#12 - MCA i Sendak; ‘Dansa amb dracs’ en català; Satoshi Kon; Hansen‑Løve i Sorrentino; ‘El gran muerto’ i Plaça Odissea

Música Hola a tothom, són les 8 del vespre. Em sembla que mai havíem entrat tan aviat, no?, les 8, 0-0-0-0-0. De fet, no hi ha ningú, has posat un hola en el xat i s'ha quedat allà. I ningú contesta. Vale, fem una cosa, aquí tenim l'ordinador, el tenim online, no sé, llavors, bueno, en fi, no sabem si ens esteu veient o no. El tècnic d'això ens està dient, no, no, no. Em sembla que no ens veu ningú. No, no, no, la web està, la web parpadea, esto es una mierda. Sí, sí, sí, és veritat, la webcam està parpallejant. I Sergi Barri confirma que ni se ve ni s'escucha. Bé, en fi, doncs, els que ens esteu sentint per la ràdio va per vosaltres, muntatxos. I els que no ens sentiu per internet, doncs, sàpigueu, tingueu molt en compte, que ens podreu sentir d'aquí uns dies quan pengem el programa en el blog del programa, que és projectafluzo.wordpress.com, ja aquesta mos lo digo. i, en fi, bueno, nada, fem el programa igualment, no? Hi haurà algú que ens estarà escoltant des de casa, no? Sí, home, jo crec que sí, no? Home, ha arribat a aquest punt, eh, de l'evolució dels mitjans de comunicació, que no teníem en compte, diguem, la manera tradicional d'arribar a aquest programa de la gent que és per la ràdio normal de tota la vida. Però la pregunta és, ràdio d'Esvern s'escolta a gent de l'internet? S'ha sent ràdio d'Esvern en algun lloc? Bueno, fem una cosa, també, si ens estem escoltant ni que sigui per la ràdio, sisplau, sisplau, sisplau, ni que sigui una persona, truqueu al 93-372-3661 i ens confirmeu que, com a mínim, per la ràdio s'està sentint, perquè pel xat i... Ah, per internet, també. Bueno... Ah, vale, vale, vale. Bueno, en fi, si algú ens escolta en algun lloc remot del món, que ens truqui, sisplau, al 93-372-3661 i ens digui ei, esteu parlant i hi ha algú a l'altre lado. Que no s'ha de perdre. Sí, ens fa una perdona, que sí, si no s'atreveix. a trucar, si li fa vergonya entrar en directe. Jo ho entenc, perquè, clar, amb dos jogants de la comunicació com nosaltres, doncs, és normal que la gent, doncs, s'acoquine una miqueta. Ja, s'acol·lapse un poquit. Bueno, dit tota aquesta retagra de tot, Darias, et dono la benvinguda al programa, a Carlos Giacomelli. I jo també a tu, Xavi Rodan. Molt bé, moltes gràcies. I al Marc, al nostre tècnic, doncs no. No, li donaríem si ens estigués escoltant, però, com sempre, no ens està escoltant. I, bueno, comencem ja el programa, perquè s'està a punt d'acabar aquest tema, que no volia que passés, perquè són els Vistibois, estan sonant els Vistibois, i són els que ens han d'il·lustrar el nostre personatge de la setmana, que, doncs, és un d'aquells personatges que no ens agradaria haver d'anomenar com a tals, però que... Com a mínim no per això, no? No, exacte, no per aquest tema. Bueno, qui estigueu una mica posats en el tema de música independent, i especialment de rap i hip-hop, doncs sabreu que l'altre dia, aquest cap de setmana mateix, va traspassar Adam Lloig, més conegut com a MCA i MCA dels Vistibois, un dels tres Vistibois, que havien estat al grup des dels seus inicis als anys 80, i que, bé, en fi, ja no són tres, ara són dos. Sí, és que ara m'he despistat, perquè ja de funció. Sembla que ja tenim imatge. Hola a tothom. Hola. Bé, doncs, ara més de sentir-nos per la ràdio, ens podeu sentir al www.radiodesvern.com. i aquí estarem mos. Bueno, doncs, com deia, Adam Lloig, MCA, ens ha deixat. Ha deixat un forat molt, molt, molt heavy al món de la música. I no només, no?, perquè també va produir alguna pel·li i tal. Sí, exacte, tenia una faceta una mica de productor i tal. Bàsicament era un Vistiboi, però, bueno, també tenia altres cosetes. Casualitats de la vida. Hem fet, diguem, dos personatges de la setmana. Han mort dues persones només aquesta. Casualitats de la vida. Adam Lloig havia produït una de les seves pel·lícules per a Oscilloscope Industries. Em sembla que es deien Oscilloscope... Això no ho té guió, eh? Això s'ho sap. No, no, això m'ho sé de tota memòria. Era la productora de l'Adam Lloig. No, es deien Oscilloscope Science o alguna cosa així. Havien produït una pel·lícula que era un documental sobre el nostre segon personatge de la setmana, que era... era Maurice Sendak. Que és... Qui és Maurice Sendak? Qui és Maurice Sendak? Era el creador... Tu saps qui és Maurice Sendak, Carlos, digues. Perquè jo he vist la pel·li que es basa en un dels contes de Maurice Sendak. Per això sé quién és. És l'autor de Dónde viven els monstruos, entre otras coses. Correcte. Correcte, que ara mateix Seis Mibarri ens està dient pel xat. Seis Mibarri, que és un abezado, està sempre a la cabeza de la informació. Seis Mibarri, ¿cómo lo haces? Porque nosotros nos dedicamos a esto, pero tú no. y siempre lo sabes todo. Gracias, Seis Mibarri, pero ya lo teníamos. Exacto. Búscate una novia, eso también. Ya lo tenemos en el guión. Maurice Sendak, creador de Dónde viven los monstruos, molt influent il·lustrador i escriptor de contes infantils, doncs també ha mort aquesta setmana. I ha dit que és una casualitat una mica nefasta i fonesta, que l'Adam Lloig havia produït aquesta pel·lícula, que també sortia Spike Jonze, perquè Spike Jonze era el director de Dónde viven los monstruos, el conte de Maurice Sendak, i en fi, estaven tots una mica a òrbita Spike Jonze, amb la qual cosa jo crec que té una mica agafe, no? S'ha quedat gafana doble. Sí, no, no, i que no sigui una mica agafe aquest senyor. Sofia Còpola, ex d'Espec Jonze, cuidadín, que potser te pot tocar a dir. Bé, doncs, aquests dos personatges precediran el nostre programa d'avui. Aquesta setmana tenim el