#102 - Primavera Sound 2015, I Origins i Diplomàcia: còmic Inercia, debat VOSE, anunci de la Loteria i The Affair

Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! i la resta, doncs, ordenador Bueno, o sigui, a Los Soprano ho van fer prou bé i a Los Soprano és un producte televisiu de fa ja uns quants anys Sí, però a Tron Legacy no ho van fer tan bé el tema de posar el Jeff Bridges joven Jeff Bridges jovenet que dius, a fer un altre actu que s'assembli El trailer de Spencer Hole crec que surt una escena del Philip Seymour fa un ordenador perquè hi ha un moment de cerrar los ojos i parpadear dius, ui, que s'ho ha actuado No és un parpadeu, és un glitch És un error de la codificació de les imatges En fi, bona tarda a tots Queda una setmana i un dia per això però bueno, de moment estem a dijous d'aquest dijous, el que vindria a ser aquest el d'aquesta setmana i bé, tenim per davant una hora de programa ja serà, amb una mica de cinema una mica de música i una mica d'altres cosetes entre les quals no sé si podrem comptar tele, perquè el barri no podia avui diplomàticament diguem que no podia, tenia altres coses a fer Ha sudat de la teva cara, no? No, no, no, tenia una història Una història? Barri, tens històries? Bueno, m'ha dit que tenia una cosa i no podrà ser amb nosaltres no sé, si ens quedem una mica curts de tema Sí? Què vols dir? Que estava a dormir, no? Havia de fer la siesta Ah, és això el que vols dir Vale, doncs Benvinguts a un programa per totes les edats A veure, això Pots fer una seqüència narrativa? No, no, però primer una cosa després d'altra Això és Leslie Nilsen degustat d'això Sí, exacte Leslie Nilsen aprof Bé, doncs No es pot així, eh? No Què anava a dir? Encara no has dit Has dit que va el programa però encara no has dit No, anava a dir que si ens quedem curts de temps podem parlar una mica de sèries però bueno, no, que ja no contrarems tampoc, no? Bueno Què parlarem, de los tontos muy tontos? Una de les estrenes d'aquesta Ai, mira Tenim en marxa un concurs d'aquí fins a final de temporada perquè, bueno, en funció de l'èxit que, en virtud de l'èxit que ha tingut aquest concurs potser el podríem allargar uns uns programes més, no? D'aquí a final A veure, torneu a posar No, fem una cosa, Jordi Cada setmana posarem 5 segons més No, 5 no, és massa 3 segons més 2 segons més Va, tira 2 segons de Aquest concurs de merda Perdó, eh? No sé si es pot dir aquesta paraula Però, en aquestes hores, vull dir Però aquest Perdoneu The Walking Dead Sí Ja tenim un que falla Sí, no és The Walking Dead Ja tenim una pista T'has quedat sense birra Bueno El nostre El pitjor concurs de la història de la ràdio Podeu participar És que és tan tonto com això Això és com Convidem una canya, no? Què era? Unes patates braves Unes patates braves No, fem una cosa Una canya i unes patates braves Vinga Aquesta setmana anem a augmentar el premi No, no, no Perquè adivini Perquè adivini la procedència d'aquesta sintonia De quina sèrie és aquesta sintonia En sèrie, eh? O sigui, no hi truco És així de fàcil És tu ser d'a Exacte És que és el pitjor concurs de la història Doncs truqueu-nos al 93-372-3661 93-372-3661 Molt bé I ens dieu a quina sèrie pertanya El tècnic vol donar una pista Que no sigui prou fàcil, eh? Bé, ja tenim una pista No és The Walking Dead Ah, mira A veure Bé, és una altra pista Per si calia Bé, doncs Dit tot això Us donem la benvinguda a aquest programa Què anàvem a dir? Ah, sí Tenim un tema a comentar És que hi ha una cosa Que han passat dues coses avui importants Entre ahir i avui, no? Primer, ha sortit el cap de cartell de Primavera Sound 2015 Ah, sí Madre mía I després ha sortit una altra gran estrena d'aquestes èpoques Com venia ser l'anunci de la Navidad Vale, però on vols començar? És que saps què passa? Que jo ja he vist el primer mashup d'ambes coses Ah, com d'ambes coses? Sí, he vist Entregant-le el sobrecito de l'anunci Obrint el sobrecito i sent una entrada al Primavera Sound Ah, espera, mira Ja està aquí la Navidad En fi, ha sortit l'anunci Escolta, es pot parlar perquè és com cinematogràfic això, no? Perquè ho ha dirigit un tio amb cara lluys El Sanú El Sanú que havia dirigit a la crana enamorada És l'última pel·lícula I ara, doncs, ha fet això De l'anunci de la Navidad Ella està triomfant, eh? Li està agradant a tothom Tothom està dient aquest any sí No seré el típic poll, però... Vull dir que si li està agradant a tothom Escolta, està bé Jo posaria a tothom a jugar a les 7 diferencias Entre l'anunci de estas Navidades I en estas Navidades turrón de chocolate Vuelve a casa, vuelve I qualsevol altra És veritat, és veritat Sí, sí, sí Sí que és una mica en aquesta línia Sí que és... També és veritat que no té el poder icònic que tenia l'anterior Perquè és veritat L'anterior tenia... Doncs tothom es va una mica cagant a ell Em perdó, però... Mira, va calant a l'insubconscient col·lectiu I perdona I es va convertint en un... Bueno... I qualsevol que deia Hòstia, ja viene el frío, ja està aquí la Navidad Tothom feia de manera automàtica El que he fet jo abans Que imiten ara Montserrat Vull dir... Perdó, puc dir una cosa? Sí, home, i tant No, jo només volia fer la reflexió Que qualsevol anuncia que haguéssim fet aquest any La gent li hauria agradat molt més que el de l'any passat, segur També és veritat Llavors partia amb molt d'avantatge També és veritat Fins aquí el comentari, gràcies Molt bé De res Torna