#107 - Especial Nadal 2014: Top sèries, Spider‑Man (traje negre) i el millor cinema de l’any

El 30 existeix. El 30 existeix. Rincón d'Estanbul. 7 bis de Sant Just d'Esvern. El teu centre de dietètica i nutrició és l'Arbulari. A la nostra botiga trobareu una gran varietat de productes i remeis naturals per millorar la salut. Fórmules de fitoteràpia i consulta de flors de vac. Ara també oferim servei de dietista i nutricionista. Vine i fes-nos la teva consulta. L'Arbulari. Ens trobaràs al carrer Raval de la Creu número 7 de Sant Just d'Esvern i al telèfon 93 371 2067. Celebra el Nadal al restaurant de l'Ateneu. Al cafè de l'Ateneu podreu degustar les nostres especialitats en car a la brassa al millor preu. Us oferim una àmplia varietat de vacíos, entrecots i filets de bou, acompanyats amb delicioses salses de foie, roquefort o ceps. També trobareu unes boníssimes pizzes artesanals i productes del país, com els nostres cargols a la llauna. A més, aquestes festes obrim el dia 5 de gener a la nit, a partir de les 8 del vespre, perquè podeu gaudir d'una bona vetllada en família. Feu la vostra reserva al telèfon 93 473 41 28 o visiteu el nostre web cafedalateneu.es. Estem al carrer de l'Ateneu 3 i 5 de Sant Just d'Esvern. Restaurant Cafè de l'Ateneu. Ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, durant el 8x1. ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, durant el 8x1. Ateneu 3 i 5 de Sant Just. Ateneu 3 i 5 de Sant Just. a pensar que estaries mesos. Oi, tu estàs trucant. Així comencem cada any des de 2014 el nostre programa nadalenc, que és aquest, que nadalenc només té la intro. Ja està. Ho vam començar el 2013. El públic està emocionat. Està ni en públic, avui no. El nostre tècnic, el Jordi Domènecola, que tal. Hola, Jordi. No el saludem mai. Sempre la comencem. Vinga, vale, Déu, ja marxa ja, no? Però no mai li diem, hola. És lleig. Llavors dius, bueno, fem una cosa. Tots els problemes que queden d'aquest any, Sí? Anem endavant. El saludarem al Jordi. L'any que veia en parlarem. Vale, perfecto. Dit això. Dit això. Només queda aquest, no? No, no, no, no. Queden molts més. Molts més. Per si algun ullet no ha de piller. Vale. Capitán obvio al rescat, eh? Sí, exacte. Doncs, què t'anava a dir? Això, programa nadalenc, patrocinat per la grossa de Nadal, posem aquí perquè es vegi per el webcam. Que no et tocarà. Bueno, jo ho dic, per si de cas, perquè potser això dona sort, dir-ho per la ràdio. Seria sent pobre. Dir-ho a la nena. I què t'anava a dir? Doncs, això, un programa que serà especial perquè serà igual que a tots, però en l'època prena granca, llavors això ja el fa especial, no? Perquè ara tothom fa programes de Nadal, l'otípic, no? Sí. Doncs nosaltres no, us foteu. Però no, però sí que tenim una coseta. I és un petit repàs de... I encara és l'últim programa de l'any, fem un repàs de les coses bones que han passat per aquest any en matèria cinematogràfica. Curiós, estic veient ara la... Ho he fet de memòria, eh? La sèrie de pel·lis que has posat. Sí, ho he fet tope de memòria. Però he posat algunes a mainstream i altres a autor que dic, hòstia... Ja, a les mainstream poden anar a autor i a la inversa, no? Sí, sí, sí. En fi, sí, ja en parlarem, però bueno, he fet una petita divisió així una mica treta de la maniguíssima. Sí. I sí, bueno, sí, algunes potser no quadran gaire, però és igual, és una manera de dividir-ho. Hem triat... Doncs unes quantes pel·lis, no em posaré a comptar. Ja dic ara que ho he fet una mica de memòria i que potser me n'he oblidat d'alguna. Sí. Però... Ah, bueno, doncs escolta, ja... No, dura que no he vist, però sé que te n'has oblidat. Aquina, crec. Pots dir-ho ja. Mami. És veritat? Com he pogut olvidar, mami? Pal, minut o uno, frame. Ja està. Tinc dos minuts expulsant, eh? No, no, no, que has de parlar tu de còmics, imagino, o algo. No, no, no, no, no. Bueno, no passa res perquè això que va de... El barri, el barri, que entra el barri. Ho sé, ho sé, tranquil. Vale, vale. Però abans dic que això va de cine, va de còmics, va de tele... I del barri, el barri. I el barri és el que parla de tele. Gent del barri, eh? El tenim o no? Gent del barri. Ah, és que estic fent tempo. Barri. Hola. Ey, què tal? Aquí estamos. ¿Cómo estamos este último día del año? Espera el programa tú sol, eh, Carlos? Fenomenal. Está enfadado el Xavi, tío. No, no, no, estoy expulsado. No sé, pero se le escucha ahí como debajo de la mesa, en el fondo, ahí. No sé, es que no estoy. Sí, está debajo de la mesa, sí. Díganle que has facit un top de las series. Eso de ahí no es el micro. ¿Qué, barri, qué nos trae eso? ¿Hay un especial del 2014 de series? No, un especial de las series del 2015. Oh, qué sé. No, es broma. Estamos juguetones, eh? Ya está. Hola, barri. Hola, buenas. ¿Qué tal? Ya se me ha acabado el expulsado. Está expulsado durante dos minutos. Perfecto. Vale. Yo, mientras tanto, busco otra peli, como digo con ella, te volvís a expulsar, eh? No, no, hay más, hay más. Ya te lo digo, ahora que hay más. A ver, ahora te lo digo. He posado las pelis que una mica habíamos visto los dos. Y de vos, vale, por eso. Gracias. Vale. Marco, ya está. Voy a explicar, ya está. No he visto Infominiac. Barri, ¿qué tal? 2015, eh? Es que no os entiendo. Habláis Mami, Infomaniac, no sé si está bien para mal. Hablamos, y además en una lengua bárbara. ¿Qué tal? 2015, eh, dices. ¿Qué pasa en 2015? No, 2015 no, pues era broma, era... Ah, vale, vale, vale. Vamos a hacerlo de todo el mundo. Ahora buscas Google 2014 y te salen 1500 listas y todavía no hemos acabado el año. La gente ya se está lanzando y todavía no... Todavía pueden haber sorpresas. En noviembre ya había listas de lo mejor. Ah, en julio ya, ¿no? Pero esto molaría, ¿eh? Hacer una lista de lo mejor de 2015 y te inventas todo. Y la gente, yo creo que hay gente que picaría. Iría a la FNAC a preguntar. Nos metas en visitas. Hombre, y tan, y tan. Y la gente, pues ya te digo, se volvería loca. Iría a la FNAC. Nosotros hicimos la crítica de la Amazing Spider-Man un año antes de que se estrenara. Sí. Me acuerdo que