#129 - Primavera Sound, Jaime Hernández i Locuras d’Amor; cine: Lazos de Sangre i Corn Island (tràilers suecats); i videojocs: Papers, Please

Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Ja sé que tots aquests tripes que estic fent potser no els hauria de fer i hauria de posar bona cara i fer com si tot n'és bé, però bueno, no és el cas. Falló número 4, no tinc ordinador, amb la qual cosa us podeu connectar si voleu al www.radiosberg.com, però jo no us podré llegir. Si voleu parlar entre vosaltres, tota l'allau de participants que sempre acostuma a tenir al xat haureu de parlar entre vosaltres. Cosa número 5, em sembla que ni tan sols tenim xat. No tenim xat tampoc. Vale, no tenim barri, sí que tenim xat. En fi, ja veieu, això és un semvivir. No ens paguen el suficient, però bueno, és el que hi ha un dijous com qualsevol altre. Sabeu què? Com que estan passant tantes coses dolentes, la setmana que ve no faré programa com a senyal de protesta i que no podem fer programa per altres motius. Ja us ho diré. Al final del programa us emplaçaré per d'aquí dues setmanes. Però, en fi, intentarem fer el que puguem. Ja sabeu que aquest és un programa de recomanacions culturals. Fem una mica d'agenda, parlem de les coses que arriben als cinemes a partir d'ama, us recomanem algun còmic, us recomanem algun videojoc, ja sabeu una miqueta el que fem cada setmana. Fem una cosa, Jordi, tenim algun tema per tirar i així després a veure si podem ja parlar amb el Berri? Doncs tira, això va. Fem una mica d'agenda. Fem una mica d'agenda. Fem una mica d'agenda. D'agenda. Fem una mica d'agenda. D'agenda. D'agenda. D'agenda. D'agenda. D'agenda. D'agenda. D'agenda. D'agenda. D'agenda. D'agenda. D'agenda. D'agenda. . D'agenda. D'agenda. D'agenda. D'agenda. D'agenda. . D'agenda. D'agenda. D'agenda. D'agenda. D'agenda. D'agenda. D'agenda. . . D'agenda. D'agenda. D'agenda. D'agenda. D'agenda. D'agenda. D'agenda. D'agenda. D'agenda. del sol electrònic o alguna cosa així, no sé ben bé com anomenar-ho potser sol electrònic és una bona manera de dir el que fa el James Blake va treure el seu darrer disc fa un parell d'anyets i va revolucionar una mica tota la premsa musical perquè era absolutament brutal i és un dels noms que passarà pel Festival Primer de la Sound, que comença dijous que ve, dijous, divendres i dissabte de la setmana que ve dimecres ja comença una mica el Serau ja comencen a haver alguns concerts però la cosa gorda al recinte del Parc del Fòrum comença dijous ja sabeu que és la cita anual per tots els hipsters i indis d'aquesta ciutat nostra que es diu Barcelona i d'arreu del món perquè en realitat cada any hi ha més hooligans i més fans hooligans no ho dic com a cosa despectiva una mica si potser més fans d'arreu d'Europa que van al Primer de la Sound llavors el que hem pensat de fer és, com que aquest és l'últim flux abans del Festival fer un petit repàs sobre alguns dels noms que es congregaran a partir de la setmana que ve tirarem alguns temes de grups que passaran pel Festival i el primer d'aquests era aquest James Blake que acabem de sentir ara Retrograde es deia aquesta cançó des de l'àlbum Overground i fa una mica la funció de substitut del barri perquè em sembla que aquest senyor encara no el trobem l'estem intentant localitzar si algú sap on pot parar que ens truqui a la ràdio perquè estem una mica preocupats no, és veritat no estem preocupats no ens preocupem pel barri 93 372 3661 és el telèfon de la ràdio si sabeu d'això del paradero desconocido de barri doncs ens dieu però de totes maneres si teniu alguna altra cosa a dir-nos també podeu fer 93 372 3661 i avui més que mai perquè si ens quedem sense barri la veritat és que fem un forat bastant gordo al guió del programa l'haurem d'omplir d'alguna manera una bona manera seria aquesta que ens truquéssiu des de casa o des de la feina o des de allà on sigueu si esteu al cotxe sisplau pareu al costat o parleu des del mans lliures i entreu i ens dieu alguna cosa no ho sé ja sabeu cada setmana us ho dic i cada setmana és una mica sense èxit però bueno jo torno a dir ja sabeu doncs ens truqueu i ens recomaneu alguna pel·li que hagi vist es va estrenar Mad Max doncs què us sembla Mad Max per exemple o alguna pel·li més autoral o algun concert que hagi anat o algun concert que penseu anar no sé alguna cosa relacionada amb la cultura o no és igual amb el que us doni la gana però sisplau truqueu 93 372 3661 i ajudeu-me a fer aquest programa que s'està quedant una mica orfe amb marxes forçades a menys que in extremis entre l'amic barri i salvi la cosa amb la seva secció gent del barri que ja sabeu que va de sèries abans que passi tot això si és que mai passa parlem una mica de còmics ja sabeu que el tema vinyetero comicaire és cosa bastant preferida en aquesta casa ja sabeu que ens agrada molt parlar de còmics i ho fem