#101 - Fluzo del 6/11/2014 — Cancel·lacions de sèries, novetats d’HBO i Interstellar: top 5 de ciència-ficció cerebral
Obertura informal amb gag sobre el tècnic, to distès i avanços de temes; escalfament abans d’entrar en matèria.
Identificació de l’espai (“El Condensador de Fluzo”), freqüència, web i telèfon de participació.
Repàs a les primeres baixes: Mulaney (aturada de producció), Manhattan Love Story (cancel·lació oficial), i retallades a NBC com A to Z i Bad Judge. Diagnòstic: moltes rom-coms similars i poca diferenciació.
Doblen capítols la mateixa nit per ‘cremar-ne’ el stock. Malgrat això, s’apunta la millora del to i la química Gillan–Cho.
Comentari sobre l’excés de realities/talent shows com a ‘relleno’ quan cau la ficció. Anècdota de fòbia a serps i to de shock TV.
S’argumenta que la sèrie funciona millor del que sembla: diàleg àgil i ritme còmic; futur, però, molt en dubte.
Nova comèdia de David Caspe amb Casey Wilson i Ken Marino. Marató de 3 episodis ‘entra bé’ i NBC encarrega capítols addicionals.
Calendari de retorns i nova sèrie dels germans Duplass (protagonitzada per Mark Duplass, Amanda Peet i Steve Zissis). To indie, còmic i de personatges.
Bones crítiques i expectativa alta per a l’adaptació d’HBO; línia de minisèries de qualitat a l’estil Mildred Pierce.
Temporada final més curta amb una decisió narrativa discutible d’inici; millor al tram mitjà i **final digne** globalment.
Recordatori del telèfon, jocs d’endevinar melodies i premis simbòlics; complicitat amb el tècnic i oients.
Debat sobre l’ús precipitat de “el curt de l’Òscar” (només preseleccionat) i comentaris sobre traduccions de la seva obra.
Futur en col·lapse ecològic i missió a través d’un forat de cuc. Ciència-ficció **cerebral**, menys ‘space opera’ i més reflexió; ecos d’Inception i deutes amb 2001.
Mapa conceptual: 5) Alphaville; 4) Solaris; 3) La Jetée; 2) Metropolis; 1) 2001. Arguments sobre to, influència i connexions amb Interstellar. Obertura a aportacions d’oients.
Tall musical (“Explorer de la Ciencia”) i comiat extens amb el característic “Bona nit/Fins demà!”.
Visió general
Programa molt dinàmic amb humor i tertúlia on es tracten tres blocs principals: cancel·lacions i estat de les sèries de la temporada, novetats d’HBO (Girls, Looking i Togetherness) i una prèvia sense espòilers d’Interstellar (Christopher Nolan), culminant amb un top 5 de ciència-ficció cerebral. També hi ha pinzellades sobre realities (Killer Karaoke), el final de Boardwalk Empire i la minisèrie Olive Kitteridge.
"És una d’aquelles pel·lícules que s’ha de veure i que defineixen un any" (sobre Interstellar)
Sèries: cancel·lacions i estat de temporada
Cancel·lacions destacades
- Mulaney (FOX): aturada de producció ("cancel·lació tècnica"). Es percep com un desastre creatiu malgrat expectatives altes.
- Manhattan Love Story (ABC): primera cancel·lació oficial de la temporada; rom-com considerada massa simple.
- A to Z (NBC) i Bad Judge (NBC): retallades/cancel·lacions en comèdies de poca audiència; tendència general a la rom-com de 20 minuts aquest any.
Comèdies a la corda fluixa i/o amb futur
- Selfie (ABC): amb Karen Gillan i John Cho. Doblen episodis a la mateixa nit (indici de “cremar” capítols), però millora després del pilot: bona química, diàlegs àgils i to còmic efectiu. Futur incert.
- Tangencial: Killer Karaoke (reality) — comentari sorprès/fòbies (serps) i reflexió sobre l’auge de talent shows i realities quan les cadenes cancel·len ficció.
- Marry Me (NBC): de David Caspe (creador d’Happy Endings), amb Casey Wilson i Ken Marino. Encàrrec de més episodis (5 addicionals), indicant millor perspectiva que d’altres estrenes.
HBO: calendari i novetats
Trio de diumenge (11 de gener)
- Girls (T4)
- Togetherness (estrena) — dels germans Duplass, protagonitzada per Mark Duplass, Amanda Peet i Steve Zissis. Comèdia “marca Duplass”: íntima, observacional i amb sensibilitat indie.
- Looking (T2)
Minisèrie
- Olive Kitteridge: adaptació HBO molt ben rebuda per la crítica; to de minisèrie d’època de qualitat, hereva de la línia de Mildred Pierce.
Altres
Final de Boardwalk Empire
- Valoració del tram final: temporada curta amb un gimmick narratiu inicial discutible, però millora a mitja temporada i tanca amb dignitat.
Tema espinós: el “curt d’Albert Espinosa”
- Debat sobre la percepció pública (pressa per dir-ne “el curt de l’Òscar” quan només està preseleccionat) i notes sobre la traducció de la seva obra al català/castellà.
Cinema: Interstellar (Christopher Nolan) — prèvia sense espòilers
Premissa i to
- Futur proper en crisi climàtica/alimentària; missió secreta per explorar *altres galàxies via un forat de cuc***.
- No és una space opera: menys acció “laser”, més ciència-ficció cerebral amb girs filosòfics i existencials.
- Comparacions: comparteix obsessions i dispositius d’Inception (Origen) i té deutes clars amb 2001.
- Durada llarga però fluida; recomanable entrar sabent-ne poc de repartiment/trama.
"Pel·lícula bàsicament cerebral" (sobre Interstellar)
Top 5 de ciència-ficció cerebral
5) Alphaville (1965, Jean-Luc Godard)
- Distopia + film noir; estranya però agraïda; en B/N, amb l’aura icònica d’Anna Karina.
4) Solaris (1972, Andrei Tarkovsky)
- Adaptació de Stanislaw Lem; densa i hipnòtica, sobre consciència i records. El remake de Soderbergh també es recomana.
3) La Jetée (1962, Chris Marker)
- Fotonovel·la narrada, breu i intensíssima; base conceptual de 12 Monkeys.
2) Metropolis (1927, Fritz Lang)
- Alegoria social/capitalista amb imatgeria monumental i el mític robot. Versions restaurades enriqueixen la lectura contemporània.
1) 2001: A Space Odyssey (1968, Stanley Kubrick)
- Referent absolut del gènere: forma, idea i misteri. El seu esperit és palès a Interstellar.
Interacció i jocs amb l’audiència
- Telèfon obert (93 372 36 61), trivia de melodies i premis simbòlics: birra, braves o refresc.
- Bromes recurrents amb el tècnic (Jordi) i crides a la participació.
Tancament
- Tram final musical i comiat reiterat amb el seu “Bona nit/Fins demà!”.