doble de personatges de la setmana de lo normal i estaran el doble de callats que de costum. Sí, seria una mica aquesta la regla de 3. Sembla bé? Sí, sí. Doncs va, sumi. Tira. Bé, no sabia si deixar-la tota sencera, però millor tallem que això és un programa teòricament seriós. Simi Barri diu Game of Thrones amb 16 bits. Ui! Ai, la meitat. És amb 8 bits. Game of... Alex Kids. Exacte. Parlem de Game of Thrones, però no sentim exactament la melodia de la sèrie perquè no parlem de la sèrie, que és el que està en boca de todos, sinó que parlem del llibre. O sigui, estàs dient que el llibre vindria a ser una versió d'8 bits de la sèrie? No, això ho has dit tu. No, no, això ho has dit tu. Això ho has implicat tu. Això ho has insinuat. Jo he implicat que eren diferents. Que el percentatge de gaudiment entre sèrie i llibre sea aquest, això ja... Això ja no ho haremos. El cas és que parlem del llibre. Com sabran alguns, que no tots, Game of Thrones està basat en un llibre. De fet, en 5 llibres, de canció de lliure i fuego, i tots aquests llibres els escriu George R. R. Martin, que afortunadament segueix viu. Jo tinc la meva teoria, i és que aquest tio morirà abans que s'acabi la saga literària, però, bueno, és una cosa mia. Bueno, a menys que hagi fet alguna mena de sorte legio fantástico o mítico, i aquest tio hagi mort des de fa temps, però segueixi mantenint-se per, no sé, per màgia negra. Podria ser. Podria ser. Jo, la cara que li he vist... Aquest senyor no fa molt bona cara, eh? No, és un tio que està molt grossonet. Està ovest, sí. Té moltes canes. Sí. I té una barba que no s'ha fet tan nunca. I això és símptoma de salubrida dudosa. Sí, exacte. Jo me'l trobo pel carrer i li dono un euro, eh? Sí, sí, sí. Això és així. I, a més, és que el tio triga molt, perquè va començar el 1996 la saga aquesta, la cançó de Jo el Fuego, amb Juego de Tronos, i ara és el 2011 i per fi publica... 2012 i per fi publica Dansa amb Drax. I, clar, en queden dos, però a este ritmo llegamos al 2030, i al 2030 este hombre no llega. què és Dansa amb Drax? És el cinquè llibre d'aquesta saga, i per què en parlem d'això? Perquè encara que a Espanya encara no se sàpiga quan surt, diuen que a mediados de junio, a mediados de julio, ja ho veurem, en català s'ha dit aquest dimecres. Ah, aquest mateix dimecres? El dimecres que ve s'ha dit... El dimecres que ve és 16 de maig, encara que... Bueno... Me llevo dos... Sí, dimecres, va, posem... Dimecres. Per què no dius el 16 de maig i que vas al... El 16 de maig. El 16 de maig... El 16 de maig... Es publica una dansa amb... No, en dansa de dracs. Dansa amb dracs, sí. I és... Hòstia, a mi em fa... Em fa gràcia que a Catalunya, que es va editar tota la saga, fa relativament poc, en català, doncs ara s'han avançat els espanyols. Esto... Patada en las pelotas, que me sienta muy bien. I cal dir que nosaltres... O sigui, et senta bé una patada a las pelotas? Sí, cuando es externa, sí. Ah, vale, vale. Claro. Vale, vale. Claro, claro. És a dir que nosaltres, catalans, ja podem gaudir del llibre abans que ningú... i, de fet, alguns dels miembros del Condensador de Fluso ja l'han llegit, aquest llibre. Sí, concretament, més de... Bueno, més de... La meitat de membres d'aquest equip, de l'equip, diguem, de redacció, després hi ha l'equip tècnic, ha llegit, ha llegit... El juego, la canción de... Bueno, Los Dragones. Los Dragones. Feu-nos cas. Si la meitat d'integrants d'aquest equip l'ha llegit, és que això ha de ser bo. O no. Bueno, o no, en fi. Aquest fenomen que comentes que s'hagi editat en català no és la primera vegada que ha passat a tu. Jo ja havia sentit d'aquestes coses, que publicen abans els llibres en català que no pas en castellà. És curiós, això. Que grande. Clar, però és que en aquest cas estem parlant d'una saga que en castellà es va editar fa uns buenos años. Sí. I en català ha arribat aquest any tot. Bueno, es van posar les piles. Sí, sí, sí. Vinga, vinga. No, però a mi em sembla una bona manera de fomentar la cultura en català. Hi haurà molta gent que se la comprarà directament. Qui no vulgui, doncs, que s'esperi una miqueta i ja està. Vull dir, a mi no em sembla una mala decisió. A mi em va passar quan volia llegir un còmic de Daniel Clouse, el Wilson, que el van editar abans en català que en castellà. I, sincerament, jo estic acostumat a llegir còmics en castellà i llavors se'm va fer una mica raro. Però, bueno, em sembla una bona manera. I pots proseguir, sisplau, després de la meva suflama. Un altre punt a favor és que l'edició en català respecta molt més el lector perquè no fa cap espòiler a la portada. I és que l'edició en castellà té un espòiler que lo flipas en la portada. Que lo flipas. Sí, em sembla que l'he vist a la portada de l'edició en castellà. Per no dir res, surten uns drags, oi? A la portada. Sí, sí, sí. Doncs saps allò que portes esperant 5 llibres i dius a veure si ara sí? Doncs a la portada ja te lo dic. A la portada. Maravilloso. Molt bé. En fi, ha dit el Faguara juvenil a un preu muy agradable de 30 euros. Però clar, són 30 euros, però són 1.200 pàgines. ¿Y qué es lo bueno de todo esto? Que ya lo hemos leído. Así que podemos hacer una crítica maravillosa sobre el libro. I bé, com dir-ho en paraules així pobres? Recordeu que el quart llibre va ser una mica una decepció, no? Perquè ell mateix... Home, una mica, una mica... Va ser una decepció total absoluta. Eufemismo de l'any, eh? Una mica una decepció. Eufemismo de l'any. Va ser un pal de cuidado, no? Sí, va ser un rollo. I tan pal que a l'última pàgina del llibre era una justificació del George R. R. Martin dient, tranquilos, todo esto está pensado perquè he ajuntat tots els personatges que no importen... Sí, era