#10 - De McCarthy a Marvel: Elisabet Olsen, Friday Night Dinner i Veep; Festival d’Autor BCN, Los Vengadores i clàssics als Nàpols

Ràdio Cosbert, 908.1 Ràdio Cosbert, 908.1 Hola, bona tarda a tothom. Són les 8 i 6 minuts i avui el Carlos oficialment em matarà, oi que sí, Marc? Ens matarà tots dos. Hem tingut un... El Marc i el Carlos hem tingut un rifi-rafe futbolístic, del qual no en parlarem. I jo, pel que fa a mi, doncs, m'he descuidat de fer coses amb els guions, amb la qual cosa el Carlos està aquí fora fent-ho, corrent, suant l'autogorda i probablement cagando-se en mis muertos. Tu què creus, Marc? Que sí, no? Fa tota la pinta. Sí, ho sé, ho sé. Bueno, això és el Condensador de Fluzo, de seguida el Carlos estarà amb vosaltres. Si voleu presenciar un assassinat en directe, doncs connecteu-vos a la nostra webcam, a www.radiodesverm.com i veureu un servidor sent abutzinat per un altre servidor de vosaltres, que andrà en breu i que, bueno, després ja portarà ell les segnes del programa. Mentrestant, bueno, us recordo una mica les vies de contacte amb nosaltres. Ja sabeu que són, doncs, al xat a www.radiodesverm.com, com us acabo de dir. I si no, ens podeu trucar al 93-372-3661 i el nostre gabinet de secretàries us agafrà el telèfon. Hombre, Carlos, bona tarda. Carlos, no em matis, sisplau. Ja he dit en antena que ha sigut tot culpa meva. Bueno, ha sigut culpa meva i ho has fet tu. Ho has fet tot tu. En fi, ho sento, de veritat. Porto uns dies molt cansats, estic en moltes coses. De què has parlat fins ara? De res. Has parlat de còmics ja? He anat fent temps. No, ho sento bé. No t'has librat, amigo. Una de les seqüeles que tindrà tot aquest desbarajuste és que potser portem el guió una mica, doncs... Desbarajustado. Desbarajustado, exacte. Perquè, bueno, és igual. Coses internes de l'equip que no seguirem dient. Però, en qualsevol cas, ja estem tots aquí. Sisplau, Marc, pots girar una miqueta la... No es pot? Ah, no vols? El Marc, deixa fora de plànol, Carlos. Hòstia, Marc, supera. El Barça és el barça. Enfoca'm. Enfoca'm. No, no, és que em sembla que no tens ni el micro connectat, eh? Té, el micro? Pot ser que no. Ei, ei! Sí, sí, sí. Aquí va haver sangre. Quedaros con nosotros si queréis ver el circo romano siglo XXI via webcam. Bé, escolta, que... No sé, bueno, doncs... Ah, mira, ara sí que ha estat bé. Ah, gràcies, Marc. Molt bé, tio. Em sembla que ho he fet per mi perquè l'he demanat jo, no pel Carlos, eh? Però, en qualsevol cas, em sembla que podem començar. Hòstia. No, espera, no, podem començar, no? Quina cançó treu ara per presentar el personatge de la setmana? Sí, home, la que havies preparat tu. Parlem del personatge de la setmana sense cançó? Sense cançó, vinga, va. Va, que així queda com a més solemne. Teníem un arsenal de temes musicals per tirar durant el personatge de la setmana. No el busques, Marc, no hi és. Això és inventat. Això va, sí. Vale, llavors, bueno, hem decidit conscientment, ja us dic, teníem un regiment de cançons, i hem decidit, va, fer-ho sense música perquè quedarà així com a més solemne i més cerimoniós. Perquè avui tenim un personatge de la setmana d'aquells... Bueno, qui tenim de personatge de la setmana? Me'n recordo, me'n recordo. Jo també. Ah, sí, l'Elisabet Olsen. Elisabet Olsen, correcte. Qui és l'Elisabet Olsen per a los neófitos? Doncs una actriu que tot just ara està començant, més o menys, perquè, tot i que ja l'hem vist alguns a luces rojas, el seu moment arriba ara, amb l'estrena d'una pel·lícula de la que us parlarem després, que és Marta Mans, Marcimei Marlín. Correcte. Sé que ho he dit bé. Sí. I s'ho mereix perquè realment crec que estem davant de la propera gran estrella de... Gran estrella, no? Sí, és que jo crec que aquesta de Millennium ja no sé ni qui és. Ja no importa. La noia aquella que feia de... Sí, la de Millennium. La que feia de... Bueno, no, no. El que tira és Elisabet Olsen, que és aquesta actriu joveníssima que... És germana de les gemel·les, no? Exactament, de les gemel·les Olsen, que són, bueno, doncs les bessones Olsen de tota la vida, de tota la vida. És que aquestes noies poden tenir... 30? No, jo no he dit el contrari. Són molt joves, però porten tota la vida amb nosaltres. Un dia farem un debat, si vols, però jo soc més de Mary-Kate que d'Ashley Olsen. Tu? Jo fins ara no sabia què es deia Ashley, l'altre. Pensava que eren Mary-Kate. Mary-Kate Olsen, vale. Mary-Kate i Ashley Olsen. Bueno, doncs ara hi ha una tercera Olsen, que és la que sembla que està fent carrera, que és aquesta... Sí, sí, sí, Elisabet. Tinta bé. Sí, exacte. No ho sé, s'ha esperat bastant que passés tot el raonbori de les gemel·les, germanes, bueno, precoces actrices, i ara està despuntant amb aquesta Marta Merci May Marlene, de la qual us en parlarem en aquest programa. Què et sembla si comencem amb què? Va, et deixo escollir. Si vols tirar amb llibres, tira. Tira amb llibres. Però el que sàpigues que no hi hagi... Ah, sí, sí que posa el tema. Vale, vale. Doncs tira amb llibres. Tira amb llibres, va bé. Tira amb llibres, tira amb llibres, tira amb llibres, tira amb llibres. Bueno, amb aquest ambient intimista i sota l'atmosfera, diguem, minimalista que ens proposen als Tindersticks, parlem una miqueta de llibres parlem d'una de les novetats de Montadori no ha sigut aquest mes, em sembla que va ser del mes passat sinó del d'abans, però és una novetat força recent, d'aquelles que val la pena ressenyar i que sigui un cop per setmana i es tracta d'una obra que no si no acaba de sortir ara mateix va sortir fa uns quants anys o més ben dit, es va escriure fa uns quants anys però ha sortit, ha sigut editada en aquest país ara mateix que és una de les últimes obres de Cormac McCarthy el gran Cormac McCarthy que mentre esperem el seu retorn després d'aquell premiadíssim i hiperlaureado La carretera, aquell llibre que va donar tant que parlar i que a més va generar una pel·lícula doncs ara podem gaudir d'una peça d'entretiempo que no és sinó un guió per una obra de teatre o sigui, no és una novel·la però es va arribar a fer aquesta obra de teatre? no, em sembla que no es va arribar a interpretar però sí que es va fer una pel·lícula oi que sí, que m'he sonat a la teatre? se'n va fer una pel·lícula, estem parlant de Sunset Limited o el Sunset Limited que és, com us dic, doncs un guió per tant té forma de guió tot el llegeixes i és purament 100% un guió teatral que va ser adaptat per la televisió si no, m'equivoco, per l'HBO en una pel·lícula que dirigia... sí, pots dir-ho no, no ho sé però potser que sortís el Samuel L. Jackson