Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Subscriu-te
Cinema sense condicions del 16/12/2014 — Woody Allen, Jauja i Airbag: VO vs doblatge, cartellera al Cinema Baix i “Les 3 vides de Pedro Burruezo”
Comenten el tràiler i la projecció de la pel·lícula, amb entusiasme per conèixer el personatge Burruezo; referència a la revista Ecologies i una crítica de Kurosawa.
Salutacions a Carme, Joan, Francesc i l’invitat Ignasi Juliacs; introducció del to del programa i connexions amb directors locals.
Anuncien tres parts: recomanacions i pel·lícules vistes; bloc central sobre Woody Allen; i debat final sobre la seva última pel·lícula.
Debat sobre pèrdua de matisos en doblatge (especialment en Allen) i anècdota d’una sessió d’Exodus doblada per condicions de l’acte.
Repàs de títols en exhibició al Cinema Baix i valoracions: “Rastres de sàndal” recomanada; “La senyorita Júlia” massa teatral; “Diplomàcia” ben adaptada.
Debat extens: clau no realista, minimalisme i plans fixos; fotografia 4:3 excepcional; Mortensen poliglot; temes de colonització i paternitat; discussió sobre pretensions vs poesia; es cita la Viquipèdia sobre l’estil d’Alonso.
Pel·lícula alemanya d’alta austeritat formal; paral·lelismes amb “Camino”; influències de Dreyer i ecos de Haneke; impacte emocional fort.
S’aprofundeix en punts de contacte i diferències amb l’obra de Fesser; esment a l’evolució del director i al retorn amb “Mortadelo y Filemón” d’animació.
Convocatòria a una sessió sobre “Airbag”; defensa del film com a comèdia visionària i trepidant; repàs de la trajectòria de Bajo Ulloa.
Elogi d’una comèdia meta-narrativa sobre un guionista imparable i de “Dos a la carta”, que exalta la ruralitat; detalls de producció i brandfunding.
Record de Manquiña (Goya), Karra Elejalde i Paco Rabal; cites icòniques i justificació de l’èxit comercial; invitació a acte a la biblioteca.
Transició cap al monogràfic final dedicat a Woody Allen.
Presentació de temes: credulitat vs escepticisme; anècdota sobre la VO i el “Madagasca”; idea central de deixar-se portar pel miratge.
Fortaleses: inici, ambientació anys 20, fotografia. Febleses: diàlegs retòrics i química irregular; obra menor en comparació amb “Blue Jasmine”.
Es revisiten “Match Point” i “Delitos y faltas” per parlar de nihilisme, atzar i personatges prepotents ridiculitzats.
Cites sobre la realitat i el plaer; anècdotes que apunten a una timidesa real; el personatge hipocondríac com a marca autoral.
Guions acumulats, muntatges ràpids, rodatges recurrents; una maquinària creativa disciplinada i molt organitzada.
Temes recurrents (dones, menjar, religió, sexe, mort); menció a l’herència cultural jueva i a les obsessions creatives.
Scoop, Roma con amor i altres films com a mosaics d’alter egos; record del gàngster que reescriu obres (“Balas sobre Broadway”).
El paper de l’atzar a “Conocerás al hombre de tus sueños”, “Historias de Nueva York”, “Poderosa Afrodita” i “Cassandra’s Dream”; situacions de risc i casualitats plausibles pel to juganer.
Anunci del proper programa amb José López Pérez i la absència del Joan (a Atenes). Comiat de l’equip.
Panorama general del programa
- Episodi coral dedicat a parlar de cinema amb tres blocs: pel·lícules vistes i cartellera, debat crític sobre títols recents (amb focus en “Jauja” i “El camino de la cruz”), i monogràfic final sobre Woody Allen a partir de “Magic in the Moonlight”.
- Marc inicial: record de “Les 3 vides de Pedro Burruezo” i l’entorn cultural que l’envolta (revista Ecologies, crítiques i trobada amb el director i equip).
"La vida és asombro."
VO vs doblatge i cartellera local
Debat sobre el doblatge
- Defensa de la versió original: es remarca com el doblatge fa perdre matisos, especialment en diàlegs molt treballats (Woody Allen).
- Anècdota sobre una projecció d’“Exodus: Dioses y reyes” doblada en sessió especial: malgrat la preferència per VO, l’acte amb un figurant del rodatge va justificar l’assistència.
Cartellera i recomanacions
- Cinema Baix: programació en català i títols en curs (menció de “Magic in the Moonlight”, “Rastres de sàndal”, “Mil noches, una boda”, “Exodus”, “La senyorita Júlia”, “Diplomàcia”).