a trucar quan vulguis No, de fet, té raó I de fet, precisament per això Doncs curre't una mica més, no? O sigui, no balles de lo fàcil Sí, exacte I és molt fàcil És que és el més fàcil que existe És molt fàcil Té una certa factura visual Bueno, però bueno O no Normal, està ben fet Però bueno, sí, sí, és fàcil Sí Vale, molt bé I l'altre tema? Primavera Sound Primavera Sounders Jo he de reconèixer una cosa Sí Que jo m'he flipat Amb què has flipat? Amb que siguin els strokes Ja sé que Jo m'he flipat també, però donant Ja, tu para mal Jo feia fa 15 anys que els strokes ja no existeix Ani arriba, any abaixo Sí Però jo no els he pogut veure mai de la vida O sigui I? Pues que I jo no Jo n'he vist un cop, però per això et dic I jo no he pogut anar mai al Primavera Sound Llavors ha sigut com una espècie de senyal Vienen los strokes I vienen al Primavera Sound És com Oh, diràs per primera vegada al Primavera Sound a la teva vida Per què venen els strokes? Per bé, sí Ho sé, ho sé, ho sé És lamentable Ja, pel que tinguis mai És lamentable M'és igual Gràcies Vale, això va bé És que és una qüestió de justícia divina Perquè un dia vaig anar a un concert pensant que anava a veure els strokes Quan encara em volaven els strokes No, no és una qüestió de justícia divina És una qüestió de 150 euros Perdona 145 Sí 145 A partir de demà 160 ja, eh? Això no és justícia divina No, però en sèrio Jo vaig anar a un concert I no em vaig assabentar que no havia pagat per l'entrada dels strokes Fins que no va començar el concert I van començar amb Are we human or are we dancer? I vaig dir Això no són els strokes? No, això no són els strokes Això no són els strokes O sigui, tu et vas posar en un concert dels strokes Sense saber que no era un concert dels strokes Ah, exacte Eren The Killers Va, estupendo Estupendo Ara com a mínim no m'equivocaré Perquè està tot a Barcelona Forrada Solució Solució Gasta 150 paus en els strokes Sí, home, no, no Espero que sortiran més concerts que m'interessin En el Primavera Sound Digo jo Sense saber ni un sol dels strokes Tu sí que estaràs content Que havien de venir Però No, jo els caps de cartell del Primavera Sound No t'interessen mai, no? No, no Bueno Tampoc és ara per anar de guai, no? Però Però no No Hem passat ja ben els Arcade Fire Que a mi personalment tampoc em d'allò Però bueno No, no, estem aquí per parlar de mi Sinó per parlar d'altres coses De les quals començarem No, vols acabar de dir alguna cosa? Ah, no, ja està Viva los strokes Però tu ets conscient que pagaràs 150 paus Per veure un grup Que potser tenen 8 temes bons? O 6? Clar, però sí, sí A veure, he pagat 150 paus pensant que Aunque hi hagi 4 concerts més Ja s'amortitzaran I 4 concerts més El Primavera Sound I seran Això mai tant Ah, doncs ja està 4 i 30 Però Doncs per això, per això t'ho dic Vale Vale, bueno Doncs molt bé Ja està, fins aquí Fins aquí la portació de José González també, no? Està bé José González? Sí Sortirà també per ahí Ah, sí? Sí Mira, els strokes I don't even No, no No, no Molt bé Ja està Jo em faré un això O estaré content Mira, aquesta és la part que m'agrada Gràcies Tenim el Jamie Tee Por ahí Jordi El pots fer passar I que toqui algun tema Que no s'emocioni gaire Que tampoc sabem Si podrem passar Vale Vinga Jamie Canta una miqueta Mejora-lo Mejora-lo Mejora-lo Mejora-lo Mejora-lo Mejora-lo Mejora-lo Mejora-lo Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! bones crítiques, i val la pena això, no? Que ens sacrifiquem pel nostre espectador, el nostre oient, està bé. Dic que sí. En virtut de la, no sé, de la actualitat, de qualitat. Per cert, no hem parlat de les llaves de contacte, encara, portem un quart d'hora del programa i encara no hem dit com podeu contactar amb nosaltres, a part de telefònicament, 93-372, apunteu-vos a això, 3661. Línies col·laborades. Recordeu, us convidem a un bermutillo, si encerteu, una melodia que sonat abans. Sí, què hem dit al final? Braves i canya. Braves i canya. Vermut casalà. Home, no està mal, això. Mira, ja estan trucant, eh? Estan trucant amb un telèfon d'aquests. Jo crec que s'ha trucat amb el que ja ha fallat, eh? Oh, tenim una trucada? No, ja ho sé. Ja sé que era un efecte de sol, jo ho dir. Però bueno, jo he seguit una mica la broma. Aquesta era la melodia. Aquesta, ens la tira com sense avisar més, saps? Llavors hem d'anar nosaltres darrere dient, eh, això és el programa. Preparats? Uno, dos i... I aquí acaben. En fi. Sona telèfon d'aquests antics i jo corre per internet un vídeo d'unes, no sé si l'has vist, d'unes adolescents intentant fer-ne un telèfon d'aquests antics. I també intentant fer-ne una Gameboy i posant un disco, un floppy disk a un CD. Però són les mateixes? Van fent, van fent. És un comú còmic. No, no, no són les mateixes. Van fent proves amb nens i coses també. És molt guai. Ah, bueno, Kid React. Sí, exacte. Ah, bueno, sí, sí, això també. Això també. No, no, jo et dic un vídeo gravat per una noia amb el seu mòbil. Sí, sí, sí. I dient, oh, tia, to com funciona, no? És veritat, a més que són així com xonis. Doncs... Còmics. No, no, no, no. Vies de contacte. Calla, vies de contacte. Projectafluz arroba gmail punt com per escriure'ns el que vulgueu. Cada 5 minuts estem a F5, a veure què ens... Sí, però no responeu via e-mail al concurs. Heu de trucar. Heu d'entrar en directe, està a la cocina, i dir-nos a quina sèrie pertany aquesta sintonia. És molt difícil, eh? Em fa rissa. Sí, no, no, és que m'encanta... Bueno, m'encanta aquest concepte de concurs de merda. No, no, és veritat, és veritat. Vaya concurs de merda. Sí, podríem portar aquesta sintonia. Via xat, 3b2.radio.esbert.com Doncs tenim el xat tot i que no ens tenim. Nosaltres no tenim ordinador, però bueno, està allà el tècnic que ens diu coses, si hi ha algun xat. Com està el tema xat? Enviat especial a les xarxes socials. Hola, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, enviat especial. A aquesta hora podem confirmar que ningú ha escrit res i que només hi ha una persona mirant el... Que no serà el tècnic, que ets tu. Jo no hi ha una persona. Ets tu una persona, no? Sí, possiblement. Vale. Doncs... Escolta, aquest programa, el d'avui, enviau-lo als Ondes, please. Escolta, que després ens consta que la gent es baixa molt a aquest programa. Sí, és veritat, és un dels que té més baixades de podcast. Baixades de podcast. Doncs... I altres coses també. No, és veritat, és veritat. Després, mira, la gent ens escolta en diferents llibres. Puc marxar cap a la mà de cambra fosca? Sí. Sí, sisplau. I tant, sisplau. Adeu. Vale. Quina risa. No heu vist a les vostres cases, però a nosaltres hem vist el Jordi fent gest així com de picar-piedres. Escolta, què tal si parlem de còmics? Vinga, parlem de còmics. Parlem d'un còmic en concret. Vinga. Pujem això, sisplau. Què? Pujem això. Vols dir que podem? Jo crec que sí. Si parles tu, sí. Vinga, va. Còmic. Mira, parla't un moment que he d'agafar una mica d'aigua. Vaja, doncs ara parlem de còmics que són una mena de llibres i... Ja està, ja està. No, no, no. Ja està. No, no, no. He de prendre una garrafa sincera. Que parlem d'un còmic que a part de ser molt bo i a part d'estar molt bé i tot això, és especial perquè ha guanyat un premi. Ah, va bé, ja està. Sí, home, la garantia Fluso, doncs, ja és prou, no? Crec que té prou entitat, però aquest en concret ve avalat, doncs, per un premi, que és el setè Premi Internacional de Novel·la Gràfica Fnac Salamandra Gràfic, que, si no m'equivoco, deu ser el Premi Fnac Sin Sentido de tota la vida, que ara es diu Salamandra Gràfic. Ja sabeu aquesta nova editorial comiquera de la qual us hem parlat ja uns quants cops i i sempre hem dit una mica el mateix, em sembla que és algo així com que han editat moltes coses i, de moment, totes són bones. Vale. No han fallat, no, vull dir, no, és veritat, ara, no ens enganyem, d'aquí cinc anys haurà editat tantes coses que algunes seran dolentes, però, de moment, totes són bones. I una d'aquestes és aquest còmic que ha guanyat aquest premi, un premi que ja comença a ser una mica prestigiós en aquest país, en el món del còmic, i que es diu Inercia, l'escriu un noi que es diu Antonio Hitos, que és molt jovenet, va néixer l'any 80, bueno, no és molt jovenet, va l'any 85 a Vuelva. És de la meva edat, a veure què diràs, ara. Sí, any 85, ja... Jovencito, jovencito. No, ella està bé perquè ella... Jovencito. No, és jovencito, però està bé perquè, any 85, ja ha fet un còmic que ha guanyat un premi. Està bé. Què has fet tu? Un programa de ràdio que va guanyant premi. Vale. Jo soc més gran que tu i he fet menys coses que tu. Toma, ja. No, no, no. És l'òpera prima d'aquest noi, o sigui, que ha sigut Llegar i ves en el santo. Què? Què digas? No, digas. No, home, si et poses així... Res, res. Vale. Llavors, aquest noi, què? Que no, que fas lluita còmics. És que, pas, és que, jo et diré una cosa. Estic parlant i fas com... Saps? I llavors dic, ai, que ha de dir alguna cosa. No, ah, pues no, calla, calla. És per demostrar-te que estic atent. Vale, no, ja sé que vas atent. Sí, sí, sí, sí. Antonio y tú. És l'òpera prima d'aquest noi andalús. I la veritat és que no sembla una ópera prima, perquè el tio domina les eines narratives d'una manera espectacular. He vist poques óperes primes, pocs debuts en el món del còmic tan, diguem, tan segurs que desprenen aquesta mena de seguretat en si mateix i de domini, com és aquest cas. És una història, si vols, amb un punt de partida una mica típic, perquè va de dos adolescents que es plantegen la seva vida, ja està, són dos jovenets que, bueno, que tenen els seus problemes sentimentals, els seus problemes laborals i totes aquestes històries. Però l'enfocament és totalment, home, totalment diferent no, però té un punt diferent molt xulo, perquè aquest noi treballa molt amb, diguem, amb el surrealisme i amb el simbolisme. És un còmic com molt quotidià, molt del carrer, però alhora molt simbòlic. Està ple de recursos metafòrics i de coses que una mica ajuden a portar la idea a terme, però d'una manera diferent, d'una manera menys directa, una mica més lírica, si vols. Llavors, bàsicament, és la història d'aquests dos nois i de les coses que els hi passen i de les seves inseguretats i les seves frustracions i de la seva inèrcia, és a dir, la seva rutina diària. Transmet una mica, doncs, aquesta idea, no?, de que la dura essència és aquell moment on es pot ajuntar l'excitació més absoluta, però també la rutina més plasta del món, segons la persona. Tenies una dura essència molt rutinària? Sí. Clar, jo és que estic parlant i anava a dir, que jo ho sento superidentificat amb això de la rutina. La meva era una passada, cada dia era una aventura diferent. L'aventura del quotidiano. Sí. L'aventura d'avui, i el bus arribarà a l'hora? Ei, doncs, en sèrio, jo quan he d'agafar el bus, al