dijiste que iban a salir dinosaurios. Puede ser. Sí, porque al final decíamos que Spider-Man era una especie de remake de El Árbol de la Vida, no confeso. Ah, sí, sí, es verdad, es verdad, es verdad. ¿Qué cosas hacemos, eh? Lo que tiene que no nos paguen, que hacemos lo que nos sale de la punta de qué tal. El nuestro, ¿no? Pues ya está. Vale, entonces, ¿qué tal? Seria 2014, ¿qué nos han traído? Vamos a hacer un ranking del 10 al 1. Ay, del 10 al 1 de más, eh, o sea... Sí, sí, sí, ahí todo muy loquís. Todo suspense ahí, eh, todo muy loquís. La cuestión es que me había apuntado todas las series y digo, me las voy a apuntar en el móvil, pero ahora mismo estoy hablando por el móvil y no puedo mirar el móvil. Muy bien, muy bien. Entonces vamos a tirar de ingenio y empezamos por la número 10. Número 10. Espera, espera, espera. Jordi, ¿podemos ilustrar això amb algún so o alguna cosa? Ja, ja, és una mica, et pillo així una mica amb bragas, no? Això mola més que t'ho digui abans, eh? Número 10. Jo puc fer una veu tipo... Número 10. Saps d'aquesta, així, no? Distorsionada, no? Número 10. No, no, jo m'imagino distorsionada. Número 7. Como el gordo de los conejos principales. Sí, exacte. Entrando en el número 7. No hay nada, ¿no? No tenemos nada. Bueno, si el número 3 o així ho trobes, o el 4, ho tiras. Dale, ponemos impetu ahí. Exacto, exacto. Vale, pues número 10. Venga, décima mejor serie, según tú, del año. A ver, series que ha visto Barry. O sea, tampoco vamos a... Eres el experto en series. Se supone que lo has visto todo. Lo que yo no veo, no hace falta verlo. Vale, vale. Ese es el espíritu. Número 10. Inside No. 9. Inside No. 9. Sí. Ah, interesante. Es la serie de BBC, de los creadores de League of Legends. Sí. ¿Cómo has dicho esto? ¿League of qué? No sé. No, League of Gentlemen. Ah, vale, vale, vale. No, sí, he dicho otra cosa. Sí, Flyers o algo así. League of Flyers. No, no. Esto de League of Gentlemen. Sí. Que los protagonistas, ¿me puedes decir tú los nombres? Que no me lo sé. Pues no me acuerdo yo tampoco. Steve Pemberton. Vergüenza de fan. No, Steve Pemberton y el otro se llama... No me acuerdo. Bueno, pues estos dos tíos que con el tiempo se han rejuvenecido o las cámaras de la BBC tienen mejor calidad, porque ves sus series antiguas y parecen el doble de viejos. Es que daban grimilla en esas series, pero porque ya hacían como de sucios, ¿no? Sí, esa narítica ahí de... Salían casposos en The League of Gentlemen, salían muy casposos, pero está guay esa serie. Vale, número... Inside No. 9. Sí. Han vuelto a repetir fórmula de episodios, sketches, pero en este caso con un humor negro mucho más oscuro y tétrico. Sí, tanto que a veces dudas que sea humor. Exacto. Vale, pues... Humor hay en todos los episodios. Unas veces más declarado y otras menos. Bueno. La serie empieza muy bien, tiene un par de episodios, el primero y el segundo son bestiales, y luego sí que se pierde un poco en que ya no es tan genuina y no es tan diferente. Pero, de todas formas, cada historia me parece muy disfrutable. Tienes a... Artistas y... Artistas... Actores invitados reconocibles, Ona Chaplin, no sé quién más teníamos por ahí... Bueno, un montón de gente. Eso, sí, gente popular, el cine y la televisión británica que se dejan pasar por la serie. Muy bien. Constato que después de un año sigues diciendo ONA en lugar de UNA, pero bueno, ya está. ¿Es UNA? Es UNA. Nunca habéis dicho eso. Hombre, son dos OEs, ¿no? Bueno, no sé, digo yo, ¿eh? Ah, y como son dos, decimos UNA, ¿no? Hombre, claro, como FUT y como... UNA. A ver, pero que es española, que es ONA. Ah. Como Johnny Depp. A ver, el Monstra Boo se escribía BO. Claro, con dos esposes. Pero Monstra Boo... Ah, no sé, no sé. Ya me voy. Ahora me haces dudar, ¿eh? Me haces dudar, Barry. Se lo preguntaremos. ¿Quién será considerado ONA Chaplin? Pregúntaselo, va. Que encima mola. Tú eres medio amigo suya. O ONA, ONA, ONA Chaplin. Si nos estás llamando... Si nos estás escuchando... Que es muy probable que sí. Seguramente sí. Si no nos estás escuchando es porque está... Leonardo DiCaprio sigue páginas de memes que hablan de él. ¿Ah, sí? Sí. Es difícil también no hacerlo. O sea, tú entiendes en internet y ya sale un meme de DiCaprio, es verdad. Pero ONA Chaplin, si nos estás escuchando, ¿cómo te llamas? Llama al 0034-933-7236-61. Ay, por favor. O manda un paje real y que nos lo diga él. Y encima estará disfrutando de la repercusión del Black Mirror navideño de este año, que es protagonista de ella. Ah, sí, es verdad. ¿Cuándo lo estrenan esto? Eso estrenó antes de ayer. Antes de ayer. Y yo no me... ¿Qué ha pasado? ¿Qué ha pasado en mi vida para no enterarme de esto? ¿Eh? Tú sabrás. Estabas emocionado con mi lista y tú y no has podido pensar en otra cosa. ¿Qué pondréis aquí en el número 9? Oh, mira cómo se lo monta él. ¿Qué pondrá en el número 9? A ver, ¿qué pondrás? ¿Qué transiciones? Es que... Mira, fíjate. A ver, otro. Número 9. Número 9. Ahí está. The Killing. The Killing. No, no, no. A ver, hemos dicho series de 2014, ¿eh? O sea, no vale... Ah, no, no, no. Lo mío es... O sea, es mezcla. ¿Cómo que es mezcla? O sea, tengo veteranas... Sí, no, no, no. Que digo, series que hayan emitido una temporada en 2014 y The Killing, creo recordar que la cancelaron 17 veces. 