més o menys cada setmana amb diferents propostes de diferent pelatge i sabeu també que sempre ens agrada tornar als còmics d'autor perquè bueno hi ha moltes novetats de còmics comercials mainstream de superherois i tot això però el que no es pone de veritat són els còmics d'autor i especialment si arriba de noms tan vaques sagrades com el que us portem avui que no és otro que Jaime Hernández o Xaimi Hernández respectadíssim un autor doncs això gran pope del còmic underground americà del còmic indie pare avi del còmic independent nord-americà i per extensió del còmic independent de tot el país de tot el món perdoneu no sé la veritat és que no sé quants autors de renom quants autors rellevants han pogut veure's influenciats per Jaime Hernández per tota la seva prole perquè recordem que són uns quants germanets entre els quals brilla especialment el Beto Beto Hernández autor de Palomar una prole una família que van a més treballar junts en això del còmic i van crear alguna de les sagues més importants de la història com era Love and Rockets que era una col·lecció de TVOs molt underground que van sorgir a partir dels anys 80 principis dels 80 als Estats Units i que van posar una mica pates arriba tot el panorama aquell panorama que estava dominat per gent com Robert Cram per exemple i que ells van aportar un extra de sensibilitat femenina perquè sempre parlaven de dones i segueixen parlant de dones a tot aquell panorama tan cafre i tan heavy que estava començant a florir a partir dels anys 70 als Estats Units van arribar a ells i van començar a fer històries igual de punquis però també bastant sensibles i bastant emotives i aquestes històries ara mateix ens arriba una de les últimes aportacions a tot aquell corpus creatiu que es diu Locures de amor i és exactament la continuació o una de les continuacions perquè aquests senyors han donat han donat sortida en aquests còmics durant unes quantes dècades doncs això és la continuació de les aventures d'una de les protagonistes de Locures Locures és aquella mena de com ho diria o com aquella mena de saga aquella mena de col·lecció que va reunir a uns quants personatges i els hi va donar vida i els hi va donar potes i cervell i estómac i bueno va intentar doncs convertir-se una mica en l'estandarte de tota aquella joventut Locures era doncs això una col·lecció protagonitzada per Maggie Chascarrillo per la seva gran amiga Hopi White Hopi Glass perdoneu i com us dic durant els anys han seguit tenint aventures i han tingut una continuïtat i el que s'ha dedicat a fer el Jaime Hernández o Jaime Hernández l'autor és a fer-les evolucionar a portar-les no deixar-les estancades en aquella època als anys 80 sinó doncs fer-les créixer una mica al mateix ritme que els seus lectors o al mateix ritme que el propi autor i amb aquestes doncs arribarà aquesta Locures d'Amor que és la història o una de les històries de Maggie Chascarrillo o d'un Maggie Chascarrillo ja adulta ja lluny d'aquelles èpoques punkis de totes aquelles històries que vivíem la Hopi Glass de les locures de joventut i ara doncs això s'ha una mica aburgesat s'ha convertit en una senyora una miqueta més gran però tot i així doncs segueix tenint petites aventures petites com ho diria pequeños escarceos petites coses concretament amb un home amb un tal rei que una mica fan reviure tota aquella història les constants són les mateixes bueno doncs això una mica la vida dels immigrants llatins a Califòrnia una mica els remanentes d'aquella generació que alguns podrien qualificar de perduda però simplement era una generació diferent més inquieta potser i a nivell formal doncs també una mica l'Hernández manté les seves constants de llavors aquest traç és aquesta mena de traç realista que té alguns petits escapés cartoon cada vegada menys cada vegada és més realista tot més equilibrat i més bonic sempre en blanquinegre el seu blanquinegre habitual i a partir d'aquestes constants que manté doncs ja us dic parlar d'una maguitx escarrillo ja adulta que perdoneu ui estic malament igual que l'estemana passada ei molt bé molt eficient Jordi gràcies és que la setmana passada estava una mica melòria encara segueixo com us dic és una maguilla adulta però no va faltar en flashbacks la cosa i veiem paral·lelament les històries del que li passa a la magui amb aquest rei que us comentava aquests escarceus i aquestes tonteries que li passen amb els flashbacks de la seva infància una mica de com va anar la seva vida en família i totes aquestes històries abans d'ajuntar-se amb la Hopi la característica d'aquest còmic és que com a mínim respecte a algunes de les anteriors aventures que havíem vist d'elles és que és especialment emotiu especialment basat en l'emoció i en un cert dolor pel passat per un passat que potser està tornant però podria no tornar no sabem no acabem exactament d'ubicar