#125 - Sant Jordi, còmics i sèries: “Cautivo” i “Gilgamesh II”, debat sobre “Vis a Vis”, marató Evil Dead i retorns musicals (Blur, Alabama Shakes, Passion Pit, Built to Spill)
Episodi especial i molt variat amb motiu de Sant Jordi: sense entrar en llibres, però amb sorteig d’un còmic, dues ressenyes potents, un llarg debat sobre televisió amb “Vis a Vis”, una tria musical amb grans retorns i una proposta cinèfila de culte.
Sant Jordi i obertura
Sorteig de còmic i participació de l’audiència
- Tot i ser Sant Jordi, el programa —amb to irònic— anuncia que avui no parlarà de llibres.
- Es proposa un sorteig del còmic “L’Àra ve del Futuro” (Riad Sattouf, Salamandra Gràfic) per a qui truqui i recomani un llibre, expliqui quin ha regalat o li han regalat.
- Crida a l’audiència a participar per telèfon i compartir recomanacions.
El col·laborador de sèries no respon (suspens)
- Intent fallit de connectar amb la secció de sèries del “barri”; es deixa la porta oberta a incorporar-la en qualsevol moment.
Música (blocs breus)
- Passion Pit — “All I Want” (àlbum Kindred): tast de novetat synth-pop brillant.
- Built to Spill — “Living Zoo” (àlbum “Tethered Moon”): retorn celebrat d’una banda de culte indie-rock.
- Alabama Shakes — “Give Me All Your Love” (àlbum Sound & Color): soul-rock vibrant amb la veu inconfusible de Brittany Howard.
- Blur — “The Magic Whip”: retorn molt ben rebut de la banda de Damon Albarn amb bones crítiques i un inici d’àlbum potent.
Còmics (1/2)
“Cautivo” (Spaceman Books, Christophe Dabitch i Christian Durieux)
- Tema central: el primer “fuguista” documentat —una persona amb dromomania (impuls patològic de fugir)— a finals del s. XIX.
- Personatge: Albert Dadas, estudiat per la comunitat mèdica liderada pel doctor Philippe Tissié; un retrat sobre la identitat, la incomprensió i la recerca d’un mateix.
- To i estil: relat sensible i proper, amb dramatisme realista però amb un punt d’optimisme; dibuix clar, europeu, en blanc i negre suau, molt expressiu.
- Valor: més que la crònica d’una malaltia, és una experiència emocional i sensorial.
“No és només la crònica d’una malaltia: és un còmic que et fa sentir coses.”
Sèries
“Vis a Vis” (Antena 3, Globomedia): semblances i diferències amb “Orange is the New Black”
- Punt de partida: dona jove entra a una presó de dones per errors comesos per amor —molt proper a “Orange is the New Black”—, però el to aquí és de thriller més que de comèdia.
- Producció i llenguatge visual: tècnicament molt sòlida; uniformes grocs i tractament del color que evoquen la identitat cromàtica (referència a Utopia) però amb paleta més fosca.
- Repartiment: aposta per actrius poc conegudes que donen versemblança (Maggie Civantos, Najwa Nimri com Zulema, Alba Flores); inserts a càmera estil documental que funcionen.
- Personatges masculins: presència secundària; es critica un “moment doctor” gratuït, però el focus recau —amb encert— en les internes.
- Muntatge i apartat tècnic: destacats per sobre del que és habitual en sèries espanyoles; ritme i encadenats més treballats.
- Ambició i exportabilitat: sensació de producte “exportable”.
“No inventa nada. Lo que hace, lo hace bien.” “Hostia, esto es exportable de verdad.”
- Audiències i graella: estrena amb bons resultats en espectadors, competint amb “La que se avecina”; explicació del share i de com la durada afegeix punts de quota en franges tardanes.
- Context industrial: Globomedia signa diversos títols competint entre cadenes; A3Media carrega el curs amb projectes (“El Incidente”, “Refugiados” coproduïda amb la BBC, etc.).
- Ecosistema i fandom: “El Ministerio del Tiempo” ha obert camí; es percep un momentum positiu de la ficció espanyola a xarxes i audiències.
Còmics (2/2)
“Gilgamesh II” (ECC / Jim Starlin)
- Rescat de 1989 (4 números) del mestre de l’space opera Marvel (Thanos, Warlock, Capitán Marvel) i autor de “Dreadstar”.
- Punt de partida: una raça alienígena envia dos éssers per salvar-se, però un robot s’equivoca i n’envia dos mascles; aterren a la Terra.
- Evolució: d’un inici que evoca el mite Superman/Jesucrist a la deriva cap a una distopia on el “salvador” esdevé un dictador totalitari.
- Temes: sàtira del capitalisme i dels règims totalitaris; crítica a la dependència tecnològica; estètica i to molt vuitanters, final amb gir metafísic i pirotècnia.
- Perfil de lectura: divertida, directa i negra; recomanada per a fans de la ciència-ficció i l’acció còsmica, i per qui vulgui tastar el Starlin més lliure.
Cinema
Phenomena Experience: marató Evil Dead en 35 mm (VOSE)
- Projecten la trilogia de Sam Raimi —“Posesión Infernal”, “Terroríficamente Muertos”, “El Ejército de las Tinieblas”— demà a partir de quarts de nou del vespre.
- Format: còpies en 35 mm, versió original subtitulada; ocasió ideal per veure-les en pantalla gran amb textura analògica.
- Garantia de festa: terror, humor negre i esperit “caspa” autoparòdic en sessió contínua.
Tancament
- Recordatori d’horaris del programa i canals d’escolta; avís que la setmana vinent hi haurà nou menú de còmics, música i sèries.
Seccions de l'episodi

Sant Jordi: sorteig de còmic i recomanacions dels oients
Obertura irònica (“avui no parlarem de llibres”) i llançament d’un sorteig del còmic “L’Àra ve del Futuro” entre qui truqui per recomanar llibres o explicar regals de Sant Jordi.

Secció de sèries en suspens
Intent de connectar amb el col·laborador del ‘barri’ sense èxit; es deixa la porta oberta a incorporar-lo més endavant.

Música: Passion Pit — “All I Want” (Kindred)
Reproducció i breu presentació del single del nou disc Kindred.