17 veces y ha resucitado 18. Oh, hombre, te estaba dando un poco de juego, tú. Este año, su cuarta temporada en Netflix... Primera Netflix, cuarta temporada, primera Netflix. Es así, ¿no? Sí. Bueno, la tercera tuvo coproducción con Netflix, porque ya estaba cancelada, pero la resucitaron a Pachos con AMC, pero primero la emitió AMC. En este caso, la ha emitido Netflix exclusivamente, y teníamos seis episodios en los que Linden y Holder, despedían sus carreras y se despedían de nosotros, y al igual que la tercera temporada, que yo considero la mejor, consiguió mantener un nivel superior a las dos primeras y se despide por todo lo alto. Vale, bien, pues bien. O sea, despide ya para siempre, de verdad, ¿eh? En teoría, sí. En teoría. Pero... Te ha muerto por muerto a dos veces. Vale, no cerremos todas las puertas. Vale, tío, número ocho. Número ocho... Ah, espérate, espérate. Ahí. Venga, ya puedes. Creo que era Orange is the New Black. Creo que. Bueno. En Netflix, Netflix tuvo una primera tanda de series, y de esta primera tanda de series, Orange is the New Black, creo que es la que más revuelo causó. Y es la única que... Ah, no, no, también está House of Cards, iba a decir la única que quedó. House of Cards empezó con mucho revuelo previo, teniendo en cuenta que tenía que viendo Spacey, con David Fincher y demás, pero ahora el New Black apareció de la nada, de la creadora de Wits, pero apareció de la nada, y fue un verdadero boom. Promovió mucho el Bing Watching, que en House of Cards, por ejemplo, no ocurría, que es este afán por ver la serie en maratón sin conseguir parar. Bueno, hubo un tío por Twitter que felicitó a los creadores de la serie, que dices, si te dejas en ridículo, no lo hagas tan a lo grande. Felicitó a los creadores de la serie por su segunda temporada, después de seis horas de haberla sacado. No, de verdad, o sea, que dices, pero un momento. Y entonces le preguntaron, le dijeron, pero tú qué has hecho, eres un pirata, y dijo, no, lo que pasa es que me he saltado las partes que no me interesaban. O sea, el tío vio la temporada del tiro, los 13 capítulos, creo que son, 13 o 15. Sí, 13, que son de una hora cada uno. Exactamente, pues lo comprimió hasta seis horas. Y dijo, ah, sí, el primero en verla. Bueno, ya, el primero... Es que, a ver, yo creo que ahí se causó una especie de estas de ruptura de espacio-temporal, porque ves a Nancy's the New Black y aunque dure una hora, ¿te parece que son 20 minutos? Ya, hombre, pero el reloj... ¿Qué ocurre? Pues igual el muchacho tuvo una experiencia ahí ultrasensorial. Bueno, igual sí, igual sí. Viajó, no sé, en el espacio-tiempo y la consiguió ver. Vale, va. Número... ¿qué? Siete. Ahora siete, ahora siete. Siete, número siete. No, a ver. No, siete. Siete, siete. Vamos a decir Siemless, no sé cuál, Siemless. No sé cuál. Apartar la cabeza. Está decayendo mucho. El top cinco creo que me lo sé. Vale, ¿qué tal si pasamos al top cinco directamente? Sí. Vale, venga, venga, top... Top cinco. Top cinco. Vale. Gravity. Ah, Broad City, Broad City. Broad City, sí. Ah, vale, vale. ¿Debutante o no? Sí, debutante. Debutante. Me pierdo con esta serie. Me encanta y me pierdo. Nunca me acuerdo con esta temporada. Ah, Villa Compton y Lana Gleiser, tras crear su serie en internet y hacer una especie de canal de YouTube con websodio sobre su vida en Nueva York, recibían el apoyo de Amy Poehler y creaban su primera serie para Comedia Central. Amy Poehler, que se despega un poco de su imagen de niña buena NBC. Niña buena NBC. Y se pasa... Hombre, sí, tú. Bueno, sí. Amy Poehler decía... Su personaje en Parks and Recreation decía que cada Navidad se emborrachaba y se acostaba con la gente del departamento. Bueno, ya ves tú, emborracharse tampoco es que... Tampoco es un gran qué, ¿eh? Y acostarse con cualquiera del departamento tampoco para la NBC. Hombre, no. Para la NBC es caña, pero... Teniendo en cuenta que ahí Jerry sería lo más sexy que había, es Turbio. Sí, sí, sí. Eso es cierto. Vale, pues Amy Poehler... Traía a estas dos desconocidas a la televisión y nos creaban una especie de serie muy del estilo girls en cuanto a dos chicas neoyorquinas muy cool, muy... Bueno, cool... Hombre, es lo de cool, sí, lo pongo en duda un poco. Cool, pero no cool, ¿eh? Sí, anticool. Cool por anticool, sí. Pero tenían la boca tan sucia y son tan marranas... Sí. ...que llevan el humor guarro a un completo nuevo nivel. Sí, es una guarrada esa serie y Dios no la aprueba. O sea que... ¿vale? Y promueve mucho eso. Tenemos a los aptos que hacen series con tíos guarros, pero nunca tenemos a tías tan guarras. Es cierto, es cierto. Gran serie. Broads City, sí señor. Número 5. Número 4. Número 4. Please like me. Ah, esa cosa australiana de la que nos hablaste... La cosa australiana creada por Josh Thomas, que este año tenía su segunda temporada. Y pese a tener un cambio bastante drástico con la primera en cuanto a tono y demás... Esta temporada tenían dinero, la vez la temporada anterior no. Ha conseguido mantener el espíritu, aunque... De primeras, cuando empiezas la segunda temporada notas un gran cambio. Las cosas son más caras, hay mejores cámaras y demás. Como que lo de esto me llamé siempre prefabricado. Pero con el paso del tiempo... Como más dramática también, ¿no? ¿Comentabas? ¿Puede ser? Que vira más un poco, menos hacia la comedia... Es que la primera temporada es muy indie, muy Marvel Thor. La segunda era más una serie normal, pero con el paso de los episodios desarrollan muy bien a los personajes, a los nuevos personajes. Y vuelve a tener corazón. Vale, pues Please Like Me, una de las recomendaciones tuyas, iba a decir de este programa, no te quito el mérito. Una de las mejores series del año y que la gente la vea, porque es una cosa que seguro que no conoce a nadie. Vale, ¿número qué? Número 3. Número 3. Número 3. Transparent. Transparent. Amazon presentaba su segunda tonda de pilotos y Transparent era uno de estos pilotos elegidos. La serie protagonizada por Jeffrey Tambor con Gaby Hoffman y Jai Duplas ha revolucionado. Gaby Hoffman, perdona que te haga un inciso, Gaby Hoffman es la hermana, bueno, la única hermana en realidad, de Adam Braver en Gales, ¿no? Efectivamente, que esta tercera temporada se presentaba con su parrus al aire. Ese mismo. Y bien, ¿eh? Y bien, y bien. Pues en Transparent repite. Repite. Presencia. Parrusida. Transparent, que era esta serie en la que Jeffrey Tambor interpretaba a un padre de familia que, con el paso de los años, se revela a sus hijos como una mujer trans... Nunca sé definir como... Es una mujer atrapada en el cuerpo de un hombre. Pero... ¿Sí? Bueno, no sé. Verla y nos lo comentar. Cada uno será cada uno, ¿no? Pero en principio la filosofía... Pero no es tanto un tema de transformismo o de genética. Yo, en esta serie, me parece un tema más de transvestismo que de lo que tú