- Mini-crítica de “La senyorita Júlia”: excel·lent interpretació de Jessica Chastain, però massa teatral i ancorada en el 1888; comparada negativament amb “Diplomàcia”, considerada bona adaptació cinematogràfica d’una obra teatral.
Jauja (Lisandro Alonso) — Debat estètic i narratiu
Recepció i clau de lectura
- La pel·lícula demana canviar el “xip”: no funciona com a relat realista, sinó com a proposta críptica, minimalista i contemplativa.
- Fotografia en format 4:3: paisatges patagònics imponents i posada en escena de plans fixos; absència d’FX (voluntat artesanal).
- Interpretació de Viggo Mortensen: continguda, encaixada amb un personatge "difícil de col·locar" en la realitat; la seva poliglotia (danès, castellà) es destaca com a valor.
Temes i lectura crítica
- Context històric: colonització i extermini d’indígenes amb presència danesa al segle XIX; paternitat possessiva i fuga amorosa com a detonants.
- Debat sobre el sentit: per a alguns, poesia d’alta qualitat més que emoció directa; per a altres, pretensions elevades que poden resultar arrogants.
- Descripció del cinema d’Alonso (segons Viquipèdia): ritme emocional intimista, plans fixos, ecos documentals, i personatges errants cercant sentit.
El camino de la cruz (Kreuzweg) — Fonamentalisme i forma austera
- Parenteus amb “Camino” (J. Fesser): crítica del fonamentalisme religiós i el seu impacte en una adolescent.
- Estètica: plans fixos, fredor calculada, influències de Dreyer (depuració i severitat) i moments a l’estil Haneke (persistència que genera incomoditat).
- Impacte: drama contundent, que “posa els pèls de punta”, amb una posada en escena molt cuidada.
Juanma Bajo Ulloa, Airbag i comèdia d’autor
Airbag, de menyspreada a clàssic popular
- “Airbag” és reivindicada com a comèdia trepidant i visionària, amb ritme incansable i final memorable.
- Repartiment coral i frases mítiques:
"Vamos a llevarnos bien, si no aquí va a haber ondonadas de hostias."
- Reconegut èxit comercial; Manuel Manquiña premiat; presència de Karra Elejalde, Paco Rabal, Santiago Segura, etc.
Trajectòria i peces connexes
- Recordatori de “La madre muerta”, “Alas de mariposa” i “Frágil”: mirada visionària i posada en escena singular.
- “Dos a la carta” (comèdia rural): defensa de la ruralitat vs estrès urbà; rodatge exprés (22 dies), finançament via brandfunding i gran precisió de plans.
Woody Allen — Magic in the Moonlight i el seu univers
Magic in the Moonlight: creure vs escèpticisme
- Tema central: la màgia com a resistència adulta a la realitat; la credulitat pot fer la vida més amable.
- Punts forts: inici enginyós (l’elefant que desapareix), ambientació anys 20 a la Costa Blava, fotografia.
- Punts febles: diàlegs retòrics i química irregular (Colin Firth aixeca el personatge, però li “costa”).
- Record de la VO: l’hipnotitzador i el seu "Madagasca" en anglès és molt més còmic que doblat.
La cara fosca i les constants Allen
- Obra menor vs altura d’autor: tot i menor, es manté l’ofici d’un gran guionista i director; es compara amb l’excel·lent “Blue Jasmine”.
- Nihilisme i moralitat ambigus a “Match Point” i “Delitos y faltas”.
- Atzar i trobades fortuïtes com a motor narratiu (“Conocerás al hombre de tus sueños”, “Historias de Nueva York”, “Poderosa Afrodita”, “Cassandra’s Dream”, “Misterioso asesinato en Manhattan”).
- Alter egos i autoretrats: ell mateix a “Scoop”, variants a “Roma con amor”, i el gag del gàngster que reescriu obres a “Balas sobre Broadway”.
- Temes recurrents: dones, menjar, religió, sexe, mort i frases icòniques sobre la realitat i el plaer:
"No m’agrada la realitat, però lamentablement és l’únic lloc on puc menjar un bon bistec."
Procés creatiu i personalitat
- Ritme industrial: guions al calaix, muntatges ràpids, rodatges anuals; ordre i disciplina exemplar.
- Figura pública d’hipocondríac tímid versus el seu control i lucidesa en entrevistes i rodes de premsa.
Cloenda i proper programa
- Avanç: proper episodi amb José López Pérez per repassar el millor de l’any; el Joan serà a Atenes.