Còmic: “Cautivo” (Spaceman Books)
Ressenya d’un relat sobre el primer ‘fuguista’ documentat (dromomania) a finals del s. XIX: identitat, incomprensió i estil gràfic europeu en B/N; obra sensible i emocional.

Música: Built to Spill — “Living Zoo” (Tethered Moon)
Comentari del retorn discogràfic de la banda indie i to més pop del single.

Sèries: “Vis a Vis” — comparacions, producció i audiències
Debat extens sobre el to de thriller vs. la comèdia d’Orange, solidesa tècnica de Globomedia, ús del color groc (eco d’Utopia), repartiment (Maggie Civantos, Najwa Nimri, Alba Flores), muntatge, exportabilitat, resultats d’audiència i context de sèries espanyoles (A3Media, “Refugiados”, “El Incidente”).

Música: Alabama Shakes — “Give Me All Your Love” (Sound & Color)
Retorn dels Alabama Shakes amb energia soul-rock i notable continuïtat respecte l’anterior disc.

Còmic: “Gilgamesh II” (ECC / Jim Starlin)
Recuperació de 1989: de l’arquetip Superman a la distopia totalitària i la sàtira del capitalisme; estètica vuitantera, humor, crítica i clímax metafísic.

Música: Blur — “The Magic Whip”
Retorn molt celebrat de Blur amb disc nou i primers temes notables; obertura d’àlbum destacada.

Cinema: marató Evil Dead al Phenomena (35 mm, VOSE)
Presentació de la triple sessió de “Posesión Infernal”, “Terroríficamente Muertos” i “El Ejército de las Tinieblas” en 35 mm i versió original subtitulada, demà al vespre.

Tancament i agenda
Comiat, recordatori d’horaris i promesa de mantenir el menú de còmics, música i sèries la setmana vinent.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! I una cosa de la qual no parlarem són llibres, precisament perquè, bueno, ni que avui sigui el dia de Sant Jordi, escolta, ja portam moltes setmanes sense parlar de llibres, doncs tampoc passa res. Tothom parla de llibres avui, així que tampoc us arniereu, eh? De totes maneres, tenim algun còmic preparat per vosaltres per recomanar i tot això i, bueno, com cada setmana ja sabeu que us oferirem aquesta mena d'informació. De totes maneres, va, com que avui és dia de Sant Jordi, podríem fer una cosa, podríem sortejar precisament un còmic. Tenim un còmic que es diu L'Àra ve del Futuro, ja en vam parlar fa 3-4 setmanetes, una proposta de Salamandra Gràfic, la darrera proposta, la darrera novel·la gràfica de Riat Satuf, que, doncs escolta, per què no la podem regalar, doncs a qui, no sé, què us sembla si la primera persona que truqui o d'entre totes les persones que truqueu, d'entre tota la massa de persones que truqueu, i ens recomaneu algun llibre, ja que estem al dia de Sant Jordi, el dia dels llibres, doncs escolta, truqueu-nos. O ens recomaneu un llibre, o ens digueu quin llibre us han regalat, o quin llibre heu regalat vosaltres, o el que sigui, i, escolta, doncs us en porteu per la cara a aquest L'Àra ve del Futuro, que ja us deia, doncs això fa unes setmanetes quan en vam parlar, que era una de les propostes rellevants d'aquest 2015 en matèria comíquera, ja sabeu, 93-372-3661, truqueu. He regalat aquest llibre, o m'han regalat aquest altre, o volia que em regalessin aquest i m'he quedat sense. Bueno, ens ho dieu, i... TVA com el canto, vull dir que això va així. Dit això, tenim el barri? No, tenim el barri. Ai, qui deu passar amb aquest noi? És un misteri. Ja sabeu que cada setmana fem la secció de televisió de les sèries del barri, el gent del barri, i, bueno, al noi li agrada oferir un cert suspens en forma de, no saber mai si tindrem la seva secció o no. Normalment m'ha vist una miqueta abans, però ara el Jordi em diu que no aconsegueix contactar-lo. Bueno, està bé, és divertit, escolta, quasi que fem via, i si en algun moment del programa... O, per exemple, barri, si nos estás escuchando, por favor, coge el teléfono, no te hagas de robar, ja sabes que te necesitamos, no cal que ens facis això. En qualsevol moment del programa, doncs, si aconseguim contactar-lo, entrarà, i si no, doncs el que podem fer és tirar via, tirem un tema, el que tocaria ara, i venga. Passi un pit, que han tornat amb un disc que es diu Kindred, i que sona amb un tema que es diu All I Want, exactament així. All I Want When we wake up You engulf me In your love Waking up It's always It's all I'll ever Help It's all I'll ever Help It's all I'll ever Help It's all I'll ever It's all I'll ever It's all I'll ever It's all I'll ever It's all I'll ever And all you need Is someone who sees what you can't see I'll see you, to hear you, the things you'll never think you'll be It's all I'll ever It's all I'll ever Help It's all I'll ever Help It's all I'll ever Help That's all I'll ever Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bé! Secció barris, secció teleseries i tot això i em consta que té avui material guai per parlar-ne de moment sembla que està penjat perquè el noi no m'està dient res o sigui que tirem milles i parlem una miqueta de còmics i avui tenim dues propostes de caire molt diferent molt molt molt molt diferent tot i provenir una mica de la mateixa editorial una cosa és publicada per ECC Comics i una altra cosa és publicada per Spaceman Books que és aquella petita editorial de còmics independents i alternatius que una mica distribueix ECC per aquí i que està donant cobijo a grans títols d'autors que potser no tenen tanta tirada comercial però que tenen un interès indudable un d'aquests i és pel qual començarem és Cautivo la proposta d'aquesta editorial Spaceman Books que escriuen Christophe Davids i Christian Duriel allò de Christophe Davids sembla broma però no és broma és així, és veritat a su favor s'ha de dir que no és anglosaxo aquest home es diu Christophe Davids i Christian Duriel junts han parit aquest cautivo que és la història del que vindria a ser atenció, és complicat el primer fuguista documentat a la història de la humanitat un fuguista, segons expliquen és un senyor que li agrada doncs exactament això fugar-se però no és que li agrada fugar-se sinó que té una patologia mental que li impulsa a fer exactament això el nom tècnic, el palau científic d'això és