una mica... Hola, querido Héctor. Sí, sí, sí. Te he tomado el pelo. Sé que te he tomado el pelo y sé que estás enfadado conmigo, pero voy a postergar tu enfado y te voy a prometer nuevas cosas que probablemente no se cumplen. Exacto. Efectivamente, es compleixen, però molt, molt, molt tard. És a dir, qui vagi amb unes ganes increïbles pensant, bueno, esto va ser de traca, va ser lo mejor del tercero, recordeu que Boca era el tercer llibre, el Tormenta d'Espades, doncs no, que es carregui de paciència perquè les primeres 700 pàgines són un tostón que molt, poc a poc, molt, poc a poc va agafant el ritme, molt, poc a poc van començant a sortir i a fer coses, que és molt important que facin coses, els personatges mítics de la saga, però, clar, no acaben de fer res realment rellevant fins a falta de 200, 250 pàgines. Home, home, 200, 250 pàgines de 1.200? Sí. Madre de Dios. Però, clar, és un llibre. 250 ja és un llibre, també. I és un llibre de per si. Jo tinc una pregunta. A mi una de les coses que no em van agradar del quart llibre, a part que no passava res, és que, bueno, hi havia tot un seguit de personatges que no coneixíem, que sortien o de nou o que havien sortit potser abans, però eren molt poc importants. Era una mica la justificació que feia el senyor Martin, que deia, bueno, els personatges importants els he deixat pel següent llibre, no sé, bueno, sortien un munt de personatges amb qui jo ni m'identificava ni m'importaven. Ni m'importaven. Carall, segueix passant això? Surten més personatges nous amb aquest...? No són nous, però sí que són una mica part del quart, que dius me siguen importando exactamente zero. I, clar, i a més, el cinquè llibre comença a l'hora en què comença el quart, perquè és la història paral·lela que va a rejuntar-se en aquestes últimes 200 pàgines. És a dir, les primeres 700 és una història que ja sabem, però des d'un altre punt de vista, amb més personatges barrejats, i sí, sí, on surten els de sempre, la d'Enerys, la Cersei i tot aquests, surten, però... I els sortien en l'anterior i teníem el mono de saber què passava amb ells. Exacte. Doncs fan molt poquetes coses fins a falta d'aquestes 250 pàgines. Ah, no, no, no. Aquí hi ha gent, la Cindy Sarah Ripley, per exemple, hola, benvinguda, diu que se llegirà directament les 250 últimes. Jo no descarto, també, comptar per aquesta tècnica, eh? Home, si ho voleu fer així, espereu que ojeu el llibre i veu d'on passa lo gordo i ja us ho dic, perquè passa una cosa realment... És a dir, tot això que estava dient és un pal, és un pal, però les últimes 250 pàgines realment, quan coge carrerilla, és el millor, potser un dels punts més àlgids de tota la saga, eh? Bueno, està bé, està bé. De totes maneres, agraeixo que t'hagis ofert d'aquesta manera a fer uns resums setmanals del que ha passat llibre i penjar-los en el bloc del programa, perquè així podem anar seguint sense llegir. A veure, a veure, espera, espera. Té honra. Sí, no, això és el que diu. Espera, jo vaig llegir el llibre tal com va sortir a Anglaterra o on fos en anglès. I d'això fa molts mesos. I t'he dit ja que no m'importava res del que passava durant les primeres 700 pàgines? Em sembla que no ho has dit, però ho he intuitat d'alguna subtil manera. Bueno, doncs, en fi, no ho sé, cadascú agafa el que vulgui. Jo m'ho estic pensant. M'estic parallant amb la idea. Sí, jo, si realment no passés allò que passa al final i a més passa una cosa molt gorda, no molt gorda, no, molt gorda, no ho faria. Ja desaconsellaria directament perquè tot és com una gran presentació de situacions, de descripció, que dius, ja portem quatre llibres, igual, ja no cal describir. O sigui, vés a port xixa. I tot és com esperar perquè passi alguna cosa. No acaba de passar, no acaba de passar, però clar, quan passa, doncs... Bueno, són una mica els nostres peors temors que s'han complit, perquè a mi és una de les coses que em feia més patir amb el Martín quan llegia la saga i és que sempre em donava xixa llavors totes aquelles descripcions rimbombantes i aquella toda soberbia que té doncs sempre es corresponia amb una mica diguem de text, no, puro i duro. Si ja l'únic que té és carcassa, si l'únic que té és mirar per encima de l'ombro, que és una mica el que sempre ha caracteritzat aquesta saga, no, aquesta cosa de eh, cuidado, que no, que soy novel·la fantástica però no soy como el resto del populatxo de novel·la fantástica, home, doncs es per pensar-ho una miqueta. Però bueno, en fi... A veure, ja et dic que no és tan terrible però és això, és un tostonazo, és un tostonazo. Bueno, doncs ja acabes d'aquí la nostra recomanació de la setmana. M'estam demanant que faci l'espoiler però en privado. No, ho faré, tu m'ho faré. Som anti-espoileros. Bueno, tot això ens ho estan dient pel xat, que us recordo per anésima vegada que entreu i compartiu les vostres historietes amb nosaltres i amb l'altra gent del xat que estan aquí fent xarinola com cada setmana i s'ho passen molt bé i tinc constància que ja queden i fins i tot s'han creat parelles sentimentals entre la gent del xat. Ja tenim el xurumbel? No, encara no, però estan en allò. Hi ha una parella molt estimada per nosaltres que, bueno, s'ha conegut pel xat. Ara han anat a fer una volta al món. Els hi hem dit que els hi paguem nosaltres una mena de volta al món de novis. O sigui que, sisplau, animeu-vos perquè us pot passar això, que us trobeu l'amor de por vida. i si no, doncs ens podeu trobar per telèfon al 93-372-366-1 sempre. Sisplau, és que, truqueu-nos, sisplau. Que per cert, l'última vegada que em vaig cagar en una saga així de grandes fantasies em van posar caldo. És veritat. M'estic cagant d'un Juego de Tronos. Hola. Hello. Hola. Fans