#107 - Fluzo del 18/12/2014 — Especial Nadal 2014: Top sèries, Spider‑Man (traje negre) i el millor cinema de l’any

Anuncis locals (dietètica L’Arbulari, Restaurant Cafè de l’Ateneu) i indicatius de Ràdio Desvern.

Jordi Calvet explica per què van abandonar el seu antic nom impronunciable (una J entre parèntesis) per passar a ser *El Pastor Elèctric*, buscant més claredat i millor posicionament digital.

Presentació dels músics que formen el projecte: Jordi Sánchez (baix), Oriol Pujol (teclats) i Eduard Cervera (bateria), destacant la seva formació en el *jazz*.

Presentació informal de l’especial de Nadal (amb broma que “només la intro és nadalenca”), salutació al tècnic Jordi Domènecola i anunci dels temes del dia: **cinema, còmics i tele**.

Discussió sobre com gestionen la diversitat d'estils dins el grup i la necessitat de Calvet de trobar un equilibri entre la creativitat dels músics i l'essència de l'autor.

Repàs del treball passat (*Vincles*) i el compromís de presentar el nou material discogràfic en una futura visita al programa.

Connexió amb el Barri per fer un **Top 10 de sèries 2014** (temporades emeses el 2014). To distès, bromes sobre llistes anticipades i el fenomen de les llistes a internet.

Antologia de humor negre dels creadors de The League of Gentlemen. **Episodis inicials brillants**, invitats reconeixibles (*Oona Chaplin*, entre d’altres). Humor molt fosc, quasi límit entre terror i comèdia.

Última temporada exclusiva a Netflix. **Comiat de Linden i Holder** amb gran nivell, per sobre de les primeres temporades. Running gag: cancel·lacions i resurreccions infinites.

La sèrie que consolida el **binge-watching** massiu a Netflix. Anècdota del fan que “comprimeix” la temporada en 6 hores saltant-se parts. Contrast amb House of Cards en forma de consum.

Debut televisiu d’Abbi Jacobson i Ilana Glazer amb suport d’**Amy Poehler**. Comèdia de dues amigues a Nova York, **humor brut i desinhibit** que porta el “gross-out” femení a un nou nivell.

De Josh Thomas. Salta d’una T1 **indie** a una T2 més produïda i **més dramàtica**, però manté el cor i el desenvolupament de personatges. Recomanació forta com a “joia amagada”.

Creada per **Jill Soloway**; **Jeffrey Tambor** interpreta un pare que es revela com a dona trans. Sèrie coral familiar sobre identitat i com sacseja la vida dels fills. To *Six Feet Under*.

La T2 **eleva el llistó** respecte la T1 amb un duel psicològic entre Will Graham i Hannibal Lecter que culmina en una **“cena roja”** antològica.

La T3 de **Lena Dunham** combina l’experimentació de la T2 amb més **profunditat de personatges**. Per al Barri, la temporada més completa fins ara. Debat sobre possible recorregut als Globus d’Or.

Mencions pendents: **The Missing, Happy Valley, The Fall (T2)**. Debat sobre **Gillian Anderson** i ritmes lents. Xerrada sobre el “no seguiment” 2014 d’un presentador i l’única vista: la #1. Avanç de gener 2015.

Problemes de so/webcam (salut a l’oient Ripley), running gag “Fins demà!”, bromes d’anuncis 80/90 i menció a **Carnosaurio** com a exploit de Jurassic Park.

Reseña del volum gruixut (700+ pàgines) dels 80: l’origen del **traje negre** a Secret Wars, idea nascuda d’un fan (pagat amb **200$**), que acabaria conduint a **Venom**. Aparicions de **Black Cat** i **Mary Jane**. Autoparòdia mítica: **“L’Asombroso Hombre Bolsa”** (traje dels 4 Fantàstics i bossa al cap). Inclou un **What If...**: *“I si l’oncle Ben no hagués mort?”*. • Per què destaca: to més fosc de Peter, aventures molt entretingudes i essència del personatge intacta. • Recomanat com a **regal de Nadal** per a fans Marvel.

Gag recurrent amb cor de veus cridant “Fins demà!” que trenca el ritme abans del bloc musical/cinema.

Broma amb el “fons nord” de fans de **Sharon Van Etten** i “torrons/torrents”, com a pas previ al cinema.

### Oscars i inicis d’any • **Inside Llewyn Davis** (Coen): una de les millors dels Coen. • **The Wolf of Wall Street** (Scorsese): recupera el millor Scorsese. • **Her** (Spike Jonze): amor i tecnologia; “anticipa” Siri. • **Nebraska** (Alexander Payne): indie pur i clàssic. ### El gran destacat • **Boyhood** (Linklater): per ells, la **millor pel·li de l’any**. 12 anys de rodatge, retrat vital únic. ### Comercial ben feta • **The Lego Movie**: divertida, sorprenent; candidata ideal a l’Oscar d’animació. • **Captain America: The Winter Soldier**: sorpresa major respecte a la primera; thriller d’acció solvent. ### Autor i thrillers • **Gone Girl (Perdida)** (Fincher): adapta Gillian Flynn; **puzzle** mil·limètric i gran Ben Affleck. • **The Drop (La entrega)**: noir sòlid amb **Tom Hardy** i comiat de **James Gandolfini**. ### Autor internacional • **Two Days, One Night** (Dardenne) — gran **Marion Cotillard**. • **The Grand Budapest Hotel** (Wes Anderson) — de les grans de l’any. • **Snowpiercer** (Bong Joon‑ho) — postapocalipsi a tren, repartiment internacional. • **Only Lovers Left Alive** (Jarmusch) — vampirs melòmans, atmosfera embriagadora. • **Winter Sleep** (Nuri Bilge Ceylan) — Palma d’Or, drama dialogat. • **Upstream Color** (Shane Carruth) — poesia críptica, hipnòtica. • **The Immigrant (El sueño de Ellis)** (James Gray) — **clàssic** modern amb Cotillard. • **The Wind Rises** (Miyazaki) — comiat subtil i personal. • **Jauja** (Lisandro Alonso) — estrena recent, destacable. • Espanya: **La isla mínima** i **Magical Girl** — dos títols forts. > “Ens estem posant molt palomiteros… fem un pas entre snob i mainstream” ### Conclusió Any molt ric en cinema, amb equilibri entre **taquilla** i **autor** i un consens clar: **Boyhood** com a fita.

Bon Nadal i bones festes; tornada al gener 2015. Agraïments a l’audiència i al tècnic.