Fluzo

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

#121 - Animació que enamora: Gravity Falls, Steven Universe i Over the Garden Wall + Sufjan Stevens i còmics d’autor (Doctor Radar, Blackface Banjo)

Panorama general de l’episodi

Programa cultural amb to distès on el presentador i en Barri centren el dia en sèries d’animació “infantils” que també gaudeixen els adults, seguit d’un bloc musical amb Sufjan Stevens i un tancament amb còmics d’autor publicats per Spaceman Books (ECC): Doctor Radar i Blackface Banjo.

"La animació no és un gènere, és un suport."

Sèries d’animació per fardar (i no només Hora d’Aventures)

Gravity Falls (Disney Channel)

  • Sinopsi: dos germans passen l’estiu amb l’oncle a Gravity Falls, un poble ple de misteris i folklore estrany.
  • To i referents: barreja de ciència-ficció i terror clàssic amb humor; ecos de Twin Peaks, The Thing i camp stories americanes. Visualment, deliciosa i amb ritme de cliffhangers poc habituals en animació infantil.
  • Públic: funciona per a nens i per a adults amb molts referents.
  • Emissió: crítica a la programació erràtica (llargs parons, episodis aïllats), malgrat el creixent prestigi.

Steven Universe (Cartoon Network)

  • Format: episodis de 10 minuts, en doble tanda setmanal; temporades llargues (40+ minisodis).
  • Temes: destaca el tractament natural i positiu de personatges LGTBI en un entorn infantil (debat sensible als EUA).
  • Estil: dolç, fantasiós i molt “cuqui”; recorda (en to i caràcter) a l’estètica de Brian Lee O’Malley; pot arribar a ser “massa dolç” per a alguns, però és una joia tendra i amb gran cabecera.

Over the Garden Wall (Boing)

  • Miniserie tancada: 10 episodis de 10’ (veïble en una tarda).
  • Tonalitat: conte clàssic amb punt fosc i retorçat; paleta i cançons d’aire vintage; veus molt encertades (el germà petit és part de la màgia).
  • Comparativa: menys pop que Hora d’Aventures, més clàssica i amb aroma a Grimm.
  • Emissió: emissió en marató (5+5 episodis) a Espanya.

Apunts sobre animació “gamberra” i el suport

  • Mostra d’“adult swim”: Rick and Morty (Dan Harmon) — turbulenta i brillant, humor escatològic (eructes, baba) i guions finíssims.
  • Principi clau: l’animació no és un gènere, és un suport; permet qualsevol gènere i públic.
  • Practicitat: durades de 10-20 minuts com a “píndoles” ideals entre drames llargs.

Extra de comèdia (no animació)

  • It’s Always Sunny in Philadelphia: temporada recentment tancada, nivell altíssim després d’uns anys més irregulars; renovada una més i desitjada “immortal”.

Música

Sufjan Stevens – “The Only Thing” (Carrie & Lowell)

  • Escolta d’un tema del nou àlbum Carrie & Lowell: retorn esperadíssim i molt emocional, pell de gallina garantida.
  • Anècdota: record del vell propòsit de Sufjan de fer un disc per cada estat dels EUA; aquest no segueix aquella idea, però no deceb gens.

Còmics d’autor (Spaceman Books – ECC)

Marc editorial

  • Presentació de Spaceman Books (ECC) com a línia per a material d’autor: edicions cuidades, visualment potents i fora del catàleg superheroic habitual.

Doctor Radar: Asesino de Sabios (Noël Simsolo, dibuix de Frédéric Bézian)

  • Ambientació: París anys 20; noir pulp amb aire de fulletó i Sherlock.
  • Trama: un policia i un pintor investiguen el criminal Doctor Radar, que elimina científics vinculats a la futura “cursa espacial”.
  • Art i to: planificació expressiva, il·luminació dura i ecos de l’expressionisme alemany; ritme trepidant i atmosfera magnètica.