aquest passat en el nostre mapa emocional però la veritat és que aquests personatges estan inevitablement marcats per aquest passat i aquestes aventures que havíem viscut potser que trobin el seu reflex a la realitat ho estic liant tot una mica massa però en realitat quedeu-vos amb que és un còmic emotiu dolorós esperançat però també sobretot això com us dic que fa un cert mal fa un mal dolç fa un mal que no t'ho fa passar malament però que et deixa doncs amb una certa nostàlgia amb una certa melancolia especialment per algunes coses que s'expliquen del passat dels personatges que són bastant dures i bastant crues més del que ens tenen acostumats sigui com sigui és un àlbum com sempre en el corpus del Jaime Hernández un àlbum molt imprescindible sobretot per conèixer doncs això el destí d'aquests personatges però sobretot doncs per estar una mica a l'oro del que es cou en l'indi nord-americà que en alguns casos ha canviat molt però en altres no ha canviat tant i quan no ha canviat tant és per avient perquè Jaime Hernández doncs aconsegueix agafar el millor de la seva història i seguir-ho mantenint en aquest locures d'amor que és una de les novetats que porta la cúpula i que es converteix directament òbviament en un volum totalment imprescindible en un volum d'amor Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! més enllà, i tota la xarta de hits que tenen los puncetes i que els han convertit per mi en una de les bandes clau del moment, com a mínim pel que fa en rock indie en espanyol. Bé, ara ha arribat el moment en què parlem de cine, i ja sabeu que quan recomanem algunes pel·lícules ens agrada tirar algun tràiler perquè entreu una mica en harina i us feu una mica la idea, agafeu una mica la temperatura de la pel·lícula, però avui ja us dic que tenim un dia una mica de pega i una de les coses que passa és que no podem tirar els tràilers per algun estrany motiu que segurament no és tan estrany però com que no el conec, doncs dic que és estrany llavors el que farem és, si et sembla amic Jordi, estàs a l'altra banda, Jordi? Què tal, bona tarda? Hola, bona tarda, què tal? Epai! Escolta jo a la disposició no, no, estallis, el que vulguis jo t'anava a dir, les teves capacitats com a actor estan contrastades? Limitades no, no, no, contrastades no, vull dir que són patents i les coneixem, hem vist algunes de les teves pel·lícules no, ara sembla que estigui de conya, però ho dic Sánchez Fieber Sánchez Fieber, per exemple allà ajudava molt el guió, que era un guió brillant jo, molt representant, quan em va passar el guió de Sánchez Fieber no vaig tenir cap mena de doctor i vaig dir agafa-ho, perquè això serà un bon bazo però abans de llegir-ho directament agafa-ho, és que huele a éxito vaig veure l'autor i digui és que no m'hi canta més exacte, tot el que ha fet, vull de la mano perfecte doncs això, què et semblaria? molt bé sí, jo el que necessitis estic aquí, a disposició encara no t'ho he demanat encara no saps què et demanaré bueno, tampoc em vaig llegir el guió de Sánchez Fieber i vaig dir que sí no, no, anava a dir que ja que no podem tirar els tràilers què tal si fem una mena de tràilers suecados saps, coneixes el concepte suecado? no el concepte suecado és no em preguntis de què ve però ve de gent que agafa alguna cosa i ho fa a casa no estàs bé de la veu, no tu? què fas? però no pots fer això, home que no sé si has sentit un pollo aquí a l'escubre del ràdio és que el Condensador de Fluxo és un programa proper ets com el Tècnico el sona mejor impossible que va entrar per tele i em feia és veritat, és veritat diga que maco de lo més maco que hem dit últimament ho sé, ho sé doncs, què et sembla? si soquem els tràilers sí, sí, soquem s'ha de dir que tu diria que aquesta setmana recomanem dues pel·lícules diria que cap de les dues l'has vista, no? no no sé res vale, però més o menys jo et dic el títol tu pots jo crec que te'n pots sortir puc aprovitzar provem? puc aprovitzar, sí però així ja saco? sí, home, sí, sí vale, va, vinga va, som-hi mira, la primera pel·lícula de la qual us parlem avui estiu Lazos de Sangre Unos hermanos una familia un motivo que los une un sastre un vestido unos lazos un asesinato Joe, Mike que van a hacer con vosotros lazos de Sangre bueno, no se m'ha acudit no se m'ha vingut res és patètic ja està saps què? no, t'ha acabat la pel·lícula t'has acostat una mica són germans o no? són germans sí, senyor, molt bé no, escolta, escolta home es veia venir escolta, molt bé això perquè és que saps què passa m'agrada, m'agrada jo et dic una cosa hi ha trampa aquí perquè ah, sí? clar, si em diguis el títol original ja seria més difícil sí però al ser una doblada no? allò que s'enventen aquí són molt previsibles els que escriuen els títols en castellà sí de les pel·lícules són molt previsibles clar, perquè el títol original és blot-tice