#120 - Sèries (Broad City, Powers i The Jinx), Còmic ‘L’Àrab del Futur’, Cinema: Blade Runner Final Cut, Pasolini i A Most Violent Year, i el festival Kosmopolis
Visió general del programa
Episodi variat i molt complet on es combinen sèries de televisió, música, còmic d’autor, estrenes i reestrenes de cinema, i agenda cultural. El to és àgil i opinatiu, amb un bloc central dedicat a sèries, i trams específics per a còmic i cinema.
"He vist coses que vosaltres no creuríeu..." — record del mític monòleg de Blade Runner en motiu del seu reestrena
Sèries de televisió
Notícia ràpida: True Detective
- Hollywood Reporter avança una escena d’“orgía colosal” a la nova temporada de True Detective.
- Debat entre els conductors sobre com “superar” el recordat pla seqüència de la T1, amb ironia sobre l’espectacle i el to de la S2.
Comèdies que tanquen temporada
- Broad City (T2):
- Millor to i identitat pròpia que a la T1 (més surrealisme i cohesió). - Ilana i Abbi consoliden una veu còmica pròpia; renovada i en clara pujada de popularitat. - Context Comedy Central: ecosistema d’humor femení desinhibit (A. Schumer, etc.).
- També finalitzen: It’s Always Sunny in Philadelphia i Man Seeking Woman.
Estrena i anàlisi: Powers (PlayStation Network)
- Adaptació del còmic de Bendis amb gestació accidentada (pilot a FX, canvis de cast/equip) i finalment llançada per PlayStation en clau de plataforma VOD.
- Direcció del pilot de David Slade (Hard Candy, pilot de Hannibal): s’esmenta la seva empremta visual a Hannibal.
- Valoració crítica dels conductors:
- Problemes greus d’estètica i direcció artística (“feíssima”), vestuari de superherois poc convincent. - Cast: Sharlto Copley, Eddie Izzard, Michelle Forbes; dubtes d’encaix i to. - Premissa: policia especialitzada en casos amb superhéroes tractats com estrelles (rock, excessos), barreja de procedimental i passats tèrbols. - Comparació amb Gotham: to diferent, però dubtes de personalitat pròpia.
- Nota de mercat: PlayStation entra al joc de sèries originals (tipus Netflix/YouTube/Yahoo), aprofitant el seu ecosistema d’usuari.
En seguiment: iZombie i el bon moment de The CW
- iZombie (Rob Thomas) arrenca bé; es vol confirmar amb més episodis.
- The CW en gran forma: Jane the Virgin, The 100, etc. — parrilla sorprenentment sòlida.
Altres sèries en radar
- Community (T6, Yahoo Screen): retorn solvent.
- American Crime (ABC): bona qualitat i cura estètica (to “de cable”), però audiències a la baixa.
- Recomanació extra: The Jinx (HBO) — true crime documental amb gran impacte mediàtic i final de gran ressò; debat sobre spoilers a premsa.
Música
Descobriment
- Lady Lamb the Beekeeper presenta el disc After; el tema destacat és “Billions of Eyes”.
Còmic d’autor
‘L’Àrab del Futur’ — Riad Sattouf
- Premi Fauve d’Or (Angulema); èxit de crítica i públic.
- Memòries d’infantesa (1978–1984) entre França, Líbia de Gaddafi i Síria d’Hafez al-Assad.
- Temes:
- Identitat, religió i política, xoc cultural i creixement personal. - To agredolç amb més humor que Persepolis, però igualment emotiu i reflexiu.
- Edició en català/castellà per Salamandra; anunciat com a primer volum d’una sèrie.
Cinema
Reestrena imprescindible: Blade Runner — The Final Cut (2007)
- Tornada als cinemes en còpies restaurades.
- Record del monòleg “Tears in Rain” i mites sobre improvisació de Rutger Hauer.
- Projeccions en versió original a sales concretes (esmenten Barcelona).
Biopic polièdric: Pasolini — Abel Ferrara
- Willem Dafoe encarna Pasolini (predomina l’anglès pel mercat).
- Format híbrid: últims dies de vida i posada en imatges del projecte final inacabable de Pasolini.
- No convencional i ombrívola; recomanada per amants del cinema d’autor i de Pasolini.
Neo-noir sòbria: A Most Violent Year — J.C. Chandor
- Nova York, 1981 (estadísticament “l’any més violent”).
- Oscar Isaac i Jessica Chastain en un drama de violència soterrada (més ètica que física) sobre el negoci del transport.
- Elegant i ben interpretada; injustament obviada als Oscars.
Agenda cultural
Kosmopolis (CCCB)
- Festival de literatura, periodisme i llenguatge (18–22 de març).
- Programa:
- Exposició Les variacions Sebald. - Bookcamp (llibres, indústria, autopublicació i nous formats). - Sèries i literatura: True Detective, Olive Kitteridge, Game of Thrones. - Preestrena de Citizenfour (Oscar a millor documental). - 150 anys d’Alícia (Lewis Carroll): recorregut literari i cinematogràfic.
- Moltes activitats gratuïtes o a preus simbòlics.
Idees clau
- Broad City consolida la seva veu i creix dins la nova onada de comèdia femenina sense filtres.
- Powers desperta interès per context industrial, però patina en execució visual i to.
- The CW sorprèn amb una parrilla consistent i iZombie promet.
- The Jinx mostra la força del true crime televisiu i el debat ètic sobre spoilers.
- ‘L’Àrab del Futur’ és un must en còmic autobiogràfic contemporani.
- Repassos de cinema d’autor i de culte: Blade Runner, Pasolini i A Most Violent Year.
Seccions de l'episodi

Obertura: apunt musical i agenda (Festival de Jazz de Terrassa)
Breu menció a Mails Klein i l’actuació destacada al Festival de Jazz de Terrassa.

Notícia de sèries: True Detective i l’“orgía colosal”
Comentari irònic sobre la notícia viral i el repte de superar la T1 a nivell d’impacte visual.

Comèdies que tanquen: Broad City, Sunny i Man Seeking Woman
Anàlisi entusiasta de Broad City (T2) i el seu to consolidat; repàs de finals de temporada.

