#105 - Fluzo del 4/12/2014 — Exodus, Astro City i Zero: cine i còmic, Magic in the Moonlight, i música de Jenny Lewis i Owen Pallett (amb concurs i caos tècnic)
Benvinguda, anunci de temes (cine, còmics, música), menció de tràilers (Star Wars VII, Terminator Genisys) i posada en marxa del concurs d’endevinar una melodia de sèrie, amb incidències tècniques i pluja.
Escolta íntegra del tema de Jenny Lewis, del disc The Voyager.
Proposta de ‘20 minuts de silenci’, proves amb música d’ascensor i gag amb la banda sonora de The Sims i la ‘pixelació’.
Anàlisi de l’Exodus de Ridley Scott: mode èpic clàssic, 3D ben usat, plagues d’Egipte en CGI, protagonista passiu i durada extensa; comparacions amb Noé i amb el cinema èpic clàssic.
Seqüència de ‘tira una cançó’ i jingles repetits (‘Fins demà!’) fins a reprendre el fil.
Gags nostàlgics (‘Vax’) i canvi d’agulles cap a la secció de còmics.
Recomanació del segon volum de la nova etapa d’Astro City; arc sobre Victoria Alada amb to reivindicatiu, univers coral, portades d’Alex Ross i edició en volums per ECC.
Escolta del tema d’Owen Pallett i breu comentari.
Espionatge distòpic d’Ales Kot; capítols autoconclusius, dibuixants rotatius i ritme alt; molt ben valorat per la crítica.
Mini tall musical abans de l’últim bloc de cinema.
Comèdia romàntica lleugera i charmant; Firth i Stone brillen; entreteniment menor però impecable.
Tancament i recordatori d’horari habitual del programa.
Resum general
Programa variat i molt dinàmic, amb humor i algun caos tècnic, que combina crítiques de cinema i còmics, a més de moments musicals. Els blocs centrals se centren en: Exodus: Gods and Kings de Ridley Scott, els còmics Astro City: Victòria i Zero (Image), i la nova de Woody Allen, Magic in the Moonlight. També hi ha un concurs sobre sèries de TV i interludis musicals amb Jenny Lewis i Owen Pallett.
Punts clau
- Cinema: crítica extensa d’Exodus (3D sòlid, espectacle èpic, però protagonista passiu) i recomanació lleugera de Magic in the Moonlight (encant clàssic, entreteniment impecable però menor).
- Còmics: repàs a Astro City – Victòria (ECC) amb to superheroic clàssic i arc feminista; i el llançament de Zero (Image), espionatge distòpic de ritme trepidant amb capítols autoconclusius i dibuixants rotatius.
- Música: Jenny Lewis (Late Bloomer, del disc The Voyager) i Owen Pallett (The Secret Seven, d’In Conflict).
- Antena i concurs: imprevistos tècnics, pluja i absència de la secció de sèries; concurs per endevinar una melodia de sèrie amb premi d’aperitiu.
Cinema
Exodus: Gods and Kings (Ridley Scott)
Valoració: Espectacle èpic sòlid, 3D ben integrat, però irregular en ritme i amb un Moisès massa passiu.
- Mode Ridley Scott èpic: recorda El regne dels cels/Gladiator més que no pas Alien/Blade Runner.
- 3D: no protagonista, però al servei de la posada en escena, amb bona profunditat.
- Plagues d’Egipte: CGI destacat; debat intern sobre si són el millor o el menys reeixit del film.
- Moisès (Christian Bale): el personatge perd pes a mitja pel·li; crítica al “Déu ex-màquina” i al protagonista com a “pelele”.
- Durada: 151 minuts i certa desigualtat (molt “parloteo”).
- Comparació amb Noah: menys reformuladora del mite, més clàssica i espectacular a l’antiga.
"El hombre es un pelele y es Dios que interviene, y punto."
Magic in the Moonlight (Woody Allen)
Valoració: Comèdia romàntica lleugera, encant clàssic, entretinguda i ben feta, però menor.
- Premissa: il·lusionista (Colin Firth) viatja a la Costa Blava per desemmascarar una mèdium (Emma Stone)… i s’hi acaba enamorant.
- To: cine clàssic amable, humor fi i romanç; distància respecte a la lluminositat de Midnight in Paris.
- Per a fans de Woody Allen i per a qui cerca bon entreteniment sense pretensions.
Còmics
Astro City – Victòria (ECC)
Clau: Superherois amb ànima clàssica i mirada humana, arc amb to feminista.
- Sèrie mítica de Kurt Busiek (guió) i Brent Anderson (dibuix); portades d’Alex Ross.
- Ciutat plena de superherois i supervillans; arcs que es poden llegir separats però que teixeixen un univers propi.
- Volum “Victòria” (recull números 7–12 de la sèrie nova): protagonisme per a Victoria Alada, amb subtext reivindicatiu.
- Edició ECC en volums còmodes; anuncien recuperació dels primers arcs (els més celebrats).
Zero – Vol. 1: Una emergència (Image)
Clau: Espionatge distòpic, capítols autoconclusius, violència crua i ritme molt alt.
- Guió d’Ales Kot; cada número té un dibuixant diferent (Michael Walsh, Tradd Moore, Mateus Santolouco, Morgan Jeske, Will Tempest), dotant cada missió d’una temperatura visual pròpia.
- Marc temporal: salt entre dècades; arrenca el 2038, amb un nen assassí que vol matar un agent veterà, que li explica la seva vida (missions clau) abans del tret.
- Sense viatges temporals, però amb tecnologia bruta i atmosfera near-future; molt ben rebuda per la crítica.
Música
Temes destacats
- Jenny Lewis – “Late Bloomer” (de The Voyager): pop brillant i narratiu.
- Owen Pallett – “The Secret Seven” (d’In Conflict): pop de cambra amb arreglaments meticulosos.
Concurs i antena caòtica
- Concurs: endevinar de quina sèrie és una melodia misteriosa. Premi: aperitiu (birra, braves, olives, croquetes). Telèfon d’antena anunciat i xat web obert.
- Incidències: pluja, WhatsApp mut, absència de la secció de sèries (el col·laborador no hi és), i experiments radiofònics (silencis, música d’ascensor, fins i tot els sons de The Sims).
"Tira una cançó" — el mantra improvisat per sobreviure al directe.
"A donde vamos no necesitamos carreteras" — esperit del programa: avançar-se i parlar d’estrenes.
Veredicte ràpid
- Si vols una crítica àgil d’Exodus amb punts forts i febles, aquest programa et resol dubtes.
- Amants del còmic: dues recomanacions sòlides (clàssic modern i novetat d’autor), ben contextualitzades.
- Música: dues perles indie per descobrir/revisitar.
- I si t’agrada el directe amb humor i improvisació, aquí en tens en abundància.