de Juego de Tronos. No hi surte. No. Vale, doncs dit això, va, seguim tirant milles i fem una mica més de programa que queda molta estona encara. Acompáñame, te sorprenderás, una noche con tantas sorpresas que no olvidarás jamás. Acompáñame, una noche más, qué sorpresas, sorpresas, sorpresas. Oh, oh, impactant. Això no estava en el guió. Jo estic flipant, eh? O sigui, ara mateix, bueno, ja ho veieu, els que ens esteu veient pel xat, doncs ho esteu veient per la webcam. Qui ens esteu sentint per casa, ara mateix, tocava un tema de... de... de... Wistom Tooth i el Marc ha tirat sorpresa, sorpresa. Això ja ho sentiu, però el que no veus és que ha entrat en un ram de flors per aquesta porta que té un preciós sobre que diu Carlos Giacomeli, Ràdio d'Esvern. és que... O sigui, sorpresa, sorpresa, també és una mica putada per mi perquè aquí som dos i només té el nom d'un dels dos. Vull dir, sisplau, Carlos Giacomeli, receptora d'aquest fantàstic ram de flors grogues, explica't ara mateix. Penso que... Què està passant? Explica-ho, va. Vinga, los micros están abiertos. Vinga. No sé si hauria de fer-ho, eh? És a estu càmera. Ho he de fer? Sí, home, i tant. És en cold. Home, t'acaba d'entrar... Has vist qui ha firmat? No, no, jo no sé res. T'acaba d'entrar un ram de flors per la porta. No és el teu universari, que jo sàpiga no. No és el teu universari, no és el teu sound, em sembla. Explica't, sisplau. Vinga. Adelante. A veure, fa unes setmanes una persona que, de fet, no conec de res. Ui, ui, ui, això és molt interessant. Sí, una persona per internet, la Valia Parda, una web, que no puc dir per motius de seguretat de mi persona. La Valia Parda, això sona... Ui... Un rotllo... Bueno, no amb tu, perquè tu estàs ja aparellat, però bueno, sona amarro. Això l'hauries de preguntar amb ella, que me consta que no soy el únic que recibe sus mensajes privados. Vale. Bueno, demanan pel chat si todo esto... Están pasando de verdad. Sí. Están pasando de verdad. Son de verdad las flores. Es todo de verdad. Es verídico. Carlos está flipando en serio. Sí, no está preparat, eh. Vale, perdona, continuo. Sí, ¿no? Y desde las horas, yo les diré que hasta aquí hemos llegado y, bueno, vol demanar perdó y aquesta es una de las seves formas. Hasta aquí puedo leer. Sinceramente, yo es un tema que voy a traure a la meva vida. Bueno, bueno, bueno, bueno. Pues nuestra amiga secreta está pidiendo perdón a Carlos Giacomelli con un fabuloso ramo... Al Marc me ha estado demanando perdón. No, a ver, Marc, a tú te agradezco y todo això. Me ha fet molta ilusión, pero claro, luego ha sido leer la tarjeta y quedarme lili, forza. Sí, sí, sí, es verdad. Yo esperaba que fos que fos al Safe Mi Barri. Safe Mi Barri, tío. Sí, Safe Mi Barri. Habíamos pedido que me darías regalitos privados. Bueno, un fabuloso ramo de flores amarillas para Carlos Giacomelli. La semana que viene sabremos qué le ha dicho Carlos a su admiradora secreta. Marc, gracias, ¿eh? No iba en contra tu ja tot això. No, no, per descomptat, no m'ho esperava. Jo tampoc sabia res, ningú em sabia res. Bueno, en fi, doncs un moment d'aquells impactants sentimentalment parlant. Voy a llorar con mi camiseta original de Atlético de Madrid. No, no estàs plorant, Carlos, estàs suvant, no t'equivoquis. I què fem, Marc? Podem tirar o tenim més regals? Va. Tic dintra? Ara sí que estic dintra. Vale, vale. És que no s'ensenia la llumeta, Marc. Jo sóc així de simple. Si no hi luz, no... Bé, doncs farem fer aquest programa de la manera més ordenada possible i parlar una miqueta de què podem parlar, de còmics, per exemple. Sí, parla tu, parla tu. Sí, per sortir una mica parlant de gent. Va, parlo jo. No, no, no, tranquil, tranquil. Ja parlo jo de còmics. No t'emuinis. No, no, no, Carlos, ja ho faig jo. No, em va bé perquè és la sexa més m'interessa i així puc escoltar i me... Vale, perfecte. Doncs va, parlem una miqueta de còmics perquè hi ha hagut el saló del còmic aquest cap de setmana, ja ho sabeu. Com? Sí, us en vam parlar una miqueta la setmana passada. Per cert, el conagall bajo, bajo el tio. Sí, un tio... Majo, eh? Sí. Està la va liada, però otro que la li va parlar. Bueno, bueno, això és otro tema. Conagall. Un tio con unes grandes conagalls. Doncs us parlem d'un tema que, bueno, com que ha sigut el saló del còmic, s'han, diguem, les editorials com cada any han aprofitat per fer presentacions de material de qualitat i amb abundància i una de les novetats que ha presentat Planeta per aquest maig és un recopilatori que es diu Històries Cortes de Satoshi Kon que no són, sinó, ojo, eh? Històries Cortes del Satoshi Kon. Cuidao. No, té el seu, eh? Llavors, bueno, és un petit buit que han intentat omplir la gent de Planeta perquè era un material que no estava deitat aquí que són, doncs, això, no? Algunes de les històries breus que va publicar Satoshi Kon en vida que és aquest, diguem, aquest mangà, aquest auto de manga que havia fet algunes historiades per manga però sobretot s'havia prodigat molt a l'anime havia fet molta animació. Segur que potser per Satoshi Kon no és bien en nada però segurament si us dic algun dels temes que va fer ja l'identifico més. Per exemple, Perfect Blue. No sé si et sonarà. Home, i tant, un thriller. Exacte, Millennium Act 3, Tokyo Godfathers, Paranoia Agent i Pàprica són les seves obres. Pàprica va arribar a denunciar Christopher Nolan o no? Ah, doncs no ho sé. No ho sé, però ho investigarem. I si no, doncs si ens està sentint Christopher Nolan que ens consta que és seguidor d'aquest programa que ens truqui i ens ho digui, ens ho expliqui ell mateix. Paranoia Agent recordo que va tenir un cert en el seu moment boom. O sigui, era aquesta sèrie... Sí, amb el nen