Estrena: Powers (PlayStation) — context, crítica i comparacions
De l’infern de desenvolupament a llançament PSN; elogis al currículum de Slade però forta crítica a l’estètica i al to de la sèrie.

En seguiment: iZombie i el bon any de The CW
Bones sensacions inicials i reflexió sobre la solvència recent de The CW (Jane the Virgin, The 100).

Altres sèries: Community (Yahoo) i American Crime (ABC)
Community torna en forma a Yahoo; American Crime agrada a la crítica però perd audiència.

Recomanació: The Jinx (HBO) i el debat sobre els spoilers
Gran *true crime* documental amb final impactant; crítica a mitjans per revelar spoilers.

Música: Lady Lamb the Beekeeper — ‘After’
Presentació del disc i destacat del tema ‘Billions of Eyes’.

Còmic d’autor: ‘L’Àrab del Futur’ de Riad Sattouf
Memòries d’infantesa entre França, Síria i Líbia; premi Angulema; comparació amb Persepolis.

Cinema (Reestrena): Blade Runner — The Final Cut
Torna als cines la versió definitiva; record del monòleg ‘Tears in Rain’ i sessions en VO.

Cinema (Estrena d’autor): Pasolini, d’Abel Ferrara
Biopic no convencional amb Willem Dafoe; recrea els últims dies i el projecte final del cineasta.

Cinema (Neo-noir): A Most Violent Year, de J.C. Chandor
Drama sòbrio ambientat al Nova York de 1981; violència submergida, elegància i grans interpretacions.

Agenda: Kosmopolis (CCCB) — literatura, periodisme i nous formats
Programa amb exposicions, Bookcamp, sèries i literatura, preestrena Citizenfour i més; moltes activitats gratuïtes.
Aquesta guitarra és la de Mails Klein, el podeu escoltar amb el grup Wilford, però també té el seu propi grup en solitari, més experimental, que avui passa per al Festival de Jazz de Terrassa, una de les actuacions destacades d'aquesta cita amb el Monde Jazz. Gràcies, Josep. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. . Fins ara. . Fins ara. . . Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. noticias, sí, es como para contarla. A ver, adelante, venga, va de series. Hollywood Reporter acaba de twittear, True Detective contrata actrices pornos para una secuencia de orgía colosal. O sea, orgía colosal. Ah, vale, vale, la noticia es que la orgía va a ser colosal, no que contrate actrices pornos, sino que va... Yo creo que Juego de Tronos ya lo ha hecho también, o por lo menos se comentó en su día. Bueno, es el modo superando. Orgía colosal, que es una descripción. Esto, o pasa en el Olimpo, o realmente puede ser... O sea, literalmente es colosal, o esto va a ser un despiporre. Ya no sé qué pensar en final con Colin Farrell ahí. Hombre, la primera temporada de True Detective, recordemos que tuvo aquel momento tan memorable de plano secuencia bestial, que... Pero aquí está la energía, ¿no? Exactamente, ¿no? A ver, ¿cómo superas eso? Pues mira, un plano secuencia igual de largo, pero con más tetas, que es la manera de superarlo todo. Digo, no sé, a los que les gusta ese tipo de material, yo ya sabes que soy un tipo riguroso, pero bueno. Vale, pues con esta noticia empezamos la sección semanal de series, y el hecho de que no recordaras que hoy tenías programa obstá, de que te hayas preparado algo... No, o sea, yo sobre la marcha... Sobre la marcha. ...y la serie son mi vida. Exactamente. No, si total, es como pedirle a, no sé, a alguien... Bueno, no sé, vamos, que pedirte a ti que hables de series es pedirte como que respires, con lo cual... Efectivamente. Tampoco es mucho esfuerzo. Vale. ¿Y qué? ¿Hay alguna novedad esta semana o...? Sí, vamos a hablar de una serie que se ha estrenado y de otra que justo terminó ayer. Normalmente sé por dónde vas, pero hoy... Te juro que no, y creo que... No, sorpresa. Creo que me lo has comentado también en algún momento de la semana, pero ahora mismo me pillas en bragas. Una que empieza y una que acaba. Vamos a terminar de... Vamos a hablar de la que termina. Vale. Hablas muy por encima, no vamos a comentar nada así muy específico. es Brad City, las chicas de Brad City terminaron ayer su segunda temporada. Claro. Y no fue la única comedia que terminó ayer, ¿eh? También terminó... ¿Sani también se terminó? Le queda un capítulo. ¿Cuál, perdona? Sunny. Sunny terminó ayer. It's All We're Sunny in Philadelphia terminó ayer. Y Man Seeking Woman también terminó ayer. Con lo cual nos quedamos... Oye, que era la noche, aunque se mirían en cadenas diferentes, era la noche de comedia. Para mí era una noche estelarcísima, vamos, de verdad, ¿eh? O sea, yo cada jueves por la mañana... Sí, porque la verdad, Brad City, la primera temporada era muy divertida, muy graciosa, pero sí que le achacaba cierto... Que era como un poco experimental el cambio de webserie a serie de televisión. Sí. Era muy divertida, pero no tenía un tono claro a la hora de los episodios. Sí. En esta segunda temporada yo creo que sí que han sabido congerle el tono. Sigue siendo muy loca, sigue siendo muy divertida, pero sí que es una serie ya más consolidada. Ajá. El tipo de Axe es muy parecido entre... O sea, están dentro de unos términos y, no sé, la he disfrutado mucho esta segunda temporada y me parece que ha crecido como serie un montón. Sí, tiene una voz propia como más marcada, que es lo que estás un poco diciendo tú. Y yo creo que han aumentado un poco las cotas de surrealismo loco. Han pasado cosas muy raras, más que la primera temporada, y lo digo como algo positivo. La primera temporada también tenía algunas ideas de hoy ya tremendas. Sí, es posible, pero aquí han habido viajes astrales, bueno, viajes astrales, han habido colocones, han habido cosas raras, saltos al pasado. A mí me ha gustado mucho. No, no, a mí me ha encantado. Tienen su propio idioma ya, todos sabemos hablar como Ilana. Just Queen, o sea, es que es brutal, no sé. Yo soy muy fan y, de hecho, esta segunda temporada me está pareciendo incluso mejor