meu cap sona la melodia de 24, aquesta, pip, pip, pip, pip, pip, pip, pip, i vaig corrents i tal. I dius, Lion, Carlos, live, ahir no vaig agafar el bus, que ja serà alguna cosa. I de vegades surt, és la cançó d'Espit, sí, la cançó d'Espit, de vegades també surt. Quan ja has pujat el bus. No, no, quan estic allà i veig el bus al semàfor i dic, no, he de córrer per arribar a la parada, que està just després del semàforo. I llavors, llavors, puixes el bus i ja la música que sents al teu cap és una d'aquestes músiques de sala d'espera. No, és un silenci d'autors, saps? Silenci d'autors. Ah, vale, vale. Com si tu ets Dardent. De cop i volta, la meva pel·li passa a ser dels Dardents, saps? Sí, passa a ser de Jean de Bond a Dardent. A Dardent. És una mica el teu recorregut vital. De cop i volta, sóc Marion Cotillard. Vale. I tot això, què té a veure amb el que estem parlant? No sé, m'has tret tu, Cotillard Fum y Adolescencia, perquè l'adolescencia d'aquí funciona molt per inèrcia. Sí, perquè són... D'aquests dos protagonistes, eh? Sí, aquests pobres són... No és que t'escolt tu. Sí, no, no, ja ho sé que m'escoltes, ja ho sé que m'escoltes. Aquests dos pobres nois, especialment un en el qual se centra la història, doncs té una relació amb la rutina una mica estranya. Se li apareixen cucaratges i globus oculars gegants. És un còmic, bueno, és el que us dic, és un còmic com molt ple de simbolismes i ple d'aquestes històries. I a més, visualment és al·lucinant, té un domini de la línia, del traç i tot això impressionant. És una d'aquestes persones que veus els dibuixos i dius, aquest tio ha dibuixat just el que volia. I sembla una tonteria això que estic dient, però... Però bueno, saps això quan veus uns dibuixos precisos, mil·limètrics? Doncs és una mica aquesta història, sobretot en alguns moments en els quals fa un alto a la narració i comença a dibuixar finestres i façanes i coses d'aquestes. Però, sí, és com raro, no? És com una mica lent, però li dona un toque surrealista, llunàtic, bastant interessant. Tot això amb una combinació de colors entre verds i grocs i roses, no és un còmic que tingui molts colors, però les combinacions són molt impactants i molt visuals. Un còmic superespacial, superdiferent, que no obstant, no t'expulsa de la narració, per molt diferent que sigui, tampoc és allò que dius, vale, això no va a mi. No, no, t'atrapa d'alguna estranya manera i de pas t'alimenta. Inercia, Antonio Itos, un còmic molt esperat, a més, perquè fa temps que se n'està parlant, jo l'esperava com a agua de mayo i, sincerament, no ha de ser. T'has venut bé? Sí, no? Ja te'l passaré, perquè a més es llegeixi ràpid. Sí, exacte, exacte. Ei, mira, gràcies, gràcies. És el nostre públic. Gràcies. Hem de portar públic, eh? Sí, sí, sí. Fem l'últim dia de programa abans de Nadal, per exemple. Fem un programa especial de Nadal. Que serà la setmana vinent? És la setmana vinent? No, d'aquí dues setmanes o tres, no? No, ho tenia d'intentar. No, colant. Saps què ens estem perdent avui? Què ens estem perdent? La reposició del Gran Lebowski en cines en el Renault a Florida Blanca. I ara? Sí. Oh. I crec que també alguna altra reposició, jo no recordo. Apple Fiction, també avui, el Cines a Diagonal. A veure, a veure, el Renault a Florida Blanca, el Cines a Diagonal, a l'Icària van fer l'Oscar Fantàlmes. Sí, i abans de l'Espindor, també. Sí, sí, sí. Ei, a mi em sembla bé, eh? Trem una mica de música i parlem d'això després. Vinga. Vale, va. Per exemple, eh? Si vols. Que si no, no, eh? Si no, cantem nosaltres, eh? Tècnic. Ara! Que xo... Ida, it's Delilah. Darling, do you like beige in your coffee, tea a while? Wild freeze on a day a dawn. Often need a child. Smiles at me cause I'm made of yarn. Dally me a mile. Trade a dollar for your diamond. Ida, it's Delilah. Trolling trees remind me of mine. Darling, be the diver. Diver and D was a stare. A fall, a figure, run. I made her run away with the steel lung. Follow me a mile. Ida, it's Delilah. Darling, Mr. Delilah. While you're wasting your days alone. All your friends are higher. All your friendships are fading down. Try to cheat and die. Don't look the other way. It can play out wrong. Are you suicidal? Are you in denial? Ida, it's Delilah. While you're waking to my latest song. Glad to see you smile. Glad to see you're so stable. What's all of these divided by? The pile of peas on the nape of your dally. Me and mine, I'll trade a dollar for your diamond. Thank you. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! que era en versió original, juraria que sí. Però és que hi ha una altra notícia del Cinesa. I és que el Cinesa que van d'obrir a Sant Cugat, que segur que hi ha molts oients a Sant Cugat, el cine de Sant Cugat, el Cinesa Sant Cugat, l'han fet tot ell en versió original, tio. I fins ara era en versió doblada? Fins ara en doblada. Ho han canviat tot a versió original. Però això és un moviment intel·ligent. Ja ho veurem. A mi em sembla, com a mínim, interessant. Home, no, i tant. Interessantíssim, però... Un aplaudiment. Ai. Interessantíssim, però... Però viable, comercialment? No sé. Pensa que el Sant Cugat té al costat el centre comercial aquell de l'Eroski, a un multisalt, no sé què, i imagino que hauríem fet... Bona notícia excel·lent, eh? No dic que no, però... És que, de fet, hi ha una cosa, i és que el cine la gent el maltracta, però perquè el propi cine es maltracta a si