#117 - Fluzo del 26/2/2015 — El Ministerio del Tiempo sota la lupa: audiències i estrenes; Natalie Prass i el còmic Fatale Vol. 4

Resum general de l’episodi

Programa amb arrencada caòtica (telèfons col·lapsats i sense guió), proposta de concurs anti-Birdman i, sobretot, gran debat sobre “El Ministerio del Tiempo” (EMT) amb opinions oposades. A la segona part, repàs d’audiències i programació, comparacions amb Bajo sospecha i The Slap, calendari d’estrenes i retorns (The Last Man on Earth, Agents of S.H.I.E.L.D., Agent Carter), un bloc musical dedicat a Natalie Prass i un bloc de còmic sobre Fatale Vol. 4 de Brubaker i Phillips.

"El Ministerio del Tiempo es uno de los mejores pilotos que ha producido la televisión española" "12 minutos me bastan para saber que es un truño"

Sèries i televisió

El Ministerio del Tiempo — qualitat, to i humor referencial

• Postures oposades: Barry el considera un pilot excel·lent (direcció, interpretacions, fotografia i to definit des del minut 1). Carlos el rebutja als 12 minuts per interpretacions i acabat tècnic.

• To i funció: sèrie amb funció cultural que desperta interès per la història d’Espanya, amb humor referencial (a fets històrics i cultura pop espanyola; guiños tipus Terminator).

• Concepte: “Men in Black” de la història espanyola; agents de diferents èpoques eviten canvis al passat. Procedimental amb trama horitzontal (rivals que volen alterar el passat).

• Debat tècnic: durada 72’ (forta exigència de guió), possible so irregular (assignatura pendent de la ficció espanyola), i discussió sobre si és “bona per ser espanyola” o directament bona en estàndards internacionals.

Audiències i programació

• Estrena en dimarts contra Bajo sospecha: ~14% EMT vs 19,7% de la competència; arrossegament de la Champions.

• Canvi de dia: passa a dilluns per esquivar competidors (inclosa The Strain, ~8%).
• TVE avança el “primetime” 15 minuts per acabar abans de les 12.

Bajo sospecha i The Slap

• Crítiques a la protagonista de Bajo sospecha (Blanca Romero) i percepció de voler ser més del que és.

• The Slap (NBC): mal fit de cadena, ratings febles i crítiques dolentes tot i el repartiment (Melissa George, Peter Sarsgaard, Zachary Quinto, Uma Thurman; “Thurman Gate” pre-estrena).

Estrenes i retorns

• The Last Man on Earth (FOX) s’estrena diumenge; molt bona pinta.
• Agents of S.H.I.E.L.D. torna; Agent Carter (8 episodis) valorada com a digna i sòlida.

Música

Natalie Prass — àlbum debut i “Bird of Prey”

• Identificació del tema sonat: Natalie Prass; disc homònim, chamber pop amb arranjaments elegants.
• “Bird of Prey”: cançó destacada, tons melancòlics i producció delicada; recomanació clara per a qui busqui pop d’autor amb textures orquestrals.

"És molt guai. És chamber pop... i la veritat és que és un disc molt bonic."

Còmic

Fatale Vol. 4 — “Reza perquè llueva” (Ed Brubaker & Sean Phillips)

• Noir + sobrenatural a càrrec d’un tàndem de referència (Criminal, Incognito, Sleeper).
• Protagonista: Josephine, dona misteriosa que no envelleix, amb aura demoníaca i ecos lovecraftians.
• Doble línia temporal: present i anys 90 (context grunge); reprèn la trama principal després d’un volum d’històries breus.
• Dibuix de Sean Phillips: estil fosc, brut i retro, llums i ombres molt marcades.
• Un dels millors noirs en actiu; aquest volum prepara una clausura potent al següent.

• Trajecte d’Ed Brubaker: etapes destacades a Capitán América, Daredevil, Gotham Central, Iron Fist.

Moments extra i to del programa

• Obertura amb telèfons col·lapsats (Skype) i proposta de concurs: crítica negativa a Birdman per guanyar canya/vermut.
• To d’esbarjo i picabaralla amable entre tertulians; ritme dinàmic amb interludis musicals i talls de comiat repetits.