dices de genética. Pero, por la serie. Pero bueno, si se declara... Es muy interesante ver como este tema en Maura, el personaje principal, afecta y es como una mecha que prende las vidas de sus hijos. Que de por sí ya están bastante tocados. Una serie bastante coral. Bueno, tampoco es que tenga un mega reparto. No, familiar. Pero bueno, sí, familiar, que cada miembro tiene su... Está creada por J. Solowee, que era una de las guionistas de A Dos Metros Bajo Tierra y se nota. Buena serie. Número 2. ¿Número 2? Aquí os dejo elegir. ¿Qué creéis que he puesto en el número 2? Yo sé la que has puesto en el número 1. Y no sé cuál es el número 2. No sé cuál has puesto en el número 2. En el número 1 he puesto Girls. Ah, no, no. Claro, en el número 2 es Girls, yo creo. Error. Aníbal. ¡Ay! ¡Aníbal! Vale, pues... Aníbal se colocó en el número 2 con una segunda temporada que para mí ha roto todos los esquemas y todas las dudas que teníamos sobre la primera temporada. Durante toda la temporada tenemos un juego de seducción, enemistad entre Will y Aníbal, que termina con uno de los mejores episodios del año. Es decir, entre Aníbal Lecter y el poli prota, digamos. Bueno, no es poli, es el que colabora con la policía para... Will Graham, el investigador que en las versiones cinematográficas los interpretaba... ¿Den el dragón rojo quién era? Edward Norton, ¿puede ser? Puede ser, sí, sí, sí. Era un partensal de esos. Y esta, digamos, este vis-a-vis que culmina, dices, en un capítulo apoteósico, ¿no? Apoteósico. O sea, es una verdadera barbaridad. Se habla de la cena roja. Ya no tenemos boda roja, tenemos cena roja. La boda roja ha perdido su trono, nunca mejor dicho. Ahora es la cena roja. Yo, a mí me parece, en mi modesta opinión, me parece muchísimo más intensa la boda roja que la cena roja. Bueno, pero es que tú no te metes en Aníbal. Sí, no, no me meto en Aníbal, es cierto. Es mucho más contemporáneo, más juvenil, más yo. Sí. Ens diuen, técnico, perdón, un momentito, Barri, pero es que ens diuen que estamos offline. ¡Ay! Sigue, Barri. ¡Ay, no! ¿Se van a perder el número uno? Se van a perder el número uno toda España y parte de... ¿Andorra? Andorra y Bélgica. Bélgica. ¿Qué? Número uno. No, espérate, espérate, espérate. ¿Estamos online o estamos no-line? No. No-line. Estamos offline. Bueno, los pueden dir a todos, ¿no? Pueden dir... Tetas. Paraulotas y cosas. No, pero a la radio... Con lo bien que está quedando en la acción. No, no, pero esto está grabado, ¿eh? Barri, esto está grabado. No te preocupes que luego lo colgamos por algo. Sí, la autododo de una manera... Ahora he perdido el barrio. No, yo me he quedado callado a ver qué decía. Yo quería ver a ver qué decía. Quería probar tus reflejos radiofónicos. Bueno, va, pasamos al número uno. ¿Número uno? ¡Número uno! Uno, uno, uno, uno. ¡Girls! ¡Ah! ¡Girls! ¡Girls! Sí, te has auto-spoileado, Barri, porque ya sabíamos que era Girls. Y... La habéis acabado. Le has quitado la emoción. Pero, pero bueno, ya he merecido. Tenía que haber hecho una locura ahí, rollo... Face Off, alguna... Jane the Virgin o algo. Jane the Virgin, sí, sí, sí. Y esto ya culminaría tu proceso de locura total. Explota. Sí, explota la radio, si dices esto. No, pero no es Jane the Virgin, sino que es Girls. Efectivamente. La serie de Lerner Nadanam cerraba su tercera temporada en 2014. Y si la primera era la presentación en sociedad de su mundo de locuras, la segunda era una temporada muy de experimentar en cuestiones técnicas y narrativas. Esta tercera era como una especie de mezcla entre las dos primeras. Sí. Y se permitía arriesgar, pero también meterse mucho en sus personajes y desarrollarlos. Yo creo que es la temporada más completa de Girls hasta el momento. Sí. Y nos deja episodios verdaderamente memorables y Lerner Nadanam es una bestia. Sí, sí, estoy de acuerdo y... Y ganará el Globo de Oro, ¿no? ¿Este año o qué? Pues no lo sé. Lo merece. ¿Cómo está de backlash esto? No lo sé, porque... Quieren mucho a la VIP... No lo sé. Pero la Dreyfus es la Dreyfus, siempre está ahí, ¿no? Sí. Por eso. Pero año tras año yo creo que le premian a ella. Ah, ¿qué? Como nos gane Juan a la Virgen. Pues espérate. Que yo creo que va a ser en la nueva Clive o algo así. Sí, no, no, ya verás. Oye, pues te ha quedado bastante negalado para ser... Nos ha faltado ahí el medio ese que está perdido en mi móvil, pero ya está. Ah, claro, falta una, ¿no? No, no, pero es que ya no recuerdo cuál es. ¿Semple será el 7? Es que sí, hemos como abreviado, hemos pasado... Íbamos por el 7 y hemos dicho, pasamos al 5 y al final, claro, nos hemos dejado una fuera solo. Iba a ser Flash, ¿a qué sí? Iba a ser Flash. Iba a ser Flash. Ya, tío. Ya, tío. Te hemos tocado la tecla ahí, ¿eh? Bueno, pues oye, un top 10 muy bonito que redondea un año bastante bueno en la televisión internacional. ¿Quieres añadir algo? ¿Alguna mención especial? Sí, la pena que me ha dado no haber terminado The Missing, Happy Valley y... y The Fall, porque están hablando de verdaderas maravillas de estas tres series británicas. ¿The Fall, la segunda temporada? Sí. Están hablando muy, muy bien. De The Fall, a mí me da un perezón esa serie, es que vi la primera temporada y dije, muy bien. Con el... Hasta aquí. Con el Grey, ¿no? Con el... Efectivamente, Jamie Dornan y Gillian Jacobs. Gillian Anderson. No, Gillian... Hoy Gillian Anderson. Sí, Gillian Jacobs, ojalá. Que alguien diga ya de una vez que Gillian Anderson es muy mala actriz, por favor, porque... Pues es regular en la tercera temporada de Aníbal. Ya, ya, no, ya lo sé. Me da un perezón, porque esto ralentiza todo. Esta mujer es la mujer sopor. O sea, es la mujer... Yo amo Expediente X, ¿eh? Y amo a Dana Scali, pero es una mujer absolutamente narcótica. O sea, no transmite mucho. No transmite nada y habla tan despacio y es todo tan... Es todo tan gris para ella, ¿no? Siempre sale hablando... Pero en Aníbal, yo te digo de verdad que la veo bien. O sea, la veo tan misteriosa... Bueno, ya, claro. O misteriosa o aburrida. Yo me la tomo como aburrida. Digo a ella, ¿eh? El