mateix. Has de cuidar els espectadors que volen anar al cine perquè els agrada el fet d'anar al cine. I aquests no són els espectadors que van al cine. Jordi, no tindries una música com triomfalista? Tipo... La nova música de la Casablanca o... No, no, seré molt guai. Pots tornar? Aquí. Vinga, endavant. Deia que l'espectador maltracta el cinema però perquè el cinema es maltracta a si mateix. Estem en un punt en què la gent es baixa tot. Si vols, ho trobes tot per internet. I hi ha molta gent que tant se li han fot veure una pel·li en condicions o no. La gent veu pel·lis, ja no al portàtil, ara la gent veu pel·lis directament al tablet, que són set pausades. Perquè la gent no té tablet de 10, el té de set. La tele ja no és la pequena pantalla. La tele ja no és la pequena, ja és la gran pantalla. És la mediana. L'altra, la del cine ja és com... Mio, això que és... Ja he de buscar al final? Sí. Bé, llavors, el cine... Però conclusió maximalista, eh? Ha de respectar... No, el cine ha de respectar l'espectador que vol anar al cine i que sempre ha anat al cine i que és fidel al cine perquè li agrada com a esdeveniment i com a respecte per l'obra cultural. I aquest espectador normalment tendeix a ser el que respecta millor a la pel·lícula. Per tant, el que va veure el cine en versió original. Per tant, haurien de sortir més propostes que busquessin o bé pel·lícules estranyes o bé pel·lícules més arriscades o bé pel·lícules en versió original. Fer una via mitjana, no fer-ho tot doblat perquè al final tots els multisales se comen entre ells i que de cop i volta surti un multisale i dic, mira, esto es todo versió original, doncs escolta, igual que l'esplau el dimarts, tot l'esplau és versió original. Hasta aquí mi reportación. Sí, molt bé. Sí, senyor. Gràcies. Sí, senyor. Gràcies, amics. Molt bé. Gràcies. Gràcies. Ens posem dos... Gràcies. No, no, no. No se levanten. No se levanten. No se levanten. Al final he fet una perugrullada que tothom diu i tothom es queixa des del 2000, no? Però bueno, és igual. Jo crec que hem viscut el minut de ràdio més gloriós. Gràcies. Heroicament gloriós que hem pogut tenir. Està en diversió. Està en diversió. Mare meva, un dia que no ve el barri i us descontrolàis tots, de veritat, eh? De veritat. Quina va dir que barri és el elemento aglutinador, que és el elemento de contenció. Dit això. Vale. Parlem d'una pel·li més o menys arriscada, en realitat no ho és tant. Parlem d'una pel·li que segurament s'estrenin només en versió original. Ara se m'està fent avorrit el programa. Gràcies. Veus? No, de veritat. Després d'aquell... Un momento de subidón ho he deixat pel final, no? Sí, se m'està fent avorrit. Sí, però... Tensió, vinga. Vinga, va, va. Tensió. Fó l'edat, va, va. Mola, perquè ara parlem d'una pel·li que no té res a veure amb la tensió, però bueno, és igual. Parlem de l'estrena... De l'estrena més interessant, de l'única estrena realment interessant de la setmana, potser, no? Una setmana una mica fluixota d'estrenes. Depèn de què entenguis per interessant i depèn de què et sembli... Dos tontos, dos tontos... Todavia més tontos. Todavia més tontos. M'agrada molt el títol en anglès. D'Ambert, tu. Però tu, tu, però com del verb, com de verb, no? Teo. Sí, sí, sí, sí. Està bé, a mi em fa molta gràcia. A mi és l'únic que em fa gràcia, la pel·li. Bueno, això hi ha alguna escena en concret que està bé, és francament divertida. Anem bé, la baixarem. Dic, no, no, s'ha de respectar el cine. En fi... Bueno, pots veure dos tontos, molt tontos, dos dues vegades seguides, llavors és com un film mateix, però més... O que la reposin, que la reposin. O que la reposin. En fi, l'estrena més interessant de la setmana és I Origins. Aquí s'estrena com a Orígenes, tot i que el títol en anglès està molt bé, perquè no només surt la paraula Orígenes, Orígenes, Orígenes, sinó que surt I, que es pronuncia també com a I el ojo. Sí, I, una I, diguem. Una I de jo, jo, orígenes, però I es pronuncia igual que ojo. Ojo, orígenes. Ojo, ojo. I per què és tan divertit això? Doncs perquè la pel·li va d'un tio que vol ja dir que esto de la religió és un timo. O sea, amigos, esto de la religió és un timo. I lo voy a demostrar con el último cabo al que se aferra la religión. I té a veure, el tio és un científic i té a veure amb la formació dels ulls. Hi ha una... La religió diu que els ulls són una mostra divina i ell vol dir que no. No us explico més en detall perquè és una pel·li que és millor descobrir, però la premissa és aquesta. Això diu la religió? Segons aquesta pel·li, sí. Ah. Sí. Ja ho veureu, ja ho veureu. És que... Els ulls són en l'espejo de l'home. És més... És una... Sí. Per això no direm res més i ho deixarem aquí. i llavors amb aquesta premissa el Mike Cahill fa una... Mike Cahill que a més és guionista d'aquesta pel·li si no m'equivoco fa una nova dissertació sobre ciència versus fe conflictes de l'ésser humà la por al buit versus la necessitat de creure en alguna cosa quan les coses no surten com volguessis que et sortissin com voldries que et sortissin en fi... Bulgueres Bulgueres Bulgàries Bulgàries i fa una pel·li això un constant conflicte on l'espectador és el primer a rebre evidentment les preguntes les està fent directament a l'espectador i li haurà aquests dubtes perquè després pugui ell treure les seves pròpies conclusions tot això sona estimulant sona força guai sona també molt New Age i de fet sona