aquell i la maza de críquet o el que sé què era. Passejava amb aquella cosa. Sí, sí, una sèrie, bueno, canyera, però està guai. Sí, sí, sí. I ara, doncs, ja et dic, s'han editat aquestes breus historietes en un volum bastant molt luminós que són, valga més, la Red Room d'anciens, que són 400 planes amb portada tapadura i tal, molt guai, és molt maco de veure més, eh? i que recopila unes historietes que van sortir entre l'any 85 i 89 en el, diguem, a Japó. Són 15 en total, hi ha algunes que fins i tot són molt rares, no s'han pogut trobar els originals i han hagut de posar, ho ha dit, ho indiquen, eh? La gent de Planeta indiquen a un costadet de la pàgina, no hem os podido encontrar els originales i hem publicat reproduccions de les revistes on s'havien publicat aquestes historietes, n'hi ha un parell o tres que són així. i és això, doncs, una recopilació d'aquestes històries que són molt eclèctiques, no tenen massa a veure les unes amb les altres a nivell temàtic perquè podem trobar, doncs, tant històries de ciència-ficció com alguna, amb un toque una mica terrorífic, com comèdies costumistes, sí, de veritat, i fins i tot, doncs, alguna cosa una mica de romàntica, una mica així, fantasia, o sigui, una mica de tot, allà en plan Baty Borrillo, però que té una certa coherència, òbviament, perquè el Sato Shikon, doncs, era un tio que tenia les coses molt clares, i que, a més, a nivell, diguem, gràfic, doncs, té molt de tiró, perquè és un tio que havia treballat ni més ni menys que amb Katsugiro Tomo. Maestro, entre els maestres. Maestro Tomo. Ah, vols? No, perdona, és que em demanen si és veritat o no, és que acaba d'arribar la pèrida festival que viene siendo mi senyora esposa. Ah, hola, sí, senyora esposa. Suntubi. Jo, jo... És veritat, sí, proposo que el posis d'aquí damunt de la taula i el deixis. És que està mullat. Ah, vale, vale, vale. Doncs ensenya-ho la càmera. No, aquí, coño. Si creamos un cortocircuito, que sea lo grande. Ahí está. Ahí está. Ya me he cargado el teléfono. Ya no poden trucar. Bueno, en fi, l'has posat amb el cul cap enfora, però bueno. Bueno, és igual, està bé, està bé, està bé, continua parlant de l'Otomo i de... Sato Shikon, Sato Shikon va treballar, doncs, com deia, fent manga, i va col·laborar molt amb Katsugiro Tomo. De fet, va fer una pel·lícula que es deia Rugin Z, era part de l'equip de guionistes de Rugin Z, que era també, partia d'unes historietes d'uns presentes de l'Otomo, que a mi em va agradar bastant aquella pel·lícula en el seu moment i que té un cert paral·leisme amb una de les historietes també de contingudes al Nacat Rehabilitatori d'Històries Cortes i no és l'única, una mica, que té potser alguns lligams amb Akira i amb les històries de Katsugiro Tomo perquè hi ha alguna historieta així una mica de... Bueno, te'n recordes Akira, no?, com anava a les experiments amb nanos i tal. Bueno, doncs hi ha una mica de... Me'n recordo de Akira, no me'n recordo de què anava, però... Bueno, te'n recordes de Akira. Bueno, el Marc està fent un primer pla via webcam en el ram de... Quin tipus de flor és això? Algú ho sap? Són unes flors grogues. Són... Bueno, no ho sé. Dientes de León. Dientes de León. Bueno, si algú sap... Unes piquen i altres no. Exacte. si algú sap quines flors són aquestes, que ens ho digui via chat o via telèfon. Hòstia, em diu, em parece que s'ha mort alguien del Atleti. No, no, no, no, no. No, no, no. Ui, ui, ui, ui, estem començant a liar bé, eh? Bueno, doncs això, tu, que són unes històries molt xules, algunes molt trepidants, algunes més suavetes, diguem, amb un domini que té aquest tio del tempo, tenia, perquè es va morir l'any 2010, un domini del tempo impecable. Algunes tenen un ritme una mica estrany, un ritme narratiu una mica raro, però que quan t'introdueixes, doncs, t'enxampen i t'agafen, i jo penso que s'ha dit bastant que, o com a mínim, bueno, si no s'ha dit, ho dic jo, ha sigut un dels plats forts de les novedats del Saló. El tens? Sí, sí, sí, el tenim. Sí, home, i tant i tant, els amics de Planeta ens van enviar una còpia, ho fan sovint, eh? S'ha de dir que, hòstia, s'ho corren. Sí, sí, s'ho corren molt, tio, els demanes i, bueno, és per fer un programa, escolta, estem treballant al fons, però des d'aquí, mira, ja que som, aprofito i els agraïm. Gràcies, amics de Planeta, per les vostres mostres. Dit això, correu tots a la llibreria i feu-vos amb un exemplar d'aquest Històries Cortes de Satoshi Kon. S'ha de dir que en mi casa las cosas se acuerden, vigentes, ahora me entienden, son enlutivianas, hasta el microondas, lo hace mejor que ella, no trae a sus cenas y son precocitadas, te espero en la cama, mejor sin el pijama, en cuenta las ganas, no te sientas obligada. Sé que tus brazos dejaron de ser tu gran seguro ahora, traen las tormentas y las playas, de hombres casados, borrachos en la rama, traigaste la lama y te quedaste embarazada, te han visto en Ikea, solo hay mejor nada, inventando los nombres, desde tu sopa escala. Solo piensas en mí, cuando no tienes con quién dormir, vamos a acelerar, que no nos soportamos más. Solo piensas en mí, cuando no tienes con quién dormir, vamos a celebrar, que no nos soportamos más. Eres tan bueno en mis sueños, siempre que apareces con las instrucciones, para aumentar de tamaño en la primera cita, los rascacielos nos llegan por las rodillas, lo destruiremos todo, con tanto cuidado, será como romper un dos con uno pasado, y habrá mundo suficiente para llevarnos bien. que no nos soportamos más. ¡Suscríbete! ¡Suscríbete! ¡Suscríbete! Manos de Topo els tindrem aquest cap de setmana en una cosa que us anirem parlant al llarg d'aquest programa, que és una mena de minifestival que organitzen el Mare