en comedia que la cuarta temporada de Gills. Que sí, que Gills está muy bien, pero ha pegado un frenazo en comparación con su tercera temporada. Vale. Un poco las pones una al lado de la otra porque esta podría ser la versión chunga de... Bueno, chunga, a la versión guarra. Es como la acción eh... Un poco sí, un poco sí. Bueno, recordemos, para quien no sepa de qué hablamos, que es una serie que emite Comedy Central. Comedy Central, sí. Y que eso, que habla de dos chicas... Dos chicas neoyorquinas rondando los veintitantos años y sus aventuras en Nueva York en trabajo, vida social y demás, pero todo muy loco, muy loco, muy loco. Exacto, todo... no intenta ser un reflejo de... Aunque yo creo que un poco lo puede conseguir, ser un reflejo de una generación como es lo que pide a Gritos Girls, a cada secuencia pide a Gritos ser la voz de una generación y no me parece mal, eh. Pero esta es como más liberada de todo esto, no pretende ser creíble. Son dos protagonistas, Ilana es el espertento en la gracia y Abby es todos, todos somos Abby en el corazón. Sí, sí que es cierto, Abby es como la pobre pardilla, ¿no? Eso es, si todos nos reflejamos más en Abby que en Ilana, que Ilana es para morir. Es la locura hecha mujer, sí, sí que es cierto. Bueno, pues dos pareja loca que nos deja por... Bueno, supongo que de momento por esta temporada, pero supongo que la temporada que viene volverán, ¿no? ¿Sabes si han renovado? Sí, han renovado y creo que están muy contentos con ella en Comedia Central. Bueno, es una serie que tiene cierta... Hombre, no te diré prestigio, pero se habla de ella y tiene cierta popularidad. de los blogs de internet están en lo más alto en plan de estrenos. Sí, sí. Y este año ya han empezado a recorrer los diferentes platos de los talk shows y demás. Sí. Se han hecho su juego, yo creo, ¿eh? Sí, sí, sí, más que Workaholics, por ejemplo, que Workaholics sí que es una serie que lleva bastante tiempo, pero no está haciendo el ruido que está haciendo ahora. No, no, exacto, Workaholics tiene un cierto culto a su alrededor también, pero nunca ha llegado a cuajar entre el público, tanto como está en solo dos temporadas y Workaholics se va a cinco. a estas dos en las películas de Apatow y demás. Espérate, de momento Apatow ha fichado ya a Amy Schumer, que también tiene su propio show en Comedy Central, que también es buenísimo, soy mega fan de esta mujer, y será cuestión de tiempo, que estás fichando también por Apatow para alguna peli o para alguna, no sé, para alguna serie. Es como que todas pertenecen al mismo grupo de comedia femenina tan bajuna, en plan de que no se cortan de hablar de nada. Exacto, sí, es un poco la prueba de que, bueno, de que el humor hecho por mujeres tampoco tiene por qué ser un humor limpio y pulcro, no, puede ser igual de guarro que los supersalidos, que es un poco, un público un poco más masculino. Pero los supersalidos siempre han buscado el supersalidos femenino que empieza con Bridesmaids y demás. Bueno, pues aquí está la prueba y, oye, funciona a todos los niveles y que se queden por mucho tiempo. ¿Qué pasa? O sea, a mí me tienen a sus pies. Sí, señor. Vale, pues muy bien. Esta termina ahora, las echaremos de menos hasta la próxima y... Eso es. Vamos a hablar de una serie que ha empezado, que es una serie que ha tenido la gestación más rara del mundo. Se trata de Powers. Después de Kimmy Smith, claro. del cómic del mismo nombre. Ajá. Que esta serie empezó a adaptarse para el canal FX hace bastante años, pues igual cinco años o así. Vale, ¿cinco años llevan ya con este tema? Sí, sí, y por problemas de agenda de actores, demás, grabaron un piloto, pero nunca pasó de ahí. Estuvieron, perdieron a la actriz principal, estuvieron cambiando todo el equipo técnico y demás y al final ha sido PlayStation en su intento de coger un trozo del pastel de los seriéfilos. Sí, sí, que ahora ya es todo el mundo. Ha decidido poner el dinero y emitir la primera temporada de Powers. Por el momento creo que llevan cuatro episodios emitidos. Se emitieron los tres primeros de golpe. Ah, eso te iba a decir. Y han emitido esta semana el cuarto. Y bueno, el piloto está dirigido por David Edlade, que es conocido por ser el director de Hard Candy y del piloto de Aníbal. Bueno, eso te iba a decir, es conocido por ti y por mí y por su madre. Tú hizo mucho ruido con Hard Candy, 30 años de oscuridad, luego hizo Eclipse, la tercera de Crebúsculo. Bueno, sí, entre el sector amante del cine fantástico y el sector amante de Robert Pattinson, pues sí que caló el tío. No, pero sí que es verdad que en Aníbal gran parte del lenguaje visual de la serie es suyo porque además es productor ejecutivo. Sí, sí, sí. Pues mucho de Aníbal es de David Edlade. Se nota un montón en la paleta de colores y el granulado de la imagen y todo. Ajá, y la otra mitad es de este otro tipo, ¿no? ¿Cómo se llama? De Brian Fuller. De Brian Fuller, sí, señor. Eso es. Vale. Bueno, dejando a Aníbal aparte que supongo que tampoco tardará mucho en volver, ¿no? ¿Cuándo vuelve? En junio, creo. Ah, en junio. Bueno, todavía falta una verano. Bueno, retomamos el tema. Es que lo que más me extraña de Powers es una serie que es feísima. Visualmente. Fea, fea, fea. Por los ojos no te va a entrar nunca. ¿Pero porque juega al feísmo o porque no han tenido mano? No, no, no. O sea, yo no entiendo nada pero me parece horrible, horrible. He visto solo los primeros minutos porque no he tenido tiempo de verla entera pero fea, pero fea, fea. Pero, pero, pero no está expresamente hecha fea. No, no, no. Es que no lo sé. O sea, intenta ser bonita y le sale fea. No sé lo que intenta, es que te lo digo, en serio, me parece que está hecha sin ganas con un cast que no entiendo que hace ese cast ahí. Tenemos a protagonista Salto Cupply, el... ¡No! El ahijado este de... De Neil