algun d'aquests? correcto, correctament molt bé estos plaixes memòria prodigiosa Samuel L. Jackson i Tommy Lee Jones que també dirigia la història en un diàleg que és el que planteja en Cormac McCarthy entre dues personalitats ben oposades començant per la seva aparença física un és blanc i l'altre és negre i a més es diuen així, no? sí, a més un es diu blanc i l'altre negre no tenen nom i tenen tot un diàleg de cent i pico pàgines és curtet, es llegeix ràpid sobre qüestions purament metafísiques abans que res per qui no sàpiga qui és el Cormac McCarthy és un escriptor nord-americà se'l considera un dels més grans escriptors nord-americans de l'actualitat potser el comparen en importància i en rellevància amb Philip Roth per exemple i és un tio que no té una obra molt extensa té deu novel·les a part d'algunes obres de teatre com aquesta que ens ocupa ara i algun guió cinematogràfic també però és un tio que cada cop que treu una novel·la suposa una mica terrestat literari perquè és un tio que es dedica a remoure les bases de la societat d'una manera molt sagnant home, de fet amb la carretera va guanyar el Pulitzer, no? correcte, va guanyar el Pulitzer de literatura amb la carretera i... allò és nada sí, sí, sí, no, no vull dir que paraules mayores sí, sí normalment, eh normalment jo he llegit alguns Pulitzers que dius però bueno en aquest cas justificadíssim el Pulitzer que es va endur per la carretera té altres obres com No es País per Viejos No es País per Viejos correcte Todos los Hermosos Cavallos En la Frontera té una trilogia que la composen aquests dos llibres Todos los Cavallos Hermosos En la Frontera i un tercer que es deia... Aquí me pillas, eh No, no, jo me l'he llegit Bueno Meridiano de Sangre té una obra que ja he dit que no és molt extensa però és molt punyent a mi és un tio que em xifla per tant ja et dic estàvem esperant la seva última obra mentrestant podem tenir aquesta de Sense Ed limited que doncs com us deia és un diàleg bàsicament bàsicament no 100% és un diàleg de preguntes i respostes on dos personatges doncs exposen dues postures contraposades davant la vida i davant una mica diguem l'esfera religiosa de les persones tenim aquest negre que és un un exconvicte que ha sigut reformat per una sèrie d'experiències a la presó i ara doncs creu en Déu i en tota la diguem en tot el poder de la redenció divina i per altra banda el seu contraposat que és un blanco que és un pretesament il·lustrat un senyor que a més em sembla que és professor d'universitat si no recordo malament un tio amb molts estudis que té la postura oposada a més tot parteix d'un d'un esdeveniment no? just al Sunset Limited que és un metro correcte allà passa alguna cosa on possibilitza el fet que es trobin i a partir d'aquí és on comença aquesta conversa exacte és una autèntica batalla dialèctica com les grans batalles dialèctiques no? sí, sí tira ja floja un rifirraf allò és trepidant és molt trepidant és només un diàleg però realment sembla que estiguis gairebé davant d'una seqüència d'acció d'una seqüència de boxa jo recordo la facultat em definien els bons diàlegs això com una seqüència de lluita composada de bits que es diuen ataques de l'un cap a l'altre i vas veient cada cop com guanya terrenyunt o recula i guanya terreny l'altre es pot percebre molt bé perquè el corc McCarty és un tio que radiografia els sentiments de l'espècie humana d'una manera jo diria molt admirable dit això jo us convino a que llegiu aquest llibre si teniu un momentet perquè realment és molt ràpid de llegir un viatge de tren de Sarrià a l'Autònoma més o menys és el que costa has fet un càlcul així a la cuanta de Vierta algunes paginetes d'espresta quan aneu a Sarrià agafeu el Sunset Limited vull dir el llibre físicament i us el llegiu perquè jo crec que si esteu disposats a petits reptes i a històries que us remoguin les entranyes i el cor el Sunset Limited aquest és el vostre llibre molt bé ara què tirem ah és veritat és veritat Marc què fem Carlos? tirem una mica de cinema? va parem una mica de cinema te'ns faria alguna de cinema? ens acaba de fer un recte el nostre tècnic de so ha dit hijos de la gran etc estoy hasta los huevos de vuestros guiones así que a partir d'ara tiro jo les cançons i en funció de les cançons vosaltres els feu el guió parleu del que us vingui de Santo Gusto exacte bueno doncs està tirant ara Mirko Sturica bueno ja li hem dit nosaltres que tirés cine calla hombre que llavors no té gràcia ai perdó si ja ho has dit tu tirà amb cine no? ah si és veritat a veure a partir d'ara no ho sabrem això és veritat sí a partir d'ara sí d'acord 100% real el que ve en sus pantalles és el que hay doncs tirem de Mirko Sturica perquè és com l'autor del que parla tothom el que diu que li agrada el cinema d'autor tot i que és una mica ja està ja està passant Mirko Sturica en 1997 vull dir en aquella época està bé però bueno sí sí sí hasta aquí que en quina entendre mi primera puya hacia lo que hablemos ahora que la entienda como tal és que a partir de demà i fins al 6 de maig si no m'equivoco comença a Barcelona el festival d'apostrofe ah festival de cinema d'autor que tindrà lloc en tres cinemes bueno a dos cinemes tres sales al cinema Arribau 1 al cinema Arribau 2 i a la Filmoteca de Catalunya la renovada Filmoteca de Catalunya que és a un tiro de piedra ara i on faran doncs una mica una selecció de pel·lícules actuals recents no necessàriament del 2012 perquè de fet algunes ja van estar nominades als Oscars i faran un recorregut també de la Claire Claire Dennis lo pronuncia així va bé especialment aquest recorregut que pinta molt interessant és el que tindrà lloc a la Filmoteca la resta passarà al cinema Arribau llavors de què va aquesta història doncs el que dèiem un recopilatori amb dos passes per pel·li d'una selecció de pel·lis que algunes arribaran ves a saber com ves a saber quan algunes ja han arribat hi ha un cas d'unes quantes sobretot de les catalanes i d'una que es diu l'estudiante que ja han arribat per la teva reacció d'ira contenida puc de dir que ja has vist aquesta pel·lícula no l'has vist a tu ah el estudiante no home no és aquesta no és aquella que vaig veure jo home no aquesta pel·li de fan al festival d'ad hombre si hay otro estudiante argentina del 2011 jo diría que sí a veure la qüestió es que hi ha una serie de pel·lis una mica ecléctica aquesta de los estudiantes sincerament no ho sé he llegit això i dic hústia tu xavi le harà gracia no sé si és la mateixa és una pel·lícula que a mi no em va agradar no em va agradar gens però bueno escoltar el cine argentí que té