Mànglum, del qual us en vam parlar la setmana passada, perquè venen Antoni Font, venien aquesta nit, oh, ya no esteu atents a... Calla, calla, calla. No, no, no, no, no, ja està. Entrades esgotades. Sí. És gratis, no? Gratis, sí. Però, bueno, no aneu a veure els Antoni Font i aneu a veure, per exemple, els Manos de Topo que els tindreu demà a les 8 i 10 de la tarda al Mare Mànglum en aquest festival que es diu la plaça Odissia. Un moment, estan parlant pel xat d'altres sèries, ja en parlarem després. Vaya por delante, estan parlant de Girls, m'encanta Girls, ja està. No, no, no, no, No, no, no, Carlos, no. No? M'encanta Girls. No, no, no, no, no, no. No, no, no. M'apassiona Girls. No, no, no, no. M'encanta Girls. És la millor sèrie del moment? És la millor sèrie del moment. Vale, ja podem seguir. Je te promets le sel au baiser de ma bouche Je te promets le miel a ma main qui te touche Je te promets le ciel au-dessus de ta couche des fleurs et des dentelles pour que tes nuits soient doux. Bé, durant aquestes últimes setmanes hem parlat d'un festival de cinema d'autor a Barcelona el dà aquest famós que no sé ni sé ni m'importa com haurà ido a nivell d'audiència però el positiu és que l'important és que alguna d'aquelles pel·lícules que es van mostrar comencen a arribar a les nostres cartelleres. La primera a fer-ho és Un amor de genès ja pronuncio bien has visto? Al final ja Un amor de genès ja està pronuncia como te lo imaginarías pero con acento español pues ahí lo llevas Un amor de genès sí pues molt bé pues ara primer amor li diuen aquí en castellà és la nova pel·li de la Mia Hansen Love és una mica spoiling el subtítol siguen lleugerament spoiling però ho és dan por saco aquestes coses sí dan por saco basta prou prou dejadnos en paz si el vos te doy tradues literalment no costa res i menys en aquesta pel·li va a importar lo mismo si le pongas el tú lo que le pongas sí, es veritat que aquí costa dir-li un amor de joventud i ja està i si no un amor de genès i ja està i ja està a més té el seu públic si ja ho sabem ja sí, és veritat l'aniré a veure qui ja coneix la Mia Hansen Love que ja ha vist todo está perdonado el padre de mis hijos i ja està i no hay más en fi l'amor de genès una història aparentment molt simplota sobre dos nois de 15 anys si no m'equivoco que s'enamoren típico primer amor i a partir d'aquí una mica com va evolucionant i com va marcant aquesta relació a les seves vides ja està no hi ha gaire més a l'argument no hi ha gaire més no, no, és molt és història mínima sí, hi ha més personatges van entren i surtin més la vida passa eso que tiene doncs així així de minimalista i d'aparentment ximplona i de natural i de com la vida misma és el què fas, Xavi? ah, vale, estàs baixant la persiana és que digo tio, t'escucho con los comis i tu te vas a veure que hablo de pelis no, no, no tinc una ni empleada vale, vale el Marc em diu que no va així el Marc diu que no va així la persiana que ella ah, que ja era no, Marc és que ho faig perquè reflecteix a la... no, no, tira, tira et deixes vale, vale estic pluriempleador de xarxa de la peli puc parlar de la peli? sí mentrestant? vale doncs els protagonistes són la Lola Cretón i el Sebastián Urzendowski que és algo així i com deia la baza a la que juga aquesta directora a la que ja coneixíem perquè de fet el 2009 va ganar una certa mirada al Kant a Kant i amb el padre de mis hijos i abans ja havia dado que hablar con su debut doncs aposta por cómo sería la vida i amb dos personatges tractats realment com si gairebé fos un biòpic sin mucho que contar perdoneu, eh? però és que m'estic liant molt ja amb el moviment aquí això no és un programassario ni res està la puerta abierta esto no es tan sonorizado prou hombre ya por favor no a més estan aquí al costat els del teletienda fent un teletienda d'un dominador hòstia i el compte no es pot fer res aquí a l'altra banda bueno i aquí bueno uns polítics aquí fent un mític vale tira va en fi que tota aquesta aparent simpleza com dic el que provoca és que des del primer moment doncs et sentis identificat quin ha tingut aquest amor en la joventut que després de vegades pues eixes la vista atràs dius ay que fue de aquella ay bueno pues eso ay que ay que hay gente que nos está escuchando por la radio no no m'he posat en tu piel ah sí ah vale o sigui ara m'ho no estàs contant al teu programa no no bueno va tira la gent no sap qui és la veia i realment com que no quiere la cosa doncs acaba quallant perfectament realment és una pel·li que es passa molt bé són 90 minuts em penso realment molt ben fets amb molt gust amb molt de tacte amb molta subtilesa i a mi m'interessa especialment com tracta el temps aquesta noia com va tirant doncs hi ha moments que dius hòstia ha pasado esto o no ha pasado ya esto i dius pues mira es como todas pero es diferente és una bona pel·li té moltes més coses d'aquest que sembla aquest és un exemple és que tampoc vull dir gaire més de l'argument perquè és una llàstima sí no no dir res més clar en el cine d'autor sempre dius allà l'argument és el de menys però no és veritat és important saber sí sí és interessant anar una mica versa d'informació al cine sí sí és veritat més coses l'actriu l'actriu és una pedazo d'actriz a mi em va encantar la Lola Cretón no la coneixia d'abans però a partir d'ara ja la tinc ahir marcada no sé què farà després marcada vigila el vocabulari que utilitzis perquè si pot induir a bueno va què en fi i bueno de fet ja està vols dir alguna cosa més no que estic amb tu que és una gran pel·lícula i que per mi el que fa aquesta pel·lícula és ensenyar bueno ensenyar descobrir-nos a una a una persona que està interessada en un tema concret que és la pèrdua vale sí