Blomkamp. Efectivamente. ¡Oh, qué pesado! Qué pesado el sudafricano este, sí. Y como compañeros de repartas un poco interesantes tenemos a Eddie Izar que se pasó ya por Aníbal. Ah, este tipo que se parece a Tim Curry, ¿eh? Ese es. Sí, yo lo confundo con Tim Curry, siempre lo veo y sé que es él, pero digo, mira a Tim Curry, digo, ah, no, que se... Y a Michelle Forbes como retro... Estas palabras mayores, Michelle Forbes. Ya, pero Michelle... ¿Tú recuerdas el cómic o...? Leí los primeros números. Retro que él era la super heroína que era todo belleza, era juvenil, rubia, bonita... Sí. Y tienes a Michelle Forbes y... Ah, Michelle Forbes es la prota. Es la chica. Es que cambia mucho la serie del cómic. Bueno, es igual, es igual. No, no, la prota no, la prota policía es otra. Ah, vale, vale, vale. No, no, no, la super heroína. Vale, vale, vale. Bueno, Michelle Forbes es una grandísima actriz de estas que siempre ha hecho de secundaria en series que todo el mundo la ha visto en algún lado y siempre la ves y dices, ah, mira, esta chica y para mí es muy buena. Una semana he visto dos pilotos con ella. Ah, ¿sí? En la que aparecía Michelle Forbes y tenemos favores donde también aparece Michelle Forbes. Pero es que ella siempre aparece pero nunca protagoniza y creo que deberían darle un protagonista porque es una... Tuvo The Killing donde lo petaba bastante. Sí, bueno, yo recuerdo que salía en 24, salía en Battlestar Galactica, siempre haciendo secundarios. Creo que salía en Intreatment, era la mujer del prota, del psiquiatra, pero oye, una gran actriz que nunca la han reconocido mucho. Pero bueno, ¿de qué va la cosa? A ver, cuenta. Es un mundo en el que los superhéroes son reconocidos, y son casi tratados como estrellas del rock. Tienen sus deslices, sus aventuras sexuales, drogas, de todo. Qué man habitaciones de hotel, todo eso, ¿no? Eso es. Entonces tenemos a un equipo de policía que se encarga de... de llevar todos los casos en los que tienen que ver los superhéroes. Y pues eso, es una mezcla entreprocedimental con pasado turbio de uno de los protagonistas y demás. Pero yo te digo, es que es fea de cojones. Bueno, una cosa, una cosa. La premisa esta que has contado, que me parece bien. O sea, parte del cómico, obviamente. Pero ahora, puesta en la tele, ¿no chirría un poco el lado de Gotham? Por ejemplo, Gotham va un poco por aquí, ¿no? Ya, bueno, pero es que... A ver, yo Gotham la dejé en el tercer episodio así porque me parece horrible. Y ya es. Tres episodios aguantaste de Gotham. Sí, sí, sí. Bueno, yo no digo nada que no la he visto. No, aquí el tono es diferente. Sí que aquí es todo más... Los Ángeles... Ángeles... O sea, no sé. Gotham era más como todo terror gótico. Terror gótico, no, porque aquello terror no tenía nada. Pero sí que era como más estreñido todo. Sí, más DC, ¿no? Más Nolan. Somos Southland, pero con superhéroes. Bueno, pero Southland estaba guay. Ya, pero... Pero no cabían superhéroes ahí, ¿no? A Southland quitarle la gracia y meterle superhéroes. Vale, vale, vale. Te sigo. Bueno, pues más superhéroes y superhéroes para atiborrar la parrilla porque ya están los mages de S.H.I.E.L.D., ya está Flash, está Arrow, ¿no? ¿Quién más ahí? Sí, sí, no. Superhéroes a punta pala. Mira que este cómic de verdad que me parece buenísimo. Sí, ¿no? El cómic está bien. Y cuando vi que era David Slate el director del pilote dije, madre mía, me tienen compradísimo. Pero, qué feo. Es que no se me ocurre otra cosa. Qué feo. Vale, pero, claro, no se sobrepone a su fealdad. La dirección artística. Es que está todo muy mal llevado. O sea, ves a los tíos disfrazados de superhéroes. Son ridículos. Ridículos. Pero no juega a ser ridícula, ¿no? Supongo. No tienes este punto de autoconciencia. Es que yo no entiendo. Parece que lo han hecho sin ganas, de verdad. Bueno, yo creo que es un proyecto que estaba un poco maldito. Ya has dicho bien que ha tenido una gestación muy rara. Yo, es un proyecto que hace tiempo que he oído hablar de él y nunca se habían dicho muchas cosas buenas. Aparte de las credenciales estas que apuntas tú, pues es que de parte de esta... Lo que me dice PlayStation, que es... Es que, no sé. Cuesta mucho entrar. Ya, PlayStation podría haber empezado con algo un poco más facilito. Igual, también, ¿no? Claro, canal de PlayStation tampoco te vas a esperar un drama histórico, ¿no? Pero... No, pero, o sea... De creadores tienen. Tienes gente con nombre. Tienes Abraham Bendis y demás. O sea, tampoco es que se hayan lanzado a la piscina a lo loco. Ya. Ya, ya, ya. Ha llegado un poco sobreseguro, pero aún así ha salido un poco mal la cosa. Y esto... A ver, esto del canal de PlayStation, ¿esto de qué va? Porque, la verdad, lo has soltado así como un poco la alegre, pero no sé. Porque, vamos, Sony ya tiene sus propios... Tenemos a Xbox, que también está intentando crear sus propios... Xbox también. PlayStation... Todos los jugadores, igual que los usuarios de PC, descargan las cosas desde Steam. Ellos tienen su propia cuenta PlayStation. Sí. En la que tú puedes ver películas y tal. Todo bajo demanda. Sí. Pues igual como si fuera un Netflix, pero a través de tu PlayStation quieren venderte sus propias series ahora. Exactamente. Vale. O sea, tú tienes un catálogo ajeno a ellos, pero ahora se han metido en el jardín también. Lo que pasa es que, ya te digo, se me hace un poco raro, porque PlayStation es de Sony y Sony ya tiene su propio sistema de producción de series, pero... Ya, pero no, y también CBS es la propietaria de CW y no sé, cuanto más puedas ofrecer... Claro, no, no, cuanto más diversifiques, pues casi mejor, ¿no? Supongo, no sé, tampoco soy experto en esto. Bueno, pues oye, no sé, ¿la ponemos en barbecho o ya la descartamos? Cuando vea el piloto entero, te diré, pero es que... Madre mía. No, no, no me la pones