personaje, no a la serie. Yo también. No, no, la serie no me parece una gran serie. Carlos, ponte con ella. No, no. Siguiente pregunta. Pues puedes reír un poco más. Hasta aquí. No, pero me ha molado porque este año no he seguido ni una mísera serie. O sea, todavía no he visto ni una... ¡Fargo! ¡Fargo! Eso es un evento. No he visto ni una mísera serie. Porque todavía tengo la quinta de BoardWay que pague por empezar. Y sin embargo, la top 1 la he visto. O sea, bien. ¡Bien! A ver, a ver. ¿Cómo, cómo? ¿Dónde pongo el ojo? Que Carlos sí que la he visto. Es lo único que he visto. Ah, bueno, has visto una sola. Pues la buena. La buena. Está guay. Perfecto. El 1 sí, pero el 2 no. Entonces, ¿qué era? Aníbal. Espérate a las listas de la Casa de los Horrores. ¡Uh! Punto com. Punto com. Barry, tío, mil gracias como siempre. ¿No quieres decir algo? Volvimos en enero y en enero habrá bien de series para comentar. ¿Seguro? Segurísimo. Porque... No, bueno, va. Este año series nuevas han habido unas cuantas. Confiemos que en 2015 también habrá buenas... No, no, no. Sí, sí, sí. O sea, enero, entre regresos y demás... Pinta fuerte, fuerte, cico, ¿no? Vale, pues oye. Querido Barry, nos encontramos en enero con las fuerzas renovadas. Que tengas... Felices fiestas y... Exactamente. Y bueno, buen año y todo eso. Mándanos algún turrón o alguna cosa de ahí arriba, ¿vale? Y un jamoncete. Sí. Un queso. Pues también, venga. Turrón, jamón y queso. Un abrazo muy grande. Hasta luego. Hasta 2015. Un abrazo muy grande. Un abrazo muy grande. Un abrazo muy grande. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Bés àmbit! Tamp ganja! Fins demà! Ei! Molt bé! Molt bé! Molt bé! Estic demà! El nostre estimat tècnic... No és tècnic! Què és el Jordi? És més que tècnic! És col·leguilla. És 33% del programa. sou persona, nen! persona! Està intentant arreglar els problemes! Sí, perquè hi ha una persona a la webcam que ens ha posat que se sent fatal. Primer no es veia. I ara, quan no es veu, es senta que se sent fatal. Escolta, és que no es pot tenir tot. O que no es vegi o que se senti fatal. Qui hi ha la webcam? La Ripley. Hombre, Ripley, hola. No veus si torna. Diu, és com una meredicció. Sempre em perdo al barri. Ah. Diu, bon Nadal a tots tres, pipiolos. S'ha perdut al barri. Potser si el cridem molt fort, molt fort, molt fort, torna. I gràcies per la feina feta. No, això no passa, no, a la vida real. Gràcies per la feina feta. He vist massa estitelles. Gràcies a tu per ser tu. Diu, ara és interruptus, diu. La webcam. Vol dir que... Ah, ara és interruptus. O sigui que va bé, no? És interruptus. O sigui, és ininterrumpida, no? Així... Quilòmetre... Quilòmetre... Quilòmetre. Què diu, quilòmetre, què? Quilòmetre. Ah, quilòmetre. Estan llunyes. Mític anúncia, eh? Un dia hauríem de fer un repàs d'anuncis de los 90. No hi ha de los 80. Està molt vist reivindicar els anys 80. Hauríem de reivindicar els anys 90. Però el que faré ara és reivindicar els anys 80. Jo. Sí. T'he pensat, per fi parlarem de Jurassic Park. No. No, vinga. No, no, no, no. Un dia parlarem de Carnosaurio. Qui? Carnosaurio. Un polític. Podria ser, eh? Un superheroi d'un parlament d'un país, eh? Sí. Polític o presentador de tertúlies. Ah, vale, vale. És una pel·lícula que va sortir alhora que Parque Jurásico, o sigui, com un exploit, com el que fan els de... Asylum. Asylum, però to Asylum. Llavors era un Parque Jurásico amb un nino i lluitaven amb ell, recordo que anaven amb una mena de toro mecànico d'aquests, no? Saps aquests toros mecànicos? I lluitaven amb el Carnosaurio. Eh, canela, eh? Canela. Ojo, ojo. Això s'ha de veure un dia. Ojo. Però parles de còmics, no? Què anava a dir-te? Bueno, vale. Vale, vale, vale. No, no, no. Ojo, ara ens faig greu. No vols parlar de còmics? No, home, i tant. I tant que vull parlar de còmics. Ah, vale, doncs... Jo, jo, i quantos més? I molts més. Perquè, bueno, la gent demanda material guai. És la secció high, és la top. O sigui, està en els còmics? No, però ja sap... No, no, no, no. Però la gent demana... Ens demanen que comentem aquests toxales, potser perquè valen molta pasta. I clar, i ho hem de saber si compra o no compra. I la gent diu, hòstia, compro o no compro. Valen molta pasta? Bé, valen la pasta que val el material en si, perquè a més és que són uns tomos molt gruixuts que publica Panini de Marvel, recopilant etapes brillants d'alguns dels millors personatges de la casa. Llavors són, doncs això, són uns volums gruixuts que resulten un petit dispendi. Però és que, ho dic cada cop, però és veritat, és el millor material de superheros que et pots trobar al mercat ara mateix. Material no actual, però clar, és que per definició és el millor, perquè agafen i recopilen aquestes etapes. Han recopilat etapes dels X-Men, han recopilat etapes del Thor, coses que hem parlat en aquest programa. I avui toca parlar un altre cop d'un tomo d'aquests, que pertany a la col·lecció Marvel Herodes. Què passa? No ho diguis. No, és que les fiquessin al guió. Sí, eh? Hi ha una paraula molt xula. Parker, Speedy Parker amb calor obscurs. Ah, no, no. La paraula era clar obscurs. Ja, ja, però és que calor obscurs molt bastant. Calor obscurs sona ojet i calor una mica. Sí, sí. Com surti el Daredevil aquest còmic ja... Ojet i calor. No, no surt el Daredevil, però surt molta fauna de l'univers Spider-Man. Com la gata negra. Ah, i la gata negra. Gata negra. I surt a Mary Jane. Llavors, gata negra amb el Mary Jane, doncs mola. Que somo de gata negra. Això no és sèrio. Speedy? No, clar. Un tomo gruixudet de la sombrosa Spider-Man que es diu l'aire del traje negro. Què sugereix, això? El Tovi Maguire ballant. Ja d'entrada, eh? Ja d'entrada. Ahí està. És una de les etapes brillants de la ia de per si molt brillant dècada dels 80 Spider-Man. Va mola molt, els 80 Spider-Man. Bueno, no, no, clar, no anava a dir millor que els 70, però ni de conya millor que els 70, però... Tens alguna cosa a dir, això? Què? Alguna cosa? No, no. Domènec? Domènec? Puc anar fent? No, no, Domènec? Té alguna cosa a portar? No. Vale, no? M'ha