bueno és una mena de cine argentí que té el seu públic hi ha una altra mena de cine argentí que té menys públic que no estan coneguts i que mola més i que és millor però bueno no esto no sale en el festival de cinema d'autor ah no no cal dir que no ens han acreditat a veure fem un repàs de les prismes interessants per mi per exemple de la Claire Denis la possibilitat de veure Travel Every Day el cinema un altre cop jo firmo home mira podríem haver posat un tema dels Tindersticks que feien la banda sonora de Travel Every Day podríem però és que l'enviu que ho troi que mola més sí no hi ha més els Tindersticks i els hem tirat abans ah sí sí és una cosa que he fet del Google així sí de vegades associo idees tio t'ho juro sí clar com no tinc el guió després què pot haver-hi així interessant una mú de Junès sí escolta pots pronunciar normal no com les persones si vols és molt divertit aquesta crec que s'ha confirmat que s'estrenarà és de la francesa Mia Hansenloff francesa ara m'he tirat del carro bueno és igual sí sí sí és la directora del Padre de Misijos que era una pel·lícula brutal és una pel·lícula que van estrenar l'any passat en quatre sales sí jo la vaig veure l'Alexandra em sembla que és aquella sala que tiren pel·lis quan ja no les veu ningú doncs jo hi vaig anar i era una gran pel·lícula doncs aquesta també jo aquesta hi tinc moltes ganes també s'estrenarà després hi ha Entudia Vís que és la nova del Werner Herzog que és un documental que també ha estat molt interessant el retorn del Johnny To amb Life Without Principle bueno un dels meus deus personals Johnny To exacte una de les grans del el mundillo autoril indie i engafapástico que és Once Upon a Time in Anatolia que va guanyar Kant que és una pel·li de 150 minuts un thriller bueno que diuen que realment és un antes i un després el professor Lazar i Bullhead que són dues que van estar nominades a l'Òscar i una d'elles el professor Lazar s'estrenarà d'aquí a poc l'Apollonit que és una pel·li sobre un prostíbulo francès del siglo pasado que aquesta m'interessa a mi és que vas a veure les fotos i tot s'haurien pelotes i dic esta la que vull veure jo bueno sí, vale, vale yo iré a ver esta la de las tetas exacte en tu línia i el que us deia amb una selecció de pel·lícules catalanes algunes ja s'han vist com ara Open 24 Hores que per molts és la pel·li del Carles Torres una de les més bones catalanes d'aquest any nosaltres no l'hem vista o jo no l'he vista se'n diuen meravelles d'aquesta pel·lícula sí i, per exemple, Orson West que és la nova pel·li del Fran Rovira que és una pel·li sobre bueno, un equip de cinema que vol fer un western a un lloc on se suposa que va anar-hi a l'Orson Wells a intentar fer un western en el seu dia sense aconseguir-ho llavors és un estudi meta del todo del que també es parla molt bé és a dir aquestes 10 pel·lículilles us podeu fer un festival com Déu mana evitant altres coses que potser serien un poc amb estors toncilla del 27 de maig del 27 d'abril al 6 de maig a preu de cinema normal 6 euros més o menos a preu de cinema normal i qualitat de cinema superior exacte versió original subtitulada ja esto es superior fin a preu de cinema a preu de cinema a preu de cinema a preu de cinema a preu de cinema a preu de cinema a preu de cinema a preu de cinema a— a preu de cinema i a pedrar a preu de cinema Bé, doncs, em sembla que sé quina secció toca, per la música que ens està posant el Marc. Una secció que és l'única que no podia tocar, Marc, perquè normalment fem aquesta secció quan ja hem parlat de tele. Però avui manes tu, exacte. Això ens ha dit. Bé, doncs, com ho fem anar, això? Doncs tens un minut. Sí, arriba aquest moment en què recomano una petita sèrie de mi invenció, però que existeix, que en aquest cas és una cosa que es diu Friday Night Dinner. Molt bé, aquí... Sí, tota la fanbase de Tim Riggins s'ha aixecat de les cadires i dit Ah, no, Friday Night Dinner. És una petita comèdia britànica que emet E4, el subcanal de Channel 4, que és una comedia que no passa res, no va de res. La premissa central és una família que es reuneix cada divendres a fer un sopar, per això es diu Friday Night Dinner, i ja està. I fin. Què més vols que et digui? No passa res, és una comèdia britànica. Però ara que és com un rotllo sitcom i tot això. Bé, no, és d'aquelles coses que fan els britànics, que no acaba de fer rissa ni acaba de fer plorar, però fa una mica de dot, una mica d'entacada. Fa una mica de rissa, sorgeix gent coneguda de la parròquia seriófila britànica, com ara el Simon Bird, per exemple, o el Tamsin Creek. Sí, el Tamsin Creek. El Tamsin. Saps el Tamsin? El Tamsin. Sí, no, és una dona. És Tamsin Creek. És aquella noia que sortia fent epísods d'aquella sèrie amb el Joey de Friends. Ah, sí, clar, clar. Exacte. Sí, sí, sí. Sí, exacte, fent de guionista. Meta, meta, també. Era meta, era trobut meta, meta. Que també surt a White Kid, que és una altra sèrie britànica. I el Simon Bird és un dels protagonistes d'Inbetweeners, una de les meves sèries juvenils fetitze. No has arribat a parlar d'aquesta aquí? No. Doncs ara no ho sé, ara em pilles. He parlat ja de tantes sèries que ara ja no me'n recordo. Bé, doncs un dia parlarem d'Inbetweeners i si ho hem fet, ho tornarem a fer. Tampoc s'entraran. Bé, doncs aquesta gent i d'altra conformen una família que es troben els divendres. i la veritat és que, ja et dic, no et descollones, però li vas agafant un carinyet a la sèrie, una cosa, com una sèrie gràcia, que al final t'acaba una mica ficant en aquesta cosa que tu també necessites el teu Friday Night Dinner, necessites la teva dosida. A veure què fan aquests pel sopar. És una sèrie, com dic, de l'Eyford, de sis capitolets, com totes les angleses, que està preparant ja a segona temporada i que, potser més important, si cabe, s'està fent una versió americana. Oh, que novedat! Qui l'està fent? Tu qui diries que la fa? Si haguessis de dir algun nom, encara que no sigui un nom concret, quina òrbita? Entre l'òrbita Judà Pato i... Més o menys, per aquí està. És l'òrbita de Office. És, joder, espera't un moment. No, no, no, però estan una mica lligats, per això t'he interromput. El Greg Daniels, que és el productor executiu de The Office, i el creador, el que va tirant endavant la versió americana de The Office, doncs està tirant també endavant aquesta versió americana de Friday Night Dinner, amb el Ken Quapis, que és director d'alguns capítols de The Office. I no sé si hi havia alguna cosa més per qui liat, però... Ah, sí, l'Alison Jannie, tio. L'Alison Jannie de West Wing. Ah, home, de la CJ serà la mare de... O sigui, farà de Tamsin Creek a la versió americana de Friday Night Dinner. Ja us dic, és fàcil de veure, és divertida i se li agafa carinyet. Que el productor de The Office americana ja passi totalment del projecte, pot dir alguna cosa? De quin projecte? De The Office. Ah, de The Office. Vol dir que passa de The Office, vol dir que The Office és un peso muerto, ja, que no vol ningú, que està donant una mica d'audiència, i per això la NBC l'està aguantant, però que ja no agrada a ningú aquesta sèrie. Vale. Jo ho sento molt, però estàs així. Molt bé. La nina es desperta, com so del silenci, de l'instant recent passat. Cor ple, món buí, firmaments com brases extintents i l'anguixa de quan no ho sentim. Els crits. I l'anguixa de quan no ho sentim. Els crits. A vegades, quan hi penses, es descobreix allà mateixa suspirant per ser el forat. Podria ser el que falta, o allò que supia, o la cegesa d'aquells que fan el sol. Els crits. Amb la cegesa d'aquests que fan el sol. Els crits. La mateixa, mor immensa, de llunyana nit, d'estiu. La mateixa, mor immensa, de jovina al fons, riu. Sovint, sense adonar-se, bat les ales i al voltant, li creixen mil, milions de flors, franys i orgulloses. L'eternitat és els colors. I la força amb aquells que fan cançons, dels crits. I la força amb aquells que dels crits fan, cançons. la mateixa llum intensa, d'una llunyana nit d'estiu. La mateixa llum intensa, de la nina quan somriu. La mateixa llum intensa. de la nina quan somriu. l'esm你可以 d'av Designer. collés, de l'esmüacı. de la nina quan somriu. La moya, de l'esmüа Naquin, es un freqaz. per la nina quan somriu. o elv Paris, piu, la Shh viciò. mark pollic 463, versículo 0435. i oranges delari. Ellum intensa, de la nina quan somriu. LabbSíque llum intensa, Bé, sí, sí, sí, va Tornem a entrar, han tornat els missimà amb un darrer àlbum bastant esperat que diuen les Buenes Lengües, que els col·locarà ja en l'èxit definitiu de la muerte No sé si és veritat, però bueno de moment, aquest L'Amor Feliç que presenten, per cert, dijous que ve al Teatre Lliure doncs és molt guai no, estan esgotes les entrades, però bueno si voleu anar a la rebenda, ho podeu intentar Però nosaltres tenim entrades, és a dir, no fem programa No ha colat o no? No, no ha colat, ho sento Bueno, en qualsevol cas, més ima, els crits aquest tema que sentíem ara, de L'Amor Feliç doncs bueno, si teniu la sort de tenir entrades ja, si voleu, ens podeu trucar dijous que ve o dijous de la setmana següent més ho hem dit, i ens ho expliqueu Molt bé Ens posem de buen rollito amb els Blur per seguir parlant de sèries Marc Manda I Marc Manda, que seguim parlant de sèries I parlem d'una nova estrena Marc està crescut avui, perquè avui té el poder Bueno, sempre té el poder, però mai l'exerceix Avui el pot exercir No es puede dar por... Bueno, en fi, digues, digues Hòstia, entre això i la bronca que portem avui ell i jo Portem els que no vinen al caso Parlem d'una nova estrena a la televisió una nova estrena a l'HBO i cada cop que dic això, algun dia me pagaran ja per això, o un dia me gravaré dient això Sí, cada cop que dius hi ha una nova estrena de l'HBO Neixen 20 fullets Fullets vol dir que... No, fullets, fullets Fullets del bosc Vale, és que toca parlar... Fullen al bosc? Toca parlar d'una nova sèrie que pinta prou interessant que es diu VIP Escrit V-E-E-P És la nova sèrie de l'HBO, com deia és la nova comèdia de l'HBO i la crea l'Armando Llanucci que és un tio que per mi és un crac perquè va fer The Thick of It i després la seva versió cinematogràfica Into the Loop Qui no coneix tot això Tot això és una sèrie anglesa Penso que va ser una... No, van ser més d'una temporada Van ser dues temporades Sí, van ser dues temporades i alguns especials de Nadal Oi que sí? I després la peli... No recordo moltament La vaig veure fa mil anys I no ho recordo Doncs molt bé Era una sèrie política una sàtira política amb un personatge tipus House que anava per ahir resolvint els problemes que el... Penso que el ministre d'Anglaterra anava cagant per aquí, per allà Conflictes Jo dit això, tu tenies que haver dit això o altre Però, en fi, era una sèrie molt divertida i la peli també la vaig trobar jo personalment divertidíssima també una mica en la línia d'Office, precisament I ara, doncs, ha anat a parar a l'HBO I ha anat a parar a l'HBO amb aquesta sèrie VIP protagonitzada per la Julia Louis-Dreyfus i el Tony Hale Ai, Julia Louis-Dreyfus Ai, Tony Hale És que el xat diuen que estic enamorat d'aquesta noia I tenéis tota la razón Estic enamorada de Julia Louis-Dreyfus I qui no I qui no Aquesta dona no envelleix No, és veritat Des de fa uns anys Perquè jo ara mateix estic revellendo Arrested Development Que ja porta... Malament Porta deu anys, més o menys Malament Amb el temps que estàs invertint En reveure Arrested Development Hauries de veure Seinfeld Ja ho sé Però de moment estic veient aquesta On surt ella el 2003 Jo també estic revellent Arrested Development Malament No, perquè també estic revellent Seinfeld Ah Trostoria, de veritat Joder Tu ho tens tot el dia lliure? Trebaja Oh sí, tot el dia lliure Madre dius La mare que el va parir 9 hores al dia Treballo, Marc Fins a les 5 del matí 9 hores A la nit Tens... Bueno Tens tot el dia per tu Va, va, parla Julia Louis-Dreyfus i Tony Hale Que van coincidir tots dos a Arrested Development Precisament el Tony Hale és el buster de Arrested Development Amb això ja queda tot dit I la sèrie torna a ser una mica Doncs una sàtira política En aquest cas ella és la Primera... Com es diu això? Una figura d'aquestes americanes Sí Sí, la vice... Ministra No la vicepresidenta La vicepresidenta Sí És la vicepresidenta I el Tony Hale i altres actors Formen el seu... El seu séquito I torna a passar una mica el mateix Doncs veu gent que està en la cima del poder I són uns capullos integrals No tenen ni idea Foten una... L'alien parda por aquí L'alien parda por allà I sobretot això Doncs es va reconstruint Una sàtira còmica Però molt... Molt fa xugota Dura 30 minuts I sembla que passin 3 hores Parlant... Molt Aplicant una... Sofística tècnica de deducció T'adueixo que no t'ha agradat la sèrie? No, no, no A mi m'ha agradat Ah, vale, vale Però... Home, és que fa xugota Dura mitja hora I sembla que en duri 3 Perquè realment t'esgota Quan acabes de veure un episodi Dius Bueno, menys mal que no t'ha de veure un altre després Menys mal que l'estrena no ha sigut capítol doble Bienvenido a mi mundo Hauries de veure West Wing No, no Per això no la veig Per això no la veig, amigo Bueno Però es gaudeix És