muy bien. Yo era una serie que no tenía muchas ganas de ver, pero oye, yo qué sé, los fans del cómic igual pensaban que podían engancharse. O sea, vi como 10 minutos o así, estoy quedando como Carlos, pero bueno. Bueno, lo que me refiero es que igual luego es el piloto entero y sí que tiene más sentido, pero es que lo que vi, te lo digo, o sea, ¿me dejó? o hip platico. Bueno, pues yo igual por curiosidad la veo, igual si es buena, pues oye, bien, y si no, pues no, pero bueno, de entrada muchas ganas no me quedan, la verdad. Esperemos a ver qué dicen también las críticas generales, la gente, pues un poco populacho, a ver qué... A ver qué tiempo te pone a ver PlayStation. Yo qué sé, oye, esta serie se ha hablado bastante de ella, igual hay gente que no tiene nada. Nada. O sea, bueno, no sé, pues alguien habrá que la mire y que... Lo intentaré, o sea, de verdad. Inténtalo, si lo intentas y lo logras, pues haces una crítica... Ya os contaré qué tal. Constructiva a ver qué pasa. Vale, muy bien, pues oye, dos nuevas series a añadir a una cartera ya abultadísima de deberes o de no deberes, pero oye, cada semana, pues traer una serie a la semana si quieres, no te sientas obligado a traer tanto material, eh. Digo, no sé, para la semana que viene que tenemos. Yo estoy preparando para la semana que viene otra porque he visto un piloto, he estado bien, pero quiero ver un segundo episodio para ver si me confirman las sensaciones o no. Mira, yo hay dos... Bueno, di cuáles, que te estás muriendo de ganas, di cuáles. Es y Zombie, la serie del grado de Verónica Marz. ¿Cómo no he pensado en preguntarte sobre esta serie siendo tú, es verdad? No, pues por ahora es un bien, pero prefiero esperar. Oye, pero ya es algo... Por de pronto viene, la CW que quieres que te diga se ha marcado un añazo y está teniendo series muy interesantes. Bueno, oye, una serie de la CW llamada y Zombie, que digas que está, bien dentada, ya es un logro. Es que entre Juana la Virgen y Zombie, los 100, se está correndo una cadena bastante... Sí. Una parrilla bastante interesante. Bastante presentable, bueno, oye, pues está bien. Y ningún tipo de broma ni sarcasmo, o sea, lo está haciendo muy bien. Bueno, vale, pues oye, ahí está CW como cadena también apostando por una televisión de un poco más calidad de la que nos tenía acostumbrados hasta ahora. Te pones a mirar el resto de estrenos de Network. Sí, y no llegan. Los estrenos más consolidados y más serie propiamente dicha son los de CW. Sí, sí, sí. Sin dudarlo además. Bueno, pues yo no tendré mucho caso, pero bueno, lo tendré en cuenta. Ese es el tema, puede ser o no ser tu género, pero como series, en plan el formato de serie y la idea de la serie son las que mejor consolidadas están. No, no, no, te creo, te creo totalmente. Yo digo lo que digo porque yo no soy en principio el target de este tipo de series y de este canal. No, claro, claro, no soy el target, pero oye, que te creo, que estás aquí diciéndolo, yo te creo perfectamente. Vale, pues háblanos de iZombie la semana que viene cuando hayas visto un par más, a ver si realmente confirmas. y luego hay dos series que yo creo que no vas a hablar de ellas, pero me gustaría, oye, decir que han empezado, una es Community, ha vuelto Community, una sexta temporada que ahora está en YouTube, hay en YouTube, en Yahoo, en Yahoo, en YouTube, en Yahoo series, que también son otros que también hacen series, por lo visto, y ha vuelto bastante bien, está chula, no sé, a mí me ha molado. Y luego hay otra que es American Crime, no sé si la vas a ver, si la piensas ver o si... Estoy intentando encontrar un hueco para verla, pero... Pues ya van dos, ¿eh? Ya, y la audiencia va en picada, así que como no vea el tercero... Pues mira, me sabrá mal, porque es una buena serie, es buena, de verdad, es buena serie. Es lo que están remarcando todos los medios en Estados Unidos, es una buena serie, parece muy cuidada estéticamente también a nivel de cable, sí, pero la audiencia creo que no está respondiendo. Es que es un poco rollete, es un poco más de lo mismo. Bueno, no rollete, porque está bien, es eléctrica, es una serie de un asesinato, bueno, un asesinato de investigación policíaca y tal, pero oye, otra más, ya, ya, o sea, no sé, bueno, es un género que nunca morirá, toda la vida. ¿Cuánto niño muerto hay en Estados Unidos? ¿Cómo? ¿Dices, perdona? ¿Cuánto niño muerto? Bueno, que no sé si el niño es mayor o... Bueno, ve la serie y ya está, pero yo casi recomiendo, mira, fíjate, ahora voy a hacer de ti, voy a jugar a ser tú, pero casi recomiendo que si alguien quiere ver una serie de crímenes y de investigaciones policiales, pruebe con The Jinx. ¿Has oído hablar de The Jinx? He oído hablar de The Jinx y más esta semana porque ha sido como lo más hablado. Bueno, porque ha tenido un último capítulo del que se han hecho eco los medios generalistas. Los medios de comunicación han criticado a los medios de comunicación de spoilear el final de The Jinx. Ya, hombre, es que esto no se hace. The Jinx es una serie... Por lo menos aguántate un poco más, no va al correr o algo. Es una serie sobre una investigación real, un caso real de un señor muy chungo. Robert Darst, ¿se llama, creo? Robert Darst, sí. Y entonces, pues lo que ocurrió, ocurrió, pero claro, sí, no, la gente puede no saberlo. Bueno, en fin, yo empecé a verla cuando la estrenaron y no he ido semana a semana, pero me parece una gran serie porque, bueno, juega un poco con otro tipo de formato, que es el formato documental, mezcla ficción y realidad, y va un poco más allá de la típica The Killing, que sí, será todo lo buena que quieras y tú siempre dices que estabas entusiasmado con The Killing, pero es un poco siempre el mismo modelo, ¿no? En este caso es un poco distinto porque juega, pues eso, a investigación y documental. Una