** del “Decameron” al trencament de “**Salò**”, una **denúncia radical del poder** i el feixisme com a mecanisme de dominació.
Una de les **visions més respectuoses i potents** de Crist, fidelitat textual i mirada *neorealista*; paradoxa amb la **recepció del Vaticà**.
“El evangelio de las maravillas” com a **bufetada buñueliana**: crítica d’utopies decadents, **sarcasme i lucidesa**.
Record dels **cineclubs** i la **censura** a Espanya: itineraris alternatius per veure Pasolini i cinema d’autor; comunitats crítiques i formació d’audiències.
Últim programa del trimestre; avanç del **Fellini inèdit** (“Il viaggio di G. Mastorna”) amb **Andreu Ferran**; invitació a recuperar programes i desig de bona Setmana Santa.
Visió general
Programa de “Cinema sense condicions” amb un tancament de trimestre molt complet: crítiques d’estrenes i recuperacions, debat intens sobre “Noé” de Darren Aronofsky, i un monogràfic profund dedicat a Pier Paolo Pasolini.
"Per a Pasolini, el cinema era un llenguatge per arribar millor a la gent que la literatura."
Punts clau
- Wes Anderson: lectura apreciativa però crítica d’“El Gran Hotel Budapest” — estil brillant, cast impecable, però amb capes que costen d’abastar del tot.
- Noé (Aronofsky): debat polaritzat. Espectacle tècnic i interpretatiu (Crowe i Connelly, en destacat), però discussió sobre el grau d’autoria i les llicències respecte al relat bíblic.
- 10.000 km (C. Marqués-Marcet): duet interpretatiu potent (Natalia Tena i David Verdaguer), intimitat i versemblança; potser lleu excés de metratge pel seu dispositiu minimalista.
- Recuperació clàssica: “Chuka” (Gordon Douglas), western amb subtext humà i relacions complexes en un fortí d’“irregulars”.
- Autoria europea: breu elogi d’Aki Kaurismäki (humanisme sobri, històries senzilles i veritat social).
- Cédric Klapisch: decepció amb “Nueva vida en Nueva York” respecte “L’auberge espagnole” i “Las muñecas rusas”.
- Comèdia francesa: “9 meses de condena” (Dupontel), alta idea simpàtica, bona química, entreteniment sense més.
- Tren de noche a Lisboa (Bille August): Jeremy Irons solvent; divisió d’opinions sobre la versemblança d’un relat més proper al conte que al realisme.
Monogràfic Pasolini
Perfil i poètica
- Poeta abans que cineasta: porta la seva poesia i crítica social al cinema (“Accattone” com a punt de partida).
- Cinema com a llenguatge: poca obsessió per la tècnica, gran focus en expressar i interpel·lar.
- Italia 40–60: amor/odi amb el país, mirada als proletaris invisibilitzats i denúncia de la burgesia i els neo-feixismes.
Relació amb la tradició italiana
- Contrast amb Visconti (història), De Sica (humanisme sentimental) i Fellini (imatgerià i record), situant Pasolini com a poeta del cinema i agitador ideològic.
Trilogia de la vida i gir cap a “Salò”
- “Il Decameron” i la trilogia de la vida: erotisme, vitalitat i sàtira malentesa sovint en clau superficial.
- “Salò o le 120 giornate di Sodoma”: denúncia descarnada del poder que instrumentalitza cossos i desitjos; lectura del feixisme com a mecànica de dominació.
“Il Vangelo secondo Matteo”
- Una de les versions més respectuoses i potents de la figura de Crist, fidelitat al text i força neorealista.
- Paradoxa històrica: perseguit per sacrilegi i alhora celebrat pel Vaticà per aquesta obra.
Ecos i context
- Referència a “El evangelio de las maravillas” (Ripstein): irreverència bíblica i crítica als utopismes decadents.
- Censura i cineclubs a l’Estat espanyol: circuits alternatius per accedir a Pasolini i cinema d’autor.
Agenda i tancament
- És l’últim programa del trimestre; tornada després de Setmana Santa.
- Proper especial: Fellini i “Il viaggio di G. Mastorna” (projecte no realitzat), amb el professor Andreu Ferran.
- Crida a continuar anant al cinema i recuperar programes anteriors al web del programa.