dromomania és una dolència psiquiàtrica no una dolència no una malaltia psiquiàtrica que consisteix exactament en això en tenir episodis en els quals un perd la noció de la realitat tens com una mena de trance i te'n vas por ahí a voltar surts del país, marxes i ves a saber on acabes després tornes amb tu al cap d'unes hores o uns dies i et trobes allà enmig de no qui sabe d'onde sense saber ben bé com has arribat doncs Christophe Davids i Christian Duriel que fan a cautivo és documentar la història d'Albert de Das el primer fuguista la primera persona que es va documentar que tenia aquesta malaltia psiquiàtrica que va passar a finals del segle XIX concretament als anys 80 del segle XIX i el que fan és explicar la història d'aquest tio i a través d'ell explicar una història de la identitat d'un mateix i una mica d'aquestes persones que no troben un lloc al món d'aquestes persones que són diferents que són incompreses i que fins i tot una mica són incompreses per si mateixes perquè si bé aquest senyor està insertat en una comunitat científica mèdica que l'està investigant i ell mateix és el primer que no es reconeix que no sap qui és que no sap què li passa que no entén una mica de què va tot això la veritat és que és un personatge molt interessant molt potent i que els dos autors tant el Christophe Davids com el dibuixant que és el Durier l'aprofiten molt i molt bé per construir una història molt sensible molt propera amb un rerefons dramàtic i trist però alhora també amb un cert punt un cert punt optimista té aquest senyor no és un alma perdida no és un personatge que estigui condemnat a l'ostracisme sinó que és un senyor que intenta doncs això tirar endavant i trobar-se a si mateix descobrir-se a si mateix per intentar superar aquesta aquesta malaltia al voltant d'ell hi ha tot això com us comentava tota aquesta comunitat mèdica que l'investiga liderada pel doctor Philip Tissier que és el senyor que es va encarregar de tot això de posar ênfasi en aquesta malaltia i fer notar que existia i bueno doncs una mica documentar-la i tota aquesta història amb la qual cosa el que fan els dos autors que per cert ja estaven publicats en aquest país això m'agradaria dir-ho personalment molt però sé que havien publicat coses com buscar vidres o com la línia de fuga en el cas del David i com la gente honrada en el cas del Dorier va dibuixar un còmic bastant xulo que es deia la gente honrada bé doncs aquests dos el que fan és explicar la història d'aquest senyor i construir una història molt propera a través d'un dibuix molt clar molt diàfan un dibuix com molt europeu molt francès molt afrancesat diria amb un blanqui negre com molt suau i que tan bon punt aconsegueix fer-te sentir doncs un dramatisme molt real i molt que toca de peus a terra s'escapen cap a un altre lloc i transmeten unes sensacions i una sèrie d'inputs de caire doncs això més sensorial que la veritat és que un còmic per damunt de la simple diguem crònica d'una malaltia és un còmic això que et fa sentir coses et fa sentir trist et fa sentir content et fa sentir que és el que és important i penso que és un d'aquells còmics que és molt bonic de veure perquè només obrir-lo ja a l'estil de dibuix i la narrativa dels autors és realment de primera és una de les novetats de FCC la primera que us portem aquesta setmana via Spaceman Books sentim una mica de música i tornem a la següent va i tornem a l'estil d'emoc em... Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! bé, tot i que potser el grup en si tampoc és que hagi tingut una gran acollida mai, mira que ha tingut una carrera llarga però jo penso que és un d'aquells grups que mai han triomfat el que havien de triomfar però en fi, pels fans de Viltospil, que són qui sonava estic segur que és una notícia molt bona, el fet que hagin tornat, tot i que més o menys han anat publicant discos amb regularitat però en fi, en Tethered Moon, que és el seu darrer àlbum, sona igual de bé que sempre i té temes com aquest Living Zoo, que ja heu sentit que sona una mica més popero, si algú els coneix haurà sentit que sona una mica més popero del que acostumaven a fer i em sembla que, ah, aquesta musiqueta que sona, tira tira mi ¿Qué pasa? Dime tu opinión. ¿Es demasiado larga la sintonía o no? Que no, que no, que no, que a mí me parece fenómeno. Ya sé que cada semana te pregunto por lo mismo, ¿eh? Pero es que yo la tira Jordi y la oigo con muchísimo placer. Ya, es que no, claro, no la puedes parar. Una vez la has empezado ya no la puedes parar. Vale, pues de momento así se queda. ¿Qué tal? Feliz día de San Jordi, por cierto. Feliz día de San Jordi. ¿Habéis celebrado algo por ahí? O no, esto ya... Yo, como estoy precariamente todo el día en el trabajo... No te has enterado. No, pero sí que se ha regalado un libro. Seguros. y el libro aquí y todo. Ya, seguro que en la calle la gente está ahí frotándose el cuerpo. Hombre, con señalas tampoco iba ahí, ¿no? Pero hay libros ahí todo el mundo. Cerebro, comida para el cerebro y eso, ¿no? No, no, sí, sí, sí que se usa aquí también esto. Claro, claro. Bueno, ¿qué tal? Libros aparte. Trae series hoy, además. Hay un estreno potente. Bueno, potente. Sí, sí, vamos a ver. Sí, ya vemos lo potente. Vale, pues potente. Eso es. Desde ya llevamos un par de programas que... O sea, hace un par de programas hablamos de series españolas, porque este año ha habido como mucho estreno así de serie ambiciosa. Sí. Y una de las series que se gestó en muy poco tiempo, porque desde que le anunciaron que estaban creándola hasta que se ha emitido, ha pasado muy poco tiempo. ha sido Vis a Vis. Vis a Vis es una serie de Globomedia para Antena 3 y cuando anunciaron la creación de esta serie todo el mundo dijo, vale, ahora cheers the new black a la española. Sí. Pues sí, pero no. O sea, Vis a Vis es una serie que sigue a un grupo de mujeres en una cárcel de mujeres. y pues tenemos una protagonista que no cree que pertenece a ese mundo, que por amor ha cometido errores y termina en la cárcel y todo esto sí que nos puede recordar mucho