serie muy, muy potente de Jinx. Creo que es una gran serie. Ahora que con la repercusión que ha tenido en la vida real, aparte, es como más creepy todavía. Aparte, exactamente. Bueno, lo dejaremos ahí, oye, de Jinx. Quien quiera verla, yo la recomiendo. No, la tengo en espera, o sea... Sí, sí, pues vela, vela, vela porque está bien. Es documental, o sea, tiene formato documental. Lo que pasa es que está ficcionado, tiene, pues, música, imágenes y este tipo de cosas. Bueno. Es como si Gollum, el señor de San y yo, fuera un multivillonario. Es un poco así. Sí, es un poco así, ¿por qué no? Sí, ¿por qué no? Rápido. Esta definición que salía un poco también con Foxcatcher. Sí, es un poco así. Oye, ¿por qué no? Te la compro, te la compro. Vela, vela y nos dices a ver qué te ha parecido. Ok, perfecto. Es de un producto de HBO. Bueno, pues Barry, muchísimas gracias por tu sección como cada semana. Nos vemos la semana que viene con más tele, más series y más cosas, ¿vale? A ver qué traemos. Hasta la semana que viene. Un abrazo. Hasta luego. Chao. Chao. Chao. Chao. Chao. Chao. Chao. Chao. Chao. Chao. Chao. Chao. Chao. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Lady Lamb de Beekeeper és com es diu aquesta noia que sona que acaba de treure un disc que es diu After i no és el primer de la seva carrera em sembla que fa un parell d'anys ja em va treure un altre, i la veritat és que sona molt bé, ja heu sentit que sona així una miqueta guitarrera i tal, té temes una miqueta més pausats, però sona molt guai, això aquest tema concretament es diu Billions of Eyes, i la veritat és que és molt xulo. Què sonava a dir? Ja tinc aquí l'ordinador, però estic una mica encara a metges, no sé si em funcionarà o no, però bueno, en qualsevol cas, sabeu que a www.radiodesverb.com doncs teniu el xat, on podeu dir el que vulgueu, i si no, doncs truqueu per telèfon al 93-372-3661. A banda d'això, comunicacions amb nosaltres en diferit, doncs les podeu fer via correu electrònic a projectafluzo arroba gmail.com i sobretot el que heu de fer és connectar-vos al nostre blog, projectafluzo.blogspot.com on podeu recuperar tots els programes que hem anat amatent fins al moment, i aquest mateix que esteu sentint ara, doncs a partir de demà o així ja el tindreu disponible. He dit tot això, parlem una mica de còmics, però parlem de còmics autorals, que ara ja fa un temps que no entràvem en el tema, i jo tenia una mica ja de ganes de parlar de coses una mica més bé, més indies, o més digue-li com vulguis. Bé, d'indies això no té molt, perquè la veritat és que és un àlbum que ha venut molts exemplars al seu país d'origen, que és França, i a part d'això s'han butxecat uns quants premis gordos, el més important dels quals és la fob d'or al festival d'Angulem, que és el festival de còmic més important del món, doncs allà va guanyar el premio gordos. Estem parlant de L'Àrabe del Futuro, un còmic escrit per Riat Satuf, que és un senyor, un autor francès d'origen siri, que ja el coneixem des de fa uns quants còmics, i que ara ha tornat. D'ell havíem pogut llegir unes quantes cosetes, bastant xules totes, algunes com més, aparentment, transcendents, com Pascal Brutal, i algunes una mica més profundes, com ara La vida secreta de Los jóvenes, de la qual, per cert, se'n va fer pel·li, que es deia The French Kissers, i la va dirigir ell mateix, es va dirigir la seva pròpia història, en una pel·li que no estava del tot malament. Parlant de supersalidos, era una mena de supersalidos a la francesa. Bé, doncs ha tornat al Riat Satuf, amb aquest i l'Àrabe del Futuro, i en aquest cas es posa una mica més introspectiu, una mica més autobiogràfic, perquè parlar de la seva pròpia vida, dels seus primers anys, en una sèrie de peregrinacions que el van portar de França, cap a Síria i cap a Líbia. El seu pare és siri, i la seva mare és francesa, i llavors el pobre nen, en els seus anys d'infància, quan l'època del col·le i totes aquestes històries en les quals la persona està començant a existir, es va començar a viatjar pel món, i va anar a aquests països, i es va formar en consonància amb dues cultures amb les quals el Riyad Satouf aprofita i les utilitza per mostrar aquesta mena de xoc cultural i de reflexió sobre les qüestions identitàries, sobre les qüestions religioses i els temes polítics i tot això. És aquella Líbia del Gaddafi, aquella Síria de Jafé de l'Assad, o sigui, aquells països on, bueno, la gent encara està molt condicionada, bueno, encara ho està molt condicionada pels poders polítics i per totes aquestes històries i per les tradicions i tot això. Llavors el que fa el Riyad Satouf és, doncs, això, des d'un punt de vista ja purament francès, explicar totes aquestes històries que en realitat són en primera persona. És a dir, tots aquests maldecaps, l'anar del col·le, els nens que el torturaven i, sobretot, doncs, aquests costums que tenia la gent i que segueix tenint la gent en aquells països tan diferents als nostres. És una aproximació que no parteix tant de lo pintoresc com de la pròpia experiència per explicar coses que de vegades són divertides, de vegades són tristes i de vegades són emotives. La veritat és que és un còmic molt xulú, té aquest punt de dibuix així una mica d'espendolado que sempre té el Riyad Satouf i que recorda una miqueta Persepolis en tant que fa una crònica d'aquells països. Si Persepolis era Iran, doncs, en aquest cas és això, Síria i Líbia. Una crònica personal que té molt més humor que el còmic de Marian Satrapi però que tot i així, doncs, aconsegueix tocar algunes tecles i aconsegueix ser prou emotiu com per fer-nos una mica pensar que és una mica el que toca fer, doncs, amb aquestes qüestions ara mateix en un panorama com l'actual tan bueno, tan polaritzat i polititzat i tan delicat crec que ens toca pensar una miqueta i el Riyad