també ha conegut i és que el Mike Cahill i el Mike Cahill ja va dirigir una pel·li que es deia Otra Tierra que també tractava temes més o menys així enfocats d'un altre plantejament que era una pel·li que dirigia la Britt Marling que és la protagonista secundària d'aquesta... ¿Què la dirigia? Protagonitzava L'escrivia la Britt Marling perdó Ah, vale, sí I protagonitzava I protagonitzava que és l'actriu secundària d'aquesta pel·li d'I Origins que ara no s'ocupa i és que aquesta gent és un grupito força guai que han fet diverses pel·lis totes d'elles tirant a pretensioses que van tot i que hi havia un documental abans la pel·li que els va per descobrir el món va ser Otra Tierra després van venir quina era? The Sound of My Voice The East i aquesta crec potser n'hi havia alguna altra més per el medi però... Bueno, són pel·lis una mica unides pel factor Britt Marling Pel factor Britt Marling i pel factor que són directors que de vegades fan com a guionista de vegades fan com a productor Sí, jo crec que... El director de The East i... Sound of My Voice i Sound of My Voice és una mica col·leguilla és tota una comuna creativa efectivament amb Mike Cahill i amb Mary Marling Exacte que a més Mike Cahill és aquest amb el cabell llarg molt hippie o sigui que... No sé ni quina... Realment és un rotllo que es porten però que... està força guai i ha calat força bé i de fet aquesta pel·li va guanyar a Sitges el primer a la millor pel·li de l'any una pel·li interessant una pel·li arriscada una pel·li exquisita a nivell visual i formal molt ben interpretada per Michael Peet per cert i per una noia gran Michael Peet Déu-n'hi-do el hermano bueno de Brad Peet Sí i de Michael Scott També Un tio jove però que ja té un carrer on els seus espaldes de molts bons papers I molts bons directors perquè ha col·laborat des d'Escorcese a Haneke o sigui que ahí estamos I si no m'equivoco amb Cus Bansant i també ha sortit a Port Walking Payer que és una de les grans series Per això deia Escorcese per Port Walking Payer Ah bueno clar, clar, clar Sí, sí Sí, sí un tio a més a mi m'agrada i va fer Soñadores també Ah, ha sortit a Soñadores? Fixa't O sigui que ha compartit Plano i altres coses amb Eva Green Sí Ah, mira Sí Doncs aquest tio és... Bé, la peli és un... Ja dic és impecable a nivell formal interpretatiu és impecable Què passa? Que perd una mica la màgia d'Otra Tierra O sigui, no us espereu al mateix nivell d'Otra Tierra perquè podeu sortir una mica... Però jo, mira Otra Tierra a nivell formal no em va cridar gens No Ara parlo de nivells que té gent com a espectador A mi Otra Tierra em va deixar molt més tocat que aquesta per dir-ho d'alguna manera i en general pel que vaig mirant de la gent i tal l'idea és més o menys comú A més, Otra Tierra crec que era molt més subtil que aquesta Aquesta és una mica massa conductista per dir-ho d'alguna manera Conductista? Conductista Vaja, que et fa... T'indica quan t'has d'emocionar i quan has de pensar És molt demagògica Sí, de vegades peca d'això i pot arribar a ser molt irritant Si no t'irrites amb aquesta peli llavors estàs d'enhorabona perquè la peli és molt, molt, molt interessant i molt estimulant Bé, jo la compro, eh? Sí, jo crec que tu l'hauries de veure tot i que després me la tiraràs a la cabeza perquè jo crec que a tu t'irritarà Però, bueno, la gràcia també Exacte, és un repte És una peli que és una peli repte A més, és una peli que està feta no està gaire clar O sigui, és un guió que va fent una mica d'esses Ja dic, eh? No estic dient res de la peli perquè s'ha de descobrir I és com Ai, però això està ben escrit o està mal escrit, en veritat? O sigui, en veritat és un tio gaire deixant-ho de idees o no? I si et captiva Captives? Existeix això? Captiva? Captiva, sí Captiva El meu català és cada cop millor Esto de votar si sí No té mà Sí, sí I això Si t'atreu i t'atrapa i tal doncs tens una de les pelis més interessants d'aquest any jo crec Mira, bueno Sí, sí, sí Hi ha orígens en castellà Orígenes, no? Orígenes, sí Aneu a veure l'enversió original ni què deia perquè a més surt una actriu catalana l'Estrit Vergés Frisbee Sí, Frisbee Jo soc molt fan d'aquesta noia per ella i pel seu nom Sí, exacte L'Estrit Vergés Frisbee Frisbee Doncs que fa també força bé i que s'ha de sentir parlant així en francès i tal Bastant de sexy Vale Doncs pràcticament l'única estrena interessant de la setmana Hi ha alguna cosa també és interessant com d'Esquelet on Twins per exemple amb Bill Heider i Christian Wick A mi O sigui, em poses Bill Heider Dos tios que ja Ja em desfàig Em poses Christian Wick i directament em gratino Em poses junts És veritat Però no l'hem pogut veure per tant no la recomanem I tenim por, no? Que la puguem veure, no? Sí, ja veurem Ja veurem si s'estrena en versió original Si no s'estrena en versió original Per a mi estàs muerto Vull dir, no, és veritat I ja veurem, no ho sé Mira, ara s'enganxa el discurs i acabem així Sí, vinga, vinga Tira, tira Ah, ja Vinga Per a ti quedes joven Si no s'estrena en versió original d'Esqueleto Com es deia? D'Esqueleto Twins Per a ti estarà muerta Per a mi estarà muerta Però és que per tot l'espectador potencial d'aquesta pel·li estarà muerta Ningú no anirà a veure aquesta pel·li com a comèdia normal perquè d'una banda ja està dos tontos muy tontos i d'altra banda ningú no sap qui són aquesta gent Només hi ha un grup de seguidors d'aquesta gent i aquesta pel·li