llavors-teix pot ser lazos però pot ser corbates clar, exacte corbates sangrientas exacte són dos germans que al final un es vol matar l'altre, no? eh, més o menys doncs mira més o menys són dos germans escolta, t'he de dir una cosa molt bé, de veritat molt bé, m'agrada molt però la tècnica aquesta dos hermanos un sastre és un clàssic de les soqueces exacte un sastre perquè he pensat si no són germans serà sastre, saps? he anat a part totes, tio ha sido bueno, era de cajón de cajón de sastre has encertat lo de dos germans sí senyor són dos germans que estan unidos por la sangre pero separados a ambos lados de la ley ah són dos germans un del lado de la ley i uno del lado de lo que no és la ley d'acord vale vindries a això perdoneu sí no, tenia el micrófon i ja està ja està què no va dir? però és Estats Units aquesta pel·li és una pel·lícula americana dirigida pel director Guillaume Canet que és un director francès mira, ves quina cosa és un d'aquells directors francesos que s'empirau a Estats Units i han fet coses en americà hi ha uns quants doncs mira aquest és un d'ells és l'autor de Pequenes mentiras sin importància te'n recordo que aquella pel·li segur que l'heu aneu a veure tu amb aquella pel·li sí sí sí Pequenes mentiras sin importància no se lo digues a nadie és un altre dels seus títols és un senyor doncs això que sap dirigir sap fer bé les coses i tot i que el material potser no sempre sigui molt bo el material de partida el tio fa pel·lis que són bastant potables i aquest cas és una d'elles és un remake d'una pel·lícula que es deia Rivales una pel·lícula francesa que anava exactament del mateix dos germans un que és poli doncs això que estan units per la família però que després doncs tenen aquests pequeños ligeríssimos problemes la particularitat d'aquesta pel·lícula o del guió d'aquesta pel·lícula és que està escrit pel propi director Guillem Caner i per James Gray que és un dels grans per mi directors de cinema negre o neo neo-noir si voleu americà del moment autor de La noix és nuestra per exemple o de Qüestió de sangre o de El sueño d'ell i és una pel·lícula que es va estrenar fa poc que no era cinema negre però que estava molt bé igualment perdona una cosa jo puc anar puc matxar allà o no? jo estic fotent el rotllo no no no però tu si vols pots entrar tu talla'm no no no al contrari jo no vull molestar home t'hauries acabat de fer el segon tràiler ah jo el segon tràiler bé més tard bé més tard bé més tard després de la cançó o no? t'estic apretant molt no no no està bé perdona endavant endavant ara he perdut el fil em quedo aquí sense dir res vale no no no pots marxar i et faig un whatsapp si no quedes a fora i et faig un whatsapp busca no estaves dient això que és una còpia de còpia dels anys 70 estaves dient això encara no ho he dit tio doncs digueu ja perquè ho tens aquí el guió putat és que no ho volia dir així ah no? no això ha sigut una indicació per mi no és una còpia de còpia és un homenatge dels homenatges hòstia perdona perdona no no no ara has capat malament no tu? sí sí he capat malament ara em trucarà al Canet i em dirà tio ets un cabron o què ha passat? això que dius no inventa res? això també això tu estàs inventant no hi és això i això que dius és el pillot xusto que has vist en els últims anys això és una tu t'apuntes això i ja ho dius d'una altra manera perquè jo tinc les menys tècniques mnemotècniques tio t'apuntes és una gran mierda i en canvi dius no està mal no us la perdeu exacte tio cadascú té les regles que té escuta eh perdó per haver entrat aquí no no no cap problema tu saps que sempre ets benvingut no no és que tu vaig dir un dia aquest programa està molt bé quan estàs tu sol quan tu calles no t'ho juro no no no jo de veritat i per dir-te o sigui com són les coses teníem tres tres persones al xat entret jo i n'hi ha dues o sigui no t'ho dic com a cosa dolenta no no no i no no em fiques pressionant mira avui he entrat perquè estàs una mica així que escadillo i tal i no vagis minuts que parlo jo són minuts menys que parles tu saps? exacte llavors el favor que faig però però jo però després em passaràs la però jo no prefereixo que feis tu el programa sol jo t'ho dic moltes vegades eh ja està jo estic aquí sense dir res sense molestar però és que et veig la cara i no em puc estar de preguntar-te coses bueno eh bueno voleu que el Jordi es quedi el programa no no no 7 7 7 no entris no que aquí s'ha de la pròpia trampa vale no no no tu acaba 93 372 3661 si voleu que es quedi el programa 93 372 3662 si voleu que margi no sé on trucaran i si voleu que margi de ràdio truqueu a uns als Nucosovars no? exacte li deu l'adreça de Canjiga Estat que vinguin a treurem correctament bueno no dic res jo sigui no no no escolta sempre sempre són pertinents les teves aportacions ja està no no et cansaràs avui que escolta'm ja està és una