a la historia de Piper en Orange. Hombre, nos puede recordar mucho, creo que es ser un poco suave, porque es exactamente igual. Sí, sí, sí. Pero bueno. O sea, el punto de partida es idéntico. Incluso las motivaciones del personaje y todo son muy parecidas a las de Piper. Pero sí que es verdad que Vis a Vis consigue, no se centra tanto en la comedia sino más en una especie de thriller. Y oye, le funciona. Creo que son series muy parecidas en paquete, o sea, Sí, en concepto. Pero una vez las estás viendo, el desarrollo de la serie y demás tiene puntos comunes, pero sigue otro rumbo. Sí, pero yo creo que esta reflexión lo haces un poco partiendo precisamente de esta base, ¿no? De la base de, vale, van a ser iguales, entonces veamos que las diferencia. No sé si bien explico, ¿eh? Es decir... Sí, o sea, puedes buscar vas a medio vacío o vas a medio lleno. Exactamente, exactamente. Puedes buscar, hostia, esta serie tiene algunos puntos parecidos con Orange is the New Black, pero en este caso yo creo que lo que tienes que buscar es puntos que sean distintos a Orange is the New Black. No lo creo de verdad, ¿eh? Tampoco. No, Orange, a ver, como series las sensaciones que me producen son totalmente diferentes. Eso es cierto, eso es cierto. El tono es un poco distinto. Eso es, y más que el tono ese es lo que va a marcar al final cómo va a ser la serie. El tipo de tramas y todo se basará en un tono. Sí, pero sí... Aquí tenemos puntos comunes de decir, este plano me recuerda a Orange is the New Black, esta situación me recuerda a Orange is the New Black, pero lo que nos están contando en definitiva sigue otros derroteros. Sí, es un poco distinto. Entonces, yo prefiero verlo así y además el que se basen en series famosas estadounidenses para hacer sus propias series no me parece tampoco malo. Ah, no, no, no, no, ojo, a ver, atención, hay que poner las cosas claras. A mí un remake de por sí no me parece una cosa mala. Todo el mundo cree que los remakes son el infierno. Yo creo que no está mal tomar un producto preexistente y reinterpretarlo siempre que no vuelvas a copiarlo exactamente igual. Lo que pasa es que en este caso, si no, igual me cuelo, pero yo diría que A3 Media se ha llenado bastante la boca diciendo que no tenía nada que... Que sí, que partía un poco de la serie, pero que luego era totalmente distinta y tal. Yo, de momento, de momento, la veo toda muy igual, ¿eh? Es que a mí me pasa completamente diferente. Me pasa justo lo contrario, que no la veo tan igual. O sea, sí que veo un mismo punto de partida y unos apoyos sobre los que construir tu historia, pero sí que me parece muy diferente. Pero... Todo lo que... Y es que A3 Media lleva un par de semanas luchando mucho contra eso porque allí abajo la serie esta pseudo-adaptación de ocho apellidos vascos se ha hinchao también a decir que no es ocho apellidos vascos, que no quiere serlo. La verdad es que no lo es y ojalá lo fuera. Es un poco el mismo caso, como concepto previo. Sí, porque llevan dos series, son sus dos últimas series de estreno y a las dos les han achacado lo mismo. Pero es que, hablando del Ministerio del Tiempo, antes de verla, todo el mundo decía es Doctor Who, o sea, están copiando Doctor Who. Y no. O sea... No sé, sí que me parece que cogen puntos de partida muy similares a otras series, pero luego yo creo que... A ver, estamos hablando de un piloto, ¿eh? Sí. No, no, desde luego. Desde luego, la serie se estrenó el... El lunes. El lunes. El lunes, y bueno, pues todavía no han hecho el segundo, ya veremos, ya hablaremos más, pero bueno, de momento... Puede ser perfectamente cuestión de lo que tú dices. A ti te ha parecido que hay pocos momentos en los que se difiere de Orange is the No Black y a mí me ha sido justo al revés. Igual la cosa no es... La predisposición a verla también. Sí, eso también, eso también. Eso todo el mundo tiene la suya y es pues incuestionable. Lo que pasa es que igual tampoco me ha recordado mucho, o sea, me ha recordado muchísimo de Orange is the No Black, pero lo que no me ha recordado de Orange is the No Black igual me ha recordado otras ficciones, o sea, otras cosas. Es decir, viendo la serie no me ha dado la sensación que contara algo nuevo. O sea, no me ha contado nada absolutamente nuevo. Si no venía de Orange is the No Black, a lo mejor venía de alguna cosilla de alguna reminiscencia de Prison Break y si no alguna cosilla de cualquier ficción carcelaria. No, no inventa nada. Exactamente. Lo que hace, lo hace bien porque lo hace muy indignamente a nivel de producción está muy, muy bien. Eso sí. Sí que es cierto que las reclusas van con uniforme, que la cárcel parece sacada de Star Trek. Tiene detalles que sí que son, pues eso. Bueno, estas van de amarillo, ¿no? Yellow is the No Black un poco. Pero, y el tratamiento del color un poco juega con esto, ¿no? Es todo como... Sí, yo leí en Twitter que decía el director de fotografía de Vis a Vis era muy fan de Utopía. Sí, mira, estaba pensando justo, yo no leí esto, pero no sé por qué. Es que el amarillo en Utopía, pues sí, marcaba mucho... Sí, sí, sí, sí. Aquí también, no tiene una paleta de colores tan marcada, tan bestia como en Utopía. No, no está tan saturada. Exacto, es mucho más oscura, pero el amarillo, no solo en los trajes de ella, sino un poco en toda la atmósfera, sí, incluso en la cabecera y tal, juega pues un papel bastante importante. Incluso el canario, tiene un canario al principio del capítulo que es amarillo. La protagonista rubia. Exactamente. que no es que sea rubia como Piper, es que es rubia por el tema del amarillo, que si no, la habrían hecho morena. Sí. Pero bueno, en fin, por lo menos a nivel de producción, que es lo que comentas tú, me parece a mí, yo estoy contigo, es impecable, en este sentido sí. Sí, además, viniendo de Globomedia, que por ejemplo, Globomedia fue la productora que adaptó Cheers, o sea... Hombre, estos son los... Son los mismos, entre todo el mundo se ha sorprendido mucho de que les ha salido una serie muy digna, siendo la productora que