semblat sentit. No, no, no. Vale. Tu, anys 80, Spider-Man li passen moltes coses i entre altres coses se'n va a l'espai a fer les Secret Wars aquestes, saps aquest corso que van fer els anys 80? Bueno, se'n van a adueñar-se amb tothom i va... le deixaron el traje hecho unos zorros. Tant és així que se lo canvia a negro. Sí, no, no, exacte. Llavors una entitat alienígena li va dir, tu, tranquil, que jo tinc el curso CCC de sastreria i li va fer un traje negro. Què és aquest? A veure, sisplau, tu mena, què? Comportis. Però si no diguis res. No, clar. Com que sempre tinc el micrófone tancat, ja el tinc obert. Ara estàs acostumat, no? Però jo sempre faig això, el control, eh? Sí. Si aneu parlant, jo fas la segona veu. Saps que hi ha gent que incòrdia tant i que fa fer... Ajà. Em sona. Sí, sí, sí. Em sona. Escoltem, apago el micrófone i ja està. M'incordia més la gent que fa una segona veu repetint en cànon. Com repetida en cànon. Exacte. Però... Però allò, no? Anem així. Saps? Tipo... Exacte. Jo vaig parlant així, llavors tu... Vaig parlant així. Vaig parlant de l'Spiderman i d'AltoModern. L'Spiderman, exacte. Exacte. I llavors els intentes pillar i vols que completin ells. les paraules. Completin les paraules? Bueno, ja està. Bueno, ja no. Permerada. En fi, últim programa de l'any, doncs mira, passen aquestes coses. El Jordi ja està amb torrons i cades. Sí, sí, sí. Massa, massa. Massa torrons, sí. Que se'n va. Torna de l'Spai. Amb un trajo negre que és alienígena i fa coses rares. Bueno, tots hem vist la pel·li, també, no? L'Spiderman 3, doncs passava una mica això. Reivindicable. Saps d'on ve aquest traje negre? És molt bo. Aquest volum, no, no, aquest volum inclou 20 i pico números d'Amazing Spiderman. Són 700 i pico pàgines. Joder. dels anys 80, entre el 80 i el 86, 84 i el 86, ja vaig colar amb tot. i una de les coses interessants que té, a part dels còmics, òbviament, és una intro del Julián Clemente, que explica una mica, posa en context tota la pesca. Llavors explica d'on surt el tema del traje negre. se'l va inventar un fan, van demanar i un fan va dir, que sea negro el traje. i llavors l'editor d'aquell moment de Spiderman va dir, hòstia, m'amolau. i llavors li va escriure una carta, una carta, te'n recordes de les cartes? Sí, aquelles coses que arribaven per correos, no? Això, això, això, això. Doncs va escriure una carta i li va dir, me ha gustado tu idea, te doy 200 dólares por ella. I li va donar 200 pavos. Després van fer lo que els va derrotar, perquè no... Li van demanar que escrivies un guió del capítol. I clar, doncs el nano no en tenia ni punyetera idea. També van tenir visió, ells, van dir... Un perra sempre, sí. No, no, exacte, exacte. I van fer lo que els va donar la gana, però la idea venia d'un fan. Llavors la idea és aquesta, un traje que té com vida pròpia, perquè és alienígena, que després derivaria en Venet, no en Venom i tota aquesta història. Però, bueno, que dona peu a un munt d'aventures otxenteres molt guais, molt entretingudes, que segueixen capturant l'essència del personatge. 30 anys després de tot allò, les aventures no han canviat tant. Són molt més blockbuster, molt més fucos artificials, tot plegat, però l'essència està en tota aquesta història. I a més, és un Peter Parker amb calors curts. Amb calors curts. Amb calors curts. És un Peter Parker, doncs, que el traje el fa com una mica més fosc, ja de parir el seu caràcter i tota aquesta història. No arriba a fer-se un baile cico, però... Ah, però hi ha una altra cosa curiós en aquest còmic, i és que ells mateixos, els propis de Marvel, fan conya dels canvis de traje de l'Spiderman i llavors s'inventen el traje més bizarro de la història del personatge, que és l'Asombroso Hombre Bolsa. No, no, no. Això és veritat, eh? Por favor, desarrolle. No hi ha més que desenvolupar. És Spiderman amb un traje de 4 fantàstics, i una bossa al cap, amb un interrogant. Això és així. No, no, home, és una autoconya bastant xula. Doncs aquest moment històric, per aviat o per amaldre, el personatge també està contingut en aquest volum, i també hi ha un watif. Això em mola, això em mola. Els watifs molen, que és un i-si, no? Què passaria si... I la pregunta que respon és què passaria si el tio Ben no hubiera mort. ja sabem que el tio Ben... Bueno, escolta, en aquell moment encara no s'havia fet això. No, no, però és com... Que sí, vale, que quan mor Ben... Al final és el gran poder que enlleva una gran responsabilitat. Fin. O sea, hubiera seguido ahí, viejecito, con su senyora viejecita... Bueno, això és el que tu et penses. Ah, passa més coses. Què has de fer? Anar i comprar-te l'Asombroso Spiderman l'era del traje negro. Una de les novetats de Panini... Perdó, correixo això. Una de les novetats imprescindibles de Panini, que és un regal de puta mare per aquest Nadal, tio, per res. Vull dir, jo feu això. Hit the ground Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Tota la secció de fans de Sharon Van Itten, que està a l'àrea nord de l'estudio de Ròdio d'Esvern! Al fons nord! Al fons nord! Al fons nord! Al fons nord! Estan allà! Tota la família de Sharon Van Itten! Ei! Gràcies pels torrents que ens ha portat! Sí! Ens els mengem després entre tots! Exacte! És un detall 100 americans que hagin portat torrents! Torrents! Torrents! Torrents! Torrents! Torrents! Sí! Ja està! Doncs Sharon Van Itten! Itten! Un dels temes destacats de l'any! Itten alive! Itten alive! Itten alive! Un dels temes... Uf! Menos mal que acabem avui! Sí, sí, sí! Perquè madre mia! Un dels temes destacats de l'any! I tenim més coses destacades de l'any! Perquè ara toca parlar una miqueta de cinema! Parlem de... Cinema! Està perdut! Està perdut! Està perdut! Està perdut! Està perdut! L'Euladi ha marxat! Ha mort! Eh... Vale! Doncs què? Fem un repàs de les millors coses de l'any! El que ens ha deixat aquest any o que... Fins ara! Perquè hi ha cosetes que encara no hem pogut veure i que segur que ficarem a les llistes! Jo crec que com a mínim Big Hero 6 sortirà a la llista! Tengo ese palpito! Mira! Big Hero 6 serà un