potser estic parlant més del conte és veritat però és que sempre totes les seves pel·lícules parlen d'això ah sí de la pèrdua d'una persona ui estic parlant massa no ara no sí estic parlant massa bueno en fi a la seva anterior pel·lícula el padre de més hijos doncs anava d'això d'una família que cada cop el pare el cap de família doncs moria i de com s'havia de manegar aquesta senyora que es quedava sense la parella en aquest sentit és diferent la història no té res a veure però bueno també sí que té alguna coseta sí va una mica per aquí i penso que és molt interessant que una persona tan jove com la Mia Hanselor que em sembla que va néixer el 81 el 81 correcte sí sí doncs parria d'aquests temes i amb aquesta maduresa i amb aquesta serenor que sap imprimir a la pel·lícula sí sí sí molt recomanable sí senyor la estrena de la setmana sí sin ir més lejos que més ja home ja la del Tim Burton au tira la següent i can't seem to face deia que és l'estrena de la setmana perquè una altra de les interessants Tim Burton no és interessant ja vale dejó d'interessar després de Sleepy Hollow després d'Eduard o monos tijeras no Mars Attacks bueno vale Mars Attacks en fi una de les de les escenes que com a mínim sobre el paper era molt interessant és l'última de Pablo Sorrentino que és el director italià sobre el que pesa el futur de la cine italiana més o menys perquè ara mateix hi ha una nul·lidat pràcticament total hi ha excepcions però aquest és el més estimulant i de fet les dues pel·lis que ens han arribat que són les conseqüències de l'amor i el divo tenien tenien su peso tenien su peso doncs ara debuta a l'extranger entre cometes la pel·lis italiana però està protagonitzada pel Sean Penn la Frances McDormand el Harry Dean Stengton i algú més que es diu Un lugar donde quedarse This must be the place no confundir con Un lugar donde quedarse Away we go que és una pel·li que es va estrenar l'any passat otra vez les traducciones home l'any passat no es va estrenar bueno fa més però sí és veritat però no més de dos anys però cal? bueno va és igual deixem-nos estar perquè és que ens farem mala sang Carlos ens farem mala sang sí sí estúpido estúpido velo estúpidos traductores en aquest cas doncs aquesta pel·li proposa al Sean Penn com a una suerte de Robert Smith desfasado és un ex-rockero que es diu Cheyenne està ple de problemes de fet o sea Osborne també també sí sí bueno però jo ja ho dic a la crítica a mi em recorda molt a l'Alaska però esto no lo puedo decir porque si no el Sorrentino que es de Nàpoles no me puede meter en problemas sí bueno perdono el xiste racista perquè tu també ets de Dalia llavors exacte no és racista és fraternal del ramo del ajo exacte doncs aquest Sean Penn és aquest ex-rockero que ja està retirat està carregat de punyetes recordaria fins i tot una mica l'Ignatius Reilly de La conjura de los necios que casualmente he acabado de leer esta mañana quines coses que té la vida les caramboles el mundo gira d'una manera i és un home que rep la trucada del seu germà dient que el seu pare acaba de morir i durant el velatòrio o el que sigui troba una llibreta on es nota on descobreix que el seu pare estava molt obsessionat amb un nazi nazista com se diga nazista un nazi un nazista que l'humiliava una mica coses de nazis ja sabemos sí tenien els nazis i llavors decideixen prendre una mena de road movie per donar a aquest tio que dius tio per què has de fer aquesta road movie i parar-te en cada sitio sempre són igual totes aquestes pel·lícules en fin aquesta és de fet a mi em recorda molt la pel·li una història verdadera del David Lean que són com que vamos a cruzar tot a Estados Unidos i pararem i trobarem gent amb problemes i parlarem amb ells i direm algun missatge transcendental a mi per la descripció em recorda potser també una mica a Bill Benders sí també Bill Benders potser hauria fet una pel·li així més si surt el Harry D'Instanton i és això vendiriano per cert el Harry D'Instanton que també surt a una història verdadera ja l'ho he puesto ahí surt a una història verdadera el Harry D'Instanton qui era el germà de l'Alvin és el germà ah mira no me'n recordava sí sí sí i aquí fa més o menys el mateix paper és com si l'haguessin trobat allà i diu ei ha venit allà tu hermano sí sí però he dicho que hola el Harry D'Instanton és molt gran aquest home és viu és viu encara és viu però veus la pel·li i dius ai ai ai Harry D'In Harry D'In en fi la pel·li està molt ben feta a nivell tècnic és a dir a qui l'interessi les brigaries que fa aquest home amb la càmera aquí ho fliparà de lo lindo hi ha uns travelings uns planos contrapicados bueno socurra molt socurra molt però la història no acompanya són gairebé dues hores molt llargues de coses que ja hem vist i que té moments interessants altres menys en fi una mica erràtica la recomanem pels amants d'això de com es fa una pel·li de veure com es pot parlar amb una càmera toma toma com es pot parlar amb una càmera sí perquè en aquest sentit realment al Sorrentino se li veu de fet de vegades fins i tot es passa es veu que es diverteix sembla que s'ho passi bé de debò i prova coses dius ara vull a poner un plano por debajo d'un camión dius hòstia bueno por lo menos una persona en todo esto se lo ha pasado bien sí exacte llavors això la recomanem? sí per què? perquè és interessant i és així en rotllo cultureta i és una classe magistral de dirigir pel·lícules dit això és una mica tostonete en palabras del poble ja està ja pots tirar ja està vale va més còmics aquesta va una mica rapideta perquè anem pilladíssims de temps quedem benvenuts sí per això no? no tenim bastantes coses a parlar no? no tenim cosetes encara sí sí tenim coses pendents com per exemple