una sèrie realment... Ja se la ve venir Aquesta punta molt alt, francament Tal i com està el panorama de les comèdies És agua de mayo I no sé si tenen pensat Saps quan durarà aquesta sèrie, més o menys, o no? De moment la temporada ni idea, no? Es durarà 10 episodis o així Doncs suposo que sí Serent de l'HBO, m'imagino uns 10 capítols 10, 12 No us la perdeu, de debò És molt divertida Estigueu desperts quan la veieu Perquè si no es quedeix fritos Has dit ja que surt Julia Louis Dreyfus? I surt... Jolín, no Deia dir-ho ara I surt Julia Louis Dreyfus Ja està Recomanació seriòfila per mi ja acabada Sí, sí, sí Queda dit Qualsevol cosa de l'HBO queda apuntada Si ens la recomanem el Carlos encara més I si té aquestes credencials Home, no t'ho he preguntat A tu et va agradar o no? Sí, per mi li falta una miqueta de punx Una miqueta Però crec que anirà agafant De moment els ribetes inicials Són per mi perfectes Vull dir, el reparto, el creador I aquestes referències, no? Aquesta... Bueno, a mi recordava una mica West Wing I té un puntet, puntet britànic també Vull dir que és immillorable Li donarem temps i jo crec que ens serveixen Sí, a més els personatges ja tenen una personalitat ben marcada des del minut 1 Que és l'important O sigui que... Bé, bé Bé, bé Bona aposta Bona aposta Bona aposta Bona aposta Bona aposta Bona aposta Bona aposta Bona aposta Bona aposta Escoltem una de les fuentes oficiales de malrollismo musical. Escoltem la Björk. La nostra amiga. I toca parlar de cinema. Toca parlar d'allò que dèiem al principi. Elisabeth Olsen, es tu momento. Si quieres aportar algo al programa, di algo. No, però no he cantado. Habla, coño. Està fent números per American Idol? Algo de Björk? Parlem de Marta Merci-Mey Merlin, que és el debut d'un director que es diu Sean Durkin, precisament amb l'Elisabeth Olsen protagonitzant i pràcticament capitaneando tot el pes de la pel·lícula. La pel·lícula és una pel·lícula que ve amb alguns premis de Sundance, algun premi així a algun festival europeu. Penso que per cant també va rebre alguna mansió especial i tal. Dius, bueno, pinta bé. I tot així han estat endarrarint un mes, un altre, l'estrena no arribava... Alguna cosa passava. Hi havia alguns dubtes. Generalment, Sundance, com bé penses tu, no és garantia de seguretat en... Què, Sundance? Va ser el primer any. I ja està. I ja està. A partir d'allà, tot el que més... Home, no, no. Ara no sé una mica... Hi ha hagut algunes coses interessants, però vaja, que no és... Sundance és bastant... Bueno, fastigoset. Sí. Tot i així, al final s'estrena per fi aquesta pel·lícula. Nosaltres ja l'hem pogut veure. Doncs és una de les pel·lícules de l'any, també. Bé, últimament aquí recomanem un parell d'estrenes de Simolones. Vam recomanar Shame, vam recomanar Millennium, vam recomanar Redemption, tornem amb el rotllo, amb el rotllista, i ara recomanem aquesta pel·li. Sobre una nena... Puc fer una petita apreciació? Sí, digues, digues. Estic fins als nassos de la gent que diu, cada cop, que estem vivint un nanos horribilis per al cine. Per què? Este año está siendo fatal. Sempre, sempre. Bueno, sí, perquè cada any... Bueno, pel cine, per la música, per la literatura, sempre. Per tot, sí, per tots els camps de la vida quotidiana, cultural, sempre hi ha gent que diu, aquest any està sent horrible, no hi ha res... Mentida. I aquesta pel·lícula ho prova. És que la gent no va a escarbar un poco. La gent es queda a la comercialitat i exactament... Això és com qui diu que el Barça és una merda. Ho sento, és que el Marc està parlant fora de línia i està parlant del Barça. És una mica complicat. El Barça que teniu és una merda. I no, i hi ha pel·lícules molt bones que no aneu a veure. Per què no aneu a veure? Perquè us quedeu en la superfície comercial. No, aneu a veure aquesta pel·li. Sobre què va? Sobre una noia... Hòstia, és complicat, això. Ah, tu t'has metgut. Per fi. Una noia que apareix a casa de la seva germana després de dos anys desapareguda. Ningú sabia res d'ella. I torna una mica estranya. Jo no diria res més. De moment, aquesta és la sinopse. Aquesta és la sinopse. Jo no ho vaig a dir nada més. I a partir d'aquí es crea el tio aquest, el Sean Durkin, que a més escriu el guió d'aquesta pel·li, si no m'equivoco. És guionista i director, eh? Es crea un malson de la hòstia sobre uns temes que dius... Bueno, vale, empecemos con el thriller. Vale. Tiremos de madurez. Tiremos de drama personal. Tiremos de... No sé, hi ha un fotiment de temes ficats allà. Amb una qualitat impecable. Les històries van succeint-se amb un estil... Amb un estil i amb un joc del guió sorprenent. Sorprenent. A mi em va sorprendre. I t'atrapa, t'atrapa. I a més agafa un misteri. I no tal... Et va donant pistes, però no et acaba de dir què està passant exactament. Et deixa amb un mal rotllo el cuerpo. Bueno, veig que no vols esplayar-te molt perquè... És complicat, eh? És complicat. Bueno, és complicat i també part de la gràcia de la pel·lícula és descobrir una miqueta, no? No, no està bé que mantinguis el misteri, però bueno, llavors ens quedem amb això. Jo diria que, us fixeu, això sí que es pot dir. A nivell de direcció pur i dur, és brillant. O sigui, sembla que no, però és una passada. És molt important el que fa aquest tio amb la càmera. És un camut i el tio sembla que... Bueno, sembla que sigui un maestro consumado, ja. Sí, sí, sí. Fixeu-vos en l'interpretació d'ella, per suposat. Per suposat. I és que no puc dir res més, tio. És que em sap molt greu. Jo vaig anar totalment virgen sense llegir la sinopsi, sense llegir la teva crítica, i vaig sortir flipant, però flipant. Bueno, bueno, me n'alegro. Sí, sí. És un punt molt important, és un punt calent de la pel·lícula, la interpretació d'Elisabeth Dolsen, però hi ha més gent a la pel·lícula que... Sí, sí, surt un de Perdidos. Com? Qui? Surt un de Perdidos. Surt un de Perdidos? Sí. Qui? Un que és molt primet, per no dir gaires pistes, un que és molt primet a la pel·li, i és així una mica més... Mayor Z. Ah, sí? Sí, sortia a l'última temporada de Perdidos. Ah, bueno, bueno. Vale, doncs també surt una altra persona, que potser és la mateixa que dius tu, i jo faig l'espoiler, que és John Hawks. Podria ser el mateix. Bueno, surt John Hawks fent... A veure, no és cap espòiler, vull dir, és un dels actors de la pel·lícula. Fent un papelón espectacular, com ens té acostumats, aquest tio. A mi és un tio que em xifla. O sigui, si m'hagués quedat amb un actor d'aquesta generació intermedia i tal, ara mateix, diguem, d'aquests actors americans, que a més sempre fan papers de l'Amèrica profunda i tal, em quedava amb John Hawks. És aquell tio que vam veure a Wintersbon, que va estar nominat per l'Òscar, que han nominat per alguns premis, no per l'Òscar, per aquesta Marta Masey Mermerlin, i no he dit bé el títol, però bueno. I que jo conec des de les èpoques de Deadwood. I, per cert, surt un altre personatge de Deadwood que és Sarah Paulson, si no m'equivoco, és que n'hi havia dues, Sarah Paulson i Paula Malcolmson. La que no sé... Les confoníem. Bé, doncs una d'elles dues, que vam veure d'Espírit, per cert, doncs surt en aquesta pel·lícula, és la germana gran de l'Elisabet Olsen, i també ho fa prou bé, és una tia que a mi m'agrada veure. Sí, sí, sí. D'aquelles actrius de... com peso, de raza. Sí, ja dic, la pel·li, prepareu-se perquè desmunta, eh? La pel·li desmunta. Si voleu anar una mica més enllà, et fa reflexionar bastant, i et fa reflexionar una mica en com està la situació, i tot partent d'una excusa gairebé de... de Chichinabo, puré duro peliculero, eh? Bé, doncs si voleu veure una pel·lícula que us desmunti, On the Bounty, i us deixi una mica Chichinabicos, doncs aneu a veure aquesta Marta Macy May Marlin, que s'estrena demà i que us recomanem con el sello Garantia Fluzo. Fuisteis creados... ...para ser gobernados. Al final... ...cada cual irá por su cuenta. ¿Qué hacemos? Prepararnos. Tuvimos la idea de reunir a un grupo de personas excepcionales. Y cuando las necesitáramos podrían librar las batallas... Bueno, creo que ya... Més o menys ya veiem per on van els tiros, oi? No te mejor dicho, ¿no? Sí, es que, a veure, allò que us deia i d'escarbar, i de buscar, no os quedeis en lo comercial, etcètera, etcètera, i s'ha estrenat Los Vengadores. Bueno. És complicat, eh? És complicat recomanar una pel·li d'autor hindi totalmente estrenant-se Los Vengadores. En fi. Bueno, nosaltres som eclèctics, en el fons. Sabeu que ens agrada recomanar una mica les coses més invisibles, les coses que passen més desaparegudes, però escolta, mira, també tenim les nostres debilitats. Jo, personalment, de veritat, demà és el dia cumbre de la meva vida. Demà que s'estrena Los Vengadores, és... O sigui, la meva vida s'ha enfocat en aquest moment. A més, s'estrena... Estem escoltant Batman de fondo? Ah. Perquè s'estrena, com a mínim, als Estats Units, aquí ja veurem, amb un tràiler de Batman. O sigui, que lo mismo... Lo mismo, tenemos esta suerte y a banda dels 142 minutacos de Los Vengadores tenim tres meses de Batman El Caballero Oscuro, La Leyenda, lo que sea. Sí, doble ración de... Sí, sí, sí. Bueno... En fi, ens posem seriosos. Arriban Los Vengadores. Què són Los Vengadores? Què són Los Vengadores? És l'equip de superherois de la Marvel, més o menys tots, tret d'Espiderman, perquè Espiderman ja llegarà massa adelante. Alto, alto. Tu no estàs al dia de Los Vengadores, no? Perquè... Perquè Espiderman és un vengador, tio. Bueno, ja, però diga la pel·li. Ah, la pel·lícula, vale. Clar, home, perquè acabo de dir que Espiderman arribarà més tard. No, no, no. A veure, que això t'ho dit, però que això ja de nivell, la van fer. No, no tenies per què saber-ho, eh? No, però fins i tot a la Civil War ja ho tentaven, imagino, eh? Bueno, vull que ja surt ja. No sé, pot ser, pot ser. Eh, no tenia ni puta idea, eh? Perdó. No, no, no. A veure, no era per deixar-te malament a tu. Era per dir que hasta el Spiderman ha passat per Los Vengadores. Tothom. Tothom. Reed Richards i Sue Richards han sigut vengadores en algun moment de la seva carrera. De veritat. Que lo mismo alguno hace un cameo en la pel·li. Bueno, no ho d'escarre. No ho sabem, no ho sabem. que aquí a la pel·li sabem segur que surt en Hulk, que surt Iron Man, que surt Thor, que surt l'avió de negra, que surt el Nick Fury, que surt el Capitán América. Falta algú i tot? Surt Loki, surt Thor? Ara creu que ja està. Sí, pot ser, pot ser que ja estigui. I què són tots aquests? Doncs, bueno, el que hem anat veient cinematogràficament en els últims anys, totes aquestes pel·lícules estaven preparant aquest macroplan per anar coincidir en aquest mega crossover que com és mega en tots els sentits, ja ho hem dit, dura dues hores i mitja llargues. Sí, sí. Qualcosa a mi ja m'ha esborrat de la llista de veure la demà, jo demano la nèria a veure. Contra Save Me Bar i també surt Maria Hill a los vengadores. Ah, exacte, surt Maria Hill que és la Coby Smulders. Fa de Maria Hill que és una de les integrants de S.H.I.E.L.D. De Como Conocí a Vuestra Madre, l'actriu. Fa de Robin a Como Conocí a Vuestra Madre. Dirigeix Joss Whedon que com a director de moment encara té molta cosa a dir però com a guionista de còmics per aquí me conozco a uno que li agrada. Sí, jo soc molt fan del Whedon. Bé, jo vaig llegir The Renewish i també em va fer molta gràcia. Sí, i la seva etapa als X-Men és antològica. I bé, doncs tot això, totes aquestes pseudo decepcions, pseudo, bueno, falta algo más, aquestes presentacions de personatge que hem estat veient en Iron Man, no, en Iron Man no, però en Thor, en Capitán Amèrica i tal, teòricament... Bueno, Iron Man també tenia... Sí, però Iron Man molava. Ah, bueno. Teòricament tot això té sentit a partir de la peli que veurem demà, Los Vengadores. Què més hem de dir? Hi ha molts misteris encara per saber. Sabem més o menys que anirà sobre una amenaza intergalàctica que viene a cargarse el mundo, que ninguno de ellos puede por separado i que tendran que reunirse. Ja es coneix, l'amenaça intergalàctica, per cert? Sí, els molt friquis la coneixen. És una raça que va sortir en un moment determinat. O sigui, no són els escals? No, no, no, no són els... No sé com es diguin. Escral. Escral. No, no, és una raça que va sortir en un moment, em sembla que dels anys 90. Ah, ah, ah. Però... Bueno, pinta divertida, pinta espectacular, pinta en 3D, me cago en la puta. Però bueno, aneu a veure què voleu que us diem. Són Los Vengadores, és el momento que todos estábamos esperando i a partir d'aquí prepara'ns-a perquè si té èxit la cosa, esto no s'acabarà aquí. Vengadores 3, Vengadores 2, Vengadores 3, 4 i hasta donde lleguen los números, no? Sí, sí, sí. Bueno, teniu en compte que hi haurà Iron Man 2, no, Iron Man 4, no, Iron Man 3, que ja no sé ni per on anem. Per cert, molt important, no han fet passe a Barcelona, per això no us podem dir res més, gràcies Disney, però la fan en versió original als Icaria, que això és molt important. Sí. Icaria, versió original 3D. Si voleu anar a veure-la en condicions, aneu a veure-la allà. Sempre, això sempre. Alguna cosa més de Los Vengadores? No, que va molar un huevo. Vale. Doncs, sí, eh? Què et sembla si parlem de Los Vengadores? Una estona més. Oh! Us heu currat aquí, eh? Sí, exacte. Teníem preparat més coses de Los Vengadores, com que s'estrena demà la pel·lícula, o sigui, no parlem més de Los Vengadores, de la pel·lícula. Però sí que podríem fer, si et sembla, un petit repàs, tots aquells a qui no us agradi el gènere superheròic que els còmics que desconnectin, perquè podríem fer un petit repàs del que s'està cuent ara mateix en el mercat comiquero. Ah, per això deia... Nacional. Sí, sí, exacte. I, si us sembla, us ho expliquem, perquè, clar, ara Panini està aprofitant, doncs, per publicar tot el que tenen tot el fondo de catàlgo de Los Vengadores, una locura, el que estan... No, de veritat, o sigui, hi ha una quantitat de material que està publicant Panini de Los Vengadores que és que fa ràbia i tot. I hem pensat, bueno, doncs, farem una petita selecció i direm una miqueta les coses importants que hi ha. Em permetreu que ho tinc tot apuntat en un guió. És complicat. Jo sé algunes coses de memòria, però no tot. De memòria us puc dir que si no us fa el pes el còmic de superherois actual, hi ha bastantes coses antigues de tots els hérois, per descomptat, de tots els herois Marvel i DC, però dels Vengadores hi ha coses molt interessants. Vull dir que, si totes aquestes novetats no us tiren, sempre us podeu encomendar a les biblioteques Marvel, que són aquells comiquets petits que recopilaven material clàssic des de gairebé de tots els superherois, des de gairebé al principi de les seves carreres... Són aquests que posa edició en de bolsillo a la portada? No. Ah, vale, vale, uf. És que aquest sembla puta ràbia. Ah, no, no, tu dius uns que diu bestsellers, no? Esto, esto, esto. No, no, no, no són aquests, són aquests. Això, no, no, són uns llibrats petits, són de la mateixa mida, són de bolsillo, però no ho posen a la portada, que recopilan ingente cantidad de material antiguo des del número 1 de los Vengadores, que és aquell moment en què l'any 63, si no recordo malament, el Jack Kirby i el Stan Lee, els dos popes de Marvel, que es van inventar tants i tants superherois, doncs van decidir ajuntar uns quants que ja tenien creats por ahí, van ajuntar, doncs, Iron Man, joder, el Conce, no recordo malament, ja està a la primera formació, l'Hombre Gigante, l'Avispa, i tal, els van anar a buscar el Capitán Amèrica, que estava congelat en un bloc de gel i van fundar els Vengadores, vull dir, a saco, saps? Venga, un monton de superherois, si mola uno, no van a molar cinc cop, doncs venga, metelos a tots dos. A partir d'aquí van començar a fer història, doncs tot això ho teniu. I també teniu aquells Best of Marvel Essentials que recopilaven algunes sagues una miqueta antigues dels 90, dels 80, amb cara dura, ai, amb tapadura, això, que, que, que, bueno, que els podeu trobar i és material guai, una miqueta car, però, bueno. El que té la tapadura en el còmic, eh? Eh? El que té la tapadura en el còmic. Sí, no, aquestes rústiques, tio, és que són una locura. Sí, sí, sí. Són rústiques, però són preciòria de... Bueno, en fi, a part d'això, doncs, tenim les sèries regulars de los vengadores, que si la Academia Vengadores, que si els jóvenes vengadores, los nuevos vengadores, los pedrosos vengadores, vengadores oscuros, vengadores secretos, tot això està al mercat ara mateix i es pot trobar i són sèries regulars. O sigui, tu... Cadascuna per separat, eh? Per separat. Et podries comprar aquestes sèries cada mes. Et deixarés la pasta, però, a més, et deixarés la salut mental. O sigui, totes aquestes són històries actuals que s'estan publicant ara, no han acabat ni què. Perdó, perdó. Sí, sí, són sèries obertes, sèries obertes que van sortint. Jo, sincerament, personalment, no en segueixo ni una. Però hi ha coses... No, hi ha coses que sí que m'interessen. I em semblen coses... No, no, no. És que a mi, los vengadores, hi ha etapes que m'agraden i hi ha etapes que no hi ha ara mateix. No m'atravo especialment, però, bueno, tiren molt de públic. Però sí que hi ha coses que podeu trobar interessants, com ara l'última història de los vengadores, que és una mena de what if, un què passaria si... al final de los vengadores, que escriu el mític i llegendari Peter David, aquell tio que va fer història a Hulk, a la sèrie regular de Hulk. Què més podeu trobar? Doncs, Marvel Deluxe de Los Poderosos Vengadores, del Bendis, uns quants tomos d'aquests Made in Bendis. Qui sàpiga que hi hagi llegit algú de Brian Michael Bendis ja sabrà per on van els tiros. Canyero. Què vols dir, canyero? Doncs que mola, que és així molt de... Vinga, vinga. Sí, bueno, sí, és molt diàleg, també. Té molt de diàleg. El Bendis el que té és que tira diàlegs molt, molt, molt llargs. O sigui, vinyetes, vinyetes, vinyetes i globus i globus. Però de cop i volta fa cada cosa que no veus, no? Sí, bueno, li mola, li mola tant en tant fotre bastanta canya. Però als seus detractors li recriminen una mica això, tio, que és això com una mala cosa perquè és això, comencen a parlar i parlar. Però sí, no, no, no, però el tio sap oscilar bastant entre això i la canya pura i dura. I fa poc es va recetejar Los Vengadores amb tota una nova tanda de Ultimates. Ultimates és aquesta estratègia que segueix Marvel per rejuvenir els seus superherois. Bueno, doncs es va tornar a fer una altra operació i Ultimates i Los Vengadores també van tenir el seu lavador de cara. Va començar molt, molt, molt, molt bé amb uns primers números que a mi em van agradar molt i després, bueno, el Mark Miller, em sembla que va ser, que va prendre les regnes i se'n va anar tot una mica a no risc. Això va ser quan el Capitán el Nick Fury es va fer Samuel L. Jackson als còmics, o no? No, això ve abans. Això ve abans. Jo estic parlant de fa un any i pico, o sigui que hi ha una altra més. Sí, sí, sí, hi ha una altra tanda de ultimatització. Perdó, intento situar-me. Sí, home, no, no, fas bé, fas bé, fas bé. I ara entrem ja a lo más. Si teniu 40 euros soltos por ahí o 35 o 37 i pico, em sembla que val. podeu anar a la vostra llibreria especialitzada més propera i fer-vos amb un Marvel Gold de Los Poderosos Vengadores que reuneix lo mejor de lo mejor en un totxal gegant, no, no, no, és veritat, és un totxo molt bèstia. Home, sí. Sí, sí, sí, això és així. Bueno, és el que té, vull dir, és car, doncs, escolta, és el que hi ha. Que reuneix... 40 euros. Sí, sí, 40 euros. Que reuneix, em sembla, que del número 40 fins al número 60 de la sèrie regular, o sigui, és ja l'època en què va la cosa a eclosionar i va donar els millors fruits de Los Vengadores, abans de l'etapa del 70-80 que va tenir també una gran sortida, doncs, ho podeu trobar en un totxal. Vaig a llegeure una mica. I després, uns altres Marvel Gold més petitets que reuneixen algunes etapes del Roger Stern, del Roy Thomas i de l'Stif Engelhard, que aquests tres noms jo diria que són l'homes de l'homes amb Vengadores, són els tres autors claus a la història de Los Vengadores i que recopilen algunes etapes mítiques de Los Vengadores que tots fan del supergrupo ha d'haver llegit com ara la caída de Jaqueta Amarilla, la Guerra Criscral mítica, la Bruja Escarla Televisión, què més ho tinc per aquí apuntat, la saga de la Corona Serpiente, la saga de Corbach, el Conde Nefaria, tot això, tot són una sèrie de sagues supermítiques dels anys 70 que són brutals i de rexupete, són nomes en gènere superheroic que les podeu trobar en petits tomos d'uns 15-20 euros. Ben. Sí, sí, bastant assequible i a més és còmic molt xulo. A part d'això, ah, un parell d'edicions de la col·lecció Extra Superheroes que recopilen dues etapes del Curbius Sec, que jo crec que és l'últim millor que s'ha fet de Vengadores, fa uns 10 anys una coseta així, 12 anys, em sembla que va ser cap a l'any 99-2000, el Curbius Sec, que és un dels grans, es va ajuntar amb el Jors Pérez per fer Una vez Vengador, exacte, un gran també, i amb el Carlos Pacheco que és aquest dibuixant andalús per fer Sempre Vengadores, dues de les millors sagues recents de los Vengadores que podeu trobar, les podeu trobar al quiosc en 102 tomos molt fàcils i molt manejables. Alguna cosa més? No, m'he quedat a tu, ja està. Sí? Sí. Vale. Vale, anava a dir, Marc, tu mateix? Gràcies. Ara falta trobar a la pàgina del guió, eh? I aquí la tenim. Oh, toca parlar de cinema una altra vegada. Será que serà l'último tema que havia previsto per a la tarda? Sí, amigos, tornem a parlar de cinema. I és que, si no heu, bueno, si heu anat al festival d'autor i us heu quedat amb ganes, si heu vist Marta, Marc, Imei i Marlín, aneu a veure aquesta pel·li i us heu quedat amb ganes. Si heu vist Los Vengadores, les dues hores i mitja de Los Vengadores i encara teniu ganes de més cinema, aneu al cinema Nàpols. Als cinemes Nàpols. Per què? Perquè a partir de demà i fins als 3 de maig fan una revisió en clau alta definició, imagino, crec que sí, les han recuperades totes en alta definició, una selecció de pel·lícules entre clàssiques i clàssicos antigos i clàssicos nuevos de les quals com a mínim el 95% són imperdibles. Després hi ha una que jo tinc més dures i ara et preguntaré, però hi ha algunes? Jo què sé, doncs per exemple, des d'aquest divendres, hòstia, m'he equivocat, no és fins al 10 de maig, és fins al 31 de maig, és tot el mes, tot el mes. Que m'he liat. Del 27 d'abril al 31 de maig fan aquesta revisió de clàssics, sí? Sí. El que passa és que ho van intercalant. Vale. Sí, per exemple, del 27 d'abril al 3 de maig fan una cara d'Àngel, una cara con Àngel i xerada de l'Stan li donen. Home, que... Molt grans, home. Sí, sí, sí, sí, imprescindibles. Vale. Després s'acaba això, si no l'heu vist, os jodeis, perquè del 4 al 10 de maig canvien i fan Canción de cuna per a un cadàver del Robert Aldrich i Suspense del Jack Clayton, que també... Bueno, lo de os jodeis és literal, perquè passem d'una cara con Àngel i xerada, que són dues pel·lis de considerable bon rotllo, a Canción de cuna per a un cadàver i Suspense, que són, per mi, dos pel·liculons brutals, però brutals, a qual millor, dels anys 60, que, bueno, que són pa cortes de les venes, poc o más, vull dir que... Divertida, sí, sí, pura comèdia, eh? Correcte. Bueno, si no us heu tallat les venes, a partir de l'11 de maig i fins al 17, teniu La oïda de Sant Péquim Pa, ahir és nada, i la que a mi em genera certs dubtes que és Thelma i Luis del Ripley Scott. Estem d'acord? Que et genera certs dubtes? Sí, estic molt d'acord, em genera molts dubtes. A tu no, a tu et trobes una obra mestra? No, no, és una pel·lícula que també em genera dubtes. No, no, jo soc més de la pastada que no m'agrada gaire Thelma i Luis. Oi que no? A mi personalment no, però bueno, és una pel·li molt de prestigi, vull dir, agrada a molta gent. A mi no em pinta gaire, però bueno, tot segueix per escafar motors d'abans de Prometeus, jo que sé. Sí, sí, sí. Bueno, veig que és una mica temàtic també, no? Sí, sí, sí. No, està clar, està clar. Aquesta tercera setmana, si la segona setmana serien mal rotllos, a la tercera són cotxes, són escapades en cotxe, no? Aquesta la oïda de Sant Péquim Pa. La coincidència acaba aquí, més o menys. Hi ha alguna escapada de cotxe aquí i allà, però ja està, perquè Thelma i Luis i la oïda són com... Bueno, no sé. Bueno, sí, sí, sí, no, no, no tenen gaire a veure. La oïda és una pel·li bastant xula, per cert, amb l'Estiv McQueen. A mi, bueno, és de les que m'agrada menys del Péquim Pa, però bueno, això tampoc. Hòstia, però mola, tio, veure si anem a això a fer un sublimó. No, no, no, i tant. I tant, i tant, i tant. I després, bueno, si després no aneu a veure't el Ma i Luis, diuen, hòstia, doncs va, voy a ressarcir-me i a partir del 18 de maig i fins al 24 veieu La invasión de los ladrones de cuerpos, que aquesta és fonamental per tots els amants de la ciència-ficció. Home, i tant. És la versió del 56, o així, del Drone Sigel. Molt bé. Crec que és del 56, del Drone Sigel. Sí, a mi em sembla que sigui del 56, sí. I què fue de Baby Jane del Robert Aldrich? Bueno, que seria, per mi, un complement perfecte a Canción de Cunada per un càlvar, vull dir que està guai, pots anar a veure una setmana Canción de Cunada i l'altra que fue de Baby Jane que tenen unes certes similituds. I la que per mi és una de les platos fuertes és aquesta que sona ara. Continuem amb el rotllo. Aquest mes de recuperacions acaba amb El otro de Robert Mulligan i La semilla del diablo de Roman Polanski, que, bueno, potser, per mi, és un broche d'oro que lo flipes. Jo no hagués escollit aquesta com a última pel·lícula gran clàssica i tal, però sí que és veritat que és una obra mestra que ha de veure tothom. Així que ens han fet un favor. Sí, sí, i tant, i tant. Ens han fet un favor, també, precio d'entrada normal, dia de l'espectador que no sé quin és, 4 euros, descomptes de la FNAC de la biblioteca i tal. Ho teniu allà, tot el mes de maig i començant a partir de demà. Bueno, doncs una setmana més el Condé de Fluso us ha organitzat l'agenda. Hòstia, molta feina, eh? Sí, sí, Déu-n'hi-do, ho heu de fer tot. La setmana que ve passarem llista i preguntarem, eh? Exàmens, farem els examens superse i preguntem. Guai, molt, molt. Vale?