pel·lícula que està bé anava a dir ja ho has dit tu ja has fet de l'espoiler però bueno jo anava a dir que és una pel·lícula que parteix molt de és que ara em sento tonto dient tu no no ara em sento tonto no no no el tonto sóc jo perquè la gent està pensant qui és un imbècil aquest que està aquí xafant el programa del Javier Roldán no la gent ja ha sentit la informació que li interessava i ara ja me'n vaig a casa acaba d'entrar una altra persona al xat molt bé que digui alguna cosa jo no dic res i avui és com això es multiplica vale persona del xat 93 372 366 1 vull dir entra al xat que entri una mica més i truqui per telèfon i ens recomani alguna pel·lícula La Zeus de Sangre és la pel·lícula és una de les dues pel·lícules que us recomana aquesta setmana no és una obra mestra però està ben feta és una pel·li de polis i cacos que està ben rodada que té molta cosa de bueno no inventa res ja ho ha dit el Jordi és que realment és un homenatge a aquells homenatges als anys 70 les pel·lícules de polis i cacos i tota aquesta història no es descobrirà a la sopa d'ell però es farà passar una bona estona seguríssim veig a la sopa d'ell It's not the cities, it's the weather we love Atomic tourists A life in such a power I found my tight side I made a ritual of emptiness There are no cities, there are no cities to love There are no cities, there are no cities to love It's not the cities, it's the weather we love It's not the cities, it's the weather we love When I walk to, I walk off The edge of my own life A doontown, a bright flash My body is a souvenir There are no cities, there are no cities to love There are no cities, there are no cities to love It's not the cities, it's the weather we love It's not the cities, it's the weather we love There are no cities, there are no cities to love There are no cities, there are no cities to love It's not the cities, it's the weather we love It's not the weather, it's the nothing we love It takes so long for me to see Fins demà! Fins demà! També per unes quantes més persones un dels plats forts del Primavera Sound, del festival que, dic, una vegada més, que se celebra a partir de dijous de la setmana que ve. No City's Too Love és el tema que dona nom al darrer àlbum de Slaterkini, un àlbum que ha suposat la tornada d'aquestes tres loques de Portland que es van separar fa un temps i que, doncs, això, la necessitat de volver a los senderos del rock i treure aquest disco que és absolutament brutal, dels millors de la seva carrera. És com si haguessin marxat per agafar forces i haguessin tornat, doncs, això amb més energia que mai. Ja ho sé, que Slaterkini, No City's Too Love i les Slaterkini ens porten cap a una nova secció del programa, una secció que es diu Videojocs, ja ho sabeu, Videojocs de gaire indie, aquí no trobareu coses comercials ni coses així, sinó coses... Ai, jo ho he explicat molts cops, però no és igual. coses inquietes, artísticament, doncs, més potents i no potents en quant a potència tècnica, però sí en quant a valors artístics i en quant a posar en escena, en quant a música, totes aquestes històries, guions, aquestes històries que fan dels videojocs productes de consum cultural realment grans. A tots ens agrada passar un bon rato amb un videojoc, però també ens agrada que ens alimenti el cervell. I el que us portem aquesta setmana alimenta el cervell molt, molt, perquè es diu Papers, Please i és una cosa molt fàcil i molt difícil d'explicar. És un videojoc absolutament minimalista que consta d'una única pantalla fixa que és l'escriptori d'una aduana. Tu, com a jugador, com a personatge responsable de tomar part en aquesta aventura, et poses a la pell, et calces a les sabates d'un inspector d'aduanes en un país fictici d'uns ficticis, també, anys 80, un país que recorda poderosament els països de l'Europa de l'Est que tenien aquelles polítiques tan rígides i aquells règims tan salvatges. I tu el que has de fer és estar darrere d'aquest mostrador, un mostrador d'una aduana, i decidir a qui deixes passar i a qui no. Ets un inspector d'aduanes que decideixes, se't va posant la gent al davant i demanes els seus papers, d'aquí que es digui Papers, Please, demanes el passaport, els permissos, tota aquesta història, els inspecciones i decideixes si els deixes passar o no. Ah, quin avorriment de joc. Bé, doncs sí, però no. No és un avorriment aquest joc, perquè al principi sí que és una mica mecànic. Al principi dius, però això de què va? Especialment perquè, ja us dic, és un únic escenari, una única pantalla, gairebé no té canvis. Té alguna pantalla de menú, però ja està, té poquíssims canvis. Però a poc a poc et vas ficant dins de la història i et vas adonant de les ramificacions morals que té aquesta història. I en té moltíssimes. Perquè el jugador s'enfronta a molts dilemes morals. Comences deixant passar la gent