que ens podeu parlar pel xat esteu convidadíssims us estem llegint us estem llegint us ho llegim tot potser no us en parlem gaire però us estem llegint save my barri perdó save my barri ponte ya tercio per azul i ponte ya mulho land drive sí és que jo em pensava que la gent ja havia nascut havent vist tercio pel azul es veu que no? bueno el astiguel diu que és la seva favorita nosaltres ho podríem sí jo és la meva preferida del David Lynch només que mulho land drive em va marcar molt més bueno sí clar jo és que quan vaig començar a veure l'inch encara no ho havien fet mulho land drive clar doncs sí tercio pel azul és un gran de hecho te envidio barri por no haberla visto porque ahora la puedes ver por primera vez que bonita esta frase bueno dit aquesta xorrada doncs parlem una mica de còmics perquè arriba una de les altres novetats destacades per part de Planeta que és el gran muerto i què és el gran muerto? doncs què? els personatges de la setmana ara s'estan indignant una mica home no tu ningú havia fet aquesta successió la gent ja havia els havia posat en un plànol de respecte i ningú havia associat ara els personatges de la setmana amb el gran muerto bueno eren grans i estan morts però no fixa't que encara no has fet cap secció on hi hagi gent viva no? no bueno home ja ja és veritat bueno doncs en fi la mort és el final de la vida i s'ha d'acceptar ho accepten els personatges del gran muerto que és la darrera història de l'oasel d'aquest autor francès que bé és un d'aquells personatges que no és que tingui una obra molt extensa però té una cosa en concret que va marcar bastant el món de la BD que és el còmic francès en el seu moment que va ser Peter Pan l'adaptació de la clàssica estèvia potser ho hem citat algun cop no sé si heu arribat a... una recomanació del millor de l'any alguna cosa podria ser sí, podria ser sí, sí, sí perquè va aparèixer l'any passat un altre cop el van reeditar i realment valia molt la pena ara tornar a l'oasel després d'unes altres coses que va estar fent i en qualitat de guionista no de dibuixant perquè els dibuixos els fa Maillé però sincerament a mi m'ha costat veure que els dibuixos no els veia l'oasel perquè és un estil molt l'oaseliano el que proposa Maillé en aquest El Gran Muerto que és una saga que ara ve recopilada els seus tres primers volums per Planeta suposo que seguiran a partir d'aquí i és una mena de història fantàstica amb tocs com de fantasia cèlptica gairebé d'un personatge que és una noia una pija de París que arriba a la campiña francesa se li espalla el cotxe i coneix a un noi que l'ajuda que passa per allà i junts tenen una aventura fantàstica que transgrede realidades acaben en un món paral·lel ui sí un altre cop mons paral·lels sí, sí cada setmana és el que hi ha i sí que cada setmana la setmana que ve també sí, també també bueno, ja arribarem però bueno farem de mons paral·lels però no en clau de ciència-ficció sinó en clau diguem de bueno, doncs de fantasia una mica més tradicional a partir d'aquí s'estableix doncs una bueno, tampoc és que no vull desvallar molta història però un petit conflicte entre els dos mons que bueno els personatges en qüestió doncs han de solucionar d'alguna o altra manera la veritat és que ja dic són aquests tres primers volums que deixen bastant com ganes de mas no t'acaben d'explicar molta cosa a veure què ha de passar però és molt xulo la veritat és que s'agraeix molt el dibuix és meravellós ja dic que no no és de l'oesel però és molt tira molt a l'estil l'oesel que és aquest estil molt voluptuós amb aquestes cares molt treballades fins i tot amb un toque Disney i amb doncs amb aquest color reventó vibaracho allò que dius hòstia t'enganxa per la vista però a més el guió de l'oesel doncs doncs és estupendo és ja dic una altra de les novetats de Planeta que es publica en aquest mes i que si ens creieu i us feu amb ella segur segur que no us empenediu vale no espera espera no canvis no canvis per aquí diuen Bluto no vayas de listo sí que jo veia les pel·lícules de David Lynch cuando se van estrenando en cines bueno primero yo siempre voy de listo esto es así no soy listo pero voy de ello vale vull dir que sí podeu tirar totes les pedres que vulgueu i segon jo he vist pel·lícules al cine de David Lynch molt holandrà molt holandrà i la vaig veure al cine una història verdadera si vaig veure una història verdadera al cine és veritat però bueno i alguna més em sembla que he vist al cine també i a la filmotèca metge un artor d'un artor de vera Lynch però no mentre salien és que aquí és veritat és veritat mira cadascú té la que té no no vull dir no esto es una esto es una realitat espera espera voy enviando las flores aquí aquí tens el cementiri aquí al costat del coler de l'escola Montseny doncs sí no no és veritat és veritat tu escolta jo hauria matat per veure pel·lícules del Lynch en estrena a Eraserhead imagina't el dia de l'estrena al cine i ser l'únic a qui li hagués molat estirando unos de los peros sí exacte no passa a les pel·lícules del Lynch que ets l'única persona de la sala a qui li molen a mi em va passar a Mulholland Drive em va parar del Lynch i del Lantimos que per mi va ser el nuevo Lynch al final sí del Lantimos també ha passat amb el director aquest Greg també m'ha passat de ser l'única que li ha molant és lo que tiene guajes de l'oficio i ja està de ser l'oficio de ser l'oficio de ser l'oficio de ser l'oficio de ser l'oficio de ser l'oficio de ser l'oficio de ser l'oficio de ser l'oficio de ser l'oficio de ser l'oficio de ser l'oficio de ser l'oficio de ser l'oficio de ser l'oficio de ser l'oficio de ser l'oficio de ser l'oficio de ser l'oficio Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit