#123 - Fluzo del 9/4/2015 — Miracleman, White Night i 4 estrenes al cinema: Gett, The Guest, Aigües Tranquil·les i El capital humano + selecció musical (Lower Dens, James McMurtry, Kendrick Lamar)
El locutor explica els canals: web amb xat (temporalment caigut), correu i blog amb el podcast. Dona el telèfon 93 372 3661 i dona pas a música.
Peces musicals d’obertura abans del primer comentari editorial.
Recomanació del nou disc (tema: “Suckers Shangri-La”); manté el nivell o l’eleva respecte a l’anterior.
El xat continua penjat; es convida a trucar per telèfon mentre s’arregla.
Reedició molt esperada. To fosc i adult; lectura sarcàstica i filosòfica del superheroi. Dibuix d’Alan Davis i abundant material extra.
Nova tongada musical fins a l’entrada al següent tema.
Sona James McMurtry i el locutor fa broma sobre la data 4-8-15 com a “dia LOST”. El xat continua amb problemes; es manté el telèfon com a via.
Aventura de terror noir en blanc i negre, ambientada en una mansió. Gran atmosfera i direcció d’art; càmeres i alguns puzzles poden frustrar. Mecànica de la llum i la cordura com a pilar.
Drama judicial israelià sobre la dificultat de divorci sense consentiment del marit. Auster, potent i amb ressò en festivals. S’inclou fragment de tràiler.
Thriller d’Adam Wingard: un desconegut s’infiltra en una família. Estètica i música homenatgen el terror dels 80; lectura de la por domèstica post-11S.
Escolta i comentari del tema de To Pimp a Butterfly. Mescla de hip-hop, funk i R&B; disc aclamat.
Naomi Kawase signa un film líric i contemplatiu sobre la natura, el temps i la mort. Ritme pausat per espectadors de sensibilitat més contemplativa.
Paolo Virzì retrata, amb tres punts de vista, les misèries d’un entorn burgès italià. Temes de família, culpa i responsabilitat; premiada als David di Donatello.
Comiat, recordatori d’horari i confiança a recuperar el xat per al proper programa.
Resum general
Programa variat amb tecnologia del directe, cultura pop i crítiques. Els punts clau:
- Còmics: reedició imprescindible de Miracleman d’Alan Moore (Panini), amb dibuix d’Alan Davis i to fosc, adult i filosòfic.
- Videojocs indie: anàlisi de White Night, aventura de terror noir en blanc i negre que brilla per l’atmosfera però té algun inconvenient de càmera i puzzles.
- Cinema – estrenes: quatre recomanacions ben diferents: Gett, The Guest, Aigües Tranquil·les (Still the Water) i El capital humano.
- Música: novetats i descobertes amb Lower Dens, James McMurtry i Kendrick Lamar.
- Xat fora de servei i línia oberta: 93 372 3661. Divagació simpàtica sobre el “dia de LOST” (4-8-15).
"4-8-15... avui és el dia de LOST" "Si et quedes sense llum... et vas tornant una mica loco i s’acaba la partida"
Còmics: Miracleman (Alan Moore, Panini)
- Reedició molt esperada (volum 2: El síndrome del rei rojo), després d’anys de problemes de drets i descatalogació.
- To fosc i adult, propi del gir dels 80 (Moore, Miller), amb reflexions sobre el superhome i arrels culturals del superheroi.
- Alan Davis aporta un dibuix sòlid que contrasta i potencia el discurs sarcàstic i demolidor de Moore.
- Edició amb molts extres: esbossos, tintes i històries inèdites que faran les delícies del fan.
Videojocs indie: White Night
Què és
- Aventura de terror estil cinema negre dels 40, tot en blanc i negre sense grisos (contrast extrem), d’“Ossom/Awesome/Som Studio” (petit estudi independent).
Com es juga
- Exploració en una mansió després d’un accident; la llum és clau per mantenir la cordura.
- -
- Si et quedes a les fosques, el personatge perd el cap i la partida s’acaba.
- -
- Càmeres fixes amb planificació expressionista: gran atmosfera, però de vegades dificulten el gameplay.
Pros i contres
- -
- Atmosfera i direcció d’art: excel·lents.
- -
- Narrativa fatalista i to noir: enganxa.
- -
- Alguns puzzles poc clars i angles de càmera que confonen.
Cinema: estrenes destacades
1) Gett: el divorcio de Viviane Amsalem
- Drama judicial israelià (Ronit i Shlomi Elkabetz) sobre una dona atrapada en un sistema que requereix el consentiment del marit per divorciar-se.
- Tracta la institució familiar i la sàtira social amb austeritat i força.
- Reconeixement crític (Cannes, Globus d’Or)
2) The Guest
- Thriller de terror sofisticat d’Adam Wingard: un estrany s’infiltra en una família fingint ser amic del fill mort a la guerra.
- Homenatge als 80 (John Carpenter): fotografia i banda sonora synth/ochentera.
- Llegeix pors post-11S: l’“enemigo en casa”.
3) Aigües Tranquil·les (Still the Water)
- Nou film de Naomi Kawase: líric, contemplatiu i molt vinculat a la natura, el pas del temps i la mort.
- Ritme pausat per a espectadors que busquin sensacions i poesia visual.
4) El capital humano
- De Paolo Virzì: radiografia punyent de la societat italiana a través d’un succés vist des de tres punts de vista.
- Temes: família, culpa, responsabilitat. Guardonada als David di Donatello.
Música i ambient
- Lower Dens – “Suckers Shangri-La” (de l’àlbum Escape from Evil): pop fosc i hipnòtic.
- James McMurtry – “Gonna Find You Now” (Complicated Game): americana d’autor.
- Kendrick Lamar – “i” (To Pimp a Butterfly): fusió hip-hop, funk i R&B; disc aclamat per la crítica.
- Petit tast de música japonesa com a pont cap a Aigües Tranquil·les.
Xat i directe
- Xat temporalment caigut per qüestions tècniques; alternativa: 93 372 3661.
- Apunt friki sobre LOST i la combinació 4-8-15 com a “dia LOST”.
Tancament
- Agraïments, recordatori d’horari i compromís de tornar amb el xat operatiu la setmana vinent.