va dirigida als grups al grup de seguidors d'aquesta gent que són els que els coneixen des de tot el recorregut que han tingut i el recorregut que ens ha arribat d'aquesta gent és majoritàriament en versió original Luego, señores distribuidores ¿Aún están a tiempo? Ei, señores que algun distribuidor m'atxobra Poseu-la en versió original en subtituds Sortireu guanyant Aquí Em faltava Sí, no, no Tenia que caer No, però em faltava aquest punt final Aquest punt que a la rúbrica Allò que et dispara ja cap a l'estrellato del monòleg Que me gusta que me hagáis No, tontos S'ha de veure un punt en què qualsevol cosa que diguem es dispararà Sí El que era superalista que tenia que Deixa'm provar Lentejas con chorizo Es venen baratos els discursos Ah, és veritat Encara no ha trucat Tenim un concurs en marxa fins a finals de què? De l'any o de la temporada? De l'any, de moment Ja ho veurem Extensible Truqueu-nos al 93 372 3661 Aixins Sonarà així Aixins I digueu-nos quina sèrie pertany a aquesta música Una canya i unes braves estan en juego Ah, exactament Que Tu, Carlos Hi ha una altra pel·li que m'agrada aquesta setmana Quina? Diplomàcia Ah, sí, aquesta Però l'has vist? Sí Que cabron I per què no has fet la crítica? Quina crítica? Aquí no fem crítiques fem comentaris Ja, però a la Casa de les Oroles fem crítiques Això és un altre tema Ah Això no és un tisterme Home No, perquè la vaig veure ahir a altres hores de la notxa quan ja havia acabat tota la meva feinada habitual i avui no he pogut I què tal? Què tal és? Està bé, està bé És la darrera proposta de Volker Schlondorf que és un tio que ha dirigit una pel·lícula que es deia fa eones va dirigir una pel·lícula que es deia El joventorles que jo doncs mira qualsevol persona que hagi dirigit El joventorles doncs jo el respecto Tu em dius Hola, què tal? Com et dius? Mira, soc el Hitler però he dirigit El joventorles el respecto No, no, no és veritat el respecte el que vas fer va ser molt llig però cinematogràficament el respecte M'estic fotint el merder Sí És la història és la història real d'un diplomàtic francès i un general alemany que es van trobar perquè el general alemany havia d'executar una ordre directa de Hitler precisament bàsicament per arrasar París els plans de conquista bestial dels nazis passaven per carregar-se tot París inclòs a la Torre Eiffel inclòs al Louvre inclòs totes les coses xules que hi ha ara a París doncs van estar a punt de morir totes aquestes coses a mans d'un general alemany i llavors explica la història d'un diplomàtic francès que intenta convèncer-lo i bueno tenen una sèrie de converses i intenta convèncer-lo perquè no doncs perquè no passi tot això estic pensant com no fer l'espoiler però passarà o no passarà com acabarà com acabarà ja veurem a més la peli va passar amb èxit per Berlín i per no sé si va passar per algun festival i va guanyar algun premi alguna menció alguna cosa va guanyar em penso pot ser no seria un premi molt molt molt important no exacte però alguna cosa sí el que has dit alguna menció alguna cosa és possible bueno darrera proposta de Volker Schroendorf que és un senyor el Tamor de Harata l'autor del Tamor de Harata és un senyor que no sempre tot el que ha fet ha sigut bo però ha fet coses molt molt molt molt bones no el Tamor de Harata bueno és una peli que està ahí està bé i ja està és una peli que em resulta inquietant perquè surt aquesta mena d'Anthony Hopkins infantil oh és veritat com un enano joven no és enano saps te corresponde a esa altura és una cosa estranya és una peli que no està del tot malament però bueno per mi és més popular que bona però bueno ben fet ben dit perfecte diplomàcia una de les novetats bastant interessants aquesta setmana musiqueta sí venga musiqueta if you want to know a secret what are you waiting for if you want to ask me something I can tell you so much more if you want to ask me trouble it's not up to me I know that there's something missing does it mean you're leaving me I can't be a big summer now that we know it's broken I can only big so much you can't say that you look like a poison where did it all come wrong what is this what we've chosen I can only big so much Bona nit. Bona nit. Bona nit. Clar, la gràcia hagués sigut posar... Hauríem de gravar o alguna cosa. Sí, sí, sí. Però llavors el dia que ho gravéssim sortirien coses. Però des de casa. Sí, ho gravaríem un dimecres al matí i sortirien... No, no, és que fan un concert. Un dimecres al matí, si us foteu. Sí. Però, bueno, doncs mira, no ho vam punxar caribó, ho punxem avui una miqueta tard, però bueno, és un dels discos de l'any, segur. Perquè és un disc que era molt gravantès. Això què és, una cinta de caset? Un Twitter. Què ha dit? No l'he sentit. Perdoneu, dic que va molt tard aquest efecte de so. Ah, vale. Per la referència que era un programa gravat. Ah, vale. Hòstia, bon dia. Vale, vale. Què tal, Jordi? Bon dia. Jo sóc partidari de posar els efectes de so, encara que sigui 10 minuts més tard. O minuts més tard. Perquè genera aquest moment d'esconcert. Està guai. Estava parlant alguna cosa, eh? Ara generarà un efecte de so de la setmana passada, saps? Sí, sí, sí. Que, no sé, caribó. Caribó, guai. No, no, està bé, està bé. Mola, tia. Una putada no poder veure-ho per culpa d'aquest programa. Sí. Però bueno. Escolta, tenim algun altre tema de relleno, per no haver de parlar del que volia parlar ara? No, de fet. Vols parlar de