que té el passaport en regla i deixes a fora qui no el té en regla. Però a poc a poc se't van plantejant diferents situacions que has de resoldre i has de decidir si deixes passar o no. Has de tenir en compte què passa si deixes passar una persona i has de tenir en compte què passa si no deixes passar una persona. És a dir, què faries tu si fossis un inspector de duones i et vingués un senyor sospitós amb cara xunga i els papers sense estar en regla? Doncs probablement faries una cosa. Però què faries si et vingués una dona amb fills petits que necessiten ser alimentats i volgués travessar la frontera i no tingués els papers en regla? Ah, el joc t'enfronta a aquesta mena de decisions, t'enfronta a la burocràcia, t'enfronta al fet que aquesta burocràcia et pugui penalitzar. Tu has de decidir si et pot més guanyar el joc, no guanyar el joc, però guanyar més diners perquè la teva jornada depèn d'això, o si et prevalen més els teus principis morals. Què passa si deixes passar una persona i aquesta persona resulta ser un terrorista? què passa si ets molt bona persona, deixes passar tothom, després no et paguen el sou i la teva família passa fred a les nits? Una sèrie d'això, d'ítems morals, de qüestions de caire ètic que són el que vertebran realment el joc. El joc realment, ja us dic, passes l'estona, és divertit, és emocionant, t'encongeix l'estómac, però en realitat el que realment fa és fer-te pensar, fer-te reflexionar sobre les polítiques d'immigració i fer-te pensar una mica sobre doncs això, aquesta cosa de convertir les persones en moneda de canvi, de convertir-les en persones que respiren i que viuen i que necessiten menjar i que necessiten fer una vida pròpia o bé amb molèsties, amb purs tràmits, amb números que se't posen endavant i et serveixen per passar la jornada i per guanyar més diners o menys diners. és un joc extraordinari en aquest sentit a nivell diguem de guió i a nivell de temes que tracta i a nivell d'implicacions que té morals i de totes aquestes històries i a més a nivell formal visualment és totalment minimalista i a més imita una mica l'estètica de videojocs dels anys 80 tot píxels, colors, plans i una musiqueta matxacona feta expressament matxacona que una mica recorda també a les músiques de l'Europa de l'est música té un ritme molt marcial i una cosa molt marcada una música que només surt al principi del joc però quan surten les lletres i que a partir d'aquí ja dona pas a tota la sèrie de sons que caracteritzen aquest dia a dia de l'inspector de duanes és un joc multipremiat no és nou ja va sortir fa uns pocs anyets acostumbrant per l'arbús de novetats aquest cop hem fet una petita excepció perquè crec que val moltíssim la pena aquest Peppersplish que no agradarà a tothom però sí que és veritat que segur que no heu jugat a res semblant el teniu en format PC a Mac i em sembla que algunes consoles o sigui que busqueu-lo que no serà molt car i flipeu perquè és un joc que la veritat t'enfronta amb tu mateix I'm so long my only friend I guess we gave it a try And then I guess we tried again I don't remember why Well, nothing's as hard to do Is just saying goodbye I guess love ain't always right And I find out you've gone and met a new man And told him And told him he's the love of your life How could you baby How could you baby How could you baby How could you baby Well, have you lost your memories Did you wash them down the drain And did you have some help Deciding Deciding Deciding Deciding To forget my name Cause nothing I can say to you Could ever ease this pain I'm just waiting I'm just waiting for the day Then I can say And I can say That you were mine again When I found out you're gone And met a new man I felt so lonely I felt so lonely And I cried How could you baby How could you baby Well, how could you baby Well, how could you baby How could you baby How could you baby How could you baby Well, how could you baby How could you baby How could you baby How could you baby How could you baby I can baby Now, how could you baby How could you baby I felt so lonely How could you feel может to baby How could you baby How could you baby What you baby How could you baby How could you baby Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Vinga, dos noms més dels que venen al Primavera Sound de la setmana que ve sentíem a Tobias Gesso Jr. fa una estoneta How Could You Babe dels celebrats temes del seu celebrat àlbum de debut, que es diu un i això que acabem de sentir ara una mica més animadet són els Oat amb un disc que es diu More Than Any Other Day que conté aquest tema que és gairebé igual Today More Than Any Other Day dos, ja sabeu, dos dels grups o dos dels artistes que passaran pel Primavera Sound la setmana que ve ens podrem veure en directe en nostra casa UOU Dèiem el tema de cine i tal ja us comentàvem que no teníem tràilers que