peliculote! Que sí! Té molt bona pinta això! Serà un peliculote! Que de fet s'estrena demà! O sigui que ja queda recomanada! Tot i que no l'hem vist! La nova peli de Disney i Marvel! Exacte! Una peli de dibuixos animals! Para toda la família! Blablabla! Però serà... Serà gran aquesta peli! I el director de Volt! Que és una peli que jo no em canso de reivindicar! La vaig veure l'altre dia! No l'he vist! És aquesta del perrito! Sí! És tonteta! Però és molt xula! És entranyable! Vale! Què fem? Comencem pel millor! El millor del millor en món dels Oscars! Sí! Bueno! Ho he dit així una mica temàticament! Està bé! He fet una cosa de... Quan van ser els Oscars van sortir 4 o 5 pelis que estaven bé! A principi d'any! Exacte! De fet n'he posat una que no va rascar ni una sola nominació! Però bueno! Justíssimament! És una mica mundillo Oscars! Sent millor que les 3! Sí! Com a mínim dues! Bueno! En fi! Bueno! Estem parlant de propósito de Louis Davis! L'última pel·lícula de Joel i Ethan Coen! Bé! De Joel Coen! Dirigida per Joel Coen! Doncs el Mans Coen! Que per mi és una de les millors pel·lícules de la seva carrera! Sí! Sí! Aquest any! Tot i que ho va tenir força difícil! Perquè també es va estrenar l'última del Martí Scorsese! El Lobo de Wall Street! Sí! A més de les destacades de l'any! Perquè per fi recuperem la millor versió del Martí Scorsese! Que potser el teníem una mica perdut entre Invenciones de Hugo, Aviadores i Gangs of New York! I a més la dupla Scorsese DiCaprio havia funcionat però... No ha funcionat! Per mi va funcionar bé Shutter Island! Ah! Sí! La primera de dir... Hòstia! Perfecto! Bueno! No! No! el millor Scorsese possible! Potser no! Ni l'Aviador ni Country Island ni Infiltrados! No! Una gran pel·lícula, però per mi li acabava faltar alguna cosa i aquesta... de Wall Street ho ha rescatat. Però n'hi ha més. Com per exemple here! Bona pel·li aquesta! La de la... un telèfon mòbil amb la veu de les Carles Johansson de la que s'enamorava Joaquin Phoenix! Exacte, que anticipava... Anticipava Siri! Sí! Ho anticipava en una setmana més o menys! O potser és una publicitat encobierta! Pot ser una publicitat! Ho hem de veure! Exacte! les Pac-Jones anticipant una setmana a un tema. I veig que poses Nebraska, d'Alexander Payne, una mica com a reivindicació del cine indi, com a representant del cine indi del 2014, de començaments del 2014. Cine indi americà puro i puro i puro. Sí, exacte, aquest indi comercial, més puro i duro. Per mi no és la millor pel·lícula d'Alexander Payne, un orca que correspondria a Los Descendientes, en la meva opinió, però era una bona pel·lícula. I han hagut coses una mica més mainstream, si vols dir-ho així, en tant que potser han tingut una mica més de bona rebuda comercial. No sé, no sé per què m'estic inventant aquesta categoria, és que no... Bueno, però està bé, el que passa és que hi ha una que jo la posaria com a... Qui és l'entrega, potser? No, jo posaria Boyhood com a... Ah, bueno, sí, sí, és veritat, és veritat. És igual, no em facis cas. Però saps què? Jo és que Boyhood la posaria número 1 de tot, i ja està. És igual, la llista. Jo posaria la millor pel·lícula de l'any, aquest any ha sigut Boyhood, ja m'ho podo dir. Sí que és veritat, això s'ha de dir. estem parlant dels millors títols de l'any, però no tenen un ordre, no? No ens estem dient... No és una llista pròpiament dita. Però, potser Boyhood és la millor pel·lícula de l'any, o com a mínim una de les més importants. Sí, sí, sí. És aquesta pel·lícula de Richard Linklater, que segueix la vida d'un adolescent des dels 12 fins als 24. Són 12 anys. I que la va filmar al llarg dels anys. Exacte, al llarg de 12 anys, fent una miqueta cada any. Vale, doncs, Boyhood és una de les destacades de l'any, però n'hi ha més. Sí, mola que t'hagin recordat de la Lego pel·lícula, per mi la pel·li d'animació de l'any amb permiso del gran Miyazaki. Sí. Una cosa molt divertida i molt surprenent, realment, de lo millor i crec que aquest any hauria de guanyar l'Òscar a la mellor pel·lícula d'animació, com a mínim. Que en guanyi 3 d'Òscars a la mellor pel·lícula d'animació. Sí, però és que una ruminació millor que jo també la podrien donar a tu. Sí, eh? Estic d'acord, però no, clar. Ja, ja, per això. No s'enrotllaran tant. Està i mi reivindicació. Però, bueno, la millor pel·lícula d'animació sí que se'l pot emportar, perquè és un trast de pel·lícula. És una de les grans pel·lícules comercials d'aquest any i n'hi ha hagut una altra de gran pel·lícula comercial i vull dir molt comercial. De fet, ha sigut de les més taquilleres de l'any, que per mi també és una de les grans propostes cinematogràfiques de la temporada, que és Capitán Amèrica, El soldador i Mirno, la segona part de Capitán Amèrica. Totalment d'acord. d'una gran sorpresa, perquè, a més, la primera a mi em va deixar una mica més fredot, i aquesta, la sorpresa és absolutament completa i satisfactòria. Ah, exacte. Però va, va, que ens estem posant molt polomiteros i se'ns en va la nostra aura de snop, se'ns... La perdem. És veritat. Fem un passo entremedio entre snop i mainstream i parlem de perdida, la pel·li de David Fincher que ha arrasat també a taquilla, però que és com a medi d'autor, així que ja no es salva. És una pel·li que també és com Millenium, però sense ser Millenium, però amb Ben Affleck, però sense Ben Affleck, és a dir, sense el pitjor Ben Affleck, sinó la millor versió de Ben Affleck. Al final, és un puzzle que tenia moltes pieces, moltes pieces per no funcionar, o com a mínim per dubtar, i és una altra, una altra de les grans del Fincher. Sí, cal que dir que adapta que ha sigut una pel·lícula d'èxit, que adapta una novel·la d'èxit. Exacte. El text de Gillian Flynn, que el va llegir pràcticament tothom. Menys jo, potser, tu el vas llegir. No, no, jo tampoc. Ja és demasiado del mainstream. Quan passin anys ja el llegiré. Ah, vale, vale. Sí, sí, sí. Jo quan veig l'anúncia en un autobús, ja dic, ui, i ho vaig veure. No, no, de veritat, la novel·la perdida que està ressant, i vaig dir, ostres, que raro que no en siguin una novel·la en un autobús. Que no sigui de l'espiosa. Per mateixa que dubti, eh, però jo sí que vaig llegir Millenium, i després vaig veure la pel·li, arribo a veure, o sigui, arribo a saber que la pel·li seria tan bona, i no llegia el llibre, o sigui que aquí la pel·li és molt bona, perdida és molt bona, és una broma, per mi és una gran broma, però brillant. Eh, eh, que s'ha de llegir, que des d'aquí fomentem la lectura. Sí, i tant, però no de què diré. Però... La pel·li està bé. La pel·li està, deixem-ho sí. Molt bé. Exacte. Ja parlant de llibres, abans llegiria el llibre de la següent pel·li de la que parlaràs. La entrega. L'has vist al final, la entrega? No, no, encara no. Però és una gran... És qüestió d'hores. Sí, eh, és una gran aposta de cinema negre, thriller amb el James Gandolfini com a protagonista juntament amb el Tom Hardy. Un drama amb mafiosos, amb Dinero por aquí, Dinero por allá, recordaria una mica Los Sopranos, recordaria tot aquest ambient una mica asfixiant de l'Amèrica, de la màfia d'Aura. És una pel·li molt xula, molt xula, molt ben feta. L'autor del llibre és el... Denis Lehain. Denis Lehain, que fa el guió, si no m'equivoco. Fa el guió... De fet, és curiós perquè quan tornem de vacances us recomanarem el llibre de... parlarem una miqueta del llibre del Denis Lehain perquè l'estem llegint en català. L'Anna ha dit en català i l'estem llegint en català. I és curiós perquè a la contraportada, no?, a la primera pàgina on hi ha els crèdits, el copyright està otorgat a 20th Century Fox. El copyright del llibre. Perquè potser es va sortir el llibre després de la pel·li, vols dir? No ho sé. Podria ser, eh? No ho sé. Que no sigui una novel·lització. Jo com que no he llegit... Estic a mig llibre... Tot i que és curtíssim, però bueno, estic a mig de aquest llibre... però no he vist la pel·li, no ho puc comparar. No sé si és una novel·lització pura. Ja m'ho diràs. Si algú... No ho sé. Que ha llegit el llibre i ha vist la pel·li... Tens-ho dir, eh? A mi, ja, 3 milions i mig. Que truqui i ens ho digui. Ja ho deixo que her. Vale. Guai, molt recomanable, per cert. Comiat de gens com Dolfini i porto de l'altre. Cine d'autor. Sí. Molta cosa. Molta cosa. Molta cosa. Comencem per Dos dies i una notxa. La dels Dardén ja la vam recomanar per aquí. Darrera pel·lícula dels Dardén, que vam recomanar amb Marion Cotillard. Meravellosa Marion Cotillard, meravellosa pel·lícula. Ja està. En fi. Un altre que vam recomanar, El gran hotel Budapest. De fet, no la vam recomanar, sinó que vam fer una connexió en directe. Sí, el passe de premsa a les 8 del vespre. El passe de premsa a les 8 del vespre. Tu estàs allà i ens vas dir... Ay, mucha gente, o no sé què ens vas dir. I serà molt bona. I serà molt bona. I vas encertar. És molt bona. No em vaig equivocar. Per mi és de les grans d'aquest any. Jo no sé si la posaràs molt arribada en la lista, però jo la posaré força d'aquest any. Sí, home, és una de les grans. Wes Anderson és un crac. Sí, senyor. Una que no us va... Que es va estar a punt de no estrenar, diria, però que al final va entrar una mica de rasquis, que és Rompennieves. Bona pel·lícula. Snowpiercer. La darrera proposta del Bong Joon-ho, que és aquest director coreà, que se'm va anar a fer un rodatge internacional, perquè surt el Chris Evans, surt la... Sí, Chris Evans ja van dos, eh? Capitàn d'Amèrica i ja està. Sí, mira, el tio no està mal, eh? Tilda Swinton. Tilda Swinton i a tota aquesta penya anant en un tren post-apocalíptic. Grandíssima pel·lícula. Sents on més surt, la Tilda Swinton? El Gran Hotel Budapest. I on més? Calla, surt els amantes sobreviden. Sí, senyor, està just... Ja me n'havia oblidat, tio, d'aquesta, i és una grandíssima pel·lícula, l'última de Jim Jarmus, aquesta drama de vampirs que es retroben i que els agrada escoltar bona música. Una pel·li, sobretot, embriagadora, tu. És una pel·li que t'atrapa i te meten su pròpia droga psicodèlica que se meten ells. Complicada de recomanar als grans públics, però els fans del cinema d'autor no se la poden perdre. Tampoc es poden perdre Soño d'Invierno, palma d'or de la darrera edició de Kant, darrera pel·lícula de Nuri Virge de Ceylan, pronunciis com es vulgui, que és aquest director turc i que ha fet una pel·lícula... Once Upon a Tame in Anatolia. Exactament, el director de Once Upon a Tame in Anatolia i que ha tornat a fer una pel·lícula eminentment parlada, però... Però bueno, és un tros de pel·lícula de trascuny. Molt interessant, molt interessant. Més de tindores. Vale, anem ràpid. Upstream Color, del Shane Carruth. Una nova cosa que no s'entén, però que també t'atrapa. Que le vamos a hacer. Meravellosa, també. Poesia, poesia. Digues, El sueño de Elis. El sueño de Elis, darrera proposta de James Gray, per mi un intocable del cine americà del moment, també en Mariano Cotillard, i que era una pel·lícula hiperclàssica en el millor dels termes. En el millor dels termes, no. En el millor... És igual. En la manera més positiva del terme. I que no sé... Què més? Una nova obra mestra d'aquest director. Igual que obra mestra és la darrera, el comiat de Hayao Miyazaki, que es deia El viento se levanta. Una pel·li molt personal, molt subtil, allunyada de la fantasia del director, però dins del drama i dels sentiments de sempre. Una meravella. Exacte. I escolta, Hauja, que arriba... No, es va estrenar... Es va estrenar a l'estrana passada. La nova d'Alessandro Alonso. Gran pel·lícula d'Alessandro Alonso. I només dos apunts espanyols. La Isla Mínima i Màgica Alcalde. Perfecte. Màgica Alcalde estarà per a dalt, també. Sí, home, i tal. Molt bona pel·li d'Alessandro Alonso. Escolteu, bon Nadal a tothom. Bones festes. Bones festes. Estarem aquí a partir del gener un altre cop. Més gordos, però igual de feliços. Sí. Cuideu-vos molt, Jordi. Sisplau. Bon Nadal. Bon Nadal. Moltíssimes gràcies per ser a l'altra banda. Entreu bé el 2015. Exacte. Fins l'any que ve. Adéu. Adéu. Bona tarda. Bona tarda. Avui és l'últim programa de l'any 2014. Són així les coses. Però tornem al proper any, eh? Sí. Va, clar que sí.