Blackface Banjo (François Duchazeau)

  • Context: EUA finals s. XIX; retrat dels minstrel shows (blancs en blackface fent caricatura racista de la població negra).
  • Protagonista: músic negre amb pota de fusta que toca el banjo i vol sobreviure amb dignitat dins un món hostil.
  • Estil: homenatge al còmic primitiu de principis de s. XX; ús pictogràfic dins globus (dibuixos en lloc de text) per reforçar la narració visual i la metàfora.
  • Tò: no moralitza en excés; el propi absurd del sistema queda exposat; lectura valenta, original i molt cuidada.

Seccions de l'episodi

Introducció i crida a la participació

Introducció i crida a la participació

1:00

Benvinguda, hora d’inici, telèfon per entrar en directe, xat de Ràdio d’Esvern i sumari general (cine, sèries, còmics i videojocs).

Allau de sèries i model de binge (Netflix/Amazon)

Allau de sèries i model de binge (Netflix/Amazon)

3:49

Xerrada sobre la saturació de noves sèries, temporades llargues i episodis d’una hora; fatiga de novetats i bromes sobre sintonies.

Gravity Falls: misteri, humor i emissió irregular

Gravity Falls: misteri, humor i emissió irregular

6:02

Revelen la sintonia i presenten la sèrie: combinació de ciència-ficció/terror clàssic amb humor per a totes les edats, cliffhangers i gran acabat visual. Crítica a la programació erràtica de Disney Channel amb parons llargs tot i el creixent prestigi.

Steven Universe: format curt i representació LGTBI

Steven Universe: format curt i representació LGTBI

11:42

Sèrie de 10’ en dobles tandes; to dolç i fantàstic, estètica que recorda Brian Lee O’Malley. Destaquen el bon tractament de personatges LGTBI en context infantil i la seva bellesa, encara que pot resultar “massa dolça” per a alguns.

Over the Garden Wall: conte clàssic amb punt fosc

Over the Garden Wall: conte clàssic amb punt fosc

15:17

Miniserie de 10×10’ veïble en marató; atmosfera clàssica, cançons, paleta vintage i veus molt encertades. Comparada amb Hora d’Aventures (més clàssica i menys pop). Emissió a Espanya (Boing) en dos blocs de 5 episodis.

Animació “gamberra” i el suport animat

Animació “gamberra” i el suport animat

18:09

Mostren Rick and Morty com a exemple d’Adult Swim: humor brut però guions excel·lents. Reflexió clau: l’animació és un suport, no un gènere, vàlida per a qualsevol públic i to; avantatge de durades curtes com a “píndoles” entre sèries llargues.

It’s Always Sunny in Philadelphia: gran temporada

It’s Always Sunny in Philadelphia: gran temporada

20:12

Comentari de la temporada recent (molt bona, de les millors en 5-6 anys). Renovada una més i desig que duri “per sempre”. Tancament de la xerrada amb en Barri.

Interludi musical: Sufjan Stevens – “The Only Thing”

Interludi musical: Sufjan Stevens – “The Only Thing”

21:26

Escolta del tema del disc Carrie & Lowell.

Sufjan Stevens – Carrie & Lowell (comentari)

Sufjan Stevens – Carrie & Lowell (comentari)

26:06

Retorn molt esperat; record del vell projecte de fer un disc per estat (aquest no hi respon) i celebració de l’alt nivell emotiu i musical del llançament.

Spaceman Books (ECC): línia d’autor

Spaceman Books (ECC): línia d’autor

27:27

Presentació de la línia editorial: edicions cuidades i diferents del catàleg de superherois; aposta per obres amb personalitat visual i autoral.

Doctor Radar: Asesino de Sabios

Doctor Radar: Asesino de Sabios

28:10

Noir pulp al París dels anys 20: un policia i un pintor investiguen un criminal que assassina científics lligats a la futura cursa espacial. Dibuix expressiu amb ecos de l’expressionisme alemany; ritme trepidant i atmosfera potent.

Blackface Banjo

Blackface Banjo

31:26

EUA finals s. XIX: retrat dels minstrel shows i del racisme estructural a través d’un músic negre amb banjo i pota de fusta. Estil de còmic primitiu i ús de pictogrames en globus per potenciar la narració visual. Obra original, digna i molt recomanable.