son. Sí, la verdad es que sí, bueno, luego la dignidad la ponen guionistas y directores y toda la pesca, ¿no? Pero bueno... Oye, pero ¿quién pone el dinero? Sí, no, no, desde luego, desde luego, aquí el enfoque primero lo pone la productora. Globomedia, igual me cuelo, pero ¿no es la productora de Emilio Aragón? ¿O que había sido de Emilio Aragón? No. Ay, pues no lo sé. Hostia, sí. Me dice, me dice nuestra secretaria que era presidente de Globomedia, Emilio Aragón, miliquito. Sí, bueno, es que, a ver, por ejemplo, allí abajo y El Príncipe, que son dos series que se enfrentan la noche del martes, si no me equivoco, son las dos de la misma productora. Entonces, aquí los productos vuelan. Ah, ah, espérate, ¿se hace la competencia de dos productos de la misma productora? Sí, sí, sí, o sea, porque la productora se lo vende a la cadena y luego la cadena hace lo que le hagan a la que se enfrenta. Claro, la competencia real no es de las productoras, la competencia real es de las cadenas, obviamente. Efectivamente, entonces, la noche del martes tenemos dos series de la misma productora enfrentadas. Ah, qué curioso. Y a vis a vis qué le han puesto, porque claro, estas cosas siempre funcionan muy de, pues, de contraprogramar, ¿no? Tú me pones esto y te vas a cagar. Justo, a tres media cambió Bajo Sospecha, la serie sobre la niña desaparecida y demás, a los lunes, para enfrentarse con el Ministerio del Tiempo y con la voz. Sí, pues, esta semana, se terminó la semana pasada Bajo Sospecha y decidieron meter vis a vis en ese hueco y se ha enfrentado al regreso de La que se avecina. Madre mía. Que La que se avecina es una serie consolidada que tiene gran audiencia y vis a vis ha conseguido superar en número de espectadores a La que se avecina. En Sear, en Sear, se ha quedado un poco por debajo, pero es cuestiones de duraciones esto. Vale. Sí, esto lo habíamos hablado ya, yo sigo sin explicármelo, como una serie... Una serie que la que se avecina al durar más tiempo ocupa más Sear que una serie como sabéis que duraba menos. Son cuestiones muy raras. Sí, no, no, supongo que tiene su lógica, pero bueno. Si se van a la madrugada ya cogen más porcentaje y demás. Claro, el Sear, para que no lo sepa, mide el porcentaje de personas que están viendo ese programa de entre todas las que están viendo la tele. Eso es. Es decir, entre toda la gente que ve la tele, ¿qué porcentaje ve? Si una serie se prolonga hasta la madrugada, el porcentaje de gente que ve la televisión es menos y a esa serie le cae mayor parte de la torta. Exactamente. Vale, pues así va. De todos modos, también me sorprende esto, ¿no? Que la que se avecina por muy consolidada que sea, bueno, precisamente, que esté tan consolidada y que no caiga y que siga petándolo tanto en un viejo. Esta es una serie que ha ocurrido el Factor Simpson. La tienes a todas horas en el TNT y pues la deja, yo la veo, no te lo voy a mentir. Ya está, podemos ver. Pues yo creo que, no, yo creo que deberías haberme mentido, sinceramente. No, pues sí, esa la veo, ¿eh? Pero tú la ves, pero, o sea, cuando dices la ves, quiere decir que la ves, o sea, venga, voy a ver el 17x03. No, no, no, no soy fan y no sigo el episodio, pero si está en la tele lo dejo puesta. ¿Tú la dejas puesta? Macarena Gómez sigue. Macarena Gómez viene y se va, pero ahí sigue. Pero ahí está. No, no, no voy a ser yo quien minimice el éxito de una serie como la que se avecina porque ahí están los datos de audiencia. No, no, joder, desde luego. Y oye, encantado, cada uno que ve lo que le dé la gana. Pero me sorprende, no deja de sorprenderme con una fórmula. La fórmula, yo es que te pregunto desde la ignorancia porque no la he visto, pero la fórmula supongo que ya está gastada, ¿no? Como fórmula, digo, Sí. O sea, repiten esquemas. Joder, no sé. Pero es que tampoco le pides más a... No, no, no, es una pregunta puramente por curiosidad, no va con malicia. Quiero decir que ellos tienen esta fórmula y la van explotando a lo largo de las décadas. Es que la que se avecina fue una serie que empezó como sucedáneo de Aquí no hay quien viva, mismos actores y demás. No tuvo el éxito que tenía Aquí no hay quien viva, se está muy muerta en sus inicios, pero conforme el paso del tiempo, tercera, cuarta temporada, no sé en cuál fue, consiguió crear una audiencia muy fiel y fue creciendo y creciendo y creciendo. Y ahí está. Fue una serie que empezó muy tímida pero apostaron por ella, aguantaron, aguantaron y ahora un exitazo. Bueno, oye, pues ahí están triunfando todavía a estas alturas. Esto es José Luis Moreno, ¿no? No, no, no, no, no, no, no, no, no, José Luis Moreno eran las matrimoneadas. Eso es. No, estos son los, no sé quién es el tipo, pero... Vale, no, entonces no me importa que triunfe. No, no, mientras no sea José Luis Moreno, por cierto, José Luis Moreno se está hundiendo, ¿no?, con su alfombra roja. Sí, le han cancelado el programa pero le van a dar una indemnización que lo flipa. Le han cancelado, finalmente han cancelado... Han cancelado... Alfombra roja... Alfombra roja, palas, o algo así. Es muy bueno este nombre, Alfombra roja, Alfombra roja, ya tienes ahí el lujo. No, no, pero añádele palas porque todavía da como más lujos. Royal Deluxe, es que le faltaba... Faltaba el Royal, Alfombra roja, palas, Royal... Deluxe. Deluxe. Bueno, pues ya está cancelado, ya está cancelada la polémica que arrastraba desde el primer programa, con lo cual, oye, mira, una cosa menos de la que preocuparnos. Y mira, antes de dejar de hablar de Isáis, sí que me parece destacable que hablemos de las actrices que han escogido para esta serie. Sí, perdona, que me he llevado la conversación hacia otros derroteros y... Y no vamos a hablar de la que se avecina ahí. Ah, no, aquí hemos venido a hablar de mi serie. De mujeres. De mujeres. Exacto. No, pues sí que es verdad que han cogido a un grupo de actrices muy desconocidas. Bueno, muy desconocidas. Tenemos a Maggie Cibantos, que es la protagonista que se mueve mucho por el mundo de los cortos y demás. Tenemos a esa malvada Najwa