no podem tirar tràilers però estem suecant nosaltres els nostres propis tràilers i ara toca parlar de la segona recomanació de la setmana i aquesta, atenció Jordi Has de tornar a fer la mateixa... No, bueno, això t'ho muntes tu, com vulguis Vale, vale No, però vull dir, hem de fer el tràiler igual, no? Has de fer el tràiler Però jo vull avisar que no he vist la pel·lícula ni sé de què va el tràiler ni res És que si haguessis vist la pel·lícula o que sapiguessis... No ho faríem, no? No et diria de fer-ho ara Perdria la gràcia i no et deixaries tan en ridícul Vale, vale, perdó Vull dir que no... No, no, no Jo estic aquí, no dic res, vale? Vale Pensa que aquesta, per si et dóna alguna pista Aquesta pel·lícula és una mica més d'autor Això és com més ja... És que jo penso que estic buscant la sintonia també Ah, no, no, clar És que ets una orquesta És d'autor És d'autor, és així com més minimalista i tal i més lenta Ho dic per si també vols adaptar... Ah, vale, sí, ho tinc I got it Sí, vale, perfecte, perfecte Alguna input més? Alguna input més? Sí, et diré el títol i llavors tu ho llences, vale? La pel·lícula es diu Corn Island Una isla Unas personas Una quietud Una tranquilidad Un viendo pasar el tiempo Unas nubes Unos pies descalzos En la playa de la isla Un No tengo prisa Popcorn Island La película lenta que estaves esperando Bueno, bueno, bueno T'ha faltat dir Un trailer Una pel·lícula És veritat Espera, però jo vaig amb pilotes No sé, no tinc ni idea No, no, no, està bé, està bé Ara de què va la pel·li No, m'ha agradat molt una frase que has dit Que és La pel·lícula que estaves esperant No, la pel·lícula lenta que estaves esperant La pel·lícula lenta que estaves esperant Això, això La pel·lícula lenta No, m'ha agradat també Lo d'esperant Perquè esperes molt durant la pel·li O sigui, tu esperes que facin la pel·li Però llavors quan la vas a veure Quan ja estàs allà També t'esperes T'esperes És el que tenen les pel·lícules lentes Les pel·lícules d'auto Escolta, tira currículums per això Perquè No, no, de veritat, tio Fas molt Podria tirar currículums Però de què va la pel·lícula? A veure, per favor Ho has descrit bastant bé Bastant bé T'ho prometo Totes les coses que has dit Jo crec que no cal que vaig al cine Jo, jo Tu t'inventes les pel·lícules i encertes Jo, miro De fet, m'ha descobert Jo el que faig últimament és Miro el títol de la pel·lícula I jo mateix M'ho faig a casa sol O no sé què O no sé quant Ja està M'estalviu 9 euros L'encertes igual I en aquest cas L'has encertat L'has encertat bastant La veritat és que Totes les coses que has dit I ara me'n recordo De gairebé de res del que has dit Però Anava pensant Hòstia, sí, és veritat Això podria Hi ha una platja deserta? Hi ha una platja Has dit pies descalzos? Bé, segurament Va gent descalzos en algun moment Segur Mirar La gent mira Sí, està tot inventat ja Sí, ja està tot Ja està tot I tu tens la clau Escolta Doncs va d'això Va a una illa Corn Island I la isla d'Ola Ah, he dit Popcorn Island Popcorn Island Sí, sí, sí És Corn Island Però bueno Tu has afegit el teu puntillo De sèrie B Està bé No, no, està bé Molt bé Popcorn Island Que Que això va d'una illa Va d'una illa De veritat És una illa On s'hi planta Blat de Moro De aquí el del corn Està tot Molt, molt Molt poètic Molt abocador Corn Island Sí, sí, sí Que Ja està Un avi La seva La seva neta I està en l'illa I Blat de Moro Bé Bàsicament Bàsicament Això, no? 80 minuts Bé, ja, ja Bueno Escolta tu No, que està bé Està bé, no? Està bé Ui No t'agrada que ella Home, no, sí que m'ha agradat tu Si no, no la recomanaria Estic intentant Ficar-me un encànel Tu estàs explicant la peli Com si fossis Estic ficant-me en el mood De la pel·lícula Tu ets l'ànima de la pel·lícula Exacte Tu m'estic ficant-me en el Però això no s'ha fet mai Això es podria fer Has tingut molt bona idea aquí Perquè és Explicar una pel·lícula Amb l'ànima de la pel·l Amb l'ànima Exacte Llavors tu, per exemple Hi ha una pel·lícula d'acció aquesta Que hi ha moltes coses Els mercenàrios I després Pau Corleia La pel·lícula Diferent Una mica com els crítics Aquests crítics El tipo Boyero És una pel·lícula No, és veritat Tipo Garci, no? És que va a fer escola Va a fer escola Tipo Garci Va a fer escola Sí El Boyero és Garci amb tacos Perdona Dic una cosa Jo tinc la teoria Que avui l'estic comprovant Aquesta teoria Que és que quan jo surto al programa Sí Baixa l'audiència No, no, no I ho estàs comprovant És una teoria Que jo et deia tenia Abans d'avui I avui ja m'acaba de reafirmar Hi havia 5 viewers al xat Vale? Sí Hi ha 4 Ostres Per això t'ho dic Estàs matant l'audiència Realment Per això, per això Però jo em quedo aquí No dic res No, però pot ser La gent Para escuchar esto Escucho la penya del morro No, no, no No va per aquí Ja t'ho he dit moltes vegades Però jo t'ho torno a repetir Si vols Per això no ho ha dit Més vegades És que aquest programa Amb tu sol Ja va molt bé Ja tira I funciona molt bé Ja Potser és que la gent ha marxat Perquè jo ara he trencat Ara he trencat jo El ritme El ritme del programa He trencat l'essència He trencat tot I tal Perquè jo he dit abans Que avui estàs una mica cascat Llavors jo tots els minuts que parli Jo no parles tu En fi Però bueno Que jo Jo aquí Jo vaig estar en contra De la meva voluntat La conclusió és que jo aquí Em sento que T'estic enfonsant Saps? I no hi ha res pitjor Que sentir això Ara mateix Ara em dóna la sensació Que estàs parlant des de fa un rato Sense Tu saps què estàs dient? Pregunto-ho Com? Si saps què estàs dient O tens el pilota en Cesi? No, no, no Jo ara mateix Jo soc conscient del que dic Va, perfecte Escolta Què tal si acabem de parlar D'aquesta peli? Perquè ja que l'hem tret Ja que l'hem tret el tema No, no Deixa'm dir que fora conyes És una pel·lícula lenta No us enganyarem És una pel·lícula contemplativa Tampoc us enganyarem Ja ho hem escoltat al tràiler Sí Digue'ns algun nou No hi ha massa res més nou A dir Passen quatre coses I són les que han sortit al tràiler Típic tràiler que et destripa la peli Doncs això Però és una pel·lícula ben feta Que parla d'això De la relació d'un navi amb la seva neta Que estan en aquesta illa Que es diu Corn Island Perquè conrean corn No? Blat de Moro I és el seu únic sustento No perquè sigui un pobre Si no perquè han decidit això En una illa En una petita És que no és ni una illa És un islote Com es diu això? Una petita muntanyeta De pocs metres quadrats Que viuen allà Amb la seva caseta I amb les seves plantacions De Blat de Moro En un riu de Geòrgia Ah És geòrgia Ella és dins un riu una mica Eh? Illa és dins un riu No coneixes aquest tema? Va, perdó, perdó Mira, ha tornat a marxar amb l'altra persona A quants estem ara? A tres, ja? A un, ja A un De qui és aquesta cançó? No l'hauria sentida mai Xa, home Digam, digam Tomeu Penya l'ha versionat Illa és dins un riu Ah, és que no l'entenc el Tomeu Penya Ah, sí, sí Ah, aquest és Tomeu Penya Ara sí, ara sí Ah, ja sé quina és Illa és dins un riu La de dos us o tu poc Són dues persones Que no s'acaben d'explicar Els seus sentiments I no es comuniquen Com dues illes dins un riu Que no es comuniquen, saps? Vale, exacte Si vols Que maco Pura lírica Tomeu Penya Avui que parlo Soltaré molta merda Sí, home Vés dient Tot el que se't passi pel cap Que... No, no, tinc un guió Ah, tu tu això ho tens escrit? Sí Sí Està l'última com a l'última tonteria Ja me'l passaràs Que serà una lectura graciosa Que... Tu, Corn Island Una pel·lícula Per qui li agrada el cine georgià Hi ha molta gent que li agrada el cine georgià Giorgià No... Giorgià No em burquis, no em burquis No, no, però hi ha gent Jo què sé, hi haurà algú La gent de Geòrgia, per exemple Doncs els agrada I hi ha gent de fora de Geòrgia Doncs que... No sé Però és una pel·lícula ben feta I ben rodada Emotiva Té un final devastador Bastant important Un final que dius Hòstia, et deixa una mica Que has retibat Però... Però bueno És una pel·lícula plena d'emocions soterrades I totes aquestes coses Que ens agraden del cine d'autor I que va guanyar Va guanyar Que ho digueu, eh El premi a la millor pel·lícula El festival de Carlo Vivari Això és un nom d'un festival No és un nom Sembla el nom de Tertulia de Sálvame Sí O Baríton del segle XIX O Baríton del segle XIX Però no, és un festival És una ciutat On fan un festival Va guanyar el premi Corn Island Escolteu Si teniu ganes de policíaco Lazos de sang Si no, Corn Island Ja està No hi ha res més al cine Amb això Què tal Si ens acomiadem en un programa Hòstia, quin programa Més raro Més xungo Més programos i rivulers M'agrada perquè he sortit jo Bàsicament T'has gravat ja Ja has dit a casa Que et gravin No, hòstia Home, bé, he trobat Sóc que tinc el podcast De RadioSport.com I allà En putes que et recaga tot El programa Fruzzo Mai me perdo ProjecteFruzzo.blogspot.com A partir de demà O demà passat O d'aquí uns dies Ja tindreu el podcast Mira, aquest programa Ha sigut tan estressant Ha sigut tan estressant Ha sigut tan estressant Que no penso tornar La setmana que ve Normal Tornarem d'aquí dos dijous Jo, si fos de tu Tampoc tornaria Tampoc d'aquí dos dijous No, d'aquí dos dijous sí Ah, vale, vale Vosaltres veniu Per si de cas D'aquí dos dijous I nosaltres procurarem Potser estic jo sol parlant Ah, bueno Potser, eh Bueno, parlar d'un parell de pel·lis I algun còmic I ja està Estàs tota l'estona fent trailers Així inventats Tràilers solcados Fins la setmana que ve Moltíssimes gràcies Una abraçada molt forta Adeu A l'escoltes L'àdio d'Esbert Sintonitzes L'àdio d'Esbert La ràdio de Sant Just 98.1 Ràdio d'Esbert 98.1 Ràdio d'Esbert 1 A l'escoltes A l'escoltes A l'escoltes A l'escoltes A l'escoltes Educat A l'escoltes Veu d'Esbert