Satouf, doncs, ens ajuda amb aquest El ara ve del futuro que, com us dic, documenta els seus primers anys de vida de l'any 1978 al 1984 i que suposo que tindrà continuació en principi, quan s'acaba diu, fins de la primera part amb la qual cosa tindrà més volums que suposo que seran igual de ben rebuts tant per crítica com per públic però, bueno, de moment el que podem fer és gaudir d'aquest primer volum que ens porta ara a Salamandra i que jo penso que que s'ha convertit en un dels còmics potents del moment per tot aquell que li agradi el còmic d'autor Thank you Yesterday I had a baby Now she is one day old And looks just like Her old lady Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Bé, corta, esto que es todo muy verde. Es Blade Runner. Supongo que los de los más frikis, no, tampoco es una peli friki. Los cinefiles hauran recorregado este fragment de la película, que, por cierto, la leyenda urbana, que cuando Roger Howes arranca de todo lo de He visto galáxias más allá de Orión y todo esto. He visto cosas que vosotros no creíais. Atacar naves en llamas más allá de Orión. He visto rayos de brillar en la oscuridad cerca de la puerta Bettenhausen. Bueno, tot això. Diu la leyenda, com a mínim el meu profe de guión, deia que això el Roger Howes ho va improvisar tot, i que el Harrison Ford, hi ha un contraplano del Harrison Ford que s'està posant cara de flipat. I és perquè està flipant, perquè diu però este tio se va del papel o què passa? Jo no m'ho crec. Jo suposo que tot està pel guió, però bueno. En qualsevol cas, torna Blade Runner als cines en un moviment estrambòtic i inesperat, però bueno, és així. I, doncs, a tots aquells que no hagi pogut veure la pel·lícula en pantalla gran, doncs ho podeu fer a partir d'ahir, em sembla. Diria que la van estrenar ahir o avui mateix. En alguns cines comptats a Barcelona, tres cines, és el Floride Blanca i Alicària. Doncs, d'això, podeu tornar a gaudir de l'obra mestra del Ridley Scott, aquesta pel·lícula de l'any 1982 que, no obstant, va patir diverses remuntajes i recats i muntajes del director i totes aquestes històries. I, de fet, el muntatge que passen es basa en un... o és un de l'any 2007 que es deia The Final Cut. Exactament no sé quins canvis té i quines coses no té, a veure, la pel·lícula bàsicament és la mateixa, però no sé si han deixat la veu en off, si l'han tretat, si l'han tornat a posar, si jo què sé què, els unicornios, no sé què. En qualsevol cas, podeu veure aquesta pel·lícula en Caicària, per ser original, per descomptat. I jo crec que val la pena perquè és una pel·lícula espectacular a nivell visual i d'un espai filosòfic bastant potent, un d'aquells clàssics que podem rescatar ara mateix al cine. Però hi ha més coses, més novetats. Doncs això, hi ha més novetats, coses que arriben, coses esperades una mica, potser no per tothom, però sí per alguns cinèfils, com ara podria ser aquesta que sona més o menys així. Bé, se suposa que és el Passolini, el director de cinema, interpretat per Willem Dafoe, i per tant, en anglès, no sé exactament per què. La veritat és que canta bastant que van agafar el Willem Dafoe per interpretar el Passolini perquè la veritat és que s'assembla molt físicament. El Willem Dafoe té una ratllada molt potent, el Passolini. En aquesta pel·lícula no l'han fet parlar en italià, però diu algunes poques frases en italià, però bàsicament parlen anglès. Però tot així és una grandíssima pel·lícula, és una mena de biopic estrany del Passolini, que es diu exactament així, Passolini. És la darrera proposta d'Abel Ferrara i compta amb gent com el Willem Dafoe, com us dic, en el paper protagonista, però també actors italiens com Nineto D'Avoli o Maria de Merideros, que no és italià, no és italià, no sé per què la fico en aquest mussac, però és que em sembla que ningú sap ben bé d'on és la Maria de Merideros. Però bé, surten aquesta pel·lícula i el que fa aquesta pel·lícula és reconstruir els últims anys de vida del Passolini, abans que el matessin en aquella fatídica nit durant els anys 70, 1972 o 74, si no recordo malament, i a part de reconstruir aquests últims anys de vida, també el que fa Abel Ferrara, que és el director, és posar imatges al darrer projecte en què estava treballant el Passolini. Estava escrivint unes coses per portar-les a la gran pantalla que mai va poder fer. Llavors l'Abel Ferrara fa exactament això, posar-li imatges i reinterpretar una mica el llegat de Passolini. És una pel·lícula estranya a un punt, bé, és un biopic, però no és un biopic molt convencional, no li agradarà als grans públics, però jo penso que, bé, que a qui li agradi el Passolini la pel·li capta bastant bé aquesta foscor i aquestes inquietuds morals que tenia el cineasta i inquietuds morals i polítiques. Recordem que va ser una de les figures polítiques, un dels intel·lectuals més actius i més intensos dels anys 70 a Europa. Jo penso que l'Abel Ferrara capta una mica tot això, capta aquests sentiments que podia generar el cine de Passolini i, doncs, això, tanca una pel·lícula que no és per tothom, però jo crec que els amants del cine d'autor en general i del Passolini en concret no se la poden ni perdre. Estàs creant atmosfera, Jordi? Ara... Dentro driver, vinga. d'aquí. D'aquí. Katie. Què es pot esperar d'una pel·lícula que es diu El año más violento? Bueno, violencia raudales. Doncs no exactament. El año más violento és un drama negre que té un punt de noir clàssic que transcurre l'any 1981, que és estadísticament l'any més violent de la història de la ciutat de Nova York. deuen els estudis. Algú va fer un estudi sobre quin ha sigut l'any més violent i van dir que el 1981 és un any on les màfies i la corrupció i les extorsions i els atracaments, tot això estava a l'ordre del dia i en aquest context passa la història la història que ens explica