Nimri. Hombre, Najwa Nimri, sí, sí. Que aquí hace de Zulema, una presa muy pasada de rosca. Pero hablando flojito. Eso es. Y pues no sé, tenemos a... ¿Quién más estaba? Yo no te puedo decir porque es que... Alba Flores. Ah, pues es que ni idea. Te lo juro, veía esa serie y un poco me la creí más también porque no conocía a nadie y dije, bueno, lo hacen todas bien y parece gente de verdad. Flores, ¿dices? Perdona. Sí, sí, Alba Flores, que es la hija del Flores este, el famoso. Ah. El que la palmó, el... Antonio Flores. Antonio Flores. Ese, ese. O sea, vale, hija de Antonio Flores. Eso es. No tenía ni idea. Sí, pues tiene la misma cara, esa nariz contundente. Sí, contundente, qué fisno que eres a veces. No, pues eso, han cogido a un grupo de actrices que no son muy reconocibles para el público general y le viene muy bien a la serie. Te las crees, tienen una parte en la que los personajes hablen a cámara en plan documental callejeros y funcionan muy bien. Sí. Te las crees. Es un poco lo que pasaba también con, no es por meter el dedo en la llaga, de verdad, pero con Orange is the New Black, que cogían todo aquel elenco de actrices que eran desconocidas totalmente. Luego investigas y ves que han hecho cosas. Todas tenían papelillos anteriores o muchas, pero yo creo que funciona por eso, porque se coge a una gente que lo saben actuar bien, pero no son caras conocidas. Que es mucho lo que hacen los británicos con sus jóvenes. Siempre cogen actores jóvenes que se identifican mucho con el personaje, aunque no sean muy buenos actores, saben escoger bien a los actores. Sí, yo creo que en este país tenemos un pequeño problema, ahí va en serio, de directores de casting y de directores de actores. Sí, sí, sí. Más que problema de actores y de interpretaciones. Creo que la gente que debería dirigir... Incluso los personajes pequeños de vis-a-vis te los crees, te los crees incluso más que a los protagonistas. ¿Y los personajes masculinos qué? A ver, hay un momento doctor que a mí... Yo fui lo que peor lleve del primer episodio. Sí. porque es gratuito, es una chorrada. Bueno, hay un doctor que es un enfermo, digamos. Eso es, un doctor en una fábrica de mujeres, he dicho, en una cárcel de mujeres. Sí, un sátiro en medio de una cárcel de mujeres, vamos. Eso es. No es una peli porno, es una serie de verdad. Y pues, no sé, pasa de igual que no era el chiste de New Black, los hombres son los de menos y lo que nos centraremos era en la vida de las presas. Vale, incluso la, digamos, jefa de la cárcel es una mujer y la jefa de reclusas... Una mujer en lactancia. Sí, no, no, bueno, me refería al alcaide, pero luego está la señora esta en lactancia que tiene una de las escenas más bizarras que he visto en la tele y eso es malo, pero es bueno. O sea, yo me quedé a cuadros. Sí, sí, o sea, es una escena que solo por esa escena merece ver el... el primer episodio porque es que no te la puedes esperar. No, no, no, es una escena no la vamos a contar pero está relacionada con la lactancia y con esta señora bombeándose la leche del pecho. Una práctica bastante normal pero que en la serie pues está presentada... Le dan un giro. Sí, le dan un pequeño giro ahí que dices, madre de Dios, ¿esto qué es? Y está bien porque oye... No, sí, sí, o sea, incluso el montaje que es algo que en las series españolas... Yo creo que... No sé si las series españolas tenían montaje porque siempre son escenas ahí puestas... Yo creo que las graban cronológicamente. Sí, sí, sí. Ruedan, corta, venga, pero corta, cuidado, justo en el punto que luego ya esto va directamente al aire. Pues en este caso el montaje yo creo que es muy acertado, ¿eh? Sí, al igual que el resto de apartados técnicos... Sí, sí, fotografía, etcétera, está muy lograda. Yo es la primera vez, confieso que no veo muchas series españolas, pero es la primera vez que tengo la sensación de ver una serie española y decir, hostia, esto es exportable de verdad. Pero no la idea ha sido el producto, o sea, este producto podría salir en... Hombre, la BBC igual no, pero en un canal... En abierto de Estados Unidos. Yo creo que podría salir, ¿eh? Una Fox se produce esto sin ningún problema. Exacto, exacto. Incluso esto mismo lo doblas y... No porque ellos no doblan nada, pero... Ellos te vuelven a poner actores nuevos. Exacto, pero quiero decir que así como el Ministerio del Tiempo me parece una gran serie... Sí que al final... Es una gran serie, pero sí que al final pierde un poco el... No es muy espectacular, exacto, es más el trabajo de guión. Sí, y es una serie que la ves y dices, es que es española, es que no, no, no se puede escapar de ello, es española y ya está. En cambio, vis a vis, pues oye, no, no, ahí facturón, ¿eh? Sí, sí, sí, muy bien, muy bien. Oye, veremos el segundo episodio, veremos si todas estas buenas sensaciones se confirman, o es una serie con muy buen piloto, pero un desastre después. Bueno, si las sensaciones buenas se confirman, aquí puede pasar una hecatombe mundial a nivel seriéfilo, quiero decir, ¿te acuerdas de septiembre de 2004 cuando estrenaron Lost? El mítico 2004. Exacto, el mítico 2004, ese año en que estrenaron Lost y había un montón de series que ya iban tirando y estrenaron algunas series más y hubo que hay una especie de boom de que la gente de repente se dio cuenta de que las series existían y que había calidad y tal. Imagínate que esto es el, imagínate que el Ministerio del Tiempo es el Lost de las ficciones, de la fricción española. Este año, ya te digo, a Tres Media ha apostado muy, muy fuerte por el mundo de las series. Está creando El Incidente, que era aquella serie que dijimos con Marta de Tura y... ¿Cómo se llama esta chica? Sí. La Magical Girl. Bárbara Lenny. Bárbara Lenny, correcto. Esa serie de ciencia ficción. Sí. Está creando otras series con Ingrid García Johnson, Verónica Chegui... Sí, sí, sí. O sea, el nombre... Nivelón interpretativo y... Ahora solo hace falta que el resto venga con... O sea... Que acompañe... Eso es. Y es que además, A3 Media tiene su gran baza que yo creo que es muy peligrosa, que es esa serie producida a medias con la BBC. Que es Refugiados. Los Refugiados. Ahí está. ¿Esta serie qué pasa? ¿Se va a estrenar algún día? Hay alguna promo? Creo que va a terminar en la sexta en vez de donde en A3. Pero es que es muy difícil vender una serie que, vale, está grabada en España, el capital es español y de todo. Pero es que son actores no conocidos para el público español y encima está grabada en inglés. Ya. Será un poco ni chicha ni limona, ¿no? Ni patine pa' mí y quedará ahí... No sé. Uf. Bueno. Ya veremos. A ver si, en cualquier caso, a ver si esto es el germen de... Pues no sé, un fandom español y a ver si la gente empieza ya en las redes sociales a hablar de ello. El Ministerio del Tiempo a nivel de fandom lo ha petado. Sí, sí, sí. Por eso digo, a ver si no se queda en esto. Es decir, siempre se ha hablado de la ficción española en redes sociales pero un poco para destruirla. Y el Ministerio fue... Vamos a tener que crear una carpeta solo para series españolas. Fíjate, ¿eh? Qué curioso. ¿Quién nos lo hubiera dicho hace un año? No, yo estoy muy contento, la verdad. A ver, a ver si es cierto y la cosa tira y podemos tener un panorama pues, oye, sano. Alegre de ver la televisión. Exacto. Vale, pues oye, aquí nos quedamos con Vis a Vis la semana que viene a ver si la cosa sigue viendo en popa y más series, oye, que siempre estamos abiertos a tus nuevas propuestas. Eso es. Muchísimas gracias, un abrazo muy grande. Vale, hasta luego. Hasta luego, chao. ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal! ¡Suscríbete al canal! Alabama Shakes Sound and Color és el nom del seu darrer àlbum i aquest tema tan vibrant que sentíem es diu Give Me All Your Love han tornat els Alabama Shakes i han fet un disc tan xulo com l'anterior i l'anterior era molt xulo bé, havíem deixat una mica en suspens el tema dels còmics perquè deia que hi ha un parell de novetats via ECC a l'editorial ECC n'hem parlat d'una i ara tocaria parlar de l'altra que ja us comentava al principi és totalment diferent, radicalment oposada aquest cautiu del qual us parlàvem fa una estoneta la cosa es diu Gil Gamèix 2 o Gil Gamèix 2 i és una història rescatada de Jim Starlin Jim Starlin és un d'aquests autors reverenciats i bé, amb una legió de fans incomptable també té alguns detractors però en fi, jo crec que aquest senyor acumula més fans que no pas gent que l'odia i és un tio que durant els anys 80 va dedicar-se a escriure molts còmics de caire cósmic feia moltes aventures a l'espai que de vegades es coneix com a Space Opera aquestes mega aventures d'acció amb personatges estrambòtics i amb personatges de tots els planetes i de tots els mons lluitant en enormes batalles i tota aquesta història de fet aquest senyor s'ha encarregat molt sempre que ha treballat a Marvel de totes les odissees i totes les epopeies còsmiques que ha volgut muntar la casa per exemple, és el senyor que va tractar més a Thanos aquest personatge que és com una mena de déu ultrapoderoso, ultradestructiu que per cert em sembla que sortirà la nova pel·lícula de Los Vengadores que s'estrena divendres, dijous de la setmana que ve Bé, doncs, James Tarlin va tractar molt Thanos va tractar Warlock que és un altre personatge de Marvel o el Capitán Marvel que és un altre personatge de Marvel és autor de la saga de l'Infinito i sobretot és autor d'una cosa molt personal que va fer durant els anys 80 que es deia Dread Star que era exactament això una epopeia còsmica protagonitzada per un tio que era una mena de cowboy espacial una cosa molt influenciada per Star Wars i per tota aquesta història Bé, doncs, en aquest caldo de cultiu James Tarlin produeix, escriu i dibuixa l'any 1989 aquest Gil Gamèix II que és una història que es publica en quatre entregues i explica com una raça alienígena ha de salvar ha de, diguem bueno, sí, salvar la seva espècie llançant a un altre planeta dos especímenes a dos sujetos però el robot que s'ha d'encarregar d'aquesta feina la caga i en lloc d'enviar un espèciment macho i un espèciment hembra doncs envia dos especímenes machos amb la qual cosa automàticament erradica aquesta priva de qualsevol possibilitat de supervivència aquesta raça en qualsevol cas són llançats a l'espai aquests dos personatges i aterren a la terra un d'ells es perd una mica a la jungla i no se'n sap massa res més i l'altre es converteix en una mena de salvador de la terra en el que vindria a ser una mena de paràbola del mite de Superman que no deixa de ser una paràbola una mica de Jesucrist anava a dir el mite de Jesucrist de Jesucrist però bé el còmic Gigamés Segundo acaba anant per uns altres derroter o sigui que comença com una mena de Superman una mica però de seguida se'n va cap a un altre lloc perquè aquest Gigamés aquest personatge el que fa és doncs això convertir-se en una mena de deïtat un salvador un masies caigut a la terra i es converteix en un dictador automàticament en una mena de ser todopoderoso que és una mica qui regeix el gran govern de la terra és a dir el senyor a qui tothom ha de rendir pleites hi ha una mena de governant totalitarista què fa James Tarling doncs d'entrada fer una petita crítica una petita visió de tots aquests règims totalitaristes i fer una satira del capitalisme de les societats de totes aquestes societats abocades a la perdició tecnològica aquesta cosa tant de la ciència ficció distòpica de tota la vida i això de Gilgames Segundo és d'un distòpic que et tira d'esquenes és molt distòpic perquè és molt potent és molt hardcore i lliga bastant amb aquesta línia que no és la primera vegada que us parlem de còmics dels anys 80 que doncs s'enfosquien marxaven una mica dels cànons estètics i temàtics dels anys 70 i es convertien en una cosa més fosca més xunga i més adulta Gilgames Segundo s'enquadra una mica en aquesta tendència de fet és un còmic molt molt molt anys 80 un llegeix el còmic i tot i que no sàpigues molt de còmics i tot i que no sàpigues molt d'anys 80 tu llegeixes això i de seguida te n'adones que això és un còmic doncs això fill dels anys 80 i bé una mica per qui es mou aquesta obra de Jim Starlin que no està exenta de tocs d'humor ni tampoc d'un final bastant pirotècnic però sobretot molt enfocat cap a una branca més metafísica es posa molt transcendental cap al final de la història especialment en el quart volum diguem en el quart número que composa la història completa però és una història molt divertida que es llegeix molt bé i que sobretot tot i no comptar-se entre les millors històries de l'autor perquè ja et dic que hi ha Dreadstar que per mi és un imprescindible de la història del còmic mainstream s'ha de llegir segur i obligatoriament qui li agrada el Jim Starlin està molt recomanat per qui li agrada la ciència-ficció i les aventures còsmiques i jo crec que qualsevol persona que no sàpiga gaire del Jim Starlin ni d'aquesta mena de còmics pot apropar-se i segur que es veu una mica absorbit per aquest torrent d'aventures humor negrura crítica salvatge crítica més fina crítica més gruixuda i totes aquestes coses que té el Jim Starlin per oferir-nos el Gilgamesh 2 o Gilgamesh 2 que ja us dic que és una de les novetats potents de les darreres setmanes d'ECC de les darreres setmanes de les darreres setmanes de les darreres setmanes de les darreres setmanes de les darreres setmanes de les darreres setmanes de les darreres setmanes de les darreres setmanes de les darreres setmanes de les darreres setmanes de les darreres setmanes de les darreres setmanes Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! i si estàvem parlant de retornos sonados doncs jo crec que aquest s'emporta a la palma torna en Blur, no sé si per a quedar-se no sé si per fer només aquest disc que es diu The Magic Whip o no sé per què, però en qualsevol cas acaben de treure aquest disc, les crítiques estan sent molt bones els primers temes que hem sentit també són molt xulos aquest concretament obre l'àlbum i escolta, bienvenidos sean Blur sempre és un grup que va fer coses bones, va fer coses potser no tan bones, va tenir una carrera una mica irregular va tenir algunes obres mestres però Damon Albert no és un tio bastant geni i sempre se l'ha d'acollir en els braços i parlant de coses que tornen i de coses que en sonen i de tot això a veure si us sona aquesta història una casa muy vieja entonces, ninguno de nosotros ha visto la casa eh, Scotty, has encontrado algo? se titula Mortorum de Monto el libro de los muertos es un tratado sobre los demonios con que quiero es irme de aquí inmediatamente recitando los conjuros recogidos en este libro los demonios tomaría posesión de los vidros bueno, Yuyu i pelis viejunas és una grandíssima combinació com a mínim per mi sentíem el tràiler i no fa pinta de ser un tràiler remestralitzat sinó que suposo que és un tràiler de l'època de Possesión Infernal la mítica, mitiquíssima pel·lícula que va rodar Sam Raimi l'any 1981 i que el va posar al panorama a ell i a aquest actor Bruce Campbell que després va protagonitzar les dues seqüeles que van seguir en aquella pel·lícula estem parlant de, doncs això de Possesión Infernal i d'una saga que es va convertir en un dels mites del terror dels anys 80 especialment quan va començar a fusionar tot el tema del terror amb l'humor a partir de la seva segona entrega terroríficamente muertos de l'any 87 doncs la cosa ja es va fer bastant bizarra bastant divertida bastant catxonda i amb l'Ejército de les Tinibles que era la culminació de la trilogia doncs la cosa ja se salió de madre totalment per què traiem aquest tema? per què parlem d'aquestes tres pel·lícules? doncs senzillament perquè venen el fenomen Experience que és aquesta, ja sabeu aquesta iniciativa que recupera doncs títols claus de la història del cine especialment títols mítics títols que han anat quallant en l'imaginari popular que molts d'ells jo diria que la majoria tenen una qualitat innegable però que sobretot són pel·lícules que molts de nosaltres ens agradaria veure en cine perquè no hem pogut veure mai en cine i que aquesta seria la primera vegada doncs ja sabeu que el fenomen Experience es dedica a això a recuperar aquestes pel·lícules i aquestes tres són les que es projecten demà divendres a partir de quarts de nou del vespre i amb la millor qualitat possible que és els 35 mil·límetres de la còpia és a dir res de cosa digital i res de xorrades modernes i amb versió original subtitulada això és una cosa que sempre fa dubtar una miqueta perquè òbviament perquè en aquest programa som però versió original sempre a para todo però clar sí que és veritat que aquestes pel·lícules mítiques que sempre les hem vist doblades doncs bé no sé potser també seria guai veure-les amb versió doblada però en qualsevol cas no tenim cap queixa de poder-la veure amb versió original cap de les tres perquè ja us dic que són tres pel·lícules molt descacharrants que asseguren festa del cine festa del terror i festa de la comèdia salvatge i que a partir de demà o més ben dit demà a partir de quarts de nou del vespre les podeu veure seguides en un mega empatxo superbrutal de cine caspa autoparòdic que teniu el fenomen d'experiència ja sabeu jo penso que és un plan immillorable per divendres a la tarda a partir de la comèdia a partir de la comèdia a partir de la comèdia a partir de la comèdia a partir de la comèdia a partir de la comèdia doncs amb Sam Raimi amb la marató de possessió infernal terroríficament mortes a l'esquerra dels tenibles ens acomiadem fins la setmana que ve i en fi ja sabeu la setmana que ve en la mateixa hora 8 del vespre de 8 a 9 tindreu una mica un menú exactament igual còmics música totes aquestes coses que ja sabeu que ens agraden tant que ens agrada posar-vos al dia per tenir una agenda una mica t'actualitzada i ja està ja sabeu a Ràdio d'Esvern 98.1 no dic mai la freqüència però és que em sembla una tonteria perquè qui ho estigui escoltant ja la sabrà però bueno sempre queda bé dir-ho 98.1 i a www.radiodesvern.com cuideu-vos molt i que tingueu un gran cap de setmana moltíssimes gràcies adeu Música Música Música Música Música Música