sèries? Us parlem de sèries? Vinga, va. Això, a veure com... No, això és que no ho podem mirar de cap manera, això, ara. No, no, no, no. Algun discurs que vinguis per mi? No, parla tu de sèries, però sí, amb èpica. Vas anar a votar? No, això no és per voltant. Tu vas anar a votar? No és per voltant. Jo sí que vaig... Sí, sí, clar, clar. Vaig anar a votar. Sí, el meu dret democràtic. A fer el... Vale. A votar. Escolta... Digues. Bueno, no és un dret perquè era il·legal. Per això. Però m'és igual. Vale. Com a persona, dret com a persona, home. Sóc una persona humana, Iti. Dret a votar. ¿Me entiendes? Tinc dret a descriure sobre el meu futur com a ciutadà i habitant d'aquest poble. Habitant d'aquest poble? Ja està, ja està. I ciutat. No, d'aquest poble... Bravo, bravo. Gràcies, gràcies. Bravo. No, no, poble no entès com a Sant Jus, sinó com a poble, com a comunitat. Ah, ja. Parlem d'alguna sèrie? Vinga. Quina? Vols parlar d'Adiapher? No, n'estàs veient. Sí, home, i tant. Què tal? Com va? Com va? A mi és el que més m'interessa, ara mateix. Bé, bé, és una sèrie que té un punt argumental que millor no desvetllar, perquè jo el sabia i m'hauria agradat no saber-lo, vaig veure-la. Fa un... Bé, utilitza un recurs narratiu que està guai, que és la gràcia de la sèrie, que és molt xulo i que ens hi queda molt bé, però a part d'això es pot explicar que és la història d'un senyor casat que se'n va de vacances a un lloc i allà coneix una noia que també està lligada sentimentalment amb una altra persona i s'enamoren i tenen un afer. Tenen un afer. Llavors aquestes dues persones són el Dominic West. Magnalti. Magnalti, exacte. Jo volia parlar una mica més tècnicament. Dominic West és aquest acte... No, Magnalti. Magnalti. El Magnalti de... Xiiiit. Vale, no és el que diu això. No ho deia ell, però bueno, és la sèrie d'on se diu això. És aquesta sèrie. De guai. Pots tornar a fer encara més llarg? En el moment de tu vas parlant. No, no, no. Vull que ho facis tan llarg que es produeixi un moment incòmode. D'aquells de... Queden tres minuts, ja està parlant de la sèrie. Vale, vale, vale. Doncs no, ho farem un altre dia. Sí, protagonitza... Magnalti? Magnalti. I Ruth Wilson, que és aquesta noia britànica que l'havien vist a Luther. Era la partenaire del Luther. Ah, que sortia... Qui era el protagonista? Idriselva. Idriselva. Protagonista de... Xiiiit. Això volia. Doncs, doncs, doncs... Magnalti. I Ruth Wilson. I Ruth Wilson. Que a més sortia el genero solitari, no? Sí senyor. Sí senyor. El genero solitari. i en un remake que van fer d'una sèrie que es deia El prisionero, una sèrie dels anys 60, van fer un remake i sortia allà, pobreceta. És un tros d'actriu, aquesta dona, però sèrio, eh? És una noia que ho fa molt, molt, molt, molt bé. En aquesta sèrie en concret encara ho fa millor perquè es posa més a prova a si mateixa. Fa molt millor que el Dominic West, que a més un tio que em cau de conya, però, bueno, és una mica més limitadet. Però Ruth Wilson està extraordinària en aquesta sèrie. I és una sèrie, doncs, rodada amb un gust exquisit i que parla de temes profuns i sèrius d'una manera molt rigorosa. Està molt bé. Jo crec que és una de les estrenes, diguem, de les noves sèries de la temporada. Ara, quan al final de la temporada també fem, o final de l'any, fem repàs de les millors noves sèries, que el farem, aquesta estrenes. La faràs tu perquè jo no n'he seguit cap. Sí, jo sí, que n'he seguit i estic en posició de fer-ho. Molt bé. I aquesta serà una d'elles, ja t'ho dic ara. Queda un minutet. Alguna cosa que se t'hagi quedat al tindre? Algun discurs que hagis, tinguis pendent de... Catalans i catalanes! No, no, no. No, prou, prou. Bé, bé, bé, està. Xavi Rodan, moltes gràcies per tornar a ser aquí un cop més, com cada setmana. Gràcies per convidar-me. Jordi Domènec, gràcies per aplicar aquell punt subrealista al programa que te'n necessita. Subrealista, eh? Total. Subreal. Subreal. Amb P, subreal. Sí, clar. Vale. Com ho diries tu, perdona? Subrealista, però bueno. No, no, però s'ha de dir... És la més muda, no? Clar. Vale. No, llavors jo diria subreal, m'agrada més. M'agrada més la gent que diu, això és subreal. Com a pitjor que aquella, subreal, subreal tornament. Exacte. Va, acaba de... Re, i Carlos Giacomelli, jo soc jo i no val la pena. No, no, millor que no. Ens veiem... Al contrari, demano disculpes. Ens veiem dijous vinent, de 8 a 9, ja sabeu on som, a la 98.1 FM. Ens esperem al telèfon, 93 302 361, truqueu! Adéu, adéu! Doncs un dijous més, en aquest cas coincidint amb el dijous 13, que no vol dir que tinguem mala sort, eh? És els divendres, eh? Divendres, o dimarts. O dimarts. Divendres a la tradició anglo-saxona, no? I a la mediterrània és dimarts. A dimarts, exacte. Però el dijous, no, avui no tindrem mala sort i que no, perquè és el que diem, no? No, estem bé aquí. No, estem molt bé tots. Estem amb la Rosa, què tal? Hola, molt bé, bona tarda. Diu, no hi ha per a que hi caigui res, perquè sobre el jardí, què? Exacte. Aquesta persona que parla és el Jaume. Què tal? Què és Roma, què tal? Abans de la introducció, ja està. Sí, sí, sí. Aquí és que la gent no ho sap, o ho deus saber, però abans de començar el programa ja portem una bona xerrera aquí nosaltres, eh? Ja l'escalfa amb motors. Amb motors, per a dir, no? Estem ambientats. Molt bé. I el que us parla, doncs, el Xesco Ramos, que és el que aquest senyor que està darrere...