el J.C. Chandor que és l'actor, perdó, el director d'aquesta proposta, autor, per cert, de Margin Call, que era aquella pel·lícula sobre la crisi i d'aquella altra en la qual el Robert Redford se n'anava a surcar el mar i era un senyor gran que ja no tenia moltes més coses a fer a la vida i se n'anava allà i es deia Cuando todo está perdido una pel·lícula molt bona. Bé, doncs el J.C. Chandor torna amb una tercera proposta i explica la història d'una gent en aquest 1981 que és una gent que pretén dedicar-se al negoci de transports via camions. Un Jason Isaac que està una mica movent-se al marge entre el legal i el il·legal però que intenta ser una bona persona, un tio més o menys com cal i un tio responsable i tal, que està aliat amb la Jessica Chestein que és la seva partena i que són víctima de les extorsions d'aquestes màfies. És una pel·lícula potser menys violenta del que pugui aparentar pel títol, vull dir, que ningú s'espanti que ningú digui bueno, és que serà un banyo de sangre. No, és veritat, no és un banyo de sangre, ni moltíssim menys, però parla potser no tant de la violència física com de la violència soterrada en aquesta societat tan ja desquiciada del Nova York dels anys 80. És una pel·lícula molt sòbria, molt elegant, molt ben feta, molt ben narrada, i molt ben interpretada, que jo crec que ha tingut una mica de mala sort. Jo crec que és una pel·lícula que estava bastant pensada per estar com a mínim nominada en uns quants Òscars i no se'n va emportar ni un. i jo crec que això l'ha condemnat a un cert oblit. De fet, la pel·lícula s'havia d'estrena fa unes setmanes i van dir, no, no, no, és igual, l'endarrerim. Bé, finalment arriba i jo penso que és una proposta molt interessant, no és una pel·lícula impecable, però és una pel·lícula que té un cert nervi i una realització molt elegant i molt lograda, descarat pels amants del cinema negre i jo crec que pot una mica agradar a tots els públics, a veure si és així. Never made a latte greater I'm saving $23 a week We drive to a house in Preston We see police arresting A man with his hand in a bag How's that for first impressions? This place seems depressing It's a Californian bungalow in a cul-de-sac It's got a lovely garden A garage for two cars to park in Or a lot of room for storage if you've just got one And it's going pretty cheap, you say Well, it's a deceased estate Aren't the pressed metal ceilings great? Then I see the handrail in the shower A collection of those canisters for coffee, tea and flour A photo of a young man in a van in Vietnam And I can't think of floorboards anymore Whether the front room faces south or north And I wonder what she bought it for And I wonder what she bought it for Or a angel shirts And we set up the window That she bought it for house In the bed Instead It's been achter me With a lacry And the를 scratch And I wonder if she эти W przepیں That's the only place And the outer wall And the Hier stairs And through the sample With a huge fl shack Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! És que és curiós. És que no té una línia molt clara, però és una... Saps què és la literatura? Sí, llibres. No, són llibres. És una festa de llibres i de llenguatge, de periodisme i d'expressions escrites en general que se celebra al CCCB i que plega una sèrie d'experts i de veus i de noms que parlen de temes relacionats amb la literatura i de l'estat de la qüestió en el món actual. Se celebra la vuitena edició aquest cap de setmana i penso que és una cosa curiosa i a la qual val la pena prestar una mica d'atenció perquè, clar, si bé no és una cosa per tothom, per tots els gustos i per tots els públics, penso que a tots aquells que us agradi agafar un llibre, doncs, podeu passar-vos-hi a veure què sí cou. I què sí cou? Doncs això, un munt de participacions d'experts, d'escriptors, de teòrics, de literats, de periodistes en general i una... tot un seguit d'exposicions que van des d'una dedicada a Sebald, l'escriptor alemany, si no recordo malament, que es diu Les variacions Sebald, fins al Bookcamp, que és una mena de trobades que fan, també, relacionades amb la literatura i en els quals discuteixen qüestions com ara els límits del llibre i coses relacionades amb la indústria, amb la publicació, amb l'autopublicació, totes aquestes coses. I, a més a més, doncs, hi ha una secció de sèries literàries on es parlarà de True Detective, d'Olive Kitteridge, de How the Thrones, de coses així, projeccions de curs, de pel·lícules, per cert, estrenen, o més ben dit, pre-estrenen Citizen Four, que és aquesta pel·lícula, aquest documental que va guanyar l'Òscar, el millor documental a la passada edició, que parla sobre Edward Snowden i tot el tema Wikileaks, i que està prou bé. Fan una retrospectiva de l'Alícia de Lewis Carroll, ara que fa 150 anys, doncs es fixen en totes les representacions literàries i cinematogràfiques del personatge. Hi ha una secció de periodisme, literatura i els nous mitjans. En fi, una fira de la literatura, doncs això, poc popular, potser, però jo crec que molt reveladora sobre com estan totes les coses, sobre la nostra relació amb els llibres i sobre la relació dels llibres amb nosaltres, que al cap i a la fi és una mica del que va tota la literatura. Ja us dic, del 18 al 22 de març, aquest cap de setmana, va començar ahir, acaba diumenge, mireu-vos a la programació al cosmopolis.cccb.org, perquè allà està tot, em anava a dir ben explicant, no, és una mica rara la web, però està tot detallat, està tot explicat, mireu-vos-ho, possegeu i potser trobareu alguna coseta que us pugui interessar. Moltes d'elles gratis, algunes s'han de pagar, però són preus irrisoris, i jo